Accés més ràpid que el navegador!
35 les relacions: Ajuntament de Badalona, Alzina, Arecàcies, Argila, Badalona, Bòbila, Can Claris, Còdol, Dècada del 1990, Erosió, Freixe, Ginesta, Guerra civil, Guerra hispano-estatunidenca, Heura, Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Josep Caritg i Arnó, Llentiscle, Llicorella, Marfull, Miocè, Museu de Badalona, Necròpolis, Oms, Pi (arbre), Quars, Romaní, Segle XIX, Serra d'en Mena, Serra de Marina, Sistrells, Turó d'en Caritg, Via Augusta, 1874, 1898.
Ajuntament de Badalona
LAjuntament de Badalona és l'administració pública local que governa i representa els interessos de la ciutat i municipi de Badalona.
Nou!!: Turó d'en Caritg і Ajuntament de Badalona · Veure més »
Alzina
''Quercus ilex'' Lalzina (Quercus ilex L. o Quercus ilex ssp. ilex L.), també coneguda com a aglaner, aglanera, glaner, aulina i bellotera, és un arbre de fullatge persistent de la família de les fagàcies.
Nou!!: Turó d'en Caritg і Alzina · Veure més »
Arecàcies
Les arecàcies (Arecaceae) formen una família de plantes monocotiledònies amb flor dins de l'ordre Arecales.
Nou!!: Turó d'en Caritg і Arecàcies · Veure més »
Argila
Largila és un material de roca sedimentària, no consolida o poc endurida.
Nou!!: Turó d'en Caritg і Argila · Veure més »
Badalona
Badalona és una ciutat i municipi de la comarca del Barcelonès.
Nou!!: Turó d'en Caritg і Badalona · Veure més »
Bòbila
Esquema de forn túnelminiatura Una bòbila, bòvila o mòbila en algunes comarques, és un forn destinat a la fàbrica de peces de terrissa per a la construcció: totxos, maons o teules, una activitat industrial molt antiga.
Nou!!: Turó d'en Caritg і Bòbila · Veure més »
Can Claris
Can Claris és un barri de Badalona (Barcelonès) que forma part del Districte V juntament amb Gorg, La Mora, Congrés i El Raval.
Nou!!: Turó d'en Caritg і Can Claris · Veure més »
Còdol
Còdols Còdols a la platja de Réthimno, a Creta. Mesura de la mida dels còdols a la platja de Chesil a Anglaterra Un còdol (Principat), cudol(València) o mac (Illes Balears), és un fragment de roca de formes arrodonides a conseqüència de l'erosió i transport dels agents erosionadors, de mida superior als 32 mm.
Nou!!: Turó d'en Caritg і Còdol · Veure més »
Dècada del 1990
La dècada del 1990 comprèn el període d'anys entre el 1990 i el 1999, tots dos inclosos.
Nou!!: Turó d'en Caritg і Dècada del 1990 · Veure més »
Erosió
Erosió severa del sòl en un camp de blat prop de la Universitat de l'Estat de Washington, Estats Units. Lerosió en geomorfologia, és el procés de degradació i de transformació del relleu, i de les roques, causat per tot agent extern (diferent de la tectònica).
Nou!!: Turó d'en Caritg і Erosió · Veure més »
Freixe
''Fraxinus angustifolia'' Flors de ''F. excelsior'' Llavors de F. excelsior ''Fraxinus ornus'' Els freixes (Fraxinus) són un gènere de plantes amb flor de la família Oleaceae (oleàcies).
Nou!!: Turó d'en Caritg і Freixe · Veure més »
Ginesta
La ginesta, ginesta vera, herba de ballester (Spartium junceum), és una planta amb flor de la família de les Fabaceae.
Nou!!: Turó d'en Caritg і Ginesta · Veure més »
Guerra civil
Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.
Nou!!: Turó d'en Caritg і Guerra civil · Veure més »
Guerra hispano-estatunidenca
La Guerra Hispano-estatunidenca, Guerra Hispano-americana o Hispano-nord-americana, que a Espanya és coneguda popularment com a Desastre del 98 o Guerra de Cuba i a Cuba com a Guerra Hispano-cubana-nord-americana, es va dur a terme entre Espanya i els Estats Units d'Amèrica el 1898.
Nou!!: Turó d'en Caritg і Guerra hispano-estatunidenca · Veure més »
Heura
L'heura, hedra, hedrera, heurera, gedra, heura (fruit) o heures (Hedera helix L. del llatí haerere, adossat) és una planta enfiladissa de la família de les araliàcies que pot arribar a viure fins a 500 anys.
Nou!!: Turó d'en Caritg і Heura · Veure més »
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) és un organisme que entra en funcionament l’1 de febrer de 2014, com una entitat de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia, autonomia administrativa, tècnica i econòmica, que assumeix les responsabilitats dels anteriors Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) i Institut Geològic de Catalunya (IGC).
Nou!!: Turó d'en Caritg і Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya · Veure més »
Josep Caritg i Arnó
Josep Caritg i Arnó (Badalona, 12 de maig de 1841 — Premià de Mar, 6 de febrer de 1897) va ser un terratinent i polític català.
Nou!!: Turó d'en Caritg і Josep Caritg i Arnó · Veure més »
Llentiscle
El llentiscle, la llentiscla, llentisclera (o llentrisca), mata o matissa (Pistacia lentiscus) és una planta amb flors de la família de les anacardiàcies.
Nou!!: Turó d'en Caritg і Llentiscle · Veure més »
Llicorella
La llicorella o llosa, sovint també anomenada pissarra, és una roca metamòrfica d'origen sedimentari, de textura granular fina i homogènia, formada per la compactació d'argiles.
Nou!!: Turó d'en Caritg і Llicorella · Veure més »
Marfull
El marfull (Viburnum tinus) és un arbust mediterrani típic de l'alzinar litoral (la forma més típica del qual es coneix, precisament, com a alzinar amb marfull).
Nou!!: Turó d'en Caritg і Marfull · Veure més »
Miocè
El MiocèEn els parlars orientals.
Nou!!: Turó d'en Caritg і Miocè · Veure més »
Museu de Badalona
El Museu de Badalona és un museu dedicat a la història de Badalona creat el 1955 i ubicat a la plaça Assemblea de Catalunya de Badalona.
Nou!!: Turó d'en Caritg і Museu de Badalona · Veure més »
Necròpolis
Vall dels Reis (Luxor)Una necròpolis (o necròpoli) és un cementiri o lloc de soterrament.
Nou!!: Turó d'en Caritg і Necròpolis · Veure més »
Oms
Oms (estàndard) és un poble, cap del municipi mateix nom, de 332 habitants (2019), de la comarca del Rosselló, a la subcomarca dels Aspres, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Turó d'en Caritg і Oms · Veure més »
Pi (arbre)
''Araucaria araucana'' Pi és el nom comú de nombroses espècie d'arbres, principalment coníferes de diversos gèneres de la família de les pinàcies, per bé que espècies d'altres famílies que també es coneixen popularment com a pins.
Nou!!: Turó d'en Caritg і Pi (arbre) · Veure més »
Quars
El quars és un mineral molt comú, el més abundant que es pot trobar a la superfície terrestre.
Nou!!: Turó d'en Caritg і Quars · Veure més »
Romaní
La llengua romaní o romanó (estrictament i en romaní, "romaní" és la forma femenina de la paraula i "romanó" la masculina) pertany a la branca indoària de les llengües indoiranianes, subgrup dins de la família indoeuropea.
Nou!!: Turó d'en Caritg і Romaní · Veure més »
Segle XIX
Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).
Nou!!: Turó d'en Caritg і Segle XIX · Veure més »
Serra d'en Mena
La Serra d'en Mena o serra de Sistrells és un seguit de turons en el límit de Badalona amb Santa Coloma de Gramenet.
Nou!!: Turó d'en Caritg і Serra d'en Mena · Veure més »
Serra de Marina
La Serra de Marina és un conjunt de muntanyes a la zona litoral de la Selva Marítima, amb una elevació màxima de 423 metres.
Nou!!: Turó d'en Caritg і Serra de Marina · Veure més »
Sistrells
Sistrells és un barri de Badalona (Barcelonès).
Nou!!: Turó d'en Caritg і Sistrells · Veure més »
Turó d'en Caritg
El turó d'en Caritg, nom oficial donat per l'Ajuntament de Badalona, tot i que també ha estat normalitzat per l'ICGC com turó d'en Carig, i conegut anteriorment com turó d'en Claris, és una petita elevació de la ciutat de Badalona avui convertida en parc urbà.
Nou!!: Turó d'en Caritg і Turó d'en Caritg · Veure més »
Via Augusta
La Via Augusta fou una via romana que unia la península d'Hispània amb el centre del món romà.
Nou!!: Turó d'en Caritg і Via Augusta · Veure més »
1874
;Països Catalans.
Nou!!: Turó d'en Caritg і 1874 · Veure més »
1898
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Turó d'en Caritg і 1898 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Parc del Turó d'en Caritg, Turó d'en Carig, Turó d’en Caritg.
