Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Txecoslovàquia

Índex Txecoslovàquia

Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945.

157 les relacions: Acord de Munic, Adolf Hitler, Agricultura, Alemanya, Alexander Dubček, Anschluss, Ateisme, Avió, Český Těšín, Àustria, Bloc de l'Est, Bloqueig de Berlín, Bohèmia, Bratislava, Brno, Camp de concentració, Capitalisme, Cisleitània, Ciutadania europea, Ciutadania múltiple, Comerç, Comerç internacional, Comunisme, Cop d'estat a Txecoslovàquia de 1948, Corona eslovaca, Corona txeca, Corona txecoslovaca, Crisi dels Sudets, Danubi, Darney, Dècada del 1990, Dissolució de Txecoslovàquia, Edvard Beneš, Emil Hácha, Eslovac, Eslovàquia, Estat, Estats Units d'Amèrica, Europa, Europa Central, Europa de l'Est, Europa Occidental, Exèrcit Roig, Ferrocarril, França, Front Nacional, Generalplan Ost, Govern txecoslovac a l'exili, Gran Bretanya, Guerres de Iugoslàvia, ..., Hongria, Imperi Austrohongarès, Indústria, ISO 3166-3, Iugoslàvia, Kde domov můj, Klement Gottwald, Liechtenstein, Lignit, Llista de presidents de Txecoslovàquia, Londres, Lorena, Madrid, Metre quadrat, Moràvia, Moscou, Moviment per una Eslovàquia Democràtica, Nacionalisme, Nad Tatrou sa blýska, Nazisme, Or, Organització de les Nacions Unides, Ostrava, Pacte de Varsòvia, Pacte Mólotov-Ribbentrop, Partit comunista, Partit Comunista de la Unió Soviètica, Partit Comunista de Txecoslovàquia, Plzeň, Població, Política fiscal, Polònia, Praga, Primavera de Praga, Primer Ministre de la República Txeca, Primera Guerra Mundial, Primera República de Txecoslovàquia, Producte interior brut, Protectorat de Bohèmia i Moràvia, Referèndum, Regió de Moràvia i Silèsia, Regne d'Hongria (1920–1946), Regne Unit, Renda per capita, República Federal Socialista de Iugoslàvia, República Socialista Soviètica d'Ucraïna, República Socialista Txecoslovaca, República Txeca, Revolució de Vellut, Revolució romanesa de 1989, Romania, Rutènia, Rutènia subcarpàtica, Saber fer, Segona Guerra Mundial, Segona República Polonesa, Silèsia, Socialisme, Sudets, Tercer Reich, Tercera República Txecoslovaca, Tomáš Garrigue Masaryk, Tractat de Maastricht, Tractat de Saint-Germain-en-Laye, Tractat del Trianon, Transcarpàcia, Txec, Txecoslovàquia, Ucraïna, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Unió Europea, Unió monetària, Universitat Carolina de Praga, Václav Havel, .cs, 1 d'octubre, 1 de gener, 11 de juliol, 15 de març, 17 de novembre, 1918, 1923, 1927, 1928, 1933, 1938, 1939, 1945, 1948, 1949, 1953, 1960, 1968, 1969, 1975, 1989, 1990, 1991, 1992, 1993, 2004, 2016, 25 de novembre, 28 d'octubre, 29 de març, 31 de desembre, 8 de febrer. Ampliar l'índex (107 més) »

Acord de Munic

Canvis territorials després de l'Acord. Munic LAcord de Munic (en alemany Münchner Abkommen, en txec Mnichovská dohoda) es va acordar a Munic, la ciutat capital de Baviera (Alemanya), el 1938, per resoldre la «crisi dels Sudets», acordant-se la incorporació d'aquest territori de Txecoslovàquia a l'Alemanya nazi.

Nou!!: Txecoslovàquia і Acord de Munic · Veure més »

Adolf Hitler

Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 – Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg del nazisme.

Nou!!: Txecoslovàquia і Adolf Hitler · Veure més »

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles L'agricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes i la domesticació d'alguns animals útils per a la producció d'aliments i altres productes d'interès econòmic.

Nou!!: Txecoslovàquia і Agricultura · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Txecoslovàquia і Alemanya · Veure més »

Alexander Dubček

Alexander Dubček (Uhrovec, 27 de novembre de 1921 - Praga 7 de novembre de 1992) fou un polític eslovac, que intentà reformar el règim comunista mitjançant la realització de la Primavera de Praga.

Nou!!: Txecoslovàquia і Alexander Dubček · Veure més »

Anschluss

Extensió del Tercer Reich abans de la Segona Guerra Mundial Anschluss és el nom amb què es coneix l'annexió d'Àustria al Tercer Reich pel règim nazi el 12 de març de 1938.

Nou!!: Txecoslovàquia і Anschluss · Veure més »

Ateisme

Lateisme és, en un sentit ampli, el rebuig de la creença en l'existència de deïtats.

