Accés més ràpid que el navegador!
38 les relacions: Acta de la Haia, Anvers, Bisbat d'Utrecht, Breda, Bruges, Catolicisme, Comtat d'Holanda, Comtat de Zelanda, Constitució, Corona de Castella i Lleó, Disset Províncies, Drenthe, Enric Hèrcules, Enric III de França, Estat confessional, Fúria espanyola, Felip II de Castella, Felip IV de Castella, Franconat de Bruges, Frísia, Gant, Gelderland, Groningen, Guerra dels Vuitanta Anys, Guillem I d'Orange-Nassau, Ieper, Lier, Llibertat de culte, Overijssel, Pau de Westfàlia, Províncies Unides, Quatre membres de Flandes, Unió d'Arràs, Zutphen, 1580, 1581, 1648, 23 de gener.
Acta de la Haia
L'Acta de la Haia, coneguda igualment com a Decret d'abandonament (Plakkaat van Verlatinghe) o Acta d'Abjuració (Acte van Afzwering), va ser de facto la declaració d'independència de les Províncies Unides aleshores encara part dels Països Baixos espanyols.
Nou!!: Unió d'Utrecht і Acta de la Haia · Veure més »
Anvers
Anvers (del francès Anvers; en neerlandès i oficialment, Antwerpen; en català, històricament Antuèrpia) és la ciutat més gran de la Regió de Flandes, i la segona de Bèlgica.
Nou!!: Unió d'Utrecht і Anvers · Veure més »
Bisbat d'Utrecht
calvinistes. El bisbat d'Utrecht és un bisbat catòlic que va crear-se el 696 pel papa Sergi I (efectiu el 703) i que depenia de l'arquebisbat de Colònia (Cambrai era sufragània de Reims).
Nou!!: Unió d'Utrecht і Bisbat d'Utrecht · Veure més »
Breda
Breda és una vila i municipi de la comarca de la Selva.
Nou!!: Unió d'Utrecht і Breda · Veure més »
Bruges
Bruges (en neerlandès i oficialment, Brugge) és la capital de la província belga de Flandes occidental.
Nou!!: Unió d'Utrecht і Bruges · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Unió d'Utrecht і Catolicisme · Veure més »
Comtat d'Holanda
El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.
Nou!!: Unió d'Utrecht і Comtat d'Holanda · Veure més »
Comtat de Zelanda
Mapa del comtat de Zelanda El Comtat de Zelanda era un comtat, format per a una sèrie d'illes als estuaris de l'Escalda, del Mosa i del Rin.
Nou!!: Unió d'Utrecht і Comtat de Zelanda · Veure més »
Constitució
Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.
Nou!!: Unió d'Utrecht і Constitució · Veure més »
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Nou!!: Unió d'Utrecht і Corona de Castella i Lleó · Veure més »
Disset Províncies
Les Disset Províncies són una sèrie de feus, comtats i ducats que els Ducs de Borgonya van atènyer del al XVI també anomenats Països Baixos.
Nou!!: Unió d'Utrecht і Disset Províncies · Veure més »
Drenthe
Drenthe és una província dels Països Baixos, la capital de la qual és Assen.
Nou!!: Unió d'Utrecht і Drenthe · Veure més »
Enric Hèrcules
Francesc de França (nascut al castell de Fontainebleau el 18 de març de 1555 sent batejat com Enric Hèrcules, mort a Château-Thierry el 10 de juny de 1584 i inhumat a l'Basílica de Saint-Denis), duc d'Alençon, d'Anjou, de comte de Turena, duc de Brabant i Château-Thierry, fou el darrer fill d'Enric II de França i de Caterina de Mèdici.
Nou!!: Unió d'Utrecht і Enric Hèrcules · Veure més »
Enric III de França
Enric III de França Enric III de França (Fontainebleau, 19 de setembre del 1551 - Saint-Cloud, 2 d'agost del 1589) fou duc d'Angulema (1551-1574) duc d'Anjou (1566-1576); duc d'Orleans (1560-1574); rei de Polònia (1573-1574) i rei de França (1574-1589) i l'últim de la dinastia Valois.
Nou!!: Unió d'Utrecht і Enric III de França · Veure més »
Estat confessional
Catolicisme romà L'Estat confessional és aquell que declara una religió concreta com a oficial, amb diversos graus de penetració en la vida pública (el màxim seria la teocràcia).
Nou!!: Unió d'Utrecht і Estat confessional · Veure més »
Fúria espanyola
Diverses matances dels Terços de Flandes espanyols després de la fallida del deute sobirà de l'Imperi Espanyol durant la Revolta dels Països Baixos.
Nou!!: Unió d'Utrecht і Fúria espanyola · Veure més »
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Nou!!: Unió d'Utrecht і Felip II de Castella · Veure més »
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Nou!!: Unió d'Utrecht і Felip IV de Castella · Veure més »
Franconat de Bruges
El Franconat de Bruges, en neerlandès anomenat «Brugse Vrije», era una castellania del comtat de Flandes.
Nou!!: Unió d'Utrecht і Franconat de Bruges · Veure més »
Frísia
Vista de satèl·lit de la badia de Helgoland (la costa de Frísia) Frísia (en frisó occidental: Fryslân, en frisó septentrional: Fraschlönj, en frisó oriental: Fräislound, en baix saxó: Freesland, en alemany i neerlandès: Friesland, en danès: Frisland) és una regió històrica costanera situada a l'angle sud-oriental de la mar del Nord, a l'anomenada ''badia d'Helgoland''.
Nou!!: Unió d'Utrecht і Frísia · Veure més »
Gant
Gant (oficialment i en Gent; en Gand) és la capital de la província de Flandes Oriental (Bèlgica).
Nou!!: Unió d'Utrecht і Gant · Veure més »
Gelderland
Gelderland (tradicionalment en català Güeldes) és una província de l'est dels Països Baixos, la capital de la qual és la ciutat d'Arnhem.
Nou!!: Unió d'Utrecht і Gelderland · Veure més »
Groningen
Groningen (o Grun'n) o Groninga és la capital de la província neerlandesa de Groningen i el nucli més gran del municipi homònim.
Nou!!: Unió d'Utrecht і Groningen · Veure més »
Guerra dels Vuitanta Anys
La Guerra dels Vuitanta anys, o Guerra de Flandes, va ser una guerra que va enfrontar les Disset Províncies amb el seu sobirà, el rei d'Espanya, amb la finalitat d'aconseguir la independència i la llibertat religiosa.
Nou!!: Unió d'Utrecht і Guerra dels Vuitanta Anys · Veure més »
Guillem I d'Orange-Nassau
Guillem I d'Orange-Nassau (castell de Dillenburg, Nassau, 24 d'abril de 1533 - Delft, 10 de juliol de 1584), també conegut com Guillem el Taciturn (traduït del neerlandès: Willem de Zwijger), o als Països Baixos com a Guillem d'Orange (neerlandès: Willem van Oranje), va ser el principal líder o estatúder de la revolta holandesa contra els Habsburg espanyols que va desencadenar la guerra dels vuitanta anys (1568–1648) i va donar lloc a la independència formal de les Províncies Unides el 1581.
Nou!!: Unió d'Utrecht і Guillem I d'Orange-Nassau · Veure més »
Ieper
Ieper (en neerlandès, pronunciat; en francès Ypres, pronunciat) és una ciutat belga de la província flamenca de Flandes occidental.
Nou!!: Unió d'Utrecht і Ieper · Veure més »
Lier
Lier és una ciutat de la província d'Anvers, a Bèlgica.
Nou!!: Unió d'Utrecht і Lier · Veure més »
Llibertat de culte
Declaració dels Drets de l'Home garanteix la llibertat de culte. La llibertat de culte, llibertat religiosa o llibertat de consciència és un dret fonamental que es refereix a l'opció de cada ser humà d'elegir lliurement la seva religió, de no elegir cap (irreligió), o de no creure o validar l'existència d'un Déu (ateisme i agnosticisme) i poder exercir l'esmentada creença públicament, sense ser víctima d'opressió, discriminació o intent de canviar-la.
Nou!!: Unió d'Utrecht і Llibertat de culte · Veure més »
Overijssel
Overijssel (baix saxó: Oaveriessel) és una província del nord-est dels Països Baixos, amb capital a Zwolle.
Nou!!: Unió d'Utrecht і Overijssel · Veure més »
Pau de Westfàlia
La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van posar fi a la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa.
Nou!!: Unió d'Utrecht і Pau de Westfàlia · Veure més »
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Nou!!: Unió d'Utrecht і Províncies Unides · Veure més »
Quatre membres de Flandes
Els Quatre membres de Flandes constituïen el «Consell de Flandes» o els Estats Provincials del comtat de Flandes: les ciutats de Bruges, Gant i Ieper i la zona rural del Franconat de Bruges.
Nou!!: Unió d'Utrecht і Quatre membres de Flandes · Veure més »
Unió d'Arràs
saqueig d'Anvers (neutrals, reconeixent l'autoritat reial). En verd fort-turquesa territoris presos per Espanya inicialment. En blau la Unió d'Arràs, aliada d'Espanya. En marró fosc el Bisbat de Lieja, aliat d'Espanya. La unió d'Arràs va ser un acord signat el 5 de gener de 1579 a la ciutat d'Arràs pel qual algunes províncies del sud dels Països Baixos reconeixien la sobirania de Felip II en el marc de la Guerra dels vuitanta anys en resposta a la República de Gant, on els calvinistes radicals havien pres la direcció i es va convertir en un reducte d'intolerància envers els catòlics.
Nou!!: Unió d'Utrecht і Unió d'Arràs · Veure més »
Zutphen
Zutphen (baix alemany Zutfent) és un municipi de la província de Gelderland, al centre-est dels Països Baixos.
Nou!!: Unió d'Utrecht і Zutphen · Veure més »
1580
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Unió d'Utrecht і 1580 · Veure més »
1581
Sense descripció.
Nou!!: Unió d'Utrecht і 1581 · Veure més »
1648
;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.
Nou!!: Unió d'Utrecht і 1648 · Veure més »
23 de gener
El 23 de gener és el vint-i-tresè dia de l'any en el calendari gregorià.
Nou!!: Unió d'Utrecht і 23 de gener · Veure més »
