Accés més ràpid que el navegador!
35 les relacions: Abd-al-Aziz ibn Marwan, Al-Hajjaj ibn Yússuf, Al-Walid I, Alep, Úmar ibn al-Khattab, Azerbaidjan, Califa, Dabik, Damasc, Egipte, Enciclopèdia de l'Islam, Hijaz, Hulwan, Iraq (província del Califat), Jerusalem, Kharigisme, Khunasira, La Meca, Maarat an-Numan, Malatya, Marwànides, Medina, Omeies, Ràtzia, Síria, Setge de Constantinoble (717-718), Sulayman ibn Abd-al-Màlik, Taïf, Yazid ibn al-Muhàl·lab, 22 de setembre, 680, 682, 704, 717, 720.
Abd-al-Aziz ibn Marwan
Abd-al-Aziz ibn Marwan —— (mort en 704) va ser fill del califa omeia Marwan I i pare d'Úmar ibn Abd-al-Aziz.
Nou!!: Úmar ibn Abd-al-Aziz і Abd-al-Aziz ibn Marwan · Veure més »
Al-Hajjaj ibn Yússuf
Moneda d'al-Hajjaj ibn Yússuf Abu-Muhàmmad al-Hajjaj ibn Yússuf ibn al-Hàkam ibn Aqil ath-Thaqafí, més conegut simplement com a al-Hajjaj ibn Yússuf — o — (Taïf, 661 - Wasit, 714), fou un destacat general i governador omeia, membre del clan Ahlaf dels Banu Thaqif, nascut en una humil família de portadors de pedres.
Nou!!: Úmar ibn Abd-al-Aziz і Al-Hajjaj ibn Yússuf · Veure més »
Al-Walid I
Al-Walid I (668 (674?)-715) fou el primer califa omeia marwànida de Damasc (705-715).
Nou!!: Úmar ibn Abd-al-Aziz і Al-Walid I · Veure més »
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: Úmar ibn Abd-al-Aziz і Alep · Veure més »
Úmar ibn al-Khattab
Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol damir al-muminín (‘príncep dels creients’).
Nou!!: Úmar ibn Abd-al-Aziz і Úmar ibn al-Khattab · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Úmar ibn Abd-al-Aziz і Azerbaidjan · Veure més »
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Nou!!: Úmar ibn Abd-al-Aziz і Califa · Veure més »
Dabik
* Dabik (Síria), ciutat de Síria, al districte d'Azaz, a la governació d'Alep.
Nou!!: Úmar ibn Abd-al-Aziz і Dabik · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Úmar ibn Abd-al-Aziz і Damasc · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Úmar ibn Abd-al-Aziz і Egipte · Veure més »
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Nou!!: Úmar ibn Abd-al-Aziz і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »
Hijaz
El regne del Hijaz i el Hijaz actual El Hijaz (‘la Barrera’) és una regió històrica del nord-oest de la Península d'Aràbia, pertanyent a l'Aràbia Saudita des de 1932.
Nou!!: Úmar ibn Abd-al-Aziz і Hijaz · Veure més »
Hulwan
Hulwan fou una antiga ciutat de Pèrsia propera a Kermanxah, a les muntanyes Zagros, a l'entrada del congost de Paytak, en la ruta cap al Gran Khorasan.
Nou!!: Úmar ibn Abd-al-Aziz і Hulwan · Veure més »
Iraq (província del Califat)
La província de l'Iraq fou una entitat administrativa del califat omeia que va existir als segles VII a X, sent la més rica i poblada.
Nou!!: Úmar ibn Abd-al-Aziz і Iraq (província del Califat) · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Úmar ibn Abd-al-Aziz і Jerusalem · Veure més »
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Nou!!: Úmar ibn Abd-al-Aziz і Kharigisme · Veure més »
Khunasira
Khunasira fou una antiga fortalesa a uns 60 km al sud-est d'Alep.
Nou!!: Úmar ibn Abd-al-Aziz і Khunasira · Veure més »
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Nou!!: Úmar ibn Abd-al-Aziz і La Meca · Veure més »
Maarat an-Numan
Gran Mesquita Ma'arrat al-Numan, Maarrat al-Numan o Maarat an-Numan és una ciutat artesanal i comercial del nord-oest de Síria.
Nou!!: Úmar ibn Abd-al-Aziz і Maarat an-Numan · Veure més »
Malatya
Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.
Nou!!: Úmar ibn Abd-al-Aziz і Malatya · Veure més »
Marwànides
* Dinastia marwànida, branca de la dinastia omeia iniciada per Marwan I.
Nou!!: Úmar ibn Abd-al-Aziz і Marwànides · Veure més »
Medina
Medina, o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara (en àrab, literalment ‘la Ciutat Il·luminada’), també anomenada Madínat an-Nabí (àrab: , ‘la Ciutat del Profeta’) o Madínat Rassul Al·lah (àrab: , ‘la Ciutat del Missatger de Déu’), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.
Nou!!: Úmar ibn Abd-al-Aziz і Medina · Veure més »
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Nou!!: Úmar ibn Abd-al-Aziz і Omeies · Veure més »
Ràtzia
Una ràtzia (de l'àrab algerià ḡāyzyah, ‘unitat de cavalleria militar’, que alhora prové de l'àrab, ‘batalla’) és un atac ràpid i fet per sorpresa contra una base enemiga, sovint amb l'objectiu d'acaparar un botí.
Nou!!: Úmar ibn Abd-al-Aziz і Ràtzia · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Úmar ibn Abd-al-Aziz і Síria · Veure més »
Setge de Constantinoble (717-718)
El segón setge de Constantinoble va enfrontar el Califat Omeia i l'Imperi Romà d'Orient durant dotze mesos, des del 15 d'agost de 717 fins al 15 d'agost de 718.
Nou!!: Úmar ibn Abd-al-Aziz і Setge de Constantinoble (717-718) · Veure més »
Sulayman ibn Abd-al-Màlik
Sulayman ibn Abd-al-Màlik o, simplement, Sulayman (c. 674-717) fou califa omeia marwànida de Damasc (715-717).
Nou!!: Úmar ibn Abd-al-Aziz і Sulayman ibn Abd-al-Màlik · Veure més »
Taïf
Taïf és una ciutat de la província de la Meca de l'Aràbia Saudita, relativament a prop de la Meca de la que està a uns 100 km al sud-est.
Nou!!: Úmar ibn Abd-al-Aziz і Taïf · Veure més »
Yazid ibn al-Muhàl·lab
Yazid ibn al-Muhàl·lab fou fill del general Abu-Saïd al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra i el seu successor en el govern del Khurasan vers 702, i després governador de l'Iraq i Khurasan (715/716 a 717).
Nou!!: Úmar ibn Abd-al-Aziz і Yazid ibn al-Muhàl·lab · Veure més »
22 de setembre
El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Úmar ibn Abd-al-Aziz і 22 de setembre · Veure més »
680
Sense descripció.
Nou!!: Úmar ibn Abd-al-Aziz і 680 · Veure més »
682
Sense descripció.
Nou!!: Úmar ibn Abd-al-Aziz і 682 · Veure més »
704
El 704 (DCCIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Úmar ibn Abd-al-Aziz і 704 · Veure més »
717
El 717 (DCCXVII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Úmar ibn Abd-al-Aziz і 717 · Veure més »
720
Sense descripció.
Nou!!: Úmar ibn Abd-al-Aziz і 720 · Veure més »
Redirigeix aquí:
'Umar II, Umar II, Umar ibn Abd al-Aziz, Umar ibn Abd-al-Aziz, Úmar II.