Nou!!: Txecoslovàquia і Ateisme · Veure més »

Avió

avió militar F-16 Fighting Falcon Avió comercial de passatgers a l'aeroport del Prat (Barcelona) Un avió (provinent del francès avion, i aquest alhora del llatí avis, au) és una aeronau, més pesant que l'aire, capaç de volar per l'atmosfera.

Nou!!: Txecoslovàquia і Avió · Veure més »

Český Těšín

Český Těšín (en polonès Czeski Cieszyn, en alemany Teschen) és un municipi de la regió de Moràvia-Silèsia, a l'est de Txèquia sobre la frontera polonesa, separada per la seva bessona polonesa de Cieszyn pel riu Olše (Olza en polonès).

Nou!!: Txecoslovàquia і Český Těšín · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Txecoslovàquia і Àustria · Veure més »

Bloc de l'Est

Bloc de l'Est. Durant la Guerra Freda, el Bloc de l'Est, també anomenat Bloc soviètic, Bloc comunista, Bloc socialista i Camp socialista, comprenia els següents països d'Europa central i oriental: la Unió Soviètica, Bulgària, Romania, Hongria, la República Democràtica Alemanya, Polònia, Txecoslovàquia i - fins als anys 60 - Albània.

Nou!!: Txecoslovàquia і Bloc de l'Est · Veure més »

Bloqueig de Berlín

El bloqueig de Berlín (Berlin-Blockade) és el bloqueig que la Unió Soviètica va imposar a Berlín Oest entre el 24 de juny de 1948 i el 12 de maig de 1949.

Nou!!: Txecoslovàquia і Bloqueig de Berlín · Veure més »

Bohèmia

Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).

Nou!!: Txecoslovàquia і Bohèmia · Veure més »

Bratislava

right Bratislava (en eslovac; en hongarès Pózsony, en alemany Pressburg) és la capital d'Eslovàquia, i amb 430.000 habitants, la ciutat més gran del país.

Nou!!: Txecoslovàquia і Bratislava · Veure més »

Brno

Brno (Brünn en alemany) és la segona ciutat en nombre d'habitants de la República Txeca, amb una població de 388.000 habitants aproximadament.

Nou!!: Txecoslovàquia і Brno · Veure més »

Camp de concentració

Un camp de concentració és una instal·lació destinada al confinament de persones, sense judici previ.

Nou!!: Txecoslovàquia і Camp de concentració · Veure més »

Capitalisme

IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.

Nou!!: Txecoslovàquia і Capitalisme · Veure més »

Cisleitània

Cisleitània (en vermell) dins Àustria-Hongria, les altres parts són Transleithania (en gris clar) i el condomini de Bòsnia i Herzegovina (gris fosc) Escut de les terres d'Àustria Cisleitània o Cisletània (en alemany: Cisleithanien, en hongarès: Ciszlajtánia, en txec: Předlitavsko, en polonès: Przedlitawia, en eslovè: Cislajtanija, en ucraïnès: Цислейтанія, transliterat com: Tsysleitàniia) va ser una denominació comuna per la part nord i oest d'Àustria-Hongria.

Nou!!: Txecoslovàquia і Cisleitània · Veure més »

Ciutadania europea

La Ciutadania europea va ser creada pel Tractat de Maastricht signat el 1992 i vigent des del 1993.

Nou!!: Txecoslovàquia і Ciutadania europea · Veure més »

Ciutadania múltiple

Els països en verd permeten la ciutadania múltiple i els que estan en vermell no. En gris estan els països dels quals no existeix informació. En molts països la situació és més complicada que un "Si" o un "No". La ciutadania múltiple és l'estatus d'una persona que és considerada ciutadana segons les lleis de més d'un estat independent.

Nou!!: Txecoslovàquia і Ciutadania múltiple · Veure més »

Comerç

Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activats de compravenda de béns o serveis, ja sigui pel seu ús, venda, o transformació.

Nou!!: Txecoslovàquia і Comerç · Veure més »

Comerç internacional

El comerç internacional és l'intercanvi de béns i serveis a través de les fronteres o territoris internacionals.

Nou!!: Txecoslovàquia і Comerç internacional · Veure més »

Comunisme

El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta de la societat, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.

Nou!!: Txecoslovàquia і Comunisme · Veure més »

Cop d'estat a Txecoslovàquia de 1948

El Cop d'estat a Txecoslovàquia de 1948, sovint simplement el cop txec, (el febrer victoriós en la historiografia soviètica) va ser un esdeveniment de finals de febrer en què el Partit Comunista de Txecoslovàquia, amb el suport soviètic, va assumir el control indiscutible sobre el govern de Txecoslovàquia.

Nou!!: Txecoslovàquia і Cop d'estat a Txecoslovàquia de 1948 · Veure més »

Corona eslovaca

Monedes eslovaques en circulació abans de la seva substitució per l'euro La corona eslovaca (en eslovac Slovenská koruna o, simplement, koruna; en plural, korun) és l'antiga unitat monetària d'Eslovàquia.

Nou!!: Txecoslovàquia і Corona eslovaca · Veure més »

Corona txeca

La corona txeca (en txec koruna česká o, simplement, koruna; en plural, korun) és la unitat monetària de la República Txeca.

