Accés més ràpid que el navegador!
53 les relacions: Acte de cort, Alfons el Cast, Almodis, Breviari d'Alaric, Capítol de cort, Capítols d'Atenes, Carta de Franquesa de Mallorca, Catalunya Vella, Cànon (Bíblia), Cerdanya, Codi de Recesvint, Commemoracions de Pere Albert, Constitucions catalanes, Corona d'Aragó, Corts de Barcelona (1413), Costums de Girona, Costums de Lleida, Costums de Perpinyà, Costums de Tortosa, Decrets de Nova Planta, Dret consuetudinari, Ducat de Neopàtria, Fundació Noguera, Furs de València, Gesta Comitum Barchinonensium, Història del dret català, Isidor de Sevilla, Jaume el Conqueridor, Jaume Marquilles, Joan Bastardas i Parera, Liber feudorum maior, Llista de comtes de Barcelona, Ordalia, Paeria de Lleida, Parlament de Catalunya, Pau i Treva de Déu, Princeps namque, Privilegi, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer IV, Recognoverunt Proceres, Rosselló, Stefano Maria Cingolani, Tractat de Perpinyà (1279), Usatge, 1068, 1149, 1151, 1170, 1173, ..., 1195, 1448, 1450. Ampliar l'índex (3 més) »
Acte de cort
Durant les edats medieval i moderna es va donar el nom genèric d'acte de cort (acta curiae) a moltes accions i/o pactes acordats durant una Cort tinguda en els estats de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Usatges de Barcelona і Acte de cort · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Usatges de Barcelona і Alfons el Cast · Veure més »
Almodis
Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).
Nou!!: Usatges de Barcelona і Almodis · Veure més »
Breviari d'Alaric
Còpia manuscrita del Breviari d'Alaric conservat a la Universitat de Clermont-Ferrand, segle X El Breviari d'Alaric (Breviarium Alaricianum) és un codi de lleis visigot que fou vigent al Regne de Toledo.
Nou!!: Usatges de Barcelona і Breviari d'Alaric · Veure més »
Capítol de cort
Els capítols de cort (en aragonès: capitulos de corte; en llatí: capitula curiae) eren el segon rang de les lleis paccionades a cada una de les corts que regien els diversos estats de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Usatges de Barcelona і Capítol de cort · Veure més »
Capítols d'Atenes
Els Capítols d'Atenes foren un conjunt de proposicions presentades pels síndics i els consellers catalans que es reuniren en assemblea a Atenes el 20 de maig del 1380.
Nou!!: Usatges de Barcelona і Capítols d'Atenes · Veure més »
Carta de Franquesa de Mallorca
La Carta de Franquesa de Mallorca és una carta de franquesa feta per Jaume I l'1 de març de 1230 que concedeix drets als habitants del Regne de Mallorca amb la finalitat d'atreure-hi pobladors.
Nou!!: Usatges de Barcelona і Carta de Franquesa de Mallorca · Veure més »
Catalunya Vella
La Catalunya Vella és un concepte jurídic creat pel jurista Pere Albert al segon quart del per a referir-se als territoris de Catalunya on hi havia pagesos de remença, i que es corresponien només al bisbat de Girona, i la meitat oriental del bisbat de Vic i del bisbat de Barcelona a l'est del riu Llobregat.
Nou!!: Usatges de Barcelona і Catalunya Vella · Veure més »
Cànon (Bíblia)
Còdex Vaticà Cànon és un conjunt de llibres que integren la Bíblia segons una religió concreta que els considera així divinament inspirats i els distingeix d'altres llibres que no es consideren revelats.
Nou!!: Usatges de Barcelona і Cànon (Bíblia) · Veure més »
Cerdanya
Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.
Nou!!: Usatges de Barcelona і Cerdanya · Veure més »
Codi de Recesvint
El Codi de Recesvint (conegut també com a Llibre Jutge, Liber Iudiciorum, Liber Iudicum, Fori Iudicum, Codes Legum, Liber Gothorum i Lex Visigothorum) fou una compilació de lleis feta en temps del rei Recesvint.
