Accés més ràpid que el navegador!
36 les relacions: Almodis, Amat de Montsoriu, Baronia de Montpalau, Baronia de Montseny, Baronia de Palafolls, Bernat Umbert, Bisbat de Girona, Castell de Benedormiens, Castell de Palafolls, Castell de Sant Joan de Lloret de Mar, Emirat de Saraqusta, Ermessenda de Carcassona, Guillem Umbert I de Montseny, Guisla Umbert, Llinatge dels Umbert, Llista de bisbes de Barcelona, Monestir de Sant Feliu de Guíxols, Ramon Berenguer I, Sant Marçal de Montseny, Sicardis de Montsoriu, Udalard II, Usatge, Vescomtat de Barcelona, Vescomtat de Girona, 1040, 1041, 1044, 1045, 1054, 1056, 1066, 1068, 1071, 1082, 26 de maig, 8 de desembre.
Almodis
Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).
Nou!!: Umbert de Sesagudes і Almodis · Veure més »
Amat de Montsoriu
va ser un noble català de l'edat mitjana, vescomte de Girona.
Nou!!: Umbert de Sesagudes і Amat de Montsoriu · Veure més »
Baronia de Montpalau
La Baronia de Montpalau va ser una jurisdicció senyorial creada al pels Montseny.
Nou!!: Umbert de Sesagudes і Baronia de Montpalau · Veure més »
Baronia de Montseny
La Baronia de Montseny va ser una jurisdicció senyorial creada al pels Montseny.
Nou!!: Umbert de Sesagudes і Baronia de Montseny · Veure més »
Baronia de Palafolls
Escut de Palafolls amb la corona de baró i les armes dels senyors de Palafolls La baronia de Palafolls era una jurisdicció senyorial centrada al castell de Palafolls que comprenia els actuals termes municipals de Palafolls, Malgrat de Mar i Santa Susanna i part del de Blanes (planura de s'Abanell i s'Auguer).
Nou!!: Umbert de Sesagudes і Baronia de Palafolls · Veure més »
Bernat Umbert
Bernat Umbert fou bisbe de Girona (1094-1111).
Nou!!: Umbert de Sesagudes і Bernat Umbert · Veure més »
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Nou!!: Umbert de Sesagudes і Bisbat de Girona · Veure més »
Castell de Benedormiens
El castell de Castell d'Aro o de Benedormiens és un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional situat a Castell d'Aro, dins del municipi de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró (Baix Empordà).
Nou!!: Umbert de Sesagudes і Castell de Benedormiens · Veure més »
Castell de Palafolls
El castell de Palafolls és un edifici militar medieval situat dalt del turó del Castell al municipi de Palafolls (Maresme) i prop de la costa.
Nou!!: Umbert de Sesagudes і Castell de Palafolls · Veure més »
Castell de Sant Joan de Lloret de Mar
El castell de Sant Joan és una fortificació del municipi de Lloret de Mar (Selva) declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Umbert de Sesagudes і Castell de Sant Joan de Lloret de Mar · Veure més »
Emirat de Saraqusta
L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.
Nou!!: Umbert de Sesagudes і Emirat de Saraqusta · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Umbert de Sesagudes і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Guillem Umbert I de Montseny
Guillem Umbert I de Montseny (?-1112) va ser un noble català de la Baix edat mitjana, baró de Montseny i de Montpalau.
Nou!!: Umbert de Sesagudes і Guillem Umbert I de Montseny · Veure més »
Guisla Umbert
Guisla Umbert va ser una dama catalana del, baronessa de Palafolls.
Nou!!: Umbert de Sesagudes і Guisla Umbert · Veure més »
Llinatge dels Umbert
Els Umbert foren un important llinatge feudal català, assentat a les comarques del que avui serien el Vallès Oriental, la Selva, l'Alt Maresme i el Gironès.
Nou!!: Umbert de Sesagudes і Llinatge dels Umbert · Veure més »
Llista de bisbes de Barcelona
La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.
Nou!!: Umbert de Sesagudes і Llista de bisbes de Barcelona · Veure més »
Monestir de Sant Feliu de Guíxols
El monestir de Sant Feliu de Guíxols, està situat en la població de Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà.
Nou!!: Umbert de Sesagudes і Monestir de Sant Feliu de Guíxols · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: Umbert de Sesagudes і Ramon Berenguer I · Veure més »
Sant Marçal de Montseny
Sant Marçal de Montseny és una ermita romànica situada al municipi de Montseny, al Vallès Oriental, gairebé al límit amb el d'Arbúcies, a la Selva.
Nou!!: Umbert de Sesagudes і Sant Marçal de Montseny · Veure més »
Sicardis de Montsoriu
va ser una dama catalana dels inicis de la Baixa edat mitjana, senyora de Lloret de Mar.
Nou!!: Umbert de Sesagudes і Sicardis de Montsoriu · Veure més »
Udalard II
Udalard II (? – 1077/80) fou vescomte de Barcelona (1041 - ~1077/80), fill del vescomte Bernat I i d'Ermengarda i net d'Udalard I de Barcelona.
Nou!!: Umbert de Sesagudes і Udalard II · Veure més »
Usatge
Un usatge o ús és una forma jurídica inicial de costum i constitueix part del dret consuetudinari.
Nou!!: Umbert de Sesagudes і Usatge · Veure més »
Vescomtat de Barcelona
El vescomtat de Barcelona fou una jurisdicció feudal del comtat de Barcelona durant l'edat mitjana.
Nou!!: Umbert de Sesagudes і Vescomtat de Barcelona · Veure més »
Vescomtat de Girona
El vescomtat de Girona fou inicialment un títol funcionarial jeràrquicament inferior al comte de Girona que apareix ja el poc temps després de la Conquesta de Girona.
Nou!!: Umbert de Sesagudes і Vescomtat de Girona · Veure més »
1040
El 1040 (MXL) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Umbert de Sesagudes і 1040 · Veure més »
1041
Sense descripció.
Nou!!: Umbert de Sesagudes і 1041 · Veure més »
1044
Sense descripció.
Nou!!: Umbert de Sesagudes і 1044 · Veure més »
1045
El 1045 (MXLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Umbert de Sesagudes і 1045 · Veure més »
1054
Sense descripció.
Nou!!: Umbert de Sesagudes і 1054 · Veure més »
1056
Sense descripció.
Nou!!: Umbert de Sesagudes і 1056 · Veure més »
1066
Sense descripció.
Nou!!: Umbert de Sesagudes і 1066 · Veure més »
1068
Sense descripció.
Nou!!: Umbert de Sesagudes і 1068 · Veure més »
1071
Sense descripció.
Nou!!: Umbert de Sesagudes і 1071 · Veure més »
1082
;Països Catalans.
Nou!!: Umbert de Sesagudes і 1082 · Veure més »
26 de maig
El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Umbert de Sesagudes і 26 de maig · Veure més »
8 de desembre
El 8 de desembre és el tres-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Umbert de Sesagudes і 8 de desembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Humbert de Sesagudes, Umbert Odó, Umbert de Ses Agudes, Umbert del Montseny.
