Accés més ràpid que el navegador!
37 les relacions: Abd-Al·lah ibn Tàhir, Al-Mamun (abbàssida), Alexandria, Anatòlia, Atos, Califat Abbàssida, Califat de Còrdova, Càndia, Còrdova, Constantinoble, Cos (Grècia), Cràter (estrateg del tema dels Cibirreotes), Creta, Egina, Egipte, Emirat de Creta, Focí (estrateg), Logoteta, Mar Mediterrània, Musulmà, Nom àrab, Omeies, Pedroche, República d'Alexandria, Síria, Tasos, Tema dels Tracesis, Teoctist, Xuayb ibn Úmar, 812, 816, 827, 828, 829, 830, 843, 855.
Abd-Al·lah ibn Tàhir
Abd-Al·lah ibn Tàhir (Nixapur, c. 798 - 26 de novembre del 844) fou un poeta, general i funcionari abbàssida governador hereditari del Khorasan (828-844). Pertanyia a la dinastia tahírida, d'origen persa i mawla, i client del governador de Sistan Talha ibn Abd-Al·lah al-Khuzaí. Era fill de Tàhir ibn al-Hussayn, el fundador de la dinastia tahírida amb capital a Nixapur. Fou un mecenes i protector de la literatura i la cultura. Disposava d'un grau palau a Bagdad que era la seu dels governadors de la ciutat, càrrec que per força temps va romandre en mans de membres de la família tahírida. Durant el govern del seu pare el va acompanyar a la campanya a al-Jazira contra Nasr ibn Xabath al-Uqaylí, partidari d'al-Amín. El 821 el seu pare va ser enviat al Khurasan i el califa al-Mamun va nomenar governador al fill per dirigir la regió entre Rakka i Egipte i li va donar tanmateix el comandament de l'exèrcit que combatia contra Nasr ben Shabath, el partidari d'Al-Amín. Va obligar a Nasr a sotmetre's el 825 i el 826/827 va anar a Egipte on els refugiats andalusos dirigits per l'aventurer Abd-Al·lah ibn as-Sarí, provocaven agitació i havien establert la República d'Alexandria. Es va apoderar dels seus caps, aconseguint restablir l'ordre. Els assetjats van obtenir l'aman i van poder sortir de la ciutat sans i estalvis amb la condició de no emportar-se cap esclau ni cap egipci i de no entrar en cap país musulmà. Els expulsats es van dirigir a Creta i la van conquerir el mateix 827 o al 828 i van establir l'Emirat de Creta. Després va anar al Jibal per aixecar tropes per combatre a Babak el khurramita i essent allí es va assabentar de la mort del seu germà Talha ibn Tàhir governador del Khorasan (828). El Califa li va encarregar d'assolir la successió del seu germà, però no en va prendre possessió; i el 829 va dirigir una campanya a l'Azerbaidjan contra Babak i els khurramites, però al-Mamun li va ordenar tornar al Khorasan per lluitar contra els kharigites de la província. Llavors va prendre formal possessió del govern a Nishapur (830). El nou califa al-Mu'tasim (833-842) no el volia com a governador però el va acabar confirmant. Des de llavors va tenir un govern molt encertat. Destaca la regulació de la utilització de l'aigua que era un problema pels pagesos. La seva tasca principal fou donar suport als seus vassalls els samànides de Transoxiana, i mantenir l'ortodòxia sunnita contra els xiïtes al nord d'Iran. Sota el califa al-Mútassim, va sufocar la revolta del pretendent alida Muhàmmad ibn al-Qàssim (834-835) a Guzgan. El 224 de l'hègira (838-839) es va enfrontar a la revolta al Mazanderan (que era part del govern de Khorasan) de l'isbahbad Mazyar ibn Karin ibn Wandadhurmuz, instigada per al-Afxín Khaydhar, i que volia tractar directament amb el califa, al qual finalment va capturar i el va enviar a l'Iraq per ser executat. Segons Gardizi el califa l'odiava i va intentar enverinar-lo però l'esclau encarregat va revelar el complot que va fracassar, però de les dades conegudes no es detecta cap enemistat entre el Califa al-Mutasim i Abd Allah ibn Tahir. Va morir el 845 i el va succeir el seu fill Tàhir ibn Abd-Al·lah.
Nou!!: Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí і Abd-Al·lah ibn Tàhir · Veure més »
Al-Mamun (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).
Nou!!: Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí і Al-Mamun (abbàssida) · Veure més »
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí і Alexandria · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí і Anatòlia · Veure més »
Atos
El mont Atos (grec: Όρος Άθως, Oros Athos) és una muntanya a la península del mateix nom, situada a Macedònia, al nord de Grècia.
Nou!!: Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí і Atos · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí і Califat Abbàssida · Veure més »
Califat de Còrdova
El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
Nou!!: Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí і Califat de Còrdova · Veure més »
Càndia
Càndia (Χάνδακας, actualment en desús), també anomenada Heràclion (adaptació del grec antic Ἡράκλιον) o Iràklio (transcripció del grec modern Ηράκλειο, ipa), és la principal ciutat i capital de l'illa de Creta, a Grècia, i de la unitat perifèrica d'Iràklio, antiga prefectura d'Iràklio, amb una població de 177,064 habitants i 211,370 a l'àrea metropolitana.
Nou!!: Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí і Càndia · Veure més »
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Nou!!: Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí і Còrdova · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí і Constantinoble · Veure més »
Cos (Grècia)
Cos (sovint escrit Kos, transcripció del grec Κως) és una illa grega que pertany al grup del Dodecanès.
Nou!!: Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí і Cos (Grècia) · Veure més »
Cràter (estrateg del tema dels Cibirreotes)
Cràter (grec: Κρατερός, Kraterós) fou un comandant romà d'Orient del, actiu sota l'emperador Miquel II el Tartamut (r. 820–829).
Nou!!: Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí і Cràter (estrateg del tema dels Cibirreotes) · Veure més »
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Nou!!: Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí і Creta · Veure més »
Egina
Lilla d'Egina és una de les Illes Saròniques, que pertany a la prefectura o nomós de l'Àtica, Grècia.
Nou!!: Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí і Egina · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí і Egipte · Veure més »
Emirat de Creta
L'emirat de Creta fou un estat musulmà establert a l'illa de Creta del 828 al 961.
Nou!!: Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí і Emirat de Creta · Veure més »
Focí (estrateg)
Focí (grec: Φωτεινός, Fotinós) fou un comandant i governador militar romà d'Orient actiu durant la dècada del 820.
Nou!!: Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí і Focí (estrateg) · Veure més »
Logoteta
Logoteta, en grec medieval λογοθέτης, plural λογοθέται, va ser un títol administratiu de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí і Logoteta · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí і Mar Mediterrània · Veure més »
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Nou!!: Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí і Musulmà · Veure més »
Nom àrab
El nom àrab clàssic estava compost de diverses parts, on l'ordre no es mantenia sempre igual i algunes parts podien ser omeses.
Nou!!: Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí і Nom àrab · Veure més »
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Nou!!: Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí і Omeies · Veure més »
Pedroche
Pedroche és un municipi de la província de Còrdova a la comunitat autònoma d'Andalusia, a la comarca de Valle de los Pedroches.
Nou!!: Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí і Pedroche · Veure més »
República d'Alexandria
La República d'Alexandria fou un estat musulmà que va existir a la ciutat d'Alexandria (Egipte) del 816 al 827.
Nou!!: Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí і República d'Alexandria · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí і Síria · Veure més »
Tasos
Tasos (Θάσος, Thassos; en català medieval: el Taix; en turc: Tashoz) és una illa del nord de la mar Egea, a la costa de Tràcia, de 394 km².
Nou!!: Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí і Tasos · Veure més »
Tema dels Tracesis
El tema dels Tracesis, en grec medieval θέμα Θρᾳκησίων Tema Trakesion, o més senzillament Θρᾳκήσιοι, Trakesioi, va ser un tema de l'Imperi Romà d'Orient situat a l'oest d'Anatòlia dins de l'actual Turquia.
Nou!!: Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí і Tema dels Tracesis · Veure més »
Teoctist
Teoctist (grec: Θεόκτιστος, Theóktistos; mort el 20 de novembre del 855) fou un alt funcionari de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí і Teoctist · Veure més »
Xuayb ibn Úmar
Xuayb ibn Úmar, anomenat a les fonts gregues Saipis i Sait (en grec Σαΐπης i Σαήτ), fou emir de Creta del 855 al 880.
Nou!!: Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí і Xuayb ibn Úmar · Veure més »
812
L'anu 812 (DCCCXII) fou un any de traspàs començat en dijous segons el calendari gregorià.
Nou!!: Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí і 812 · Veure més »
816
Sense descripció.
Nou!!: Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí і 816 · Veure més »
827
Sense descripció.
Nou!!: Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí і 827 · Veure més »
828
Sense descripció.
Nou!!: Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí і 828 · Veure més »
829
El 829 (DCCCXXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí і 829 · Veure més »
830
El 830 (DCCCXXX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí і 830 · Veure més »
843
Sense descripció.
Nou!!: Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí і 843 · Veure més »
855
El 855 (DCCCLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí і 855 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Abu Hafs Umar ben Shuayb al-Balluti, Umar ben Hafs ben Shuayb ben Isa al-Ghaliz, Umar ben Hafs ben Shuayb ben Isa al-Ghaliz al-Ikritish.