Nou!!: Txecoslovàquia і Corona txeca · Veure més »

Corona txecoslovaca

Bitllet de 20 '''corones txecoslovaques''' del 1926 dissenyat per Alfons Mucha Moneda de 5 corones de 1925 La corona txecoslovaca (en txec i eslovac koruna československá o, simplement, koruna) fou la moneda de Txecoslovàquia.

Nou!!: Txecoslovàquia і Corona txecoslovaca · Veure més »

Crisi dels Sudets

Partició de Txecoslovàquia el 1938-1939. La crisi dels Sudets (en alemany, Sudetenkrise) és el nom que van rebre els esdeveniments de 1938 iniciats pels "Sudetendeutsche", una minoria ètnica de l'Europa Central formada per alemanys que vivien a Bohèmia, Moràvia i Silèsia oriental.

Nou!!: Txecoslovàquia і Crisi dels Sudets · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Txecoslovàquia і Danubi · Veure més »

Darney

Darney és un municipi francès, situat al departament dels Vosges i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Txecoslovàquia і Darney · Veure més »

Dècada del 1990

La dècada de 1990 comprèn el període d'anys entre el 1990 i el 1999, tots dos inclosos.

Nou!!: Txecoslovàquia і Dècada del 1990 · Veure més »

Dissolució de Txecoslovàquia

Bandera oficial de Txecoslovàquia (1918-1992), que va heretar un dels 2 països que var sorgir; la República Txeca. S'entén per dissolució de Txecoslovàquia la dissolució de l'antic estat de Txecoslovàquia, escindit en dos nous estats, la República Txeca i Eslovàquia, escissió que va entrar en vigor l'1 de gener de 1993.

Nou!!: Txecoslovàquia і Dissolució de Txecoslovàquia · Veure més »

Edvard Beneš

Edvard Beneš (Kožlany, 1884 – Sezimovo Ústí, 1948) va ser el segon President de Txecoslovàquia entre els anys 1935 i 1948, període interromput per l'ocupació alemanya entre 1938 i 1945, durant la qual va romandre a l'exili.

Nou!!: Txecoslovàquia і Edvard Beneš · Veure més »

Emil Hácha

Emil Hácha (Trhové Sviny, Imperi austrohongarès, 12 de juliol de 1872- Praga, República Txecoslovaca, 26 de juny de 1945) va ser un advocat txec i el tercer president de Txecoslovàquia de 1938 a 1945 Des de març de 1939 va presidir el Protectorat alemany de Bohèmia i Moràvia.

Nou!!: Txecoslovàquia і Emil Hácha · Veure més »

Eslovac

L'eslovac (en eslovac: slovenský jazyk o slovenčina, no s'ha de confondre amb slovenski jezik, slovenščina, que vol dir eslovè) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 6 milions de persones, principalment a Eslovàquia.

Nou!!: Txecoslovàquia і Eslovac · Veure més »

Eslovàquia

Eslovàquia, oficialment la República Eslovaca (eslovac), és una república de l'Europa central, sense accés al mar.

Nou!!: Txecoslovàquia і Eslovàquia · Veure més »

Estat

''Leviathan'' del filòsof Thomas Hobbes, qui defensava l'estat governat per la monarquia absoluta com la millor forma possible de govern per evitar la barbàrie de la guerra civil Veneçuela és una federació formada per 23 estats federats. Un Estat és una àrea geogràfica delimitada i políticament independent, amb un Govern propi que s'atribueix un poder indiscutible sobre el territori i la població i amb capacitat per a participar en relacions internacionals amb altres Estats.

Nou!!: Txecoslovàquia і Estat · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: The United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Txecoslovàquia і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Txecoslovàquia і Europa · Veure més »

Europa Central

L'Europa Central inclou els països de la regió central d'Europa, amb Alemanya com l'estat més potent.

Nou!!: Txecoslovàquia і Europa Central · Veure més »

Europa de l'Est

En blau, els estats que formaven part del tradicional concepte d'Europa de l'Est segons la classificació estadística de l'ONU La divisió d'Europa en dues meitats, una de l'Est i una altra d'Occidental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.

Nou!!: Txecoslovàquia і Europa de l'Est · Veure més »

Europa Occidental

Els estats de l'Europa Occidental Europa - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'Occidental i una altra d'Oriental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.

Nou!!: Txecoslovàquia і Europa Occidental · Veure més »

Exèrcit Roig

Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.

Nou!!: Txecoslovàquia і Exèrcit Roig · Veure més »

Ferrocarril

Ferrocarril de vapor alemany Ferrocarril modern a Birmingham Tren creuant un viaducte a l'Argentina El ferrocarril és un mitjà de transport que circula sobre carrils, normalment d'acer, compost per un o més vagons o cotxes arrossegats per una locomotora.

Nou!!: Txecoslovàquia і Ferrocarril · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Txecoslovàquia і França · Veure més »

Front Nacional

* Front Nacional Contrarevolucionari, coalició de dretes que es va presentar a les Eleccions generals espanyoles de 1936.

Nou!!: Txecoslovàquia і Front Nacional · Veure més »

Generalplan Ost

El Generalplan Ost (GPO) fou un pla secret nazi de genocidi i neteja ètnica, concebut per ser realitzat als territoris ocupats per Alemanya a l'Europa de l'Est durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Txecoslovàquia і Generalplan Ost · Veure més »

Govern txecoslovac a l'exili

El govern txecoslovac a l'exili (també anomenat oficialment govern provisional de Txecoslovàquia) va ser el títol informal que va rebre el Comitè d'Alliberament Nacional Txecoslovac, inicialment reconegut diplomàticament pel govern britànic.

Nou!!: Txecoslovàquia і Govern txecoslovac a l'exili · Veure més »

Gran Bretanya

Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.

Nou!!: Txecoslovàquia і Gran Bretanya · Veure més »

Guerres de Iugoslàvia

Es coneix com a Guerra de Iugoslàvia un seguit de conflictes violents al territori de l'antiga Iugoslàvia que varen tenir lloc entre 1991 i 2001.

Nou!!: Txecoslovàquia і Guerres de Iugoslàvia · Veure més »

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Nou!!: Txecoslovàquia і Hongria · Veure més »

Imperi Austrohongarès

LImperi austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb lAusgleich o Compromís austrohongarès.

Nou!!: Txecoslovàquia і Imperi Austrohongarès · Veure més »

Indústria

Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.

Nou!!: Txecoslovàquia і Indústria · Veure més »

ISO 3166-3

ISO 3166-3 és una norma internacional que defineix els codis d'estats o territoris dependents que han esdevingut obsolets a la norma ISO 3166-1 degut a.

Nou!!: Txecoslovàquia і ISO 3166-3 · Veure més »

Iugoslàvia

IugoslàviaAquest article versa sobre el territori conegut tradicionalment com a Iugoslàvia, que, en essència, i a més d'una denominació de caràcter cultural i geogràfic, es refereix al país del sud d'Europa la història del qual abasta des del 1918 fins al 2003.

Nou!!: Txecoslovàquia і Iugoslàvia · Veure més »

Kde domov můj

Kde domov můj és l'himne nacional de la República Txeca compost per František Škroup.

Nou!!: Txecoslovàquia і Kde domov můj · Veure més »

Klement Gottwald

Klement Gottwald (23 de novembre de 1896, Dědice (Vyškov), Moràvia del Sud, aleshores a l'Imperi austro-hongarès (actualment a la República Txeca) - Praga 14 de març de 1953) fou un polític comunista, durant molts anys dirigent del Partit Comunista de Txecoslovàquia (KSČ o CPCz o CPC), primer ministre i president de Txecoslovàquia.

Nou!!: Txecoslovàquia і Klement Gottwald · Veure més »

Liechtenstein

Liechtenstein o més formalment el Principat de Liechtenstein (en alemany Fürstentum Liechtenstein), és un petit estat de l'Europa alpina que limita amb Suïssa a l'oest i Àustria a l'est.

Nou!!: Txecoslovàquia і Liechtenstein · Veure més »

Lignit

El lignit és una varietat del carbó de qualitat intermèdia entre el carbó de torba i el bituminós.

Nou!!: Txecoslovàquia і Lignit · Veure més »

Llista de presidents de Txecoslovàquia

A més de la llista de presidents de Txecoslovàquia, s'hi posa també la llista dels dirigents del Partit Comunista durant el període 1948-1989 en què aquesta organització va exercir el control de l'estat.

Nou!!: Txecoslovàquia і Llista de presidents de Txecoslovàquia · Veure més »

Londres

Londres —London — és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa.

Nou!!: Txecoslovàquia і Londres · Veure més »

Lorena

Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.

Nou!!: Txecoslovàquia і Lorena · Veure més »

Madrid

Madrid (nom oficial i estàndard en català, l'ús de Madrit es considera vàlid però arcaic) és la capital d'Espanya i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Txecoslovàquia і Madrid · Veure més »

Metre quadrat

Un metre quadrat (representat amb el símbol m²) és, per definició, l'àrea continguda en un quadrat els costats del qual mesuren un metre de longitud.

Nou!!: Txecoslovàquia і Metre quadrat · Veure més »

Moràvia

Moràvia (txec i eslovac: Morava, alemany: Mähren, hongarès: Morvaország, polonès: Morawy) és una regió històrica a l'est de la República Txeca.

Nou!!: Txecoslovàquia і Moràvia · Veure més »

Moscou

Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.

Nou!!: Txecoslovàquia і Moscou · Veure més »

Moviment per una Eslovàquia Democràtica

El Moviment per una Eslovàquia Democràtica (en eslovac Hnutie za Demokratické Slovensko, HZDS) és un partit polític conservador nacional d'Eslovàquia.

Nou!!: Txecoslovàquia і Moviment per una Eslovàquia Democràtica · Veure més »

Nacionalisme

Mural independentista dels Països Catalans a Belfast (Irlanda del Nord). Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.

Nou!!: Txecoslovàquia і Nacionalisme · Veure més »

Nad Tatrou sa blýska

Nad Tatrou sa blýska és l'himne nacional d'Eslovàquia.

Nou!!: Txecoslovàquia і Nad Tatrou sa blýska · Veure més »

Nazisme

L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.

Nou!!: Txecoslovàquia і Nazisme · Veure més »

Or

Lor (del llatí aurum) és un element químic de nombre atòmic 79 situat al grup 11 de la taula periòdica.

Nou!!: Txecoslovàquia і Or · Veure més »

Organització de les Nacions Unides

LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.

Nou!!: Txecoslovàquia і Organització de les Nacions Unides · Veure més »

Ostrava

Ostrava Ostrava (en alemany: Ostrau) és la tercera ciutat més gran de la República Txeca amb una població de 320.000 habitants.

Nou!!: Txecoslovàquia і Ostrava · Veure més »

Pacte de Varsòvia

El Pacte de Varsòvia, oficialment anomenat Tractat d'Amistat, Col·laboració i Assistència Mútua, fou un acord de cooperació militar entre els països comunistes per tal de garantir la seva defensa davant un possible atac occidental, en el marc de la Guerra Freda.

Nou!!: Txecoslovàquia і Pacte de Varsòvia · Veure més »

Pacte Mólotov-Ribbentrop

El Pacte Mólotov-Ribbentrop fou un pacte de no-agressió entre Alemanya i la Unió Soviètica signat a Moscou pels ministres d'exteriors respectius, Joachim von Ribbentrop i Viatxeslav Mólotov el 23 d'agost de 1939, i que va ser vigent fins a la invasió alemanya de la Unió Soviètica amb l'"Operació Barbarroja", que s'iniciava la matinada del 22 de juny de 1941.

Nou!!: Txecoslovàquia і Pacte Mólotov-Ribbentrop · Veure més »

Partit comunista

Un partit comunista és un partit polític que basa la seva ideologia i pràctiques polítiques en la teoria marxista en qualsevol de les seves modalitats o escoles i la implementació d'una societat comunista. El partit comunista, a diferència dels partits socialistes, socialdemòcrates i laboristes (que es creen en la segona meitat del segle XIX), sorgeix en la primera meitat del segle XX com a resultat de la I Guerra Mundial (1914-1918), la Revolució Russa (1917) i, sobretot, per la creació de la Internacional Comunista.

Nou!!: Txecoslovàquia і Partit comunista · Veure més »

Partit Comunista de la Unió Soviètica

El Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS; en rus Коммунистическая партия Советского Союза, КПСС) va ser el nom utilitzat pels successors de la facció bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus des de 1952 fins a 1991, encara que les paraules Partit Comunista estaven presents en el nom des de 1918, data en la qual va passar a anomenar-se Partit Comunista Rus (bolxevic).

Nou!!: Txecoslovàquia і Partit Comunista de la Unió Soviètica · Veure més »

Partit Comunista de Txecoslovàquia

345x345px 200x200px El Partit Comunista de Txecoslovàquia (txec i eslovac: Komunistická Strana Československa) (KSČ) va ser un partit polític de Txecoslovàquia que va existir entre 1921 i 1992.

Nou!!: Txecoslovàquia і Partit Comunista de Txecoslovàquia · Veure més »

Plzeň

Plzeň (Pilsen en alemany) és la capital de la regió de Plzeň (República Txeca) i està situada en el punt on conflueixen els rius Úhlava, Úslava, Radbuza i Mže.

Nou!!: Txecoslovàquia і Plzeň · Veure més »

Població

Mapa dels estats del món per poblacióEn sociologia i biologia, una població és un grup de persones o organismes d'una espècie en particular que viuen en una àrea o espai específic el nombre dels quals es determina per mitjà d'un cens.

Nou!!: Txecoslovàquia і Població · Veure més »

Política fiscal

La política fiscal és una branca de la política econòmica que configura els pressupostos de l'Estat, i els seus components, la despesa pública i els impostos com a variables de control per assegurar i mantenir l'estabilitat econòmica, esmorteint les oscil·lacions dels cicles econòmics i contribuint a mantenir una economia creixent, de plena ocupació i sense inflació alta.

Nou!!: Txecoslovàquia і Política fiscal · Veure més »

Polònia

Polònia (en polonès: Polska), oficialment República de Polònia (en polonès: Rzeczpospolita Polska), és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Txecoslovàquia і Polònia · Veure més »

Praga

Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.

Nou!!: Txecoslovàquia і Praga · Veure més »

Primavera de Praga

La Primavera de Praga (en txec: Pražské jaro, en eslovac: Pražská jar) va ser un breu període reformista i de liberalització política a Txecoslovàquia entre el 5 de gener i el 21 d'agost de 1968.

Nou!!: Txecoslovàquia і Primavera de Praga · Veure més »

Primer Ministre de la República Txeca

El Primer Ministre de la República Txeca (Seznam českých premiérů) és el cap de govern de la República Txeca.

