Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Valàquia

Índex Valàquia

Valàquia (en romanès Țara Românească;, literalment "país romanès"; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan segle XIX.

78 les relacions: Albanès, Alexandre I, Òlt (riu), Baiazet I, Baixa edat mitjana, Batalla de Șelimbăr, Batalla de Mohács (1526), Blat, Brăila, Bucarest, Bulgària, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carpats, Coalició política, Constantinoble, Constitució, Craiova, Danubi, Dàcia, Drobeta-Turnu Severin, Europa, Grau Celsius, Guerra russoturca (1735-1739), Hongria, Hospodar, Imperi Otomà, Joan I de Borgonya, Karl Marx, Kosovo, Ladislau I de Nàpols, Magiar, Marc Ulpi Trajà, Mehmet II, Miquel el Valent, Miquel I, Moldàvia, Mongòlia, Muntènia, Oltènia, Pitești, Ploiești, Polònia, Principat, Râmnicu Vâlcea, Regne d'Hongria, Romanès, Romania, Sant Petersburg, Saxons, Sèrbia, ..., Segimon Bathory, Segle XIX, Simeó Movilă, Târgoviște, Târgu Jiu, Transsilvània, Turc, Turcs, Turquia, Vlad Țepeș, 1241, 1265, 1284, 1300, 1382, 1446, 1456, 1493, 1522, 1592, 1601, 1610, 1716, 1718, 1737, 1739, 1848, 1849. Ampliar l'índex (28 més) »

Albanès

Lalbanès o albanés (en albanès, gjuha shqipë o shqip) és, de les llengües indoeuropees, l'única que queda de la branca il·lírica.

Nou!!: Valàquia і Albanès · Veure més »

Alexandre I

* Alexandre I Balas, Rei selèucida (150-146 aC).

Nou!!: Valàquia і Alexandre I · Veure més »

Òlt (riu)

L'Òlt (en occità Òlt i en francès Lot) és un riu del Massís Central.

Nou!!: Valàquia і Òlt (riu) · Veure més »

Baiazet I

Baiazet I (1354 – 1403) va ser soldà de l'imperi Otomà entre 1389 i 1402.

Nou!!: Valàquia і Baiazet I · Veure més »

Baixa edat mitjana

La baixa edat mitjana és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles XI a XIV.

Nou!!: Valàquia і Baixa edat mitjana · Veure més »

Batalla de Șelimbăr

La Batalla de Șelimbar, lluitada el 18 d'octubre de 1599 va ser un dels episodis més importants en la història romanesa i va enfrontar a Șelimbar l'exèrcit de Miquel el Valent (Mihai Viteazul), voivoda de Valàquia contra l'exèrcit d'Andreu Báthory, voivoda de Transsilvània i Hongria.

Nou!!: Valàquia і Batalla de Șelimbăr · Veure més »

Batalla de Mohács (1526)

La batalla de Mohács, lluitada el 29 d'agost de 1526 a prop de Mohács al Regne d'Hongria va significar l'inici de la dominació otomana sobre Hongria.

Nou!!: Valàquia і Batalla de Mohács (1526) · Veure més »

Blat

Blat o forment (valencià, alguerès i conflentí) és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum de la família de les poàcies.

Nou!!: Valàquia і Blat · Veure més »

Brăila

Brăila és la ciutat capital de la província del mateix nom i un port al costat del riu Danubi, en el Nord-oest de la regió històrica de Valàquia, en l'est de Romania.

Nou!!: Valàquia і Brăila · Veure més »

Bucarest

Bucarest (en romanès: București) és la capital de Romania i actualment la ciutat més gran i el centre industrial i comercial més important d'aquest país.

Nou!!: Valàquia і Bucarest · Veure més »

Bulgària

Bulgària (en búlgar България, Balgària) és una república de l'est d'Europa, a la Península Balcànica, limita amb Romania al nord, Sèrbia i Macedònia a l'oest, Grècia i Turquia al sud i la mar Negra a l'est.

