Accés més ràpid que el navegador!
43 les relacions: Boyacá, Carles III d'Espanya, Cas gramatical, Català, Catecisme, Colòmbia, Consonant africada, Consonant alveolar, Consonant aproximant, Consonant bilabial, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant postalveolar, Consonant retroflexa, Consonant sonora, Consonant sorda, Consonant velar, Consonant vibrant, Cundinamarca, Departament de Santander, Fonema, Gramàtica, Llengües lenmitxí, Llengües txibtxa, Llengua aglutinant, Macrotxibtxa, Muisques, Pobles indígenes d'Amèrica, Universitat Nacional de Colòmbia, Valencià, Verb transitiu, Vocabulari, Vocal anterior, Vocal central, Vocal mitjana, 10 de maig, 1580, 1770, 1988, 2005, 2008.
Boyacá
Boyacá és un departament de Colòmbia situat en el centre-est, a la regió andina.
Nou!!: Muisca і Boyacá · Veure més »
Carles III d'Espanya
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).
Nou!!: Muisca і Carles III d'Espanya · Veure més »
Cas gramatical
En lingüística, el cas és una categoria de la flexió de noms, adjectius o pronoms, que fa que la paraula adopti diferents formes segons la funció sintàctica que fa dins de la frase.
Nou!!: Muisca і Cas gramatical · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Muisca і Català · Veure més »
Catecisme
Còdex Manesse, fol. 292v, "El Mestre de Escola de Eßlingen" (''Der Schulmeister von Eßlingen'') Un catecisme (derivat del grec antic κατηχητικός “predicador”, provinent al seu torn de l'arrel κατηχέω, "ensenyar oralment") és un resum o exposició d'una doctrina.
Nou!!: Muisca і Catecisme · Veure més »
Colòmbia
Colòmbia —o la República de Colòmbia— és un estat de l'Amèrica del Sud.
Nou!!: Muisca і Colòmbia · Veure més »
Consonant africada
Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.
Nou!!: Muisca і Consonant africada · Veure més »
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Nou!!: Muisca і Consonant alveolar · Veure més »
Consonant aproximant
Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).
Nou!!: Muisca і Consonant aproximant · Veure més »
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Nou!!: Muisca і Consonant bilabial · Veure més »
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Nou!!: Muisca і Consonant fricativa · Veure més »
Consonant glotal
Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és una consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.
Nou!!: Muisca і Consonant glotal · Veure més »
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Nou!!: Muisca і Consonant nasal · Veure més »
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Nou!!: Muisca і Consonant oclusiva · Veure més »
Consonant postalveolar
Una consonant postalveolar (o simplement postalveolar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la punta de la llengua la part mitjana de la boca, una posició intermèdia entre un so alveolar i un de palatal (de fet en algunes llengües es considera una subdivisió d'aquest darrer).
Nou!!: Muisca і Consonant postalveolar · Veure més »
Consonant retroflexa
Una consonant retroflexa, consonant cacuminal o apicopalatal (o simplement retroflexa o cacuminal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la punta o àpex de la llengua cap enrere cap al paladar dur, entre la regió alveolar i el paladar tou, però alhora sense coarticulació palatal, és a dir, sense que el dors de la llengua pugi cap al paladar tou.
Nou!!: Muisca і Consonant retroflexa · Veure més »
Consonant sonora
En fonètica articulatòria, una consonant sonora és una consonant articulada amb la vibració de les cordes vocals, al contrari d'una consonant sorda.
Nou!!: Muisca і Consonant sonora · Veure més »
Consonant sorda
En fonètica articulatòria, una consonant sorda és una consonant articulada sense la vibració de les cordes oposant-se al so, al contrari d'una consonant sonora.
Nou!!: Muisca і Consonant sorda · Veure més »
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Nou!!: Muisca і Consonant velar · Veure més »
Consonant vibrant
Una consonant vibrant (o simplement vibrant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant produïda per les vibracions múltiples entre el punt d'articulació i l'òrgan articulador.
Nou!!: Muisca і Consonant vibrant · Veure més »
Cundinamarca
Cundinamarca és un departament de Colòmbia.
Nou!!: Muisca і Cundinamarca · Veure més »
Departament de Santander
Santander és un departament de Colòmbia, un dels originaris Estats Units de Colòmbia.
Nou!!: Muisca і Departament de Santander · Veure més »
Fonema
El fonema (del grec φώνημα, 'so de la veu') és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.
Nou!!: Muisca і Fonema · Veure més »
Gramàtica
Una de les primeres gramàtiques catalanes datada l'any 1676: '''''Gramatica cathalana, breu y clara: explicada ab molts exemples''','' escrita per Llorenç Cendrós La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.
Nou!!: Muisca і Gramàtica · Veure més »
Llengües lenmitxí
Les llengües lenmitxí és una agrupació genealògica de llengües indígenes de l'àrea Intermèdia.
Nou!!: Muisca і Llengües lenmitxí · Veure més »
Llengües txibtxa
Les llengües txibtxa constitueixen un ampli grup de llengües parlades per diversos pobles amerindis, el territori tradicional dels quals s'estén des del nord-est d'Hondures, la costa del Carib de Nicaragua, la major part de Costa Rica, Panamà i Colòmbia fins a l'oest de Veneçuela.
Nou!!: Muisca і Llengües txibtxa · Veure més »
Llengua aglutinant
Una llengua aglutinant és aquella que forma els seus mots per encadenat o combinació de morfemes.
Nou!!: Muisca і Llengua aglutinant · Veure més »
Macrotxibtxa
El macrotxibtxa consisteix que un conjunt de famílies lingüístiques de llengües ameríndies de Centreamèrica que formarien una família de llengües, i tindrien un origen comú.
Nou!!: Muisca і Macrotxibtxa · Veure més »
Muisques
Els muisques (paraula muisca per gent) són un poble indígena de Colòmbia que va habitar l'Altiplà Cundiboyacense, des del fins a la conquesta espanyola el, milers dels descendents directes dels quals encara viuen en localitats del districte de Bogotà com a Suba i Bosa, i en municipis veïns com Cota, Chía i Sesquilé.
Nou!!: Muisca і Muisques · Veure més »
Pobles indígenes d'Amèrica
Quítxues del Perú Maies de Chiapas Shoshoni, dels Estats Units Home atsina Els pobles indígenes d'Amèrica són els habitants precolombins del continent americà, els seus descendents i altres grups ètnics que s'identifiquen amb aquests pobles històrics.
Nou!!: Muisca і Pobles indígenes d'Amèrica · Veure més »
Universitat Nacional de Colòmbia
La Universitat Nacional de Colòmbia és una universitat de recerca, pública, nacional, coeducacional, localitzada principalment a Bogotà, Medellín, Manizales i Palmira, Colòmbia.
Nou!!: Muisca і Universitat Nacional de Colòmbia · Veure més »
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Nou!!: Muisca і Valencià · Veure més »
Verb transitiu
Un verb transitiu verb que accepta un o més complements.
Nou!!: Muisca і Verb transitiu · Veure més »
Vocabulari
El vocabulari o lèxic és el conjunt de paraules d'un llenguatge, que pot ser artístic o també el d'una llengua o idioma.
Nou!!: Muisca і Vocabulari · Veure més »
Vocal anterior
Una vocal anterior és un so vocal articulat amb un acostament del dors de la llengua a la part anterior de la volta palatina, a diferència de les vocals centrals i posteriors.
Nou!!: Muisca і Vocal anterior · Veure més »
Vocal central
Una vocal central és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.
Nou!!: Muisca і Vocal central · Veure més »
Vocal mitjana
Una vocal mitjana és un so de vocal en algunes llengües parlades.
Nou!!: Muisca і Vocal mitjana · Veure més »
10 de maig
El 10 de maig és el cent trentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Muisca і 10 de maig · Veure més »
1580
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Muisca і 1580 · Veure més »
1770
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Muisca і 1770 · Veure més »
1988
1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: Muisca і 1988 · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Muisca і 2005 · Veure més »
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Nou!!: Muisca і 2008 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Chibcha, Idioma muisca, Llengua muisca, Muyskkubun, Txibtxa.