Nou!!: Txecoslovàquia і Primer Ministre de la República Txeca · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Txecoslovàquia і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Primera República de Txecoslovàquia

La Primera República de Txecoslovàquia (txec/eslovac: Československá republika), és l'estat txecoslovac que va existir des de 1918 fins a 1938.

Nou!!: Txecoslovàquia і Primera República de Txecoslovàquia · Veure més »

Producte interior brut

Mapa del PIB PPP del 2004. El mapa superior està basat en les dades del Banc Mundial, el mapa inferior està basat en les dades de l'FMI El producte interior brut o producte intern brut (PIB) és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període determinat, normalment un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producció.

Nou!!: Txecoslovàquia і Producte interior brut · Veure més »

Protectorat de Bohèmia i Moràvia

El Protectorat de Bohèmia i Moràvia (en alemany Reichsprotektorat Böhmen und Mähren, en txec Protektorát Čechy a Morava) fou un protectorat ètnic (de fet, un estat titella) del Tercer Reich en la part de l'actual República Txeca que no fou incorporada directament a Alemanya.

Nou!!: Txecoslovàquia і Protectorat de Bohèmia i Moràvia · Veure més »

Referèndum

Un referèndum o plebiscit és una votació popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d'un estat amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d'un determinat tema d'interès general reforma usualment amb l'establiment (o modificació) de lleis o tractats internacionals.

Nou!!: Txecoslovàquia і Referèndum · Veure més »

Regió de Moràvia i Silèsia

La Regió de Moràvia i Silèsia (en txec: Moravskoslezský kraj) és una subdivisió (kraj) de la República Txeca, localitzada al nord-oest de la regió històrica de Moràvia.

Nou!!: Txecoslovàquia і Regió de Moràvia i Silèsia · Veure més »

Regne d'Hongria (1920–1946)

El Regne d'Hongria (també conegut com la Regència) existí de 1920 a 1946 i va ser un país de facto sota el poder del regent Miklós Horthy.

Nou!!: Txecoslovàquia і Regne d'Hongria (1920–1946) · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Nou!!: Txecoslovàquia і Regne Unit · Veure més »

Renda per capita

FMI (abril de 2008) La renda per capita, PIB per capita o ingrés per capita, és la relació que hi ha entre el producte interior brut (PIB) d'un país i la seva quantitat d'habitants.

Nou!!: Txecoslovàquia і Renda per capita · Veure més »

República Federal Socialista de Iugoslàvia

La República Federal Socialista de Iugoslàvia (RFSI) va ser un Estat socialista europeu que va existir entre els anys 1943 i 1992, substituint en la seva creació a la República Federal Popular de Iugoslàvia.

Nou!!: Txecoslovàquia і República Federal Socialista de Iugoslàvia · Veure més »

República Socialista Soviètica d'Ucraïna

La República Socialista Soviètica d'Ucraïna, RSS d'Ucraïna o també RSSU (en ucraïnès: Украї́нська Радя́нська Соціалісти́чна Респу́бліка, УСРР, transcrit: Ukraïnska Radiànska Sotsialistýtxna Respúblika, USRR; en rus: Украи́нская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика, УССР, transcrit: Ukraínskaia Sovétskaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, USSR) va ser un dels quatre membres fundadors de l'URSS el 1922 juntament amb la RSS de Bielorússia, la RSS de Transcaucàsia i la RSFS de Rússia.

Nou!!: Txecoslovàquia і República Socialista Soviètica d'Ucraïna · Veure més »

República Socialista Txecoslovaca

La República Socialista Txecoslovaca (en txec/eslovac: Československá socialistická republika) va ser el nom oficial de Txecoslovàquia des de 1960 fins poc després de la Revolució de Vellut, el 1989.

Nou!!: Txecoslovàquia і República Socialista Txecoslovaca · Veure més »

República Txeca

La República Txeca (Česká republika) o Txèquia (Česko) és un país de l'Europa central sense sortida al mar.

Nou!!: Txecoslovàquia і República Txeca · Veure més »

Revolució de Vellut

La Revolució de Vellut fou un procés pacífic iniciat el novembre de 1989 pel qual l'estat comunista de Txecoslovàquia va evolucionar tot aplicant mesures econòmiques liberals, i que al cap de poc es va dissoldre en dos nous estats amb llurs sistemes polítics definitivament democràtics, el txec i l'eslovac, el 1993.

Nou!!: Txecoslovàquia і Revolució de Vellut · Veure més »

Revolució romanesa de 1989

La revolució romanesa de 1989 va ser un seguit de disturbis que van tenir lloc durant el desembre de 1989, per tal de derrocar el govern comunista i autoritari de Nicolae Ceauşescu.

Nou!!: Txecoslovàquia і Revolució romanesa de 1989 · Veure més »

Romania

Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est d'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat pel mar Negre. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.

Nou!!: Txecoslovàquia і Romania · Veure més »

Rutènia

Rutènia Rutènia és un territori de l'est d'Europa que fou habitat pels pobles eslaus orientals, i també pels diversos estats que hi van existir en el passat.

Nou!!: Txecoslovàquia і Rutènia · Veure més »

Rutènia subcarpàtica

Ucraïna carpàtica. La Rutènia subcarpàtica o Transcarpàtica, coneguda també com a Rutènia Carpàtica, Ucraïna Transcarpàtica, Zakarpattia, Rusinko,Rus subcarpàtica o Subcarpàcia (rutè i ucraïnès: Карпатська Русь, romanitzat:Karpats'ka rus; rus: Карпатская Русь, romanitzat: Karpatskaya Rus '; eslovac i txec:Podkarpatská Rus; hongarès Kárpátalja; romanès Transcarpatia; polonès Zakarpacie; jiddisch קאַרפַּאטן רוּס) és una petita regió a Europa central que ara forma part en la seva major part de l'óblast de Zakarpàttia a la Ucraïna occidental (en ucraïnès:Zakarpats'ka oblast), així com una petita part de l'extrem oriental d'Eslovàquia (principalment els krai de Prešov i de Košice), Łemkowszczyzna de Polònia i Maramureș a Romania.

Nou!!: Txecoslovàquia і Rutènia subcarpàtica · Veure més »

Saber fer

El saber fer (en anglès, know how, i en francès savoir faire, forma coneguda internacionalment) és una forma de transferència de tecnologia i de coneixement en general per mitjà de l'experiència.

Nou!!: Txecoslovàquia і Saber fer · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Txecoslovàquia і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Segona República Polonesa

La Segona República Polonesa fou una república geogràficament assimilable a la Polònia contemporània que va existir entre 1918 i 1939.

Nou!!: Txecoslovàquia і Segona República Polonesa · Veure més »

Silèsia

Silèsia (província de Prússia) repartida per les fronteres actuals Expansió de Brandenburg-Prússia entre 1600-1795 Silèsia (silesià: Ślůnsk, polonès: Śląsk, txec: Slezsko, alemany: Schlesien, llatí i anglès: Silesia) és una regió històrica d’Europa Central, els territoris de la qual s'estenen sobretot per Polònia, amb parts menors a la República Txeca i a Alemanya.

Nou!!: Txecoslovàquia і Silèsia · Veure més »

Socialisme

El socialisme és una gamma de sistemes econòmics i socials caracteritzats per la socialització de la propietat i el control democràtic dels mitjans de producció, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.

Nou!!: Txecoslovàquia і Socialisme · Veure més »

Sudets

Una vista des del refugi Zygmuntówka, Góry Sowie Els Sudets (Sudeten en alemany, Sudety en txec i polonès) és una cadena muntanyosa situada a Centreeuropa, entre Bohèmia i Silèsia.

Nou!!: Txecoslovàquia і Sudets · Veure més »

Tercer Reich

El Tercer Reich és el nom que rebé el darrer Imperi Alemany entre el 1934 i 1945, que s'identifica amb el nazisme.

Nou!!: Txecoslovàquia і Tercer Reich · Veure més »

Tercera República Txecoslovaca

Durant la Segona Guerra Mundial, Txecoslovàquia va desaparèixer com a estat del mapa d'Europa.

Nou!!: Txecoslovàquia і Tercera República Txecoslovaca · Veure més »

Tomáš Garrigue Masaryk

Tomáš Garrigue Masaryk (Hodonín, Moràvia, 7 de març de 1850 - 14 de setembre de 1937) fou el fundador de la República de Txecoslovàquia.

Nou!!: Txecoslovàquia і Tomáš Garrigue Masaryk · Veure més »

Tractat de Maastricht

Mapa de la UE 1992/93 El Tractat de Maastricht és el nom amb què es coneix el Tractat de la Unió Europea (el nom ve donat per la ciutat neerlandesa de Maastricht, on se signà l'acord i on es duren a terme les negociacions finals durant el mes de desembre de 1991).

Nou!!: Txecoslovàquia і Tractat de Maastricht · Veure més »

Tractat de Saint-Germain-en-Laye

Trianon. El Tractat de Saint-Germain-en-Laye, signat a aquesta població propera a París el 10 de setembre de 1919, fou el resultat de l'assemblea reunida per a tractar les condicions de pau després de la Primera Guerra Mundial entre les potències aliades vencedores i l'Imperi Austrohongarès.

Nou!!: Txecoslovàquia і Tractat de Saint-Germain-en-Laye · Veure més »

Tractat del Trianon

El Tractat del Trianon, signat el 4 de juny de 1920, és la conclusió de l'assemblea celebrada al palau del Grand Trianon del castell de Versalles (França), per tal d'establir lstatus d'Hongria després de la seva derrota a la I Guerra Mundial.

Nou!!: Txecoslovàquia і Tractat del Trianon · Veure més »

Transcarpàcia

Cartell de benvinguda a l'óblast a la carretera R03 des de Ivano-Frankivsk, al coll de Iablonytskyi o coll dels Tàtars (931 m d'altitud), a territori hutsul. La Transcarpàcia, Transcarpàtia o Zakarpàttia (en ucraïnès Закарпатська область, Zakarpatska óblast o Закарпаття, Zakarpàttia; en hongarès Kárpátalja) és una de les 24 províncies o óblasts d'Ucraïna.

Nou!!: Txecoslovàquia і Transcarpàcia · Veure més »

Txec

El txec (čeština en txec) és una llengua eslava occidental amb uns dotze milions de parlants nadius.

Nou!!: Txecoslovàquia і Txec · Veure més »

Txecoslovàquia

Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945.

Nou!!: Txecoslovàquia і Txecoslovàquia · Veure més »

Ucraïna

Ucraïna és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Txecoslovàquia і Ucraïna · Veure més »

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз Советских Социалистических Республик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), o la Rússia Soviètica va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Nou!!: Txecoslovàquia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és la unió econòmica i política de 28 estats independents, localitzats majoritàriament a Europa.

Nou!!: Txecoslovàquia і Unió Europea · Veure més »

Unió monetària

Una unió monetària és la situació en què diferents estats han acordat compartir una mateixa moneda.

Nou!!: Txecoslovàquia і Unió monetària · Veure més »

Universitat Carolina de Praga

La Universitat Carolina de Praga (Univerzita Karlova v Praze en txec) és una universitat situada a la ciutat de Praga, a la República Txeca.

Nou!!: Txecoslovàquia і Universitat Carolina de Praga · Veure més »

Václav Havel

Václav Havel (es pronuncia:; Praga, Txecoslovàquia, 5 d'octubre de 1936 – Hrádeček, Vlčice, República Txeca, 18 de desembre del 2011) fou un escriptor, dramaturg i polític txec.

Nou!!: Txecoslovàquia і Václav Havel · Veure més »

.cs

.cs va ser durant uns quants anys el domini de primer nivell territorial (ccTLD) de Txecoslovàquia.

Nou!!: Txecoslovàquia і .cs · Veure més »

1 d'octubre

L'1 d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Txecoslovàquia і 1 d'octubre · Veure més »

1 de gener

L1 de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Txecoslovàquia і 1 de gener · Veure més »

11 de juliol

L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Txecoslovàquia і 11 de juliol · Veure més »

15 de març

El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Txecoslovàquia і 15 de març · Veure més »

17 de novembre

El 17 de novembre és el tres-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Txecoslovàquia і 17 de novembre · Veure més »

1918

font al carrer Cucurulla de Barcelona.

Nou!!: Txecoslovàquia і 1918 · Veure més »

1923

;Països Catalans.

Nou!!: Txecoslovàquia і 1923 · Veure més »

1927

;Països Catalans.

Nou!!: Txecoslovàquia і 1927 · Veure més »

1928

Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.

Nou!!: Txecoslovàquia і 1928 · Veure més »

1933

;Països Catalans.

Nou!!: Txecoslovàquia і 1933 · Veure més »

1938

;Països Catalans.

Nou!!: Txecoslovàquia і 1938 · Veure més »

1939

Pont WPA a Nova Orleans.

Nou!!: Txecoslovàquia і 1939 · Veure més »

1945

;Països Catalans.

Nou!!: Txecoslovàquia і 1945 · Veure més »

1948

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Txecoslovàquia і 1948 · Veure més »

1949

;Països Catalans.

Nou!!: Txecoslovàquia і 1949 · Veure més »

1953

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Txecoslovàquia і 1953 · Veure més »

1960

;Països Catalans.

Nou!!: Txecoslovàquia і 1960 · Veure més »

1968

;Països Catalans.

Nou!!: Txecoslovàquia і 1968 · Veure més »

1969

Buzz Aldrin a la Lluna;Països Catalans.

Nou!!: Txecoslovàquia і 1969 · Veure més »

1975

;Països Catalans.

Nou!!: Txecoslovàquia і 1975 · Veure més »

1989

;Països Catalans.

Nou!!: Txecoslovàquia і 1989 · Veure més »

1990

;Països Catalans.

Nou!!: Txecoslovàquia і 1990 · Veure més »

1991

;Països Catalans.

Nou!!: Txecoslovàquia і 1991 · Veure més »

1992

;Països Catalans.

Nou!!: Txecoslovàquia і 1992 · Veure més »

1993

;Països Catalans.

Nou!!: Txecoslovàquia і 1993 · Veure més »

2004

Sense descripció.

Nou!!: Txecoslovàquia і 2004 · Veure més »

2016

L'any 2016 és un any de traspàs començat en divendres.

Nou!!: Txecoslovàquia і 2016 · Veure més »

25 de novembre

El 25 de novembre és el tres-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trentè en els anys de traspàs.

Nou!!: Txecoslovàquia і 25 de novembre · Veure més »

28 d'octubre

El 28 d'octubre és el tres-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Txecoslovàquia і 28 d'octubre · Veure més »

29 de març

El 29 de març és el vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Txecoslovàquia і 29 de març · Veure més »

31 de desembre

El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.

Nou!!: Txecoslovàquia і 31 de desembre · Veure més »

8 de febrer

El 8 de febrer és el trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Txecoslovàquia і 8 de febrer · Veure més »

Redirigeix aquí:

República Txecoslovaca, República de Txecoslovàquia, Txecoeslovàquia, Txecoslovac.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »