78 les relacions: Acord de Divendres Sant, Acta d'Unió (1800), Acta del Govern d'Irlanda de 1920, Alçament de Pasqua, Alemanya, Andrew Bonar Law, Assemblea d'Irlanda del Nord, Autogovern, Bandera del Regne Unit, Batalla del Bogside, Belfast, Cambra dels Comuns del Regne Unit, Cambra dels Lords, Catolicisme, Charles Stewart Parnell, Colonització de l'Ulster, Comtat d'Antrim, Comtat d'Armagh, Comtat de Cavan, Comtat de Derry, Comtat de Donegal, Comtat de Down, Comtat de Fermanagh, Comtat de Monaghan, Comtat de Tyrone, David Trimble, Dècada del 1860, Dècada del 1960, Derry, Descentralització, Diumenge Sagnant (1972), Douglas Hyde, Dreta, Drets civils, Dublín, Església Catòlica Romana, Estat Lliure d'Irlanda, Fianna Fáil, Gran Bretanya, Home Rule (Irlanda), Home Rule League, Ian Paisley, Indústria, Irlanda, Irlanda del Nord, Irlanda del Sud, John Redmond, Lleialisme de l'Ulster, Llista de monarques britànics, Londres, ..., Lord Randolph Churchill, Nació constituent, Nacionalisme irlandès, Parlament del Regne Unit, Partit Conservador (Regne Unit), Partit Liberal (Regne Unit), Partit Parlamentari Irlandès, Partit Socialdemòcrata i Laborista, Partit Unionista de l'Ulster, Partit Unionista Democràtic, Premi Nobel de la Pau, Presbiterianisme, Primera Guerra Mundial, Protestantisme, Regne Unit, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, Republicanisme irlandès, Secessió, Sectarisme, Sinn Féin, Theobald Wolfe Tone, Ulster, Unionisme espanyol, Vaga general, William Ewart Gladstone, 10 d'abril, 1972, 1998. Ampliar l'índex (28 més) »
Acord de Divendres Sant
L'Acord de Divendres Sant (en anglès, Good Friday Agreement) o Acord de Belfast va ser signat a Belfast, Irlanda del Nord, el 10 d'abril de 1998 pels governs irlandès i britànic, i diferents partits polítics (entre ells la majoria dels nord-irlandesos, inclòs el Sinn Féin), amb la intenció de posar fi al Conflicte d'Irlanda del Nord.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Acord de Divendres Sant · Veure més »
Acta d'Unió (1800)
La bandera de la Unió. L'Acta d'Unió de 1800 (també coneguda com a Acta d'Unió de 1801 (1 de gener de 1801)) és el document que va formalitzar la unió del Regne de Gran Bretanya i del Regne d'Irlanda en un únic regne, per tal de crear el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Acta d'Unió (1800) · Veure més »
Acta del Govern d'Irlanda de 1920
Nord i Sud Irlanda Acta per Proveir d'un Millor Govern a Irlanda (llei), normalment anomenada Acta del Govern d'Irlanda de 1920 (aquest és el títol abreujat, la citació oficial és 10 i 11) Geo. 5 c. 67.) va ser la segona acta realitzada pel Parlament del Regne Unit per a independitzar a Irlanda. És l'acta que va particionar Irlanda i va crear Irlanda del Nord i Irlanda del Sud, i la que va portar a la creació, eventualment, de la República d'Irlanda. Va ser suprimida per l'Acord de Divendres Sant de 1998.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Acta del Govern d'Irlanda de 1920 · Veure més »
Alçament de Pasqua
L'Alçament de Pasqua (en gaèlic Éirí Amach na Cásca i en anglès Easter Rising), també conegut com a Revolta de Pasqua, fou una rebel·lió que tingué lloc a Irlanda en el transcurs de la setmana de Pasqua del 1916.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Alçament de Pasqua · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Alemanya · Veure més »
Andrew Bonar Law
Andrew Bonar Law (16 de setembre de 1858 – 30 d'octubre de 1923) va ser un polític i home d'estat britànic nascut al Canadà.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Andrew Bonar Law · Veure més »
Assemblea d'Irlanda del Nord
L'Assemblea d'Irlanda del Nord, freqüentment anomenada amb el metònim de Stormont (i incorrectament Castell de Stormont), és la cambra legislativa del govern autònom d'Irlanda del Nord.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Assemblea d'Irlanda del Nord · Veure més »
Autogovern
L'autogovern és l'autonomia d'una jurisdicció que es regeix a si mateixa, en què cap poder extern té autoritat sobre aquesta.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Autogovern · Veure més »
Bandera del Regne Unit
La bandera del Regne Unit, (denominada Union Jack) és una combinació de les creus dels sants patrons d'Anglaterra, d'Escòcia, i d'Irlanda del Nord, tres de les quatre regions que, amb Gal·les, formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Bandera del Regne Unit · Veure més »
Batalla del Bogside
Batalla del Bogside (en anglès: Battle of Bogside; en gaèlic: Cath Thaobh an Phortaigh) és el nom donat als disturbis que es van produir durant 3 dies d'agost de 1969 al barri del Bogside, a la ciutat nordirlandesa de Derry/Londonderry, entre residents del barri catòlic i la policia local (la Royal Ulster Constabulary, RUC).
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Batalla del Bogside · Veure més »
Belfast
Belfast (Béal Feirste, en gaèlic irlandès) és la segona ciutat més gran d'Irlanda.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Belfast · Veure més »
Cambra dels Comuns del Regne Unit
236x236px La Cambra dels Comuns, oficialment Els Honorables Comuns del Regle Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord reunits al Parlament (en anglès, The Honourable the Commons of the United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland in Parliament assembled) és la cambra baixa del Parlament del Regne Unit.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Cambra dels Comuns del Regne Unit · Veure més »
Cambra dels Lords
La Cambra dels Lords (en anglès House of Lords) és la Cambra alta del Parlament del Regne Unit.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Cambra dels Lords · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Catolicisme · Veure més »
Charles Stewart Parnell
Charles Stewart Parnell (comtat de Wicklow 27 de juny de 1846 – Brighton, 6 d'octubre de 1891) fou un polític irlandès i una de les figures més importants de la política britànica del.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Charles Stewart Parnell · Veure més »
Colonització de l'Ulster
La colonització de l'Ulster (en irlandès: Plandáil Uladh, en anglès: Plantation of Ulster, en escocès de l'Ulster: Plantin o Ulstèr) va ser la colonització organitzada de l'Ulster, una província d'Irlanda, per part d'anglesos i escocesos durant el regnat del Jaume I d'Anglaterra.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Colonització de l'Ulster · Veure més »
Comtat d'Antrim
El comtat d'Antrim (gaèlic Aontroim, que es pot traduir com "cim solitari") és un dels sis comtats d'Irlanda que formen part d'Irlanda del Nord.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Comtat d'Antrim · Veure més »
Comtat d'Armagh
Les Baronies del comtat d'Armagh (1900) El comtat d'Armagh (gaèlic Ard Mhacha, dard "alt" i Mhacha, nom d'una divinitat cèltica) és un dels sis comtats d'Irlanda que formen part d'Irlanda del Nord.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Comtat d'Armagh · Veure més »
Comtat de Cavan
El comtat de Cavan (gaèlic irlandès An Cabhán) és un comtat de la província d'Ulster (República d'Irlanda).
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Comtat de Cavan · Veure més »
Comtat de Derry
El comtat de Derry (gaèlic Dhoire), oficialment, el comtat de Londonderry (en anglès: County Londonderry) és un dels sis comtats d'Irlanda que formen part d'Irlanda del Nord.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Comtat de Derry · Veure més »
Comtat de Donegal
El comtat de Donegal (pron.: /ˈdʌnɨɡɔːl/ o /ˌdʌnɨˈɡɔːl/; en gaèlic irlandès: "Contae Dhún na nGall" o "Tír Chonaill") és un comtat de la província de l'Úlster (República d'Irlanda), dels que no formen part d'Irlanda del Nord.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Comtat de Donegal · Veure més »
Comtat de Down
El comtat de Down (gaèlic An Dúin) és un dels sis comtats d'Irlanda que formen part d'Irlanda del Nord.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Comtat de Down · Veure més »
Comtat de Fermanagh
El comtat de Fermanagh (gaèlic Fir Manach o Fear Manach, "els homes de Manach") és un dels sis comtats d'Irlanda que formen part d'Irlanda del Nord.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Comtat de Fermanagh · Veure més »
Comtat de Monaghan
El comtat de Monaghan (gaèlic irlandès Muineachán) és un comtat de la província d'Ulster (República d'Irlanda).
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Comtat de Monaghan · Veure més »
Comtat de Tyrone
El comtat de Tyrone (gaèlic Tír Eoghain) és un dels sis comtats d'Irlanda que formen part d'Irlanda del Nord.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Comtat de Tyrone · Veure més »
David Trimble
William David Trimble, baró de Trimble, PC (Belfast, 15 d'octubre de 1944-Belfast, 25 de juliol de 2022) va ser un polític nord-irlandès, líder del Partit Unionista de l'Ulster (UUP), Primer Ministre d'Irlanda del Nord, parlamentari i membre de l'Assemblea d'Irlanda del Nord.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і David Trimble · Veure més »
Dècada del 1860
Formalment, la dècada del 1860 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1860 fins al 31 de desembre de 1869.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Dècada del 1860 · Veure més »
Dècada del 1960
La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Dècada del 1960 · Veure més »
Derry
Derry, oficialment anomenada Londonderry, (Doire o Doire Cholm Chille, en irlandès) és una ciutat situada al nord de l'illa d'Irlanda, en la part que resta sota administració britànica.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Derry · Veure més »
Descentralització
La descentralització és la transferència d'una part de la competència de l'administració central organització estatal unitària a entitats amb personalitat pública d'àmbit geogràfic més reduït o d'especialització funcional.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Descentralització · Veure més »
Diumenge Sagnant (1972)
Diumenge Sagnant (Bloody Sunday en anglès) és el terme comunament usat per referir-se als fets succeïts al barri de Bogside de la ciutat de Derry, Irlanda del Nord el dia 30 de gener de 1972.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Diumenge Sagnant (1972) · Veure més »
Douglas Hyde
fou un escriptor i polític irlandès, primer President d'Irlanda.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Douglas Hyde · Veure més »
Dreta
La dreta és un conjunt de filosofies i ideologies polítiques, que poden anar de l'extrema dreta al centredreta, que s'oposen a l'esquerra política i que tenen en comú defendre la llibertat de mercat amb la mínima intervenció del govern i de l'Estat, ja que, per a ells, el mercat sol s'organitza de la millor manera possible.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Dreta · Veure més »
Drets civils
Lyndon B. Johnson signant l'Acta de Drets Civils dels Estats Units el 2 de juliol de 1964. La lluita pel respecte dels drets civils Els drets civils són drets fonamentals, inherents a la persona i garantits per les constitucions polítiques.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Drets civils · Veure més »
Dublín
Dublín (en irlandès Baile Átha Cliath; en anglès Dublin) és la ciutat més gran i la capital de la República d'Irlanda.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Dublín · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Església Catòlica Romana · Veure més »
Estat Lliure d'Irlanda
L'Estat Lliure d'Irlanda (en gaèlic irlandès: Saorstát Éireann; en anglès: Irish Free State) fou l'estat establert el 1922 d'acord amb el Tractat Angloirlandès de 1921 que comprenia 26 dels 32 comtats d'Irlanda, el qual formava un dels estats integrants de la Commonwealth.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Estat Lliure d'Irlanda · Veure més »
Fianna Fáil
Fianna Fáil (en irlandès, soldats del destí), o també anomenat Partit Republicà, és el partit polític més important de la República d'Irlanda.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Fianna Fáil · Veure més »
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Gran Bretanya · Veure més »
Home Rule (Irlanda)
El Home Rule d'Irlanda va ser l'estatut que dotava a Irlanda de certa autonomia, dins del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Home Rule (Irlanda) · Veure més »
Home Rule League
La Home Rule League (1873–1882), en català Lliga del Govern Local, també anomenada Home Rule Party (en català Partit del Govern Local) o Home Rule Confederation (Confederació del Govern Local), va ser un partit polític favorable al govern local (Home Rule) per Irlanda, aleshores part del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, i que fou l'antecessor del Partit Parlamentari Irlandès.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Home Rule League · Veure més »
Ian Paisley
El reverend Ian Richard Kyle Paisley (Armagh, 6 d'abril de 1924 - Belfast, 12 de setembre de 2014) fou un polític i un home d'Església britànic, actiu a Irlanda del Nord.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Ian Paisley · Veure més »
Indústria
Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Indústria · Veure més »
Irlanda
Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Irlanda · Veure més »
Irlanda del Nord
Irlanda del Nord és una regió administrativa del Regne Unit situada al nord-est de l'illa d'Irlanda.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Irlanda del Nord · Veure més »
Irlanda del Sud
Irlanda del Sud (en anglès: Southern Ireland; en gaèlic irlandès: Deisceart Éireann) fou una regió autònoma del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda establerta el 3 de maig de 1921, però que no fou plenament efectiva fins a l'1 de gener de 1922.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Irlanda del Sud · Veure més »
John Redmond
John Edward Redmond (Comtat de Wexford, 1 de setembre de 1856 - Londres, 6 de març de 1918) fou un advocat i polític irlandès entre el 1900 i 1918.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і John Redmond · Veure més »
Lleialisme de l'Ulster
Banderes lleialistes a Newbuildings: la bandera britànica, la bandera provincial de l'Ulster i la bandera de l'Orde d'Orange Reina mare d'Anglaterra Bandera lleialista amb la Mà Vermella de l'Ulster i l'eslogan lleialista "For God and Ulster" A la nació constituent britànica d'Irlanda del Nord, el terme lleialisme defineix una ideologia que s'oposa a la unificació de l'illa d'Irlanda en un sol estat.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Lleialisme de l'Ulster · Veure més »
Llista de monarques britànics
Escut d'armes dels Plantagenet Els monarques britànics són aquells que han governat en algun dels dos regnes més importants de la Gran Bretanya, Escòcia i Anglaterra, o a la unió d'aquestes dues corones amb Irlanda primer i Irlanda del Nord després, formant el Regne Unit (de Gran Bretanya i Irlanda del Nord).
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Llista de monarques britànics · Veure més »
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Londres · Veure més »
Lord Randolph Churchill
Randolph Henry Spencer Churchill PC (13 de febrer de 1849-24 de gener de 1895) va ser un estadista britànic.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Lord Randolph Churchill · Veure més »
Nació constituent
Països constituents o nacions constitutives és un terme usat, normalment per institucions oficials, en contextos en els quals un nombre de països componen una entitat o agrupació política més gran, sovint un estat sobirà.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Nació constituent · Veure més »
Nacionalisme irlandès
El nacionalisme irlandès és un corrent sorgit des dels prolegòmens de la rebel·lió que va sacsejar la Irlanda el 1641, quan els nadius es van rebel·lar contra els colons procedents d'Anglaterra i d'Escòcia.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Nacionalisme irlandès · Veure més »
Parlament del Regne Unit
El Parlament del Regne Unit, i de manera més completa, el Parlament del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, és la institució legislativa suprema del Regne Unit i dels Territoris Britànics d'Ultramar, els quals només tenen sobirania parlamentària.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Parlament del Regne Unit · Veure més »
Partit Conservador (Regne Unit)
El Partit Conservador i Unionista (en anglès i oficialment Conservative and Unionist Party), conegut com a Conservadors o en anglès Conservatives, és un dels dos partits majoritaris del Regne Unit i el que ha resultat més reeixit en la seva història política si ens basem en victòries electorals.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Partit Conservador (Regne Unit) · Veure més »
Partit Liberal (Regne Unit)
El Partit Liberal (anglès Liberal Party, gal·lès Plaid Ryddfrydol) fou un partit polític britànic creat el 1859 i dissolt el 1988, quan es va integrar en els Liberal Demòcrates juntament amb l'SDP.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Partit Liberal (Regne Unit) · Veure més »
Partit Parlamentari Irlandès
Partit Parlamentari Irlandès (anglès Irish Parlamentary Party, irlandès Páirtí Parlaiminteach na hÉireann) també anomenat Partit Irlandès o Partit del Home Rule fou creat el 1882 per Charles Stewart Parnell, líder del Partit Nacionalista, com a partit parlamentari dels nacionalistes irlandesos elegits a Westminster fins al 1918.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Partit Parlamentari Irlandès · Veure més »
Partit Socialdemòcrata i Laborista
Partit Socialdemòcrata i Laborista (irlandès Páirtí Sóisialta Daonlathach an Lucht Oibre, anglès Social Democratic and Labour Party, SDLP) és un partit polític d'Irlanda del Nord, d'ideologia socialdemòcrata i nacionalista irlandès, fundat el 1970 per Gerry Fitt.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Partit Socialdemòcrata i Laborista · Veure més »
Partit Unionista de l'Ulster
El Partit Unionista de l'Ulster (anglès Ulster Unionist Party, UUP), també conegut com a Partit Unionista Oficial o Partit Unionista, és un partit polític d'Irlanda del Nord, fundat el 1905, d'ideologia monàrquica partidari de mantenir Irlanda del Nord dins el Regne Unit, però amb autogovern propi.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Partit Unionista de l'Ulster · Veure més »
Partit Unionista Democràtic
El Partit Unionista Democràtic (anglès Democratic Unionist Party, DUP), és un partit polític d'Irlanda del Nord, escindit del Partit Unionista de l'Ulster el 1971, fundat per Ian Paisley i dirigit per Peter Robinson, lligat a l’Església Presbiteriana Lliure de l'Ulster, fundada pel mateix Paisley.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Partit Unionista Democràtic · Veure més »
Premi Nobel de la Pau
El Premi Nobel de la Pau és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Premi Nobel de la Pau · Veure més »
Presbiterianisme
El presbiterianisme és el nom donat a la doctrina d'algunes esglésies protestants, principalment les Esglésies Reformades, basades en els ensenyaments de la Bíblia, que tenen a Joan Calví com un dels comentaristes més importants.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Presbiterianisme · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Protestantisme · Veure més »
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Regne Unit · Veure més »
Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda
Jordi III, el primer rei del nou país. El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda fou un estat que existí entre l'1 de gener de 1801 i el 12 d'abril de 1927 a les Illes Britàniques format per la fusió del Regne de la Gran Bretanya i el Regne d'Irlanda en la signatura de l'Acta d'Unió de 1800.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda · Veure més »
Republicanisme irlandès
El republicanisme irlandès (gaèlic: Poblachtánachas, anglès: Irish Republicanism) és una ideologia basada en la defensa d'una república única per a tota Irlanda, amb variacions que van des de l'estat unitari, a la federació o confederació de les quatre províncies històriques de l'illa.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Republicanisme irlandès · Veure més »
Secessió
Una secessió és l'acte de retirar-se d'una organització, unió o entitat política.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Secessió · Veure més »
Sectarisme
El sectarisme és la intolerància, discriminació o odi que sorgeixen de donar importància a les diferències percebudes entre diferents grups socials, polítics o religiosos, o entre les subdivisions dins d'un grup, com les diferents manifestacions d'una mateixa religió o les faccions d'un moviment polític.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Sectarisme · Veure més »
Sinn Féin
Sinn Féin (de l'irlandès 'nosaltres' o 'nosaltres mateixos') és un partit polític irlandès.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Sinn Féin · Veure més »
Theobald Wolfe Tone
Theobald Wolfe Tone, conegut pòstumament com a Wolfe Tone (Dublín, 20 de juny de 1763 – 19 de novembre de 1798), va ser un líder revolucionari irlandès i un dels membres fundadors dels Irlandesos Units.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Theobald Wolfe Tone · Veure més »
Ulster
Ulster (en Ulaidh/Cúige Uladh, en Ulstèr o Ulster) és una "província històrica" de l'illa de Irlanda.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Ulster · Veure més »
Unionisme espanyol
L'unionisme espanyol és una ideologia o actitud política que defensa mantenir la dependència dels diferents territoris que formen actualment el Regne d'Espanya.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Unionisme espanyol · Veure més »
Vaga general
Minneapolis, juny de 1934. Una vaga general és una vaga com acció de protesta duta a terme per tota la força de treball d'una ciutat, regió o país, que és transversal en tots els sectors econòmics d'una ciutat o regió.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Vaga general · Veure més »
William Ewart Gladstone
William Ewart Gladstone William Ewart Gladstone FRS (Liverpool, 29 de desembre de 1809 † Hawarden, 19 de maig de 1898) fou un polític liberal britànic, primer com a diputat al Parlament i després ocupant diversos càrrecs del govern de Sa Majestat; líder del Partit Liberal (de 1866 a 1875 i de 1880 a 1894), va ser Primer Ministre del Regne Unit en quatre ocasions: de 1868 a 1874, del 1880 al 1885, el 1886, i de 1892 a 1894.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і William Ewart Gladstone · Veure més »
10 d'abril
El 10 d'abril és el centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і 10 d'abril · Veure més »
1972
1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і 1972 · Veure més »
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Nou!!: Unionisme (Irlanda) і 1998 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Comunitat unionista, Unionisme a Irlanda.