Accés més ràpid que el navegador!
26 les relacions: Aventí, Capitoli, Celi, Contrafort (geografia), De lingua latina, Esquilí, Fagutal, Fòrum Romà, Fòrums Imperials, Janícul, Marc Terenci Varró, Mitologia romana, Mont Opi, Monte Mario, Palatí, Pincio, Quirinal, Ròmul i Rem, Religió a l'antiga Roma, Roma, Septimontium, Tíber, Trastevere, Turó Vaticà, Vèlia (Roma), Viminal.
Aventí
LAventí (en Aventino) és un dels set turons de Roma; és el més meridional, i en part està voltat pel riu Tíber.
Nou!!: Set turons de Roma і Aventí · Veure més »
Capitoli
La plaça del Capitoli, amb l'Ajuntament i l'estàtua de Marc Aureli El Capitoli (en Campidoglio), situat entre el Fòrum i el Camp de Mart, és un dels set turons de Roma.
Nou!!: Set turons de Roma і Capitoli · Veure més »
Celi
La Villa Celimontana, segons un gravat de Giuseppe Vasi de 1761 El Celi (en Celio; en Mons Cælius) és un dels set turons de la ciutat de Roma.
Nou!!: Set turons de Roma і Celi · Veure més »
Contrafort (geografia)
Contraforts al nord del Mont Everest (Himàlaia) Vista des del vessant tibetà Un contrafort o estrep, en geografia, és una ramificació secundària d'una muntanya o d'una serralada o serra principal que deriva d'un sistema orogràfic major.
Nou!!: Set turons de Roma і Contrafort (geografia) · Veure més »
De lingua latina
De lingua latina (Sobre la llengua llatina) és l'obra magna del gramàtic romà Marc Terenci Varró (116-27 aC).
Nou!!: Set turons de Roma і De lingua latina · Veure més »
Esquilí
Sant'Eusebio, a la Piazza Vittorio LEsquilí (en Esquilino; en Esquilinus) és un dels set turons de Roma, situat a la banda est del centre històric de la ciutat i per damunt del Coliseu.
Nou!!: Set turons de Roma і Esquilí · Veure més »
Fagutal
Turons de Roma El Fagutal (en Fagutalis) era el nom de l'extrem sud del turó de l'Esquilí, que acaba fusionant-se amb lOppius.
Nou!!: Set turons de Roma і Fagutal · Veure més »
Fòrum Romà
Mapa del centre de Roma durant l'època imperial El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues.
Nou!!: Set turons de Roma і Fòrum Romà · Veure més »
Fòrums Imperials
Els Fòrums Imperials (en Fora Imperatorum) en Fori Imperiali) constitueixen una sèrie de places monumentals edificades en el decurs d'un segle i mig (entre l'any 46 aC i el 113) al cor de la Roma imperial. No en forma part, però, l'anomenat Fòrum Romà, és a dir l'antiga plaça republicana, que té l'origen a l'època reial i que va ser durant segles el centre polític, religiós i econòmic de la ciutat. Malgrat la gran quantitat d'edificis nous i d'antics reconstruïts i els diversos monuments que el van anar embellint, el Fòrum Romà no va tenir mai un caràcter unitari. Amb tot, però, sota el període de Juli Cèsar i d'August, amb la construcció de la Basílica Júlia i la reconstrucció de la Basílica Emília, que delimitaven els costats llargs de la plaça, es va dotar al Fòrum d'una certa regularitat. Fins al final de la República, les activitats polítiques i judicials es concentraven al Fòrum Romà però amb l'arribada de l'Imperi, va deixar de ser el centre polític de Roma, que es va desplaçar cap al Turó Palatí, indicant que el poder real l'exercia l'Emperador i no el Senat. Cap al final de la República, l'antic fòrum es va quedar petit i es va veure necessari ampliar-ho amb nous espais. Juli Cèsar, imitat posteriorment per August, Vespasià, Domicià i finalment Trajà, va iniciar la construcció d'una gran plaça tancada situada en un lloc proper, per tal de dur a terme el seu programa polític i els seus plans urbanístics.
Nou!!: Set turons de Roma і Fòrums Imperials · Veure més »
Janícul
El Janícul (en italià Gianicolo) és un turó de la ciutat de Roma, al Trastevere.
Nou!!: Set turons de Roma і Janícul · Veure més »
Marc Terenci Varró
Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.
Nou!!: Set turons de Roma і Marc Terenci Varró · Veure més »
Mitologia romana
Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.
Nou!!: Set turons de Roma і Mitologia romana · Veure més »
Mont Opi
El mont Opi (en Oppius, en Colle Oppio) és un contrafort d'un dels set turons de Roma, l'Esquilí.
Nou!!: Set turons de Roma і Mont Opi · Veure més »
Monte Mario
El Monte Mario és, amb els seus 139 m d'altitud, el turó més alt de Roma.
Nou!!: Set turons de Roma і Monte Mario · Veure més »
Palatí
El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en Palatino (en Palatinus) és un dels set turons de Roma, situat entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. La mitologia fa del Palatí, o més pròpiament del Velabrum, la vall a la vessant occidental, el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem. Històricament, en aquest turó hi havia el temple de la tríada palatina: Júpiter, la seva esposa Juno i la filla Minerva. El temple el va construir el rei Tarquini Prisc i es considerava el més destacat de la ciutat. Es va salvar dels gals quan van ocupar Roma el 390 aC. La mitologia romana, tal com explica lEneida de Virgili, per exemple, afirma que la ciutat de Roma va ser fundada al mont Palatí per Evandre de Pal·làntion i altres grecs antics abans de la guerra de Troia, i que va anomenar Pallantium a la ciutat en honor del seu fill, Pal·lant. Alguns autors antics parlen de la Roma quadrata i en donen aquesta explicació: segons Plutarc, Dionisi d'Halicarnàs i Apià, seria l'antecedent de la ciutat de Roma, fundada al turó del Palatí pels antics habitants de la zona, probablement sabins. Durant la República el palatí va acollir les residències de diverses personalitats polítiques i aristocràtiques: Marc Valeri Volús, cònsol l'any 505 aC, Gneu Octavi, cònsol el 165 aC i avantpassat d'August, Tiberi Semproni Grac, cònsol el 177 aC i pare dels dos famosos tribuns de la plebs Tiberi i Gai Grac, Marc Fulvi Flac, cònsol l'any 125 aC, Marc Livi Drus, tribú de la plebs l'any 91 aC, Ciceró i el seu germà Quint, Tit Anni Papià Miló, amic de Ciceró i assassí de Publi Clodi, que possiblement també va viure al Palatí, Quint Hortensi Hòrtal, l'orador (la seva casa la va comprar August), el triumvir Marc Antoni i Tiberi Claudi Neró, pare de l'emperador Tiberi. Els emperadors August, Tiberi, Calígula i Neró hi van construir palaus sumptuosos. Septimi Sever hi va fer el Septizodium. Avui en dia en queden algunes restes, com les domus Flàvia i Augustana i la casa de Lívia, i el jardí renaixentista anomenat Orti Farnesiani.
Nou!!: Set turons de Roma і Palatí · Veure més »
Pincio
El Pincio (del llatí Mons Pincius) és un turó de Roma, al nord del Quirinal, que domina el Camp de Mart.
Nou!!: Set turons de Roma і Pincio · Veure més »
Quirinal
Piranesi (mitjan segle XVIII) El Quirinal (en Quirinalis Collis, en Quirinale) és un dels set turons de Roma.
Nou!!: Set turons de Roma і Quirinal · Veure més »
Ròmul i Rem
En la mitologia romana, els bessons Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) foren els fundadors de la ciutat de Roma.
Nou!!: Set turons de Roma і Ròmul i Rem · Veure més »
Religió a l'antiga Roma
La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.
Nou!!: Set turons de Roma і Religió a l'antiga Roma · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Set turons de Roma і Roma · Veure més »
Septimontium
Mapa dels ''colles'' («turons») i de les ''montes'' («muntanyes») on se celebrava la ''Septimontium''.Les paraules ''montes'' i ''colle'' fan referència a dos tipus d'alçada; el primitiu concepte de ''montes'' va deixar pas amb el temps a la denominació ''colle'', preferida pels romans, (incloent: ''Latiaris'', ''Mucialis'', ''Salutaris'', ''Quirinalis'' i ''Viminalis''), de manera que posteriorment es va perdre el sentit original d'aquesta festa. Referència:Theodor Momsen,obra citada i Andrea Carandini, "Roma il primo giorno", 2007, p.22-24 Septimontium era una festa romana que se celebrava el mes de desembre i només durava un dia, l'anomenat dies Septimontium o dies Septimontialis.
Nou!!: Set turons de Roma і Septimontium · Veure més »
Tíber
El Tíber (en italià Tevere) és el riu principal de la Itàlia central a la conca tirrènica, amb 405 km de longitud.
Nou!!: Set turons de Roma і Tíber · Veure més »
Trastevere
Portant del Senyor dels Miracles a la Basílica de Santa Maria in Trastevere Trastevere és el XIII rione (barri del centre històric) de Roma, situat a la riba oest del Tíber, al sud de la Ciutat del Vaticà.
Nou!!: Set turons de Roma і Trastevere · Veure més »
Turó Vaticà
El turó Vaticà (en llatí Collis Vaticanus, en italià Colle Vaticano) és el nom donat, molt abans de l'inici de la cristiandat, a un dels turons situats a l'oest del riu Tíber, el costat oposat a aquell on se situen els set turons tradicionals de Roma.
Nou!!: Set turons de Roma і Turó Vaticà · Veure més »
Vèlia (Roma)
El temple de Venus i Roma, a l'antic turó de '''Vèlia''' El Vèlia (en llatí i italià Velia) era un dels set turons de l'antiga Roma que estava situat entre el Collis Oppius (un dels estreps de l'Esquilí) i el Palatí.
Nou!!: Set turons de Roma і Vèlia (Roma) · Veure més »
Viminal
El Viminal (en Viminalis Collis en Viminale) és el més petit dels set turons de Roma, situat entre el Quirinal al nord-oest i l'Esquilí al sud-est.
Nou!!: Set turons de Roma і Viminal · Veure més »