Nou!!: Valàquia і Bulgària · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740) en l'àmbit catalanoaragonès conegut sobretot com a arxiduc Carles, o Carles III d'Aragó com a pretendent al tron de la Monarquia Hispànica durant la Guerra de Successió Espanyola, aconseguint el suport del Principat de Catalunya (1706-1714), dels regnes d'Aragó i de València (1706-1707 / 1714), del Regne de Mallorques (1706-1715) i del Regne de Sardenya (1706-1720), territoris en els quals va governar amb el nom de Carles III.

Nou!!: Valàquia і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carpats

Els Carpats occidentals interiors a Polònia (els monts Tatra) Imatge satèl·lit dels Carpats. Es veuen el delta del Danubi, el líman del Dnièster i la mar Negra a la dreta Una altra imatge satèl·lit des de més a prop, amb els països indicats (en anglès) Els Carpats (en romanès Carpaţi; en polonès, txec i eslovac Karpaty; en ucraïnès Карпати, transcrit: Karpaty; en serbi Карпати, Karpati; en alemany Karpaten; en hongarès Kárpátok) constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental.

Nou!!: Valàquia і Carpats · Veure més »

Coalició política

Coalició política és el pacte entre dos o més partits polítics, normalment d'idees afins, per a governar un país, una regió o altra entitat administrativa.

Nou!!: Valàquia і Coalició política · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Valàquia і Constantinoble · Veure més »

Constitució

Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.

Nou!!: Valàquia і Constitució · Veure més »

Craiova

Craiova (en llengua romanesa /*kra'*jo.va/) és una ciutat de Romania, capital del districte de Dolj, emplaçada prop de la riba esquerra del riu Jiu en la Oltenia central, equidistant aproximadament entre els Carpats meridionals i el riu Danubi.

Nou!!: Valàquia і Craiova · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Valàquia і Danubi · Veure més »

Dàcia

El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.

Nou!!: Valàquia і Dàcia · Veure més »

Drobeta-Turnu Severin

Drobeta-Turnu Severin és una ciutat de Romania.

Nou!!: Valàquia і Drobeta-Turnu Severin · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Valàquia і Europa · Veure més »

Grau Celsius

Anders Celsius, creador del grau amb el seu nom El grau Celsius, representat com a ℃ (°C), és una unitat de temperatura, i deu el seu nom a l'astrònom suec Anders Celsius (1701-1744), que proposà per primera vegada una escala de temperatura el 1742, dos anys abans de morir.

Nou!!: Valàquia і Grau Celsius · Veure més »

Guerra russoturca (1735-1739)

La Guerra russoturca de 1735-1739 va ser el quart conflicte bèl·lic entre l'Imperi rus i l'Imperi otomà.

Nou!!: Valàquia і Guerra russoturca (1735-1739) · Veure més »

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Nou!!: Valàquia і Hongria · Veure més »

Hospodar

Hospodar o Gospodar és un terme d'origen eslau que significa "senyor" o "amo".

Nou!!: Valàquia і Hospodar · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.

Nou!!: Valàquia і Imperi Otomà · Veure més »

Joan I de Borgonya

Joan I de Borgonya Joan Sense Por (Dijon 1371 - Pont-de-Yonne, Montereau 1419) va ser duc de Borgonya (1404-1419) i comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1405-1419).

Nou!!: Valàquia і Joan I de Borgonya · Veure més »

Karl Marx

''El capital'' Karl Heinrich Marx, més conegut com Karl Marx, (Trèveris, 5 de maig de 1818 – Londres, 14 de març de 1883) va ser un filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany.

Nou!!: Valàquia і Karl Marx · Veure més »

Kosovo

Kosovo o Kossove (en albanès: Republika e Kosovës; en serbi: Република Косово, transcrit Republika Kosovo) és un estat europeu parcialment reconegut als Balcans.

Nou!!: Valàquia і Kosovo · Veure més »

Ladislau I de Nàpols

Ladislau I de Nàpols el Magnànim (1377 - Nàpols 1414), comte de Provença i rei de Nàpols i Jerusalem (1386-1414), i rei titular d'Hongria (1390-1414).

Nou!!: Valàquia і Ladislau I de Nàpols · Veure més »

Magiar

Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al segle IX el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.

Nou!!: Valàquia і Magiar · Veure més »

Marc Ulpi Trajà

Trajà (Itàlica, prop de l'actual Sevilla, 18 de setembre del 53 – Selinos a Cilícia, 9 d'agost del 117) fou un general i emperador romà del 98 al 117, fill d'Ulpi Trajà, que fou de rang consular i patrici (el seu nom no apareix als Fasti) i membre d'una família senatorial de la província de la Bètica.

Nou!!: Valàquia і Marc Ulpi Trajà · Veure més »

Mehmet II

Mehmet II (Edirne 30 de març de 1432 – 3 de maig de 1481) va ser soldà de l'imperi Otomà entre el 1444 i el 1446 i, posteriorment, entre el 1451 i el 1481.

Nou!!: Valàquia і Mehmet II · Veure més »

Miquel el Valent

El Voivoda Miquel el Valent / ''Mihai Viteazul'' Miquel el Valent (en romanès Mihai Viteazul, en hongarès: Vitéz Mihály), va ser un Voivoda (Príncep) de Valàquia / en romanès Țara Românească (1593 – 1601), de Transsilvània (1599 – 1601) i de Moldàvia (1600), essent el primer noble romanès en tenir sota el seu control els tres Principats que actualment conformen Romania, motiu pel qual per alguns sectors historiogràfics i nacionals romanesos és considerat com un dels primers precursors d'aquest Estat.

Nou!!: Valàquia і Miquel el Valent · Veure més »

Miquel I

* Miquel I Cerulari, Patriarca de Constantinoble del 1043 al 1058 que va consumar el cisma d'Orient.

Nou!!: Valàquia і Miquel I · Veure més »

Moldàvia

Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.

Nou!!: Valàquia і Moldàvia · Veure més »

Mongòlia

Mongòlia (mongol: Монгол Улс, romanització: Mongol ULS) és un extens país, sense accés al mar, que es localitza entre les regions de l'Àsia oriental i Àsia central.

Nou!!: Valàquia і Mongòlia · Veure més »

Muntènia

Mapa de Romania amb Muntènia assenyalada Muntènia o Gran Valàquia és una regió històrica de Romania, considerada com a Valàquia pròpiament dita (Muntenia, Ţara Românească, o bé Valahia són sinònims en romanès).

Nou!!: Valàquia і Muntènia · Veure més »

Oltènia

Mapa de Romania amb Oltènia assenyalada Oltènia (Petita Valàquia en antigues versions, amb els noms en llatí Wallachia Minor, Wallachia Alutana, Wallachia Caesarea usats entre 1718 i 1739) és una regió històrica i geogràfica de Romania.

Nou!!: Valàquia і Oltènia · Veure més »

Pitești

Ajuntament de '''Pitești''' Pitești és una ciutat de Romania, capital de la província d'Argeș.

Nou!!: Valàquia і Pitești · Veure més »

Ploiești

Ploiești és la tercera ciutat més gran de la regió de Muntènia, i és a la vegada capital del comtat de Prahova.

Nou!!: Valàquia і Ploiești · Veure més »

Polònia

Polònia (en polonès: Polska), oficialment República de Polònia (en polonès: Rzeczpospolita Polska), és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Valàquia і Polònia · Veure més »

Principat

Un principat és un territori històric sota la jurisdicció d'un príncep, com ara Andorra.

Nou!!: Valàquia і Principat · Veure més »

Râmnicu Vâlcea

Râmnicu Vâlcea El municipi de Râmnicu Vâlcea és la capital i la ciutat més gran del districte de Vâlcea, Oltènia.

Nou!!: Valàquia і Râmnicu Vâlcea · Veure més »

Regne d'Hongria

El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.

Nou!!: Valàquia і Regne d'Hongria · Veure més »

Romanès

El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.

Nou!!: Valàquia і Romanès · Veure més »

Romania

Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est d'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat pel mar Negre. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.

Nou!!: Valàquia і Romania · Veure més »

Sant Petersburg

Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, "ciutat de Sant Pere" en alemany), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans coneguda com a Leningrad (Ленинград, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Nevà, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.

Nou!!: Valàquia і Sant Petersburg · Veure més »

Saxons

Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics.

Nou!!: Valàquia і Saxons · Veure més »

Sèrbia

Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.

Nou!!: Valàquia і Sèrbia · Veure més »

Segimon Bathory

Segimon Bathory (1572 - 27 de març de 1613) fou un voivoda (príncep) de Transsilvània (1581-1594, 1594–1598 i 1601–1602).

Nou!!: Valàquia і Segimon Bathory · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Valàquia і Segle XIX · Veure més »

Simeó Movilă

Simeó Movilă (en romanès Simion Movilă) fou un Voivoda (Príncep) de Valàquia entre els anys 1600 i 1601 i del 1601 al 1602 i de Moldàvia entre els anys 1606 i 1607.

Nou!!: Valàquia і Simeó Movilă · Veure més »

Târgoviște

Târgoviște és una ciutat al județ de Dâmbovița.

Nou!!: Valàquia і Târgoviște · Veure més »

Târgu Jiu

Târgu Jiu (pronunciació en romanès:&#x20) és la capital del comtat de Gorj a la regió d'Oltènia a Romania.

Nou!!: Valàquia і Târgu Jiu · Veure més »

Transsilvània

Bandera de Transsilvània sota l'Imperi austrohongarès Una ermita ortodoxa a Transsilvània Transsilvània (en romanès: Transilvania, Ardeal; en alemany: Siebenbürgen; en hongarès: Erdély; en turc: Erdel o Erdelistan) és una regió composta per les àrees occidental i central de Romania.

Nou!!: Valàquia і Transsilvània · Veure més »

Turc

El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.

Nou!!: Valàquia і Turc · Veure més »

Turcs

Els turcs (en turc, Türkler) són una ètnia, les localitzacions principals de la qual es troben a Turquia, Xipre i Europa del sud-est.

Nou!!: Valàquia і Turcs · Veure més »

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest de l'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Nou!!: Valàquia і Turquia · Veure més »

Vlad Țepeș

Vlad Țepeș o Vlad III (en català: Vlad l'Empalador) (1431–1476) fou un voivoda (príncep) de Valàquia, entre els anys 1448, 1456-1462 i 1476.

Nou!!: Valàquia і Vlad Țepeș · Veure més »

1241

Sense descripció.

Nou!!: Valàquia і 1241 · Veure més »

1265

;Països Catalans: Barcelona - Després de diverses modificacions, l'organització municipal va quedar definitivament estructurada: l'autoritat municipal va recaure sobre 3 consellers elegits per un Consell de Cent personalitats.

Nou!!: Valàquia і 1265 · Veure més »

1284

Sense descripció.

Nou!!: Valàquia і 1284 · Veure més »

1300

Sense descripció.

Nou!!: Valàquia і 1300 · Veure més »

1382

Sense descripció.

Nou!!: Valàquia і 1382 · Veure més »

1446

;Països Catalans.

Nou!!: Valàquia і 1446 · Veure més »

1456

Sense descripció.

Nou!!: Valàquia і 1456 · Veure més »

1493

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Valàquia і 1493 · Veure més »

1522

;Països Catalans.

Nou!!: Valàquia і 1522 · Veure més »

1592

Sense descripció.

Nou!!: Valàquia і 1592 · Veure més »

1601

Sense descripció.

Nou!!: Valàquia і 1601 · Veure més »

1610

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Valàquia і 1610 · Veure més »

1716

;Països Catalans.

Nou!!: Valàquia і 1716 · Veure més »

1718

La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).

Nou!!: Valàquia і 1718 · Veure més »

1737

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Valàquia і 1737 · Veure més »

1739

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Valàquia і 1739 · Veure més »

1848

'''La Benedicció del tren''', (segle XIX), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Nou!!: Valàquia і 1848 · Veure més »

1849

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Valàquia і 1849 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Valacs, Valaquia.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »