Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Urà (planeta)

Índex Urà (planeta)

Urà és el setè planeta des del Sol, el tercer més gran i el quart amb major massa del Sistema Solar.

171 les relacions: Acadèmia Francesa de les Ciències, Acceleració, Acetilè, Aigua, Aiguamarina (color), Albedo, Albedo geomètrica, Alexander Pope, Altitud, Amoníac, Anders Johan Lexell, Anell planetari, Anells d'Urà, Anglaterra, Any julià, Ariel (satèl·lit), Úranos, Astrònom, Atlas Coelestis, Atmosfera, Aurora polar, Època (astronomia), Àcid sulfhídric, Bar (unitat de pressió), Bath, Boira, Calor, Camp magnètic, Catàleg d'estrelles, Cian, Cinturó de Van Allen, Cometa, Contaminació lumínica, Convecció, Coreà, Corona solar, Cronos, Densitat, Descobriment de Neptú, Deuteri, Dia, Diacetilè, Diòxid de carboni, Eclíptica, Electró, Electró-volt, Equinocci, Esferoide oblat, Estació de l'any, Estratosfera, ..., Estrella, Età, Força g, Fotòlisi, Fotometria, Gauss (unitat), Gegant gasós, Grau Celsius, Heli, Hidrocarbur, Hidrogen, Hora, Ió (àtom), Infraroig, Ionosfera, Japonès, Júpiter (mitologia), Júpiter (planeta), Johann Elert Bode, Johann Gottfried Galle, John Couch Adams, John Flamsteed, Jordi III del Regne Unit, Joseph Jêrôme Lalande, Kelvin, Kuiper Airborne Observatory, Latitud, Línia equatorial, Llengües sinítiques, Lluna, Mab (satèl·lit), Magnetopausa, Magnetosfera, Magnitud aparent, Mantell terrestre, Mart (planeta), Martin Heinrich Klaproth, Massa, Mesosfera, Metà, Metilacetilè, Microones, Milió, Minut, Miranda (satèl·lit), Mitologia grega, Model de Niça, Molècula, Moment magnètic, Monòxid de carboni, Moviment circular, Moviment retrògrad, NASA, Núvol, Nebulosa solar, Neptú (planeta), Nevil Maskelyne, Nomenclatura de Flamsteed, Nucli planetari, Oberó (satèl·lit), Obliqüitat de l'eclíptica, Observatori W. M. Keck, Oposició (astronomia), Paral·laxi, Paràmetre gravitacional estàndard, Periheli, Pierre Lemonnier, Pierre-Simon Laplace, Planeta, Pol geogràfic, Pols interestel·lar, Pressió, Protó, Quartil, Quilòmetre, Quilogram, Resistència aerodinàmica, Royal Society, Satèl·lit natural, Satèl·lits d'Urà, Saturn (mitologia), Saturn (planeta), Símbol astrològic, Segon, Simbologia astronòmica, Sistema solar, Sol, Solstici, Somerset, Telescopi, Telescopi espacial Hubble, Tempesta, Termosfera, Terra, Titània (satèl·lit), Tritó (satèl·lit), Tropopausa, Troposfera, Ultraviolat, Umbriel (satèl·lit), Unió Astronòmica Internacional, Unitat astronòmica, Urani, Vent solar, Vietnamita, Voyager 2, William Herschel, William Shakespeare, Zeta Tauri, Zeus, Zonal i meridional, 13 de març, 1690, 1781, 1841, 19 d'abril, 1977, 1986, 24 de gener, 3 Cassiopeiae, 7 de desembre. Ampliar l'índex (121 més) »

Acadèmia Francesa de les Ciències

LAcadèmia Francesa de les Ciències (Académie des sciences) és una societat científica, fundada el 1666 pel Rei Lluís XIV de França per iniciativa de Jean-Baptiste Colbert.

Nou!!: Urà (planeta) і Acadèmia Francesa de les Ciències · Veure més »

Acceleració

En física, l'acceleració és una magnitud física que indica com canvia la velocitat d'un cos en relació amb el temps.

Nou!!: Urà (planeta) і Acceleració · Veure més »

Acetilè

L'acetilè, o etí, és l'alquí més senzill.

Nou!!: Urà (planeta) і Acetilè · Veure més »

Aigua

Gota d'aigua Laigua és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.

Nou!!: Urà (planeta) і Aigua · Veure més »

Aiguamarina (color)

Aqua has shades and it is kind of better then tealL'aiguamarina és un color blau verdós, semblant al de l'aigua del mar.

Nou!!: Urà (planeta) і Aiguamarina (color) · Veure més »

Albedo

La neu fresca té un albedo d'entre el 75 i el 90% L'albedo és la quantitat, expressada en percentatge, de radiació que incideix sobre una superfície i és tornada.

Nou!!: Urà (planeta) і Albedo · Veure més »

Albedo geomètrica

La correlació entre lalbedo geomètrica (albedo astronòmica), la magnitud absoluta d'un planeta menor i el diàmetre ve donada per l'equació: A.

Nou!!: Urà (planeta) і Albedo geomètrica · Veure més »

Alexander Pope

Alexander Pope (Londres, 21 de maig del 1688 — Twickenham, 30 de maig del 1744) fou un poeta anglès, el tercer autor més citat en aquesta llengua, només per darrere de William Shakespeare i Alfred Tennyson.

Nou!!: Urà (planeta) і Alexander Pope · Veure més »

Altitud

Laltitud o cota és la distància vertical d'un objecte respecte d'un punt d'origen donat, considerat el “nivell zero”.

Nou!!: Urà (planeta) і Altitud · Veure més »

Amoníac

Lamoníac és un compost químic la molècula del qual consisteix en un àtom de nitrogen (N) i tres àtoms d'hidrogen (H) d'acord amb la fórmula NH3.

Nou!!: Urà (planeta) і Amoníac · Veure més »

Anders Johan Lexell

Anders Johan Lexell va ser un astrònom, matemàtic i físic fino-suec. Va passar gran part de la seva vida a Rússia on és conegut com a Andrei Ivanovich Leksel (Андрей Иванович Лексель). Lexell va fer descobriments importants en poligonometria i en mecànica celeste; més tard el Cometa de Lexell va rebre el seu cognom. Va contriuir al desenvolupament de la trigonometria esfèrica la qual va ser la base per al descobriment de cometes i del moviment dels planetes. Va ser donat el seu nom a un teorema de triangles esfèrics. Leonhard Euler va valorar molt l'obra de Lexell. Daniel Bernoulli també ho va fer en una carta adreçada a Johann Euler. Lexell no es va casar mai. L'asteoride 2004 Lexell rep el seu nom així com un cràter de la Lluna (cràter Lexell).

Nou!!: Urà (planeta) і Anders Johan Lexell · Veure més »

Anell planetari

Un anell planetari és un anell de pols còsmica i altres partícules petites que orbiten al voltant d'un planeta en una regió en forma de disc pla.

Nou!!: Urà (planeta) і Anell planetari · Veure més »

Anells d'Urà

Esquema del sistema d'anells-satèl·lits d'Urà. Les línies sòlides són els anells; les línies discontínues denoten les òrbites dels satèl·lits. Els anells d'Urà configuren un sistema d'anells de complexitat mitjana que es pot situar a mig camí entre sistemes més extensos –com els anells de Saturn– i més simples –com els de Júpiter i els de Neptú.

Nou!!: Urà (planeta) і Anells d'Urà · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Urà (planeta) і Anglaterra · Veure més »

Any julià

En astronomia, un any julià és una unitat de temps definida exactament com 365,25 dies o 31.557.660 segons.

Nou!!: Urà (planeta) і Any julià · Veure més »

Ariel (satèl·lit)

Ariel és el satèl·lit més brillant d'Urà i el quart quant a mida.

Nou!!: Urà (planeta) і Ariel (satèl·lit) · Veure més »

Úranos

Úranos o Urà (del grec Οὐρανός) era un déu primordial de la mitologia grega, la deïficació del cel, que els poetes i artistes van personificar.

Nou!!: Urà (planeta) і Úranos · Veure més »

Astrònom

Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.

Nou!!: Urà (planeta) і Astrònom · Veure més »

Atlas Coelestis

L'Atlas Coelestis és un catàleg astronòmic basat en observacions fetes pel primer astrònom reial, John Flamsteed, i publicat pòstumament el 1729.

Nou!!: Urà (planeta) і Atlas Coelestis · Veure més »

Atmosfera

Gran taca roja L'atmosfera és la capa de gasos que envolta la Terra (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni...) o, en general, un altre planeta o cos celeste.

Nou!!: Urà (planeta) і Atmosfera · Veure més »

Aurora polar

Aurora boreal a Alaska Laurora polar consisteix en una resplendor que apareix al cel nocturn de les regions properes a les zones polars a causa de l'impacte de les partícules de vent solar amb el camp magnètic de la Terra.

Nou!!: Urà (planeta) і Aurora polar · Veure més »

Època (astronomia)

En astronomia, una època és una data concreta a la qual fan referència les coordenades celestes o els elements orbitals d'un cos celeste.

Nou!!: Urà (planeta) і Època (astronomia) · Veure més »

Àcid sulfhídric

Estructura química de l'àcid sulfhídric L’àcid sulfhídric o sulfur d'hidrogen és un compost químic de fórmula química H2S.

Nou!!: Urà (planeta) і Àcid sulfhídric · Veure més »

Bar (unitat de pressió)

Un bar (símbol bar) és una unitat de pressió.

Nou!!: Urà (planeta) і Bar (unitat de pressió) · Veure més »

Bath

Bath és una ciutat del sud-oest d'Anglaterra, al comtat de Somerset, coneguda pels seus balnearis termals.

Nou!!: Urà (planeta) і Bath · Veure més »

Boira

Boira. Boira sobre una carretera. La boira o broma és una condensació d'aigua situada a prop o fregant la superfície de la Terra format per petites gotes d'aigua en suspensió.

Nou!!: Urà (planeta) і Boira · Veure més »

Calor

Quan el carbó crema, desprèn calor gràcies a la transformació de l'energia química La calor (de símbol Q) és una forma d'energia que es produeix amb el moviment cinètic de les molècules d'un cos o partícula.

Nou!!: Urà (planeta) і Calor · Veure més »

Camp magnètic

Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.

Nou!!: Urà (planeta) і Camp magnètic · Veure més »

Catàleg d'estrelles

Un catàleg d'estrelles és un catàleg astronòmic format per una llista d'estrelles.

Nou!!: Urà (planeta) і Catàleg d'estrelles · Veure més »

Cian

El cian és una color espectral pura, però la mateixa tonalitat es pot crear mesclant idèntiques quantitats de llum verda i blava.

Nou!!: Urà (planeta) і Cian · Veure més »

Cinturó de Van Allen

'''Cinturó de van Allen''' El cinturó (o cinyell) de Van Allen (o també cinturons de radiació de Van Allen) és una zona de partícules d'alta energia que envolta la Terra a una gran altitud i forma un gran cinturó, en el que és la magnetosfera terrestre; les partícules que constitueixen el cinturó de Van Allen són electrons i protons de gran energia.

Nou!!: Urà (planeta) і Cinturó de Van Allen · Veure més »

Cometa

Cometa Hale-Bopp l'any 1997 Un cometa (dita també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.

Nou!!: Urà (planeta) і Cometa · Veure més »

Contaminació lumínica

Ciutat de Mèxic de nit, amb el cel il·luminat per la contaminació lumínica. Any 2005. Vista nocturna de la Terra La contaminació lumínica és l'emissió de flux lluminós de fonts artificials nocturnes en intensitats, direccions o rangs espectrals innecessaris per a la realització de les activitats previstes en la zona en què s'han instal·lat els llums.

Nou!!: Urà (planeta) і Contaminació lumínica · Veure més »

Convecció

Cel·les de convecció durant l'escalfament d'un fluid La convecció és una de les tres formes de transferència de calor i es caracteritza pel fet que aquesta es produeix a través del desplaçament de matèria entre regions amb diferents temperatures.

Nou!!: Urà (planeta) і Convecció · Veure més »

Coreà

El coreà és una llengua asiàtica de classificació controvertida, ja que té unes característiques allunyades de la resta d'idiomes.

Nou!!: Urà (planeta) і Coreà · Veure més »

Corona solar

eclipsi solar total el dia 11 d'agost del 1999, a França La corona solar és la part exterior de l'atmosfera del Sol.

Nou!!: Urà (planeta) і Corona solar · Veure més »

Cronos

En la mitologia grega, Cronos (en grec antic, Κρόνος) era fill d'Urà (el cel) i Gea (o Gaia, la Terra).

Nou!!: Urà (planeta) і Cronos · Veure més »

Densitat

En física i química, la densitat (símbol ρ, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.

Nou!!: Urà (planeta) і Densitat · Veure més »

Descobriment de Neptú

Nou Observatori de Berlín on es va descobrir Neptú observacionalment. Neptú va ser predit matemàticament abans de ser directament observat, per Urbain Le Verrier.

Nou!!: Urà (planeta) і Descobriment de Neptú · Veure més »

Deuteri

Tub de descàrrega de deuteriEl deuteri, D o 2H és un dels isòtops estables de l'hidrogen.

Nou!!: Urà (planeta) і Deuteri · Veure més »

Dia

*Vegeu també: Dia (desambiguació) asteca, de la Pedra del Sol. Un dia o jorn és el període que tarda el planeta Terra a girar 360 graus sobre el seu eix.

Nou!!: Urà (planeta) і Dia · Veure més »

Diacetilè

El Diacetilè (IUPAC: buta-1,3-dií o butadií) és un hidrocarbur insaturat de fórmula química C4H2.

Nou!!: Urà (planeta) і Diacetilè · Veure més »

Diòxid de carboni

El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni o anhídrid carbònic), és un gas incolor, inodor, i insípid.

Nou!!: Urà (planeta) і Diòxid de carboni · Veure més »

Eclíptica

Mercuri. L'eclíptica és la línia corba creada per la posició on es «veu» el Sol, al llarg de l'any, en el seu «moviment aparent», vist des de la Terra, imaginada «fixa».

Nou!!: Urà (planeta) і Eclíptica · Veure més »

Electró

En física, l'electró (símbol e-) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.

Nou!!: Urà (planeta) і Electró · Veure més »

Electró-volt

Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp electroestàtic amb una diferència de potencial d'un volt.

Nou!!: Urà (planeta) і Electró-volt · Veure més »

Equinocci

Lequinocci és cadascun dels dos moments de l'any en què el sol passa l'equador celeste.

Nou!!: Urà (planeta) і Equinocci · Veure més »

Esferoide oblat

Un esferiode oblat es pot formar per la rotació d'una el·lipse sobre el seu eix menor. En geometria, un esferoide oblat és un el·lipsoide rotacionalment simètric que té l'eix polar més curt que el diàmetre del cercle equatorial que biseca el pla.

Nou!!: Urà (planeta) і Esferoide oblat · Veure més »

Estació de l'any

Mosaic romà representant les quatre estacions. Les estacions són els períodes de l'any en els quals les condicions climatològiques imperants es mantenen, en una determinada regió, dintre d'un cert rang.

Nou!!: Urà (planeta) і Estació de l'any · Veure més »

Estratosfera

Capes de l'atmosfera; troposfera i tropopausa, '''estratosfera''' i estratopausa, mesosfera i mesopausa i termosfera L'estratosfera és la capa de l'atmosfera situada damunt de la troposfera i que s'estén entre 11 km i 50 km de la suerfície terrestre.

Nou!!: Urà (planeta) і Estratosfera · Veure més »

Estrella

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrela o estrella i antigament i dialectalment estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.

Nou!!: Urà (planeta) і Estrella · Veure més »

Età

Letà és un hidrocarbur alifàtic alcà amb dos àtoms de carboni.

Nou!!: Urà (planeta) і Età · Veure més »

Força g

La força g és una mesura de força, una mesura intuïtiva d'acceleració.

Nou!!: Urà (planeta) і Força g · Veure més »

Fotòlisi

La fotòlisi, fotodissociació o fotodescomposició, és una reacció fotoquímica en la que una molècula absorbeix un quantum de llum i es dissocia donant lloc a dues o més substàncies més simples.

Nou!!: Urà (planeta) і Fotòlisi · Veure més »

Fotometria

La fotometria és una tècnica utilitzada en astronomia per a mesurar el flux o la intensitat de la radiació electromagnètica de diferents astres: estrelles, planetes, satèl·lits, asteroides, cometes, etc.

Nou!!: Urà (planeta) і Fotometria · Veure més »

Gauss (unitat)

El gauss, abreviat G, és la unitat de mesura del sistema CGS d'un camp magnètic B (també conegut com a densitat del flux magnètic i inducció magnètica), deu el seu nom al matemètic i físic alemany Carl Friedrich Gauss.

Nou!!: Urà (planeta) і Gauss (unitat) · Veure més »

Gegant gasós

Un gegant gasós és un planeta de grans dimensions que no està compost en gran part per roca o alguna altra matèria sòlida.

Nou!!: Urà (planeta) і Gegant gasós · Veure més »

Grau Celsius

Anders Celsius, creador del grau amb el seu nom El grau Celsius, representat com a ℃ (°C), és una unitat de temperatura, i deu el seu nom a l'astrònom suec Anders Celsius (1701-1744), que proposà per primera vegada una escala de temperatura el 1742, dos anys abans de morir.

Nou!!: Urà (planeta) і Grau Celsius · Veure més »

Heli

Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.

Nou!!: Urà (planeta) і Heli · Veure més »

Hidrocarbur

enllaç. En química orgànica, un hidrocarbur és un compost orgànic que consisteix en la seva totalitat d'hidrogen i carboni.

Nou!!: Urà (planeta) і Hidrocarbur · Veure més »

Hidrogen

Lhidrogen és un element químic de símbol H i nombre atòmic 1.

Nou!!: Urà (planeta) і Hidrogen · Veure més »

Hora

L'hora és una unitat de temps que es divideix en seixanta minuts.

Nou!!: Urà (planeta) і Hora · Veure més »

Ió (àtom)

Enllaç iònic entre el liti (que es converteix en un catió i el fluor, que es converteix en un anió En física i química, un ió és un àtom o molècula que no té una càrrega elèctrica neutra.

Nou!!: Urà (planeta) і Ió (àtom) · Veure més »

Infraroig

Esquema de l'espectre electromagnètic L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones.

Nou!!: Urà (planeta) і Infraroig · Veure més »

Ionosfera

La ionosfera és la part de l'atmosfera terrestre ionitzada permanentment a causa de la fotoionització que provoca la radiació solar.

Nou!!: Urà (planeta) і Ionosfera · Veure més »

Japonès

El japonès o japonés (日本語 nihongo o nippongo, en japonès) és una llengua parlada per uns 130 milions de persones al Japó, les comunitats d'emigrants japonesos, especialment al Perú i al Brasil i a l'illa d'Angaur a la República de Palau.

Nou!!: Urà (planeta) і Japonès · Veure més »

Júpiter (mitologia)

Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.

Nou!!: Urà (planeta) і Júpiter (mitologia) · Veure més »

Júpiter (planeta)

Júpiter és el planeta més gran del sistema solar i el cinquè segons la seva distància al Sol.

Nou!!: Urà (planeta) і Júpiter (planeta) · Veure més »

Johann Elert Bode

Johann Elert Bode (Hamburg, 19 de gener de 1747 - Berlín, 23 de novembre de 1826) fou un astrònom alemany.

Nou!!: Urà (planeta) і Johann Elert Bode · Veure més »

Johann Gottfried Galle

Johann Gottfried Galle (9 de juny de 1812 – 10 de juliol de 1910) va ser un astrònom alemany de l'Observatori de Berlín qui, amb l'ajuda de l'estudiant Heinrich Louis d'Arrest, va descobrir el planeta Neptú el 23 de setembre de 1846.

Nou!!: Urà (planeta) і Johann Gottfried Galle · Veure més »

John Couch Adams

John Couch Adams (5 de juny de 1819 – 21 de gener de 1892) va ser un matemàtic i astrònom anglès.

Nou!!: Urà (planeta) і John Couch Adams · Veure més »

John Flamsteed

John Flamsteed va ser un astrònom anglès del segle XVII, conegut per haver estat el fundador i primer director de l'Observatori Reial de Greenwich.

Nou!!: Urà (planeta) і John Flamsteed · Veure més »

Jordi III del Regne Unit

Jordi III del Regne Unit (Norfolk House (Londres) 1738 – Windsor 1820).

Nou!!: Urà (planeta) і Jordi III del Regne Unit · Veure més »

Joseph Jêrôme Lalande

Joseph Jêrôme Lefrançais Lalande fou un matemàtic i astrònom francès del segle XVIII.

Nou!!: Urà (planeta) і Joseph Jêrôme Lalande · Veure més »

Kelvin

El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del Sistema Internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.

Nou!!: Urà (planeta) і Kelvin · Veure més »

Kuiper Airborne Observatory

Telescopi del KAO El Gerard P. Kuiper Airborne Observatory (KAO) van ser unes instal·lacions de la NASA per donar suport a la recerca en astronomia d'infraroig.

Nou!!: Urà (planeta) і Kuiper Airborne Observatory · Veure més »

Latitud

Els paral·lels i els meridians es tallen en angle recte La latitud és la distància angular, mesurada sobre un meridià, entre una localització terrestre (o de qualsevol altre planeta) i l'Equador.

Nou!!: Urà (planeta) і Latitud · Veure més »

Línia equatorial

Mapamundi amb la línia de l'equador La línia equatorial, línia equinoccial o equador (del llatí aequātōris: 'igualador') és una línia imaginària que fa la volta a un planeta (o a qualsevol altre cos celeste) equidistant dels dos pols.

Nou!!: Urà (planeta) і Línia equatorial · Veure més »

Llengües sinítiques

El que es coneix generalment per xinès o xinés és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions a la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada, i, per tant, manté molta més uniformitat. És necessari fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, encara que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, és basada en el mandarí i no és «neutral» en relació a les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que siga la llengua amb més nombre de parlants natius del món. El llenguatge xinès, parlat en la forma de l'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on és parlada per la gran majoria de la població. A la meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el dialecte mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina és parlat per uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses es concentren als Estats Units.

Nou!!: Urà (planeta) і Llengües sinítiques · Veure més »

Lluna

La Lluna, tintada de vermell i taronja, tal com es veu des de la Terra durant un eclipsi lunar La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra.

Nou!!: Urà (planeta) і Lluna · Veure més »

Mab (satèl·lit)

és un satèl·lit natural interior d'Urà.

Nou!!: Urà (planeta) і Mab (satèl·lit) · Veure més »

Magnetopausa

La magnetopausa és la frontera magnètica entre la magnetosfera i el vent solar (plasma).

Nou!!: Urà (planeta) і Magnetopausa · Veure més »

Magnetosfera

vents solars bufen de esquerra a dreta. Una magnetosfera és una regió al voltant d'un objecte astronòmic on el seu camp magnètic actua com escut modificant o organitzant les partícules carregades d'alta energia procedents del Sol.

Nou!!: Urà (planeta) і Magnetosfera · Veure més »

Magnitud aparent

La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.

Nou!!: Urà (planeta) і Magnitud aparent · Veure més »

Mantell terrestre

Representació d'una secció de la Terra. En geologia, el mantell és la capa de la Terra situada per sota de l'escorça terrestre i que s'estén cap a l'interior fins al límit exterior del nucli (ocupa aproximadament el 87% de la Terra).

Nou!!: Urà (planeta) і Mantell terrestre · Veure més »

Mart (planeta)

Mart és el quart planeta del sistema solar segons la distància al Sol i el segon planeta més petit, després de Mercuri.

Nou!!: Urà (planeta) і Mart (planeta) · Veure més »

Martin Heinrich Klaproth

Martin Heinrich Klaproth (1 de desembre de 1743 – 1 de gener de 1817) va ser un químic alemany que va descobrir els elements químics urani (1789), zirconi (1789) i ceri (1803), aquest darrer al mateix temps que d'altres científics.

Nou!!: Urà (planeta) і Martin Heinrich Klaproth · Veure més »

Massa

La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.

Nou!!: Urà (planeta) і Massa · Veure més »

Mesosfera

Capes de l'atmosfera; troposfera i tropopausa, estratosfera i estratopausa, '''mesosfera''' i mesopausa i termosfera En meteorologia, es denomina mesosfera la part de l'atmosfera situada sobre l'estratosfera i sota la termosfera.

Nou!!: Urà (planeta) і Mesosfera · Veure més »

Metà

El metà és l'hidrocarbur alcà més senzill possible.

Nou!!: Urà (planeta) і Metà · Veure més »

Metilacetilè

El metilacetilè o propí és un alquí de fórmula química C3H4 (H-C≡C-CH3).

Nou!!: Urà (planeta) і Metilacetilè · Veure més »

Microones

Amb el terme microones s'identifica a les ones electromagnètiques la freqüència de les quals és compresa entre 300 MHz i 300 GHz, i la corresponent longitud d'ona és d'1 m a 1 mm.

Nou!!: Urà (planeta) і Microones · Veure més »

Milió

Un milió és un nombre natural que s'escriu 1000000 en el sistema de numeració àrab i en el romà.

Nou!!: Urà (planeta) і Milió · Veure més »

Minut

Un minut (de símbol min) és una unitat de temps que es divideix en 60 segons.

Nou!!: Urà (planeta) і Minut · Veure més »

Miranda (satèl·lit)

Miranda és el més xicotet i interior dels principals satèl·lits d'Urà.

Nou!!: Urà (planeta) і Miranda (satèl·lit) · Veure més »

Mitologia grega

Bust de Zeus trobat a Ocriculum (Sala Rotonda, Museus Vaticans, Vaticà). La mitologia grega és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Nou!!: Urà (planeta) і Mitologia grega · Veure més »

Model de Niça

format.

Nou!!: Urà (planeta) і Model de Niça · Veure més »

Molècula

Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).

Nou!!: Urà (planeta) і Molècula · Veure més »

Moment magnètic

En física, el moment magnètic o moment dipolar magnètic és una mesura de la força d'una font magnètica.

Nou!!: Urà (planeta) і Moment magnètic · Veure més »

Monòxid de carboni

El monòxid de carboni (CO), també anomenat òxid carbonós, és un gas incolor, inodor i insípid que és una mica més lleuger que l'aire.

Nou!!: Urà (planeta) і Monòxid de carboni · Veure més »

Moviment circular

Esquema d'un moviment circular A cinemàtica, un moviment circular és un model de moviment en el pla, on el cos que es mou té una trajectòria circular al voltant d'un centre o eix de gir.

Nou!!: Urà (planeta) і Moviment circular · Veure més »

Moviment retrògrad

El satèl·lit de color taronja orbita en direcció oposada El moviment retrògrad és un concepte astronòmic aplicat a cossos celestes que indica que el seu moviment de rotació es fa en sentit invers a l'habitual (anomenat moviment directe).

Nou!!: Urà (planeta) і Moviment retrògrad · Veure més »

NASA

Logo NASA (cuc) La National Aeronautics and Space Administration (NASA) és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable per als Estats Units d'Amèrica del programa espacial, de la investigació i exploració espacial.

Nou!!: Urà (planeta) і NASA · Veure més »

Núvol

Un cúmul En la meteorologia, un núvol (var. nugul, nigul) o broma és un conjunt de gotes d'aigua o cristalls de gel o tots dos alhora a l'atmosfera, sobre de la superfície terrestre.

Nou!!: Urà (planeta) і Núvol · Veure més »

Nebulosa solar

Un disc planetari en formació a la nebulosa d'Orió La nebulosa solar és un núvol gasós del qual es formen els sistemes planetaris.

Nou!!: Urà (planeta) і Nebulosa solar · Veure més »

Neptú (planeta)

Neptú és el vuitè planeta en distància respecte al Sol i el més llunyà del sistema solar.

Nou!!: Urà (planeta) і Neptú (planeta) · Veure més »

Nevil Maskelyne

Nevil Maskelyne (Londres, Anglaterra, 6 d'octubre 1732-Londres, 9 de febrer 1811) va ser un astrònom anglès, va ser el cinquè "Astrònom Reial" i director de l'Observatori Astronòmic de Greenwich.

Nou!!: Urà (planeta) і Nevil Maskelyne · Veure més »

Nomenclatura de Flamsteed

La nomenclatura de Flamsteed és un sistema de designació d'estrelles introduït per l'astrònom John Flamsteed en una versió preliminar de la seva Historia coelestis Britannica i publicat per Edmond Halley i Isaac Newton el 1712 sense el permís de Flamsteed.

Nou!!: Urà (planeta) і Nomenclatura de Flamsteed · Veure més »

Nucli planetari

Nuclis de diferents planetes En geologia, el nucli (d'un planeta) és el conjunt de les seves capes més internes.

Nou!!: Urà (planeta) і Nucli planetari · Veure més »

Oberó (satèl·lit)

Oberó és el més exterior dels satèl·lits majors del planeta Urà.

Nou!!: Urà (planeta) і Oberó (satèl·lit) · Veure més »

Obliqüitat de l'eclíptica

En astronomia, l'obliqüitat de l'eclíptica, obliqüitat o inclinació axial és l'angle que formen l'eix de rotació d'un planeta amb la perpendicular al pla de la seva òrbita al voltant del Sol.

Nou!!: Urà (planeta) і Obliqüitat de l'eclíptica · Veure més »

Observatori W. M. Keck

L’observatori W. M. Keck és un observatori astronòmic situat a una altitud de 4.145 msnm prop del cim del Mauna Kea a Hawaii.

Nou!!: Urà (planeta) і Observatori W. M. Keck · Veure més »

Oposició (astronomia)

Oposició és quan dos astres es troben, en relació a la Terra, en dos punts del cel diametralment oposats.

Nou!!: Urà (planeta) і Oposició (astronomia) · Veure més »

Paral·laxi

La paral·laxi: dos observadors, en '''A''' i en '''B''', veuen '''O''' en posicions diferents respecte del fons La paral·laxi (del mot Grec παράλλαξις, desplaçament contigu) és l'efecte del canvi de posició d'un observador respecte de l'objecte observat.

Nou!!: Urà (planeta) і Paral·laxi · Veure més »

Paràmetre gravitacional estàndard

En astrodinàmica, el paràmetre gravitacional estàndard (\mu \! \) d'un cos celeste és el producte de la constant de gravitació universal (G \! \) i la seva massa M \! \,: Les unitats del paràmetre gravitacional estàndard són km ³ s -2.

Nou!!: Urà (planeta) і Paràmetre gravitacional estàndard · Veure més »

Periheli

Al present esquema el '''perigeu''' és designat per la lletra '''F ''' El periheli (del grec peri.

Nou!!: Urà (planeta) і Periheli · Veure més »

Pierre Lemonnier

Pierre Lemonnier (Saint-Sever, 28 de juny de 1675 – Saint-Germain-en-Laye, 27 de novembre de 1757) va ser un astrònom francès professor de física i filosofia al Collège d'Harcourt (Universitat de París), i un membre de l'Acadèmia Francesa de Ciències.

Nou!!: Urà (planeta) і Pierre Lemonnier · Veure més »

Pierre-Simon Laplace

Pierre-Simon Laplace (23 de març del 1749, Beaumont-en-Auge, Normandia - 5 de març del 1827, París), fou un brillant matemàtic, astrònom i físic francès.

Nou!!: Urà (planeta) і Pierre-Simon Laplace · Veure més »

Planeta

Venus (a escala) Plutó i Haumea (a escala). La resta es veu augmentat a la fotografia inferior Un planeta és un astre sense llum pròpia que gira al voltant d'una estrella; és abastament massiu per tenir forma esfèrica, o quasi esfèrica; i és l'element principal dins la seva òrbita; segons la definició de la reunió de la Unió Astronòmica Internacional de Praga, de l'any 2006.

Nou!!: Urà (planeta) і Planeta · Veure més »

Pol geogràfic

Un pol geogràfic és qualsevol dels dos punts fixes a la superfície d'un cos en rotació o planeta, a noranta graus de l'equador, basant-se en l'eix de rotació sobre el qual gira el cos.

Nou!!: Urà (planeta) і Pol geogràfic · Veure més »

Pols interestel·lar

Núvol interestel·lar NGC 604. La pols interestel·lar és el conjunt de partícules d'una longitud inferior a alguns centenars de nanòmetres constituïda per silicats, grafits, i molècules poliaromàtiques.

Nou!!: Urà (planeta) і Pols interestel·lar · Veure més »

Pressió

La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.

Nou!!: Urà (planeta) і Pressió · Veure més »

Protó

El protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).

Nou!!: Urà (planeta) і Protó · Veure més »

Quartil

Els Q1, Q2 i Q3 de la distribució normal, divideixen la distribució en quatre blocs, cadascun dels quals conté el 25% de les dades. En estadística descriptiva, els quartils d'un conjunt ordenat de dades són els tres punts de tall que divideixen el conjunt de dades en quatre grups de la mateixa mida.

Nou!!: Urà (planeta) і Quartil · Veure més »

Quilòmetre

Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.

Nou!!: Urà (planeta) і Quilòmetre · Veure més »

Quilogram

El quilogram, kilogram o abreviat quilo (símbol: kg) és la unitat base de massa del Sistema Internacional (SI).

Nou!!: Urà (planeta) і Quilogram · Veure més »

Resistència aerodinàmica

La resistència aerodinàmica, o simplement resistència, és el component de la força que pateix un cos en moure's a través de l'aire en la direcció de la velocitat relativa entre l'aire i el cos.

Nou!!: Urà (planeta) і Resistència aerodinàmica · Veure més »

Royal Society

La Royal Society of London for the Improvement of Natural Knowledge, més coneguda simplement com la Royal Society, va ser fundada el 1660 i és considerada com la més antiga de les societats científiques que encara existeixen.

Nou!!: Urà (planeta) і Royal Society · Veure més »

Satèl·lit natural

Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la En astronomia, un satèl·lit natural és qualsevol objecte natural que gira al voltant d'un planeta.

Nou!!: Urà (planeta) і Satèl·lit natural · Veure més »

Satèl·lits d'Urà

D'esquerra a dreta: Urà, Puck, Miranda, Ariel, Umbriel, Titània i Oberó. Els diàmetres són a escala, les distàncies no Urà té 27 satèl·lits coneguts i tots tenen nom definitiu.

Nou!!: Urà (planeta) і Satèl·lits d'Urà · Veure més »

Saturn (mitologia)

s. Segons la mitologia romana, Saturn fou una divinitat italiana de caràcter agrari, ja que protegia els camps sembrats i els fruits de la terra.

Nou!!: Urà (planeta) і Saturn (mitologia) · Veure més »

Saturn (planeta)

Saturn és el sisè planeta en ordre de proximitat al Sol i el segon més gran del sistema solar, després de Júpiter.

Nou!!: Urà (planeta) і Saturn (planeta) · Veure més »

Símbol astrològic

Els símbols astrològics són imatges usades en diversos sistemes astrològics per designar objectes rellevants.

Nou!!: Urà (planeta) і Símbol astrològic · Veure més »

Segon

Un rellotge atòmic del 1997 a Alemanya. El segon (s) és una unitat de temps i una de les set unitats base del Sistema Internacional.

Nou!!: Urà (planeta) і Segon · Veure més »

Simbologia astronòmica

La simbologia astronòmica usa símbols per a representar diversos objectes celestes, construccions teòriques i esdeveniments observats en astronomia.

Nou!!: Urà (planeta) і Simbologia astronòmica · Veure més »

Sistema solar

El sistema solarLes majúscules del nom varia.

Nou!!: Urà (planeta) і Sistema solar · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Nou!!: Urà (planeta) і Sol · Veure més »

Solstici

El solstici és cadascun dels dos moments de l'any en què el Sol té la màxima declinació (distància angular) respecte a l'equador celeste.

Nou!!: Urà (planeta) і Solstici · Veure més »

Somerset

Somerset (pronunciat /ˈsʌmərsɛt/) és un comtat d'Anglaterra.

Nou!!: Urà (planeta) і Somerset · Veure més »

Telescopi

Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.

Nou!!: Urà (planeta) і Telescopi · Veure més »

Telescopi espacial Hubble

El telescopi espacial Hubble (HST, per les seues sigles angleses Hubble Space Telescope) és un telescopi robòtic localitzat en les vores exteriors de l'atmosfera, en òrbita circular al voltant de la Terra a 593 quilòmetres sobre el nivell del mar, amb un període orbital d'entre 96 i 97 minuts.

Nou!!: Urà (planeta) і Telescopi espacial Hubble · Veure més »

Tempesta

Cel de tempesta Una tempesta, tempestat, borrasca o cicló és una forta pertorbació meteorològica de l'atmosfera acompanyada de vent, pluja, neu o pedra i especialment d'intensa activitat elèctrica.

Nou!!: Urà (planeta) і Tempesta · Veure més »

Termosfera

Capes de l'atmosfera; troposfera i tropopausa, estratosfera i estratopausa, mesosfera i mesopausa i '''termosfera''' La termosfera és una de les capes de l'atmosfera terrestre anomenada així per la seva elevada temperatura, causada per la ionització dels gasos (per això, també s'anomena ionosfera), Si el Sol està actiu, les temperatures en la termosfera poden arribar a 1.500°C.

Nou!!: Urà (planeta) і Termosfera · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar.

Nou!!: Urà (planeta) і Terra · Veure més »

Titània (satèl·lit)

Sense descripció.

Nou!!: Urà (planeta) і Titània (satèl·lit) · Veure més »

Tritó (satèl·lit)

Tritó (Neptú I), en grec Τρίτων, és el satèl·lit més gran de Neptú.

Nou!!: Urà (planeta) і Tritó (satèl·lit) · Veure més »

Tropopausa

Capes de l'atmosfera; troposfera i '''tropopausa''', estratosfera i estratopausa, mesosfera i mesopausa i termosfera La tropopausa marca el límit entre la troposfera i l'estratosfera.

Nou!!: Urà (planeta) і Tropopausa · Veure més »

Troposfera

Capes de l'atmosfera; '''troposfera''' i tropopausa, estratosfera i estratopausa, mesosfera i mesopausa i termosfera La troposfera és la capa inferior de l'atmosfera en contacte amb la superfície terrestre.

Nou!!: Urà (planeta) і Troposfera · Veure més »

Ultraviolat

L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 nanòmetres a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.

Nou!!: Urà (planeta) і Ultraviolat · Veure més »

Umbriel (satèl·lit)

Umbriel és el tercer satèl·lit més gran d'Urà i el més fosc dels seus satèl·lits majors.

Nou!!: Urà (planeta) і Umbriel (satèl·lit) · Veure més »

Unió Astronòmica Internacional

La Unió Astronòmica Internacional (International Astronomical Union, en anglès, o Union Astronomique Internationale en francès) està formada per 9.040 membres individuals i 63 membres nacionals en tot el món.

Nou!!: Urà (planeta) і Unió Astronòmica Internacional · Veure més »

Unitat astronòmica

La unitat astronòmica (símbol UA; recomanat per la UAI: au; de vegades també AU, a.u. o ua) és una unitat de longitud del sistema astronòmic que correspon aproximadament la distància que separa la Terra del Sol.

Nou!!: Urà (planeta) і Unitat astronòmica · Veure més »

Urani

L'urani és un element químic metàl·lic de símbol U i nombre atòmic 92.

Nou!!: Urà (planeta) і Urani · Veure més »

Vent solar

plasma del vent solar arribant a l'heliopausa El vent solar és un flux de partícules (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera d'una estrella.

Nou!!: Urà (planeta) і Vent solar · Veure més »

Vietnamita

El vietnamita (Tiếng Việt en vietnamita) és un idioma que pertany al grup de les llengües austroasiàtiques.

Nou!!: Urà (planeta) і Vietnamita · Veure més »

Voyager 2

Llançament de la Voyager 2 La Voyager 2 és una sonda espacial no tripulada de la NASA llançada el 20 d'agost de 1977 amb l'objectiu d'explorar els planetes del sistema solar exterior i els seus respectius sistemes de satèl·lits.

Nou!!: Urà (planeta) і Voyager 2 · Veure més »

William Herschel

William Herschel (Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi romanogermànic, 1738 - Slough, Anglaterra, Regne Unit, 1822) va ser l'astrònom més famós de la seva època.

Nou!!: Urà (planeta) і William Herschel · Veure més »

William Shakespeare

Stratford, coneguda com el lloc de naixement de Shakespeare (tot i que és incert). Es diu que el poeta i dramaturg hauria nascut a l'habitació amb les finestres a quadres. Signatura de Shakespeare (''By me William Shakespeare'') William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, batejat el 26 d'abril de 1564 del calendari juliàLa data de naixement és desconeguda. Els registres de la parròquia d'Stratford certifiquen que fou batejat el dia 26 d'abril de 1564, segons el calendari julià.(Lee 1901, pàg.8). Sidney Lee assenyala la data del seu naixement el dia 22 o 23 d'abril, basant-se en el fet que el bateig solia dur-se a terme en el termini de tres dies des del naixement. A partir d'aquesta elucubració i del factor estètic de la coincidència entre el dia i mes de naixement i els de defunció, es va estendre l'hàbit de considerar el 23 d'abril de 1564 com a data de naixement de Shakespeare. (Schoenbaum 1987, pàg. 25). - 23 d'abril de 1616 del calendari julià; 3 de maig de 1616 del calendari gregorià)Les dates segueixen el calendari julià, usat a Anglaterra al naixement de de Shakespeare.

Nou!!: Urà (planeta) і William Shakespeare · Veure més »

Zeta Tauri

Zeta Tauri (ζ Tau, ζ Tauri) és una estrella binària dins la constel·lació zodiacal de Taurus, el Toro.

Nou!!: Urà (planeta) і Zeta Tauri · Veure més »

Zeus

En la mitologia grega, Zeus (en grec antic Θεύς) és el déu suprem de l'Olimp.

Nou!!: Urà (planeta) і Zeus · Veure més »

Zonal i meridional

Els termes zonal i meridional s'utilitzen per descriure direccions en un globus.

Nou!!: Urà (planeta) і Zonal i meridional · Veure més »

13 de març

El 13 de març és el setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Urà (planeta) і 13 de març · Veure més »

1690

Sense descripció.

Nou!!: Urà (planeta) і 1690 · Veure més »

1781

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Urà (planeta) і 1781 · Veure més »

1841

Sense descripció.

Nou!!: Urà (planeta) і 1841 · Veure més »

19 d'abril

El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.

Nou!!: Urà (planeta) і 19 d'abril · Veure més »

1977

;Països Catalans.

Nou!!: Urà (planeta) і 1977 · Veure més »

1986

Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.

Nou!!: Urà (planeta) і 1986 · Veure més »

24 de gener

El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.

Nou!!: Urà (planeta) і 24 de gener · Veure més »

3 Cassiopeiae

3 Cassiopeiae (3 Cas) és una astre hipotètic dins la Constel·lació de Cassiopea.

Nou!!: Urà (planeta) і 3 Cassiopeiae · Veure més »

7 de desembre

El 7 de desembre és el tres-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Urà (planeta) і 7 de desembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

34 Tauri, Planeta Urà, Sol 7.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »