Accés més ràpid que el navegador!
78 les relacions: Amfiarau, Aniene, Anio Novus, Api Claudi Cras (cònsol 451 aC), August, Basílica de Sant Pere, Belisari, Censor romà, Ciutat metropolitana de Roma Capital, Colosseu, Decemvir, Dionisi d'Halicarnàs, Edat mitjana, Emilio Gino Segrè, Empoli, Estats Pontificis, Família Colonna, Fòrum, Gai Licini Calvus Estoló, Gai Mari, Gai Peteli Libó Visol (cònsol 360 aC), Gai Sulpici Pètic, Gals, Güelfs i gibel·lins, Gens Càssia, Gregori XVI, Guerra de Troia, Hadrià, Hèrcules, Hèrnics, Hipòlit II d'Este, Isàuria, Itàlia, Júpiter (mitologia), Laci, Laci (antic), Lliga llatina, Luci Corneli Cinna (pretor), Luci Corneli Sul·la, Luci Furi Camil (cònsol 338 aC), Marc Antoni, Marc Fabi Ambust (cònsol), Marc Popil·li Lenat (cònsol 359 aC), Marc Valeri Publícola, Mecenàs, Numídia, Oracle, Orde de Sant Benet, Orsini, Palatí, ..., Pèdum, Pius II, Pius VI, Plini el Vell, Porta Col·lina, Praeneste, Quint Servili Ahala, Sassuolo, Sàssula, Sículs, Sífax, Senatconsult, Sublaqueum, Tàcit, Tòtila, Tebes (Grècia), Termes romanes, Tiburn, Travertí, Tuba romana, Unificació italiana, Velitres, Vesta (mitologia), Vil·la Adriana, Vil·la d'Este, Vitigès, Zenòbia, 1867. Ampliar l'índex (28 més) »
Amfiarau
En la mitologia grega, Amfiarau o Amfiareu (en grec antic, Ἀμφιάρᾱος Amphiáraos o Ἀμφιάρεως Amphiáreōs “el doblement maleït” en llatí, Amphiarāus), era fill d'Ecles (Οἰκλῆς, llatí Oecleus) -d'on li ve el seu epítet, l'Eclida- i d'Hipermnestra (Ὑπερμνήστρα), filla de Testi.
Nou!!: Tívoli і Amfiarau · Veure més »
Aniene
LAniene és un riu d'Itàlia, que transcorre pel Laci, i és afluent del Tíber.
Nou!!: Tívoli і Aniene · Veure més »
Anio Novus
Restes dels aqüeductes '' Aqua Claudia '' i '' Acqua Anio Novus '', integrats en la Muralla Aureliana com una porta l'any 271. Anio Novus era el nom d'un dels aqüeductes de Roma.
Nou!!: Tívoli і Anio Novus · Veure més »
Api Claudi Cras (cònsol 451 aC)
Api Claudi Cras (en Appius Claudius Crassus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Tívoli і Api Claudi Cras (cònsol 451 aC) · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Tívoli і August · Veure més »
Basílica de Sant Pere
La basílica papal de Sant Pere (en llatí, Basilica Sancti Petri; en italià, Basilica Papale di San Pietro in Vaticà), coneguda comunament com basílica de Sant Pere, és un temple catòlic situat a la Ciutat del Vaticà.
Nou!!: Tívoli і Basílica de Sant Pere · Veure més »
Belisari
Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.
Nou!!: Tívoli і Belisari · Veure més »
Censor romà
El censor (en llatí, censor) a l'antiga Roma era un magistrat encarregat dels pressupostos i els impostos (i de la moral pública).
Nou!!: Tívoli і Censor romà · Veure més »
Ciutat metropolitana de Roma Capital
La Ciutat metropolitana de Roma Capital (en italià Città metropolitana di Roma Capitale) és una ciutat metropolitana de la regió del Laci a Itàlia.
Nou!!: Tívoli і Ciutat metropolitana de Roma Capital · Veure més »
Colosseu
El Colosseu o Coliseu (llatí: Colosseum; italià: Colosseo) fou el major amfiteatre de l'Imperi Romà.
Nou!!: Tívoli і Colosseu · Veure més »
Decemvir
Decemvir (en llatí decemviri) va ser una magistratura romana extraordinària formada per deu persones, nomenada en moments específics i amb funcions determinades.
Nou!!: Tívoli і Decemvir · Veure més »
Dionisi d'Halicarnàs
Dionisi d'Halicarnàs (en Dionysius) va ser un historiador de l'antiga Grècia natural d'Halicarnàs, a l'Àsia Menor, grec, fill d'Alexandre d'Halicarnàs, que va néixer entre el 78 aC i el 54 aC i va morir poc després del 7 aC, any en què va completar i publicar el seu gran llibre sobre la història de Roma, que ha arribat fins als nostres dies.
Nou!!: Tívoli і Dionisi d'Halicarnàs · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Tívoli і Edat mitjana · Veure més »
Emilio Gino Segrè
Emilio Gino Segrè (Tívoli, Itàlia 1905 – Lafayette 1989) fou un físic italo-americà que, juntament amb Owen Chamberlain, va guanyar l'any 1959 el Premi Nobel de Física pel descobriment de l'antiprotó.
Nou!!: Tívoli і Emilio Gino Segrè · Veure més »
Empoli
Empoli és un municipi italià, situat a la regió de la Toscana i a la ciutat metropolitana de Florència.
Nou!!: Tívoli і Empoli · Veure més »
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Nou!!: Tívoli і Estats Pontificis · Veure més »
Família Colonna
La família Colonna va ser una família noble italiana descendent dels comtes de Túsculum i originària de la ciutat de Roma.
Nou!!: Tívoli і Família Colonna · Veure més »
Fòrum
Ruïnes del fòrum de Trajà, a Roma El fòrum, o for (del llatí forum), era el centre neuràlgic, geogràfic, comercial i polític de la ciutat romana, equivalent a l'àgora grega.
Nou!!: Tívoli і Fòrum · Veure més »
Gai Licini Calvus Estoló
Gai Licini Calvus Estoló (Gaius Licinius Calvus Stolo) va ser tribú de la plebs del al.
Nou!!: Tívoli і Gai Licini Calvus Estoló · Veure més »
Gai Mari
Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.
Nou!!: Tívoli і Gai Mari · Veure més »
Gai Peteli Libó Visol (cònsol 360 aC)
Gai Peteli Libó Visol (en Caius Poetelius C. F. Q. N. Libo Visolus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Tívoli і Gai Peteli Libó Visol (cònsol 360 aC) · Veure més »
Gai Sulpici Pètic
Gai Sulpici Pètic (en Caius Sulpicius Peticus) va ser un distingit patrici romà del temps de les lleis Licínies, que va ocupar algunes magistratures.
Nou!!: Tívoli і Gai Sulpici Pètic · Veure més »
Gals
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
Nou!!: Tívoli і Gals · Veure més »
Güelfs i gibel·lins
El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.
Nou!!: Tívoli і Güelfs i gibel·lins · Veure més »
Gens Càssia
La gens Càssia (gens Cassia) va ser una gens patrícia de l'antiga Roma, més tard una gens plebea.
Nou!!: Tívoli і Gens Càssia · Veure més »
Gregori XVI
Gregori XVI (en llatí: Gregorius XVI) nascut Bartolomeo Alberto (Mauro) Capellari (Belluno, 18 de setembre de 1765 - Roma, 1 de juny de 1846), va ser el 254è Bisbe de Roma i Papa de l'Església Catòlica del 2 de febrer de 1831 fins a la mort; pertanyia a la Congregació camaldulense de l'Ordre de Sant Benet.
Nou!!: Tívoli і Gregori XVI · Veure més »
Guerra de Troia
La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.
Nou!!: Tívoli і Guerra de Troia · Veure més »
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Nou!!: Tívoli і Hadrià · Veure més »
Hèrcules
Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.
