Taula de continguts
34 les relacions: Amparo Serrano Iglesias, Castièro, Centredreta, Consell General d'Aran, Convergència Democràtica Aranesa - Partit Nacionalista Aranès, Convergència i Unió, Democràcia cristiana, Eleccions al Consell General d'Aran, Eleccions al Consell General d'Aran de 1991, Eleccions al Consell General d'Aran de 1995, Eleccions al Consell General d'Aran de 1999, Eleccions al Consell General d'Aran de 2003, Eleccions municipals espanyoles de 1995, Eleccions municipals espanyoles de 1999, Eleccions municipals espanyoles de 2003, José Calbetó Giménez, Maria Pilar Busquet i Medan, Nacionalisme aranès, Partit polític, Partit Popular (Espanya), Partit Popular de Catalunya, Síndic d'Aran, Unió Democràtica de Catalunya, Unitat d'Aran, Vall d'Aran, Vielha e Mijaran, 1986, 1987, 1991, 1993, 1999, 2007, 28 d'abril, 7 de novembre.
Amparo Serrano Iglesias
Amparo Serrano Iglesias és una política aranesa.
Veure Unió Democràtica Aranesa і Amparo Serrano Iglesias
Castièro
Castièro, a la Vall d'Aran Castièro és un terçó tradicional de la Vall d'Aran, utilitzat com circumscripció territorial per a les eleccions al Conselh Generau d'Aran (Consell General d'Aran).
Veure Unió Democràtica Aranesa і Castièro
Centredreta
Centredreta, també anomenada política de dreta moderada, s'inclina a la dreta de l'espectre polític, però està més a prop del centre que altres.
Veure Unió Democràtica Aranesa і Centredreta
Consell General d'Aran
El Consell General d'Aran (en aranès i oficialment Conselh Generau d'Aran) és l'òrgan de govern autònom de la Vall d'Aran.
Veure Unió Democràtica Aranesa і Consell General d'Aran
Convergència Democràtica Aranesa - Partit Nacionalista Aranès
Convergència Democràtica Aranesa - Partit Nacionalista Aranès (en occità: Convergéncia Democratica Aranesa - Partit Nacionalista Aranés, per les seves sigles CDA-PNA) és un partit polític de la Vall d'Aran.
Veure Unió Democràtica Aranesa і Convergència Democràtica Aranesa - Partit Nacionalista Aranès
Convergència i Unió
Convergència i Unió (CiU) va ser, primer, una coalició estable (1978-2001), i, després, una federació (2001-2015) entre dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana.
Veure Unió Democràtica Aranesa і Convergència i Unió
Democràcia cristiana
La democràcia cristiana és una ideologia política heterogènia.
Veure Unió Democràtica Aranesa і Democràcia cristiana
Eleccions al Consell General d'Aran
Les eleccions al Consell General d'Aran són convocades cada quatre anys, en la mateixa data que les eleccions municipals, per a renovar el Consell General d'Aran, òrgan de govern i d'administració de la Vall d'Aran i que és integrat pel Síndic d'Aran i pels consellers generals.
Veure Unió Democràtica Aranesa і Eleccions al Consell General d'Aran
Eleccions al Consell General d'Aran de 1991
Les primeres eleccions per a escollir el novament constituït Consell General d'Aran, format per 13 consellers generals, que elegiren el Síndic d'Aran, se celebraren el 26 de maig de 1991, coincidint amb les eleccions municipals.
Veure Unió Democràtica Aranesa і Eleccions al Consell General d'Aran de 1991
Eleccions al Consell General d'Aran de 1995
Les eleccions per a renovar el Consell General d'Aran, format per 13 consellers generals, que elegeixen al Síndic d'Aran, se celebraren el 28 de maig de 1995, coincidint amb les eleccions municipals.
Veure Unió Democràtica Aranesa і Eleccions al Consell General d'Aran de 1995
Eleccions al Consell General d'Aran de 1999
Les eleccions per a renovar el Consell General d'Aran, format per 13 consellers generals, que elegeixen al Síndic d'Aran, se celebraren el 13 de juny de 1999, coincidint amb les eleccions municipals.
Veure Unió Democràtica Aranesa і Eleccions al Consell General d'Aran de 1999
Eleccions al Consell General d'Aran de 2003
Les eleccions per a renovar el Consell General d'Aran, format per 13 consellers generals, que elegeixen al Síndic d'Aran, se celebraren el 25 de maig de 2003, coincidint amb les eleccions municipals.
Veure Unió Democràtica Aranesa і Eleccions al Consell General d'Aran de 2003
Eleccions municipals espanyoles de 1995
Les eleccions municipals espanyoles de 1995 foren convocades el 28 de maig de 1995 i foren les cinquenes eleccions municipals convocades a Espanya després de la dictadura franquista mitjançant eleccions per sufragi universal.
Veure Unió Democràtica Aranesa і Eleccions municipals espanyoles de 1995
Eleccions municipals espanyoles de 1999
Les eleccions municipals espanyoles de 1999 foren convocades el 13 de juny de 1999 i foren les sisenes eleccions municipals convocades a Espanya segons la regulació de la Constitució Espanyola de 1978 mitjançant eleccions per sufragi universal.
Veure Unió Democràtica Aranesa і Eleccions municipals espanyoles de 1999
Eleccions municipals espanyoles de 2003
Les eleccions municipals espanyoles de 2003 foren convocades el 25 de maig de 2003 i foren les setenes eleccions municipals convocades a Espanya després de la dictadura franquista mitjançant eleccions per sufragi universal.
Veure Unió Democràtica Aranesa і Eleccions municipals espanyoles de 2003
José Calbetó Giménez
José Calbetó Giménez (Vielha, 1937 - 23 de setembre de 2020) també conegut com a Josep Calbetó Giménez, Jusèp Calbetò Giménez o Pepito Calbetó fou un polític aranès militant del Partit Popular de Catalunya i anteriorment d'Unió Democràtica de Catalunya i d'Unió Democràtica Aranesa.
Veure Unió Democràtica Aranesa і José Calbetó Giménez
Maria Pilar Busquet i Medan
Maria Pilar Busquet i Medan (Les, 23 de març de 1937 - Barcelona, 13 de novembre de 2016) va ser una política aranesa, síndica d'Aran del 1991 al 1993.
Veure Unió Democràtica Aranesa і Maria Pilar Busquet i Medan
Nacionalisme aranès
Municipis de la Vall d'Aran. El nacionalisme aranès o aranesisme (en occità: nacionalisme aranés, aranesisme) és un corrent polític que reivindica la creació d'un pacte de lliure unió de la Vall d'Aran respecte a Catalunya.
Veure Unió Democràtica Aranesa і Nacionalisme aranès
Partit polític
Presentació del llibre del 10è aniversari del partit polític italià Alleanza Nazionale. Un partit polític és una organització política que s'adscriu a una ideologia determinada i/o representa algun grup en particular amb l'objectiu de participar en algun tipus d'elecció o sufragi.
Veure Unió Democràtica Aranesa і Partit polític
Partit Popular (Espanya)
El Partit Popular (PP; en castellà, Partido Popular) és un partit polític espanyol situat en la dreta política.
Veure Unió Democràtica Aranesa і Partit Popular (Espanya)
Partit Popular de Catalunya
El Partit Popular de Catalunya (abreujat PPC), abans anomenat Partit Popular Català, és la delegació del Partit Popular espanyol a Catalunya.
Veure Unió Democràtica Aranesa і Partit Popular de Catalunya
Síndic d'Aran
El síndic d'Aran és el cap de govern de l'administració pròpia de la Vall d'Aran, el Consell General d'Aran.
Veure Unió Democràtica Aranesa і Síndic d'Aran
Unió Democràtica de Catalunya
Unió Democràtica de Catalunya (UDC) va ser un partit polític català actiu entre 1931 i 2017, d'ideologia democristiana o socialcristiana, amb Manuel Carrasco i Formiguera i Miquel Coll i Alentorn com a líders destacats.
Veure Unió Democràtica Aranesa і Unió Democràtica de Catalunya
Unitat d'Aran
Unitat d'Aran-Partit Nacionaliste Aranès (UA-PNA) és un partit polític de la Vall d'Aran constituït el 1980.
Veure Unió Democràtica Aranesa і Unitat d'Aran
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Veure Unió Democràtica Aranesa і Vall d'Aran
Vielha e Mijaran
Vielha e Mijaran (nom català tradicional: Viella i Mitjaran; fins al 1984 Viella – Mitg-Aran) és un municipi de la Vall d'Aran, constituït l'any 1970 amb l'annexió de sis municipis aranesos amb Viella.
Veure Unió Democràtica Aranesa і Vielha e Mijaran
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Veure Unió Democràtica Aranesa і 1986
1987
1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.
Veure Unió Democràtica Aranesa і 1987
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Veure Unió Democràtica Aranesa і 1991
1993
1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.
Veure Unió Democràtica Aranesa і 1993
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Veure Unió Democràtica Aranesa і 1999
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Veure Unió Democràtica Aranesa і 2007
28 d'abril
El 28 d'abril és el cent divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dinovè en els anys de traspàs.
Veure Unió Democràtica Aranesa і 28 d'abril
7 de novembre
El 7 de novembre o 7 de santandria és el tres-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dotzè en els anys de traspàs.
Veure Unió Democràtica Aranesa і 7 de novembre
També conegut com Unió Popular Aranesa.