Accés més ràpid que el navegador!
104 les relacions: Aderveshnasp d'Armènia, Anastasi I Dicor, Andzevatxí, Araxes, Armènia persa, Armeni, Arsàcides, Artaxata, Artaxes IV d'Armènia, Artaz, Artsruní, Arxamunik, Astianene, Ayrarat, Bagavan, Bagrevand, Bahçesaray (Van), Bahram V, Balash, Baluní, Bassèn, Batalla d'Avarayr, Beznunik, Catolicós, Caucas, Còlquida, Circa, Congost de Darial, Ctesifont, Diyarbakır, Dvin, Erzurum, Gnuní, Gori, Gugarq, Heftalites, Huns, Imperi Romà d'Orient, Imperi Sassànida, Kamsarakan, Karínides, Khoy, Llac Urmia, Llac Van, Llàtzer de Pharpi, Maku, Mamikonian, Martiriòpolis, Marzban, Mazdak, ..., Nakharar, Nersès Kamsarakan, Nina de Geòrgia, Nisibis, Província de Siunia, Província de Xirak, Regne d'Armènia (antiguitat), Regne d'Ibèria, Reixtuní, Riu Kura, Sacastene, Sahak II Bagratuní, Silvan, Sistan, Taiq, Taron, Vakhtang I Cap de Llop, Vard Mamikonian, Vardan II Mamikonian, Vasak de Siunia, Vasak II Mamikonian, Yezdegerd II, Zarehavan, Zoroastrisme, 24 d'abril, 25 de setembre, 387, 423, 428, 440, 445, 447, 449, 451, 453, 455, 458, 461, 481, 482, 483, 484, 485, 488, 490, 496, 498, 499, 502, 503, 505, 506, 510, 515. Ampliar l'índex (54 més) »
Aderveshnasp d'Armènia
Aderveshnasp o també Adhur-Gushnasp va ser marzban d'Armènia de l'any 465 al 481.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Aderveshnasp d'Armènia · Veure més »
Anastasi I Dicor
Anastasi I (en llatí: (c. 430 - 9 de juliol de 518) va ser emperador romà d'Orient des de l'11 d'abril de 491 fins a la seva mort. Va rebre el sobrenom de Dicorus ('dues pupil·les'), ja que tenia els ulls de dos colors diferents. El seu regnat va estar marcat per dues guerres: contra els partidaris de Longí i contra els perses. Fou un administrador molt eficaç que emprengué una sèrie de reformes per consolidar la base fiscal de l'Imperi Romà d'Orient. A la seva mort el 518, el tresor imperial contenia 320.000 lliures (145.150 kg) d'or. Les seves creences monofisites van acabar per enemistar-lo amb el papat. Va morir sense fills i li va succeir un excubitor.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Anastasi I Dicor · Veure més »
Andzevatxí
Els Andzevatxí (en armeni: Անձևացիներ, Andzevatxiner) van ser una família feudal d'Armènia de grans senyors (nakharark) que va governar el districte d'Andzevatxik, amb residència al castell de Kangvar.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Andzevatxí · Veure més »
Araxes
Araxes (llatinització del nom en armeni i rus, conegut també com a Aras, Araks, Arax, Araxi, Araz o Yeraskh; en armeni Արաքս; en farsi ارس; en turc Aras; en àzeri Araz; en kurd Aras o Araz; en rus Аракс) és un riu de la regió del Caucas, que fa frontera entre Turquia, l'Iran, l'Azerbaidjan i Armènia.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Araxes · Veure més »
Armènia persa
L''''Armènia persa''' entre els anys 387 i 591 LArmènia persa correspon al territori armeni controlat per l'Imperi Persa al llarg de la història.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Armènia persa · Veure més »
Armeni
Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Armeni · Veure més »
Arsàcides
Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Arsàcides · Veure més »
Artaxata
Artaxata (en armeni: Արտաշատ, transcripció Artashat o Artašat; també apareix esmentada com a Artaxiasata), fou una ciutat de les planes de la vora de l'Araxes, a la vall del Mont Ararat, que fou fundada pel rei Artaxes I d'Armènia després del 188 aC, probablement el 176 aC, i que va esdevenir capital de l'Armènia Sofene.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Artaxata · Veure més »
Artaxes IV d'Armènia
Artàxies IV o Artaxes IV d'Armènia (en armeni Արտաշես Դ) va ser rei d'Armènia de l'any 423 al 428.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Artaxes IV d'Armènia · Veure més »
Artaz
Artaz fou un districte del nord-est de Vaspurakan, la capital del qual fou Maku.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Artaz · Veure més »
Artsruní
Els Artsruní van ser una família noble (nakharark) d'Armènia que va governar diversos territoris, i principalment des del el Vaspurakan, territori on van portar el títol de reis entre l'any 908 i el 1021.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Artsruní · Veure més »
Arxamunik
Arxamunik (armeni: Արշամունիք) o Aixmunik (Աշմունիք) fou un districte de l'oest del Tauruberan, limitat al nord pel Mardali; a l'est pel Varazhnunik i Hark; i al sud pel Taron.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Arxamunik · Veure més »
Astianene
Astianene, en armeni Hashteanq era una regió de l'oest d'Armènia, al sud-est de la Khorzene i a l'est de la Balabitene.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Astianene · Veure més »
Ayrarat
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Al mapa es veu l'Ararat al centre. Ayrarat (en armeni Այրարատ) va ser una regió o província de l'antiga Armènia formada per territoris que es trobaven al nord i sud del riu Araxes, i al nord-est tocava al llac Sevan.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Ayrarat · Veure més »
Bagavan
Bagavan (també escrit Bagawan; en) va ser una antiga localitat a la part central d'Armènia al principat de Bagrevand.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Bagavan · Veure més »
Bagrevand
Expansió. Bagrevand, Bagravand o Bagrauandena fou un districte de l'antiga Armènia a la província o regió de l'Airarat.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Bagrevand · Veure més »
Bahçesaray (Van)
Mokq fou el nom armeni de la regió de nom clàssic Moxoene.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Bahçesaray (Van) · Veure més »
Bahram V
Bahram V o Varanes V, més conegut com a Bahram Gor (Gor.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Bahram V · Veure més »
Balash
Balash (Vologès, part Walagash, persa mitjà Walaxsh, Pahlavi Walash, Balash o Golash, armeni Valarsh, siríac Walgash, Walgesh i Wologesh, grec Vologaisos o Vologesos o Vologeses, Bologaisos, Bologesos, Olagasos, Ologasos, etc., i llatí Vologaesus, Vologessus, Vologeses, etc.) fou rei sassànida de Pèrsia (484 a 488) fill de Yezdegerd II i portat al tron pels magnats del regne a la mort del seu pare en una expedició contra els huns heftalites.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Balash · Veure més »
Baluní
miniatura Els Baluní (armeni Բալունի) o també Paluní van ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia amb possessions al Balahovit (Balabitene) i Tsopq Sofene.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Baluní · Veure més »
Bassèn
Bassèn (armeni: Բասեն), Bassiank (Բասյանք) o Basseank (Բասեանք) (per als romans: Fasiane) fou un districte de la província o regió de l'antiga Armènia anomenada Airarat, a la part sud-oest d'aquesta regió.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Bassèn · Veure més »
Batalla d'Avarayr
La batalla d'Avarayr fou una batalla lliurada el 2 de juny de 451 entre perses i armenis que va tenir lloc a la plana d'Avarayr a l'extrem nord-oest de l'actual Iran prop de la vila d'Avarayr d'Armènia al districte d'Artaz, al sud-est de la ciutat de Maku, prop de la frontera de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Batalla d'Avarayr · Veure més »
Beznunik
Beznunik o Beznunakan va ser un districte de la província històrica armènia de Tauruberan, al nord del llac Van, limitat a l'est pel llac Van; al sud pel Datvan, el Taron i el llac; a l'oest, pel Taron; i al nord pel Kori, l'Hark i l'Apahunik.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Beznunik · Veure més »
Catolicós
Catolicós (del grec) és el títol de la màxima autoritat en algunes Esglésies orientals.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Catolicós · Veure més »
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Caucas · Veure més »
Còlquida
Els antics estats georgians entre els anys 600 i 150 aC; Còlquida hi surt de color verd. La Còlquida (georgià: კოლხეთი, k'olxeti; grec antic: ἡ Κολχίς, -ίδος; llatí: Colchĭs -ĭdis; a més a més, grec antic: ὁ Κόλχος -ου ‘còlquide’ m; ἡ Κολχίς, -ίδος ‘ còlquida’ f; Κολχικός, -ή, -όν ‘còlquide -a’ adj.) fou el regne sorgit de la confederació dels Kholka cap al.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Còlquida · Veure més »
Circa
Circa (en llatí ‘al voltant de’; normalment abreviat «ca.» o «c.», sense cursiva) és un mot llatí que significa 'aproximadament', normalment en referència a una data.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Circa · Veure més »
Congost de Darial
Congost de Darial El congost de Darial (en rus, Дарьяльское ущелье; en osseta, Дайраны ком; en georgià, დარიალის ხეობა) és un pas natural entre Geòrgia i Rússia situat al centre de la carena del Gran Caucas.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Congost de Darial · Veure més »
Ctesifont
Ctesifont (Ktēsiphōn; persa sassànida: 𐭲𐭩𐭮𐭯𐭥𐭭, tysfwn; تیسفون; ܩܛܝܣܦܘܢ) fou la capital de l'Imperi part i després de l'imperi dels perses sassànides.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Ctesifont · Veure més »
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Diyarbakır · Veure més »
Dvin
Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Dvin · Veure més »
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Erzurum · Veure més »
Gnuní
Els Gnuní foren una família de nakharark d'Armènia que posseïren el districte de l'Akhiovit amb la capital Zarishan (Ardjish), l'Apahunik amb la capital Manazkert i l'Arberaní amb la ciutat de Berkri a la riba nord del llac Van (a la província de Tauruberan).
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Gnuní · Veure més »
Gori
Gori (en georgià: გორი) és una ciutat de Geòrgia, capital de la província de Shida Kartli.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Gori · Veure més »
Gugarq
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Gugarq és al nord. Gugarq o Gogarene fou una província o regió d'Armènia, al nord del país a la frontera amb Ibèria (Kartli).
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Gugarq · Veure més »
Heftalites
Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Heftalites · Veure més »
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Huns · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Imperi Sassànida · Veure més »
Kamsarakan
Els Kamsarakan (en armeni Կամսարական) van ser una important família de nakharark d'Armènia amb feu hereditari a l'Arxarunik i al Shirak i capital a Ervandashat (Yerevandashat), terres conegudes també amb el nom de Kamsarakan.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Kamsarakan · Veure més »
Karínides
La dinastia karínida o dels karínides fou una nissaga del Tabaristan que va regnar sobre parts de les regions muntanyoses des de temps del rei sassànida Cosroes I (551-579) fins al 840.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Karínides · Veure més »
Khoy
Darvazeh Sangi (Porta Rocosa) al Bazar de Khoy Khoy (persa: خوی, àzeri: خوی; derivat del kurd khoi que vol dir "sal") (apareix també com a Khoi o Khoï, Khuy i Khvoy) és una ciutat de lustan o província de l'Azerbaidjan Occidental, a l'Iran, al nord de la capital provincial Urmia.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Khoy · Veure més »
Llac Urmia
Vídeo que mostra el procés de dessecació del llac Urmia entre 1984 i 2014. El llac Urmia (en farsi دریاچهٔ ارومیه) és un llac salat de l'Azerbaidjan iranià, al nord-oest de l'Iran, situat al costat est de la ciutat d'Urmia.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Llac Urmia · Veure més »
Llac Van
El llac Van El llac Van (en turc, Van Gölü; en armeni, Վանա լիճ, Vanà litx) és un llac alcalí i el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Llac Van · Veure més »
Llàtzer de Pharpi
Llàtzer de Pharpi (Lazarus de Pharpi o de Parpetsi, en armeni Łazar Pʿarpec̣i/Ղազար Փարպեցի) (circa 442 - inicis del) va ser un religiós i historiador armeni molt lligat a la famíla dels Mamikonian.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Llàtzer de Pharpi · Veure més »
Maku
Maku - ماکو - és una ciutat muntanyosa del nord-oest de la província de l'Azerbaidjan Occidental a l'Iran.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Maku · Veure més »
Mamikonian
Vardan Mamikonian a la Batalla d'Avarayr (451) Expansió dels Mamikonian Mamikonian (en armeni: Մամիկոնյան; en llatí: Mamiconius) va ser una antiga família de nakharark (senyors hereditaris) d'Armènia, que van governar en diferents moments sobre les regions de Beznunik, Taron, Bidlis, Sassun, Bagrevand i d'altres (c. 300-862).
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Mamikonian · Veure més »
Martiriòpolis
Martiriòpolis (armeni: Nepret o Npret o Nphret o Npherket o Neferkert) fou una ciutat de l'Armènia Sofene a la vora del riu Nimphaeus (Batman Su, armeni Kalirt, àrab Šitma que vol dir "sed de sang").
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Martiriòpolis · Veure més »
Marzban
Marzban fou un títol persa equivalent a governador de província fronterera, usat al període sassànida.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Marzban · Veure més »
Mazdak
Mazdak, Mazdaq, Masdak fou el nom assignat a un cap religiós revolucionari a la Pèrsia sassànida sota Kobad I (488-497 i 499-531).
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Mazdak · Veure més »
Nakharar
Nakharar, en plural nakharark era un títol nobiliari de la gran noblesa d'Armènia, de caràcter hereditari.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Nakharar · Veure més »
Nersès Kamsarakan
Nersès Kamsarakan fou governador romà d'Orient (curopalata) d'Armènia del 690 al 691.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Nersès Kamsarakan · Veure més »
Nina de Geòrgia
Ninó o Nina (Capadòcia, 296 – monestir de Bodbe, 338 o 340) fou una missionera cristiana que predicà i introduí el cristianisme a Geòrgia.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Nina de Geòrgia · Veure més »
Nisibis
Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Nisibis · Veure més »
Província de Siunia
IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Província de Siunia · Veure més »
Província de Xirak
Xirak o Xirakavan (en armeni Շիրակ) va ser una regió d'Armènia dins de la província de l'Airarat, que va tenir com a capital principal la ciutat d'Ani i com a primera capital Xirak.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Província de Xirak · Veure més »
Regne d'Armènia (antiguitat)
El Regne d’Armènia, també Regne de la Gran Armènia, o simplement la Gran Armènia (armeni: Մեծ Հայք Mets Hayk; llatí: Armenia Maior), de vegades referit com a Imperi Armeni, era una monarquia a l'Antic Pròxim Orient que va existir des del 321 aC fins al 428 dC.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Regne d'Armènia (antiguitat) · Veure més »
Regne d'Ibèria
El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Regne d'Ibèria · Veure més »
Reixtuní
Els Reixtuní (en armeni Ռշտունի) va ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia, que tenien com a feu hereditari el Reixtunik, al sud del Llac Van amb la ciutat capital de Vostan, l'illa-fortalesa d'Althamar i la població de Tospia, (Van) l'antiga capital del regne d'Urartu.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Reixtuní · Veure més »
Riu Kura
El riu Kura (მტკვარი, Mtkvari, 'lent', o derivat de mdimnaré, paraula del dialecte kartali que vol dir 'riu'; àzeri, Kür; àrab, Nahr al-Kurr) és un riu del Caucas que desaigua a la mar Càspia, després de creuar Geòrgia i l'Azerbaidjan.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Riu Kura · Veure més »
Sacastene
Sacastene (en grec antic Σκαστηνή) era un districte de l'interior de Drangiana que va ser ocupat pels saces (Sacae) o escites que van baixar de Panjab i s'hi van establir, segons diu Isidor de Carax.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Sacastene · Veure més »
Sahak II Bagratuní
(en armeni) fou un príncep armeni de la família dels Bagràtides que fou ''marzban'' d'Armènia de 481 a 482.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Sahak II Bagratuní · Veure més »
Silvan
Silvan (Farqîn;; o Npherkert), abans Mayyafariqín (tr) i Martiròpolis és una ciutat de Turquia, a la província de Diyarbakir, capital del districte de Silvan.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Silvan · Veure més »
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Sistan · Veure més »
Taiq
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Taiq és al nord-oest. Taiq (en georgià Tao) fou una regió armènia i més tard georgiana de la part nord-oest d'Armènia a la zona que feia frontera amb l'Imperi Romà i després romà d'Orient.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Taiq · Veure més »
Taron
Taron (Տարոն; en armeni occidental Daron; Ταρών, Tarōn; Taraunitis) fou una regió d'Armènia feu originari dels Mamikonian i més tard d'una branca bagràtida.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Taron · Veure més »
Vakhtang I Cap de Llop
Vakhtang I Cap de Llop (Kartli, ca. 440 - Lazica?, ca. 522) va ser rei d'Ibèria des del 447 al 522.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Vakhtang I Cap de Llop · Veure més »
Vard Mamikonian
Vard Mamikonian, dit també Vard el patrici, (en armeni Վարդ Մամիկոնյան) va ser marzban d'Armènia per més de quatre anys, al darrere del seu germà gran Vahan II Mamikonian.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Vard Mamikonian · Veure més »
Vardan II Mamikonian
Vardan II Mamikonian fou príncep de la casa Mamikonian d'Armènia, i cap de la revolta nacional contra la imposició del mazdaisme pels perses el 450-451.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Vardan II Mamikonian · Veure més »
Vasak de Siunia
Vasak de Siunia (en armeni Վասակ Սյունի) va ser príncep hereditari de Siunia (entre els anys 430 i 452) i marzban (governador) d'Armènia de l'any 442 al 452.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Vasak de Siunia · Veure més »
Vasak II Mamikonian
Vasak II Mamikonian va ser lloctinent i sparapet del seu germà Vahan II Mamikonian durant la rebel·lió nacional armènia de l'any 481.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Vasak II Mamikonian · Veure més »
Yezdegerd II
Yezdegerd II (etimològicament, en persa, Izdegerdes o "fet per Déu") va ser rei de Pèrsia del 438 al 457.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Yezdegerd II · Veure més »
Zarehavan
Zarehavan foren tres ciutats de l'Armènia Sofene.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Zarehavan · Veure més »
Zoroastrisme
L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і Zoroastrisme · Veure més »
24 d'abril
El 24 d'abril és el cent catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quinzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і 24 d'abril · Veure més »
25 de setembre
El 25 de setembre és el dos-cents seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і 25 de setembre · Veure més »
387
Sense descripció.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і 387 · Veure més »
423
Sense descripció.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і 423 · Veure més »
428
El 428 (CDXXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і 428 · Veure més »
440
Sense descripció.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і 440 · Veure més »
445
Sense descripció.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і 445 · Veure més »
447
El 447 (CDXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і 447 · Veure més »
449
Sense descripció.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і 449 · Veure més »
451
Sense descripció.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і 451 · Veure més »
453
Sense descripció.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і 453 · Veure més »
455
Sense descripció.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і 455 · Veure més »
458
Sense descripció.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і 458 · Veure més »
461
El 461 (CDLXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і 461 · Veure més »
481
Sense descripció.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і 481 · Veure més »
482
El 482 va ser un any comú començat en divendres.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і 482 · Veure més »
483
Sense descripció.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і 483 · Veure més »
484
Sense descripció.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і 484 · Veure més »
485
Sense descripció.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і 485 · Veure més »
488
Sense descripció.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і 488 · Veure més »
490
El 490 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і 490 · Veure més »
496
El 496 (CDXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і 496 · Veure més »
498
El 498 (CDXCVIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і 498 · Veure més »
499
Sense descripció.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і 499 · Veure més »
502
El 502 és un any comú començat en dimarts del, segons la cronologia establerta pel calendari gregorià.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і 502 · Veure més »
503
El 503 (DIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і 503 · Veure més »
505
El 505 (DV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і 505 · Veure més »
506
Sense descripció.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і 506 · Veure més »
510
Sense descripció.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і 510 · Veure més »
515
El 515 (DXV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Vahan I Mamikonian і 515 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Vahan II, Vahan II Mamikonian.