Nou!!: Tívoli і Hèrcules · Veure més »
Hèrnics
Mapa que mostra el territori històric dels hèrnics al centre de la península Itàlica. Els hèrnics (en grec antic Ἕρνικοι o ῞ερνικες) eren un poble del centre d'Itàlia, que habitava l'alta vall del Trerus (avui Sacco) i la part muntanyosa al nord del riu, en un territori que després es va incorporar al Laci.
Nou!!: Tívoli і Hèrnics · Veure més »
Hipòlit II d'Este
Hipòlit d'Este, també anomenat Hipòlit II d'Este, (Ferrara, Ducat de Ferrara, 1509 - Roma, Estats Pontificis, 1572) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir cardenal de l'Església Catòlica.
Nou!!: Tívoli і Hipòlit II d'Este · Veure més »
Isàuria
Isàuria (en grec antic Ισαυρία) era una regió de l'Àsia Menor, que limitava a l'est amb Licaònia, al nord amb Frígia, a l'oest amb Psídia i al sud amb Cilícia i Pamfília.
Nou!!: Tívoli і Isàuria · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Tívoli і Itàlia · Veure més »
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Nou!!: Tívoli і Júpiter (mitologia) · Veure més »
Laci
Mapa de la regió del Laci (Itàlia) i les seves províncies El Laci (en italià Lazio) és una regió de la Itàlia central al voltant de la ciutat de Roma, que n'és la capital.
Nou!!: Tívoli і Laci · Veure més »
Laci (antic)
Mapa del 1595 que distingeix entre el ''Latium vetus'' (territori original) del ''Latium novum'' (territori després de l'expansió) El Laci (en llatí Latium, en osc: Λατίνη) fou el nom donat pels romans a un districte a la regió central d'Itàlia entre la mar Tirrena a l'oest, Etrúria al nord, i Campània al sud.
Nou!!: Tívoli і Laci (antic) · Veure més »
Lliga llatina
La Lliga llatina (en llatí) fou una confederació de ciutats llatines, que ocupaven el territori anomenat Latium.
Nou!!: Tívoli і Lliga llatina · Veure més »
Luci Corneli Cinna (pretor)
Luci Corneli Cinna - Lucius Cornelius L. F. N. Cinna - (segle II aC) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Tívoli і Luci Corneli Cinna (pretor) · Veure més »
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Nou!!: Tívoli і Luci Corneli Sul·la · Veure més »
Luci Furi Camil (cònsol 338 aC)
Luci Furi Camil (en llatí Lucius Furius Sp. F. M. N. Camillus) va ser un magistrat romà que va viure al.
Nou!!: Tívoli і Luci Furi Camil (cònsol 338 aC) · Veure més »
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Nou!!: Tívoli і Marc Antoni · Veure més »
Marc Fabi Ambust (cònsol)
Marc Fabi Ambust (en Marcus Fabius N. F. M. N. Ambustus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Tívoli і Marc Fabi Ambust (cònsol) · Veure més »
Marc Popil·li Lenat (cònsol 359 aC)
Marc Popil·li Lenat (Marcus Popillius M. f. C. n. Laenas) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Tívoli і Marc Popil·li Lenat (cònsol 359 aC) · Veure més »
Marc Valeri Publícola
Marc Valeri Publícola (en Marcus Valerius Publicola) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Tívoli і Marc Valeri Publícola · Veure més »
Mecenàs
''Vil·la de Mecenàs amb les cascades a Tívoli''. Jacob Philipp Hackert (1783). Gai Cilni Mecenàs (Gaius Cilnius Maecenas) va ser un polític romà, patró dels literats.
Nou!!: Tívoli і Mecenàs · Veure més »
Numídia
Numídia (Numidia) va ser una regió històrica del nord d'Àfrica situada al llarg de la costa entre Mauretània i la zona d'influència de Cartago, convertida en temps dels romans en la província romana d'Àfrica.
Nou!!: Tívoli і Numídia · Veure més »
Oracle
Oracle de bambú Un oracle (del llatí oraculum, derivat de ōrāre 'parlar') fou la paraula emprada en l'època clàssica per a designar les revelacions dels déus a les persones i el lloc on aquestes revelacions eren fetes, i també la persona que podia fer les prediccions.
Nou!!: Tívoli і Oracle · Veure més »
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Nou!!: Tívoli і Orde de Sant Benet · Veure més »
Orsini
El Papa Benet XIII, Pietro Orsini Els Orsini foren una poderosa família aristocràtica de la Roma medieval i renaixentista.
Nou!!: Tívoli і Orsini · Veure més »
Palatí
El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en Palatino (en Palatinus) és un dels set turons de Roma, situat entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. La mitologia fa del Palatí, o més pròpiament del Velabrum, la vall a la vessant occidental, el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem. Històricament, en aquest turó hi havia el temple de la tríada palatina: Júpiter, la seva esposa Juno i la filla Minerva. El temple el va construir el rei Tarquini Prisc i es considerava el més destacat de la ciutat. Es va salvar dels gals quan van ocupar Roma el 390 aC. La mitologia romana, tal com explica lEneida de Virgili, per exemple, afirma que la ciutat de Roma va ser fundada al mont Palatí per Evandre de Pal·làntion i altres grecs antics abans de la guerra de Troia, i que va anomenar Pallantium a la ciutat en honor del seu fill, Pal·lant. Alguns autors antics parlen de la Roma quadrata i en donen aquesta explicació: segons Plutarc, Dionisi d'Halicarnàs i Apià, seria l'antecedent de la ciutat de Roma, fundada al turó del Palatí pels antics habitants de la zona, probablement sabins. Durant la República el palatí va acollir les residències de diverses personalitats polítiques i aristocràtiques: Marc Valeri Volús, cònsol l'any 505 aC, Gneu Octavi, cònsol el 165 aC i avantpassat d'August, Tiberi Semproni Grac, cònsol el 177 aC i pare dels dos famosos tribuns de la plebs Tiberi i Gai Grac, Marc Fulvi Flac, cònsol l'any 125 aC, Marc Livi Drus, tribú de la plebs l'any 91 aC, Ciceró i el seu germà Quint, Tit Anni Papià Miló, amic de Ciceró i assassí de Publi Clodi, que possiblement també va viure al Palatí, Quint Hortensi Hòrtal, l'orador (la seva casa la va comprar August), el triumvir Marc Antoni i Tiberi Claudi Neró, pare de l'emperador Tiberi. Els emperadors August, Tiberi, Calígula i Neró hi van construir palaus sumptuosos. Septimi Sever hi va fer el Septizodium. Avui en dia en queden algunes restes, com les domus Flàvia i Augustana i la casa de Lívia, i el jardí renaixentista anomenat Orti Farnesiani.
Nou!!: Tívoli і Palatí · Veure més »
Pèdum
Pèdum (en Pedum, en Πέδα) va ser una antiga ciutat del Latium que sembla que tenia una certa importància.
Nou!!: Tívoli і Pèdum · Veure més »
Pius II
, nascut Enea Silvio Piccolomini, va ser Papa de Roma del 1458 a 1464.
Nou!!: Tívoli і Pius II · Veure més »
Pius VI
Pius VI (en llatí: Pius VI, en francès: Pie VI, en italià: Pio VI) és el nom que va adoptar el cardenal Giovanni Angelo Braschi en ser escollit Papa.
Nou!!: Tívoli і Pius VI · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Tívoli і Plini el Vell · Veure més »
Porta Col·lina
La Porta Col·lina (també coneguda per la seva grafia llatina de Porta Collina) va ser un indret històric de l'antiga Roma.
Nou!!: Tívoli і Porta Col·lina · Veure més »
Praeneste
Preneste (en Praeneste; en Πραίνεστον ο Πραινεστός) va ser una ciutat del Laci situada a uns 35 km a l'est de Roma, al sud de les muntanyes Albanes.
Nou!!: Tívoli і Praeneste · Veure més »
Quint Servili Ahala
Quint Servili Ahala (Quintus Servilius Q. f. Q. n. Ahala) va ser cònsol de Roma el i el.
Nou!!: Tívoli і Quint Servili Ahala · Veure més »
Sassuolo
Sassuolo (en modenès: Sasôl) és un municipi italià, situat a la regió d'Emília-Romanya i a la Província de Mòdena.
Nou!!: Tívoli і Sassuolo · Veure més »
Sàssula
Sàssula va ser una ciutat del Latium propera a Tibur, de la que n'era una dependència.
Nou!!: Tívoli і Sàssula · Veure més »
Sículs
Els sículs o síquels o sicels (en llatí siculi, siceli, en grec antic Σικελοί) eren els primers habitants de Sicília.
Nou!!: Tívoli і Sículs · Veure més »
Sífax
Sifax (Aïn Témouchent, 250 aC - Tívoli, 202 aC) va ser un rei de la Numídia Occidental.
Nou!!: Tívoli і Sífax · Veure més »
Senatconsult
Un senatconsult (Senatusconsultum) era una decisió del senat romà que no era estrictament una llei però que tenia la mateixa validesa.
Nou!!: Tívoli і Senatconsult · Veure més »
Sublaqueum
Sublaqueum, moderna Subiaco, va ser una ciutat de la vall de l'Anio, a uns 35 km al nord de Tibur (Tívoli).
Nou!!: Tívoli і Sublaqueum · Veure més »
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Nou!!: Tívoli і Tàcit · Veure més »
Tòtila
Tòtila enderrocant les muralles de Florència Tòtila va ser rei dels Ostrogots (541-552).
Nou!!: Tívoli і Tòtila · Veure més »
Tebes (Grècia)
Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.
Nou!!: Tívoli і Tebes (Grècia) · Veure més »
Termes romanes
Les Termes de Dioclecià, a Roma Frigidari de la vil·la romana de Can Llauder, a Mataró Les termes (del llatí thermae) eren edificis públics amb prestacions que avui en diríem higienicosanitàries.
Nou!!: Tívoli і Termes romanes · Veure més »
Tiburn
Tiburn (de vegades Tiburt) (en llatí Tiburnus o Tiburtus) va ser, segons la mitologia romana, l'heroi epònim fundador de la ciutat llatina de Tibur (avui Tívoli).
Nou!!: Tívoli і Tiburn · Veure més »
Travertí
Terrasses de travertí al Parc Nacional de Yellowstone (Estats Units). El travertí és una roca sedimentària calcària de tipus químic, formada per calcita, aragonita i limonita, molt utilitzada en la construcció, especialment a l'antiga Roma, des del I mil·lenni aC.
Nou!!: Tívoli і Travertí · Veure més »
Tuba romana
Tuba romana Relleu de la Columna de Trajà on apareixen dos tocadors de tuba entre els músics. La tuba de l'Antiga Roma era una trompeta militar bastant diferent de la tuba moderna.
Nou!!: Tívoli і Tuba romana · Veure més »
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
Nou!!: Tívoli і Unificació italiana · Veure més »
Velitres
Velitres (en Velitrae) va ser una ciutat del Latium, a la part sud de les colines Albanes, mirant a les maresmes Pomptines, a l'esquerra de la via Àpia.
Nou!!: Tívoli і Velitres · Veure més »
Vesta (mitologia)
Vesta és la deessa de la llar en la mitologia romana.
Nou!!: Tívoli і Vesta (mitologia) · Veure més »
Vil·la Adriana
La vil·la Adriana (en italià: Villa Adriana) és un dels més famosos complexos arqueològics romans.
Nou!!: Tívoli і Vil·la Adriana · Veure més »
Vil·la d'Este
La vil·la d'Este és una vil·la a Tívoli, prop de Roma.
Nou!!: Tívoli і Vil·la d'Este · Veure més »
Vitigès
o Witiges fou rei dels ostrogots del 536 al 540.
Nou!!: Tívoli і Vitigès · Veure més »
Zenòbia
Septímia Zenòbia (Zēnobía; arameu palmirià:, Btzby / Bat-Zabbai) (Palmira, ca. 240 – Tívoli, 274) fou reina de Palmira.
Nou!!: Tívoli і Zenòbia · Veure més »
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Nou!!: Tívoli і 1867 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Tibur, Tiburtins, Tíbur, Tívoli (ciutat).