Nou!!: Usatges de Barcelona і Codi de Recesvint · Veure més »
Commemoracions de Pere Albert
Les Commemoracions de Pere Albert són un tractat redactat el pel jurista Pere Albert sobre el dret feudal català.
Nou!!: Usatges de Barcelona і Commemoracions de Pere Albert · Veure més »
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Nou!!: Usatges de Barcelona і Constitucions catalanes · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Usatges de Barcelona і Corona d'Aragó · Veure més »
Corts de Barcelona (1413)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Ferran I a Barcelona el 4 de gener de 1413, just després de ser nomenat rei d'Aragó al Compromís de Casp.
Nou!!: Usatges de Barcelona і Corts de Barcelona (1413) · Veure més »
Costums de Girona
Els Costums de Girona (en llatí: Consuetudines Dioecesis Gerundensis) foren compilacions del dret consuetudinari gironí fetes el i que establiren el Costum.
Nou!!: Usatges de Barcelona і Costums de Girona · Veure més »
Costums de Lleida
Els Costums de Lleida (en llatí: Consuetudines Ilerdenses) foren una recopilació del dret lleidatà encarregada pels cònsols de la ciutat i realitzada pel també cònsol i jurista de la ciutat Guillem Botet el 1228 i que establiren el Costum.
Nou!!: Usatges de Barcelona і Costums de Lleida · Veure més »
Costums de Perpinyà
Els Costums de Perpinyà foren una compilació de Costums i Privilegis atorgats a la ciutat de Perpinyà feta entre el 1175 i el 1196.
Nou!!: Usatges de Barcelona і Costums de Perpinyà · Veure més »
Costums de Tortosa
Facsímil: ''Libre de les costums generals escrites de la insigne ciutat de Tortosa'' (ed. 1881) Els Costums de Tortosa foren una compilació del dret consuetudinari tortosí feta el 1272 i promulgada el 1279, que establiren el Costum.
Nou!!: Usatges de Barcelona і Costums de Tortosa · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Usatges de Barcelona і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Dret consuetudinari
El dret consuetudinari, també anomenat usatges, usos o costums, és una font del dret que emana dels usos i costums.
Nou!!: Usatges de Barcelona і Dret consuetudinari · Veure més »
Ducat de Neopàtria
El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.
Nou!!: Usatges de Barcelona і Ducat de Neopàtria · Veure més »
Fundació Noguera
Fundació Noguera és una entitat cultural catalana sense ànim de lucre, creada a Barcelona el 1976 pel notari Raimon Noguera i de Guzman, que treballa per a difondre el patrimoni històric documental català i, molt especialment, el que ha generat l'activitat notarial al llarg dels segles.
Nou!!: Usatges de Barcelona і Fundació Noguera · Veure més »
Furs de València
Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.
Nou!!: Usatges de Barcelona і Furs de València · Veure més »
Gesta Comitum Barchinonensium
La Gesta Comitum Barchinonensium (en català Gestes dels comtes de Barcelona) és una crònica catalana escrita originàriament en llatí per monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll a finals del, per bé que fou continuada posteriorment amb altres addicions.
Nou!!: Usatges de Barcelona і Gesta Comitum Barchinonensium · Veure més »
Història del dret català
s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.
Nou!!: Usatges de Barcelona і Història del dret català · Veure més »
Isidor de Sevilla
Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.
Nou!!: Usatges de Barcelona і Isidor de Sevilla · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Usatges de Barcelona і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume Marquilles
Jaume Marquilles (Barcelona, 1368 o 1370 - ?, 1451 o 1455) fou un eclesiàstic i jurista català.
Nou!!: Usatges de Barcelona і Jaume Marquilles · Veure més »
Joan Bastardas i Parera
Joan Bastardas i Parera (Barcelona, 4 de febrer de 1919 - Barcelona, 31 de gener de 2009) fou un llatinista i romanista català, fill d'Albert Bastardas i Sampere.
Nou!!: Usatges de Barcelona і Joan Bastardas i Parera · Veure més »
Liber feudorum maior
El Liber feudorum maior (originalment Liber domini regis) és un cartulari obra de Ramon de Caldes que recull els documents referents als dominis de la casa comtal de Barcelona i la resta de cases comtals que s'integraren en ella.
Nou!!: Usatges de Barcelona і Liber feudorum maior · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Usatges de Barcelona і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Ordalia
Enric II, que va ser acusada d'adulteri. Baix relleu de la Catedral de Bamberg. L' ordalia o judici de Déu va ser una institució jurídica vigent fins a finals de l'Edat Mitjana a Europa.
Nou!!: Usatges de Barcelona і Ordalia · Veure més »
Paeria de Lleida
La Paeria de Lleida, o bé l'Ajuntament de Lleida, és l'administració de primer nivell que governa la ciutat i el terme de Lleida.
Nou!!: Usatges de Barcelona і Paeria de Lleida · Veure més »
Parlament de Catalunya
s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Usatges de Barcelona і Parlament de Catalunya · Veure més »
Pau i Treva de Déu
Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.
Nou!!: Usatges de Barcelona і Pau i Treva de Déu · Veure més »
Princeps namque
Compilació dels usatges de 1413. El Decret de Nova Planta va derogar la institució del ''princeps namque''. Princeps namque és un dels usatges de Barcelona que regulava la defensa del príncep i del Principat de Catalunya, i la convocatòria a les armes.
Nou!!: Usatges de Barcelona і Princeps namque · Veure més »
Privilegi
''Llibre de privilegis de Palafrugell'' Un privilegi és una forma jurídica que consistix en una disposició del poder legislatiu que dona un tractament d'excepció beneficiós a una persona, grup de persones o a una població respecte de les lleis comunes a la resta.
Nou!!: Usatges de Barcelona і Privilegi · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: Usatges de Barcelona і Ramon Berenguer I · Veure més »
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Nou!!: Usatges de Barcelona і Ramon Berenguer IV · Veure més »
Recognoverunt Proceres
El Recognoverunt Proceres és un privilegi concedit per Pere III d'Aragó el Gran a la universitat (municipi) de Barcelona l'11 de gener de 1284 durant les Corts de Barcelona (1283-1284).
Nou!!: Usatges de Barcelona і Recognoverunt Proceres · Veure més »
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Nou!!: Usatges de Barcelona і Rosselló · Veure més »
Stefano Maria Cingolani
Stefano Maria Cingolani (Roma, 7 de desembre de 1956) és un historiador medievalista italià instal·lat a Catalunya, doctor en filologia romànica a la Universitat La Sapienza de Roma.
Nou!!: Usatges de Barcelona і Stefano Maria Cingolani · Veure més »
Tractat de Perpinyà (1279)
El Tractat de Perpinyà fou l'acord signat entre Jaume II de Mallorca i el seu germà gran Pere el Gran de Catalunya i Aragó el dia 20 de gener 1279, mitjançant el qual el primer es reconeixia com a feudatari d'honor de l'altre.
Nou!!: Usatges de Barcelona і Tractat de Perpinyà (1279) · Veure més »
Usatge
Un usatge o ús és una forma jurídica inicial de costum i constitueix part del dret consuetudinari.
Nou!!: Usatges de Barcelona і Usatge · Veure més »
1068
Sense descripció.
Nou!!: Usatges de Barcelona і 1068 · Veure més »
1149
;Països Catalans.
Nou!!: Usatges de Barcelona і 1149 · Veure més »
1151
Sense descripció.
Nou!!: Usatges de Barcelona і 1151 · Veure més »
1170
Països Catalans.
Nou!!: Usatges de Barcelona і 1170 · Veure més »
1173
Sense descripció.
Nou!!: Usatges de Barcelona і 1173 · Veure més »
1195
Països Catalans.
Nou!!: Usatges de Barcelona і 1195 · Veure més »
1448
;Països Catalans.
Nou!!: Usatges de Barcelona і 1448 · Veure més »
1450
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Usatges de Barcelona і 1450 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Usatges de Barcelona i Costums de Catalunya, Usatici Barchinonae.
