Accés més ràpid que el navegador!
78 les relacions: Abbadites, Abd-ar-Rahman III, Abril, Abu-l-Àhwas Man ibn Sumàdih, Al-Àndalus, Al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí, Al-Qàssim ibn Hammud al-Mamun, Alí ibn Hammud an-Nàssir, Almansor, Ath-Thaghr al-Alà, Balaguer, Banu Amrus, Banu Dhi-n-Nun, Banu Hud, Banu Qassi, Banu Sumàdih, Barcelona, Batalla de Simancas, Cadi, Caid, Calataiud, Califat de Còrdova, Comtat de Castella, Daroca, Dinar, Dominació musulmana de Catalunya, Ebre, Emirat d'Al-Mariyya, Emirat de Làrida, Emirat de Saraqusta, Emirat de Tulàytula, Família, Ghàlib ibn Abd-ar-Rahman as-Siqlabí, Hammudita, Hàjib, Hixam al-Muàyyad bi-L·lah, Hixam III, Ibn Hayyan, Ibn Hazm, Lleida, Llista de comtes de Barcelona, Medinaceli, Muhàmmad I, Muhàmmad ibn Hàixim at-Tujibí, Muhàmmad ibn Llop ibn Muhàmmad, Muhàmmad ibn Man ibn Sumàdih al-Mútassim, Muladí, Mussa ibn Nussayr, Nom àrab, Omeies, ..., Osca, Ramir II de Lleó, Regne de Lleó, Regne de Navarra, Rueda de Jalón, Saragossa, Segle X, Sevilla, Sulayman al-Mustaín, Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, Taifa, Tudela, València, Visir, 1013, 1029, 1039, 798, 852, 890, 927, 935, 937, 939, 950, 970, 975, 980. Ampliar l'índex (28 més) »
Abbadites
Els abbadites, abbàdides, abbadís o Banu Abbad (en àrab بنو عباد, Banū ʿAbbād, o العباديون, al-ʿabbādiyyūn) foren una important dinastia que va governar l'emirat d'Ixbíliya, que incloïa el sud-oest de la península Ibèrica, que governaren del 1023 al 1091.
Nou!!: Tugíbides і Abbadites · Veure més »
Abd-ar-Rahman III
Abd-ar-Rahman III o Abu-l-Mutàrraf Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah an-Nàssir li-din-Al·lah (Còrdova, 7 de gener de 891 - 15 d'octubre del 961) va ser el primer califa de Còrdova (912-961).
Nou!!: Tugíbides і Abd-ar-Rahman III · Veure més »
Abril
Labril és el quart mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Nou!!: Tugíbides і Abril · Veure més »
Abu-l-Àhwas Man ibn Sumàdih
Abu-l-Àhwas (o Abu-l-Abbàs) Man ibn Sumàdih at-Tujibí (?, 1010 - ?, 1052) fou governador i després el primer sobirà de la dinastia sumadíhida de l'emirat d'Al-Mariyya (Almería).
Nou!!: Tugíbides і Abu-l-Àhwas Man ibn Sumàdih · Veure més »
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Nou!!: Tugíbides і Al-Àndalus · Veure més »
Al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí
Al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí o al-Múndhir I (? - 1021/1022) va ser el fundador de la dinastia tugíbida que va governar l'emirat de Saraqusta, del qual ell va ser sobirà entre els anys 1018 i 1021/1022.
Nou!!: Tugíbides і Al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí · Veure més »
Al-Qàssim ibn Hammud al-Mamun
El califat de Còrdova en el temps d'al-Qàssim ibn Hammud al-Mamun Al-Qàssim ibn Hammud al-Mamun —— fou califa hammudita de Còrdova (1018-1021 i 1023).
Nou!!: Tugíbides і Al-Qàssim ibn Hammud al-Mamun · Veure més »
Alí ibn Hammud an-Nàssir
Alí ibn Hammud an-Nàssir (? - 22 de març de 1018) fou emir de Màlaga i d'Algesires i califa de Còrdova (1016-1018).
Nou!!: Tugíbides і Alí ibn Hammud an-Nàssir · Veure més »
Almansor
Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut com a Almansor (ca. 938 - Madina Salim?, 11 d'agost de 1002), fou un militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova i hàjib d'Hixam II.
Nou!!: Tugíbides і Almansor · Veure més »
Ath-Thaghr al-Alà
Ath-Thaghr al-Alà, també coneguda per la seva traducció literal com a Frontera Superior o Marca Superior, i també anomenada aṯ-Ṯaḡr al-Aqsà o Frontera Extrema o Llunyana, aṯ-Ṯaḡr al-Akbar o Frontera Gran, i aṯ-Ṯaḡr al-Aʿẓam o Frontera Suprema, fou una divisió administrativa i militar al nord-est de l'Àndalus, a la vall de l'Ebre.
Nou!!: Tugíbides і Ath-Thaghr al-Alà · Veure més »
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Nou!!: Tugíbides і Balaguer · Veure més »
Banu Amrus
Els Banu Amrús —— foren una notable família muladí de la Marca Superior, descendents d'Amrús ibn Yússuf, cosí de Xabrit, fundador de la dinastia dels Banu Xabrit, més coneguda com a Banu t-Tawil.
Nou!!: Tugíbides і Banu Amrus · Veure més »
Banu Dhi-n-Nun
Els Banu Dhi-n-Nun o dhu-n-núnides foren una important dinastia de l'Àndalus d'origen amazic hawwara.
Nou!!: Tugíbides і Banu Dhi-n-Nun · Veure més »
Banu Hud
Detall del Palau de l'Aljaferia, construït per Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir. Els Banu Hud o húdides (‘descendents de Hud’) fou una dinastia local d'emirs que durant un segle va governar l'emirat de Làrida, l'emirat de Saraqusta i altres llocs de la frontera nord de l'Àndalus entre el 1039 i el 1139.
Nou!!: Tugíbides і Banu Hud · Veure més »
Banu Qassi
emirat musulmà de Còrdova (en verd). Els territoris dels Banu Qassi el 910 (en verd oliva), França Occidental (en groc fort), Emirat de Qúrtuba (en verd), Regne d'Astúries (en groc clar), Regne de Navarra, (en taronja). Els Banu Qassi (literalment ‘descendents de Cassi’) fou una important dinastia musulmana muladí que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles i.Mestre, 1998: p. 94, entrada: "banū Qasī" La seva complexa política d'aliances fou basculant: a vegades restava fidel a Còrdova, però sovint també obtingueren l'ajuda dels seus parents de la banda cristiana.
Nou!!: Tugíbides і Banu Qassi · Veure més »
Banu Sumàdih
* Banu Sumàdih, dinastia que va governar la Taifa d'Almeria.
Nou!!: Tugíbides і Banu Sumàdih · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Tugíbides і Barcelona · Veure més »
Batalla de Simancas
La batalla de Simancas (àrab Xant Mankaix) fou un encontre bèl·lic entre les tropes del rei de Lleó Ramir II i les andalusines del Califat de Còrdova Abd-ar-Rahman III al costat dels murs de la ciutat de Simancas (prop de Valladolid) en la qual es decidia el domini sobre les terres del Duero, en l'any 939.
Nou!!: Tugíbides і Batalla de Simancas · Veure més »
Cadi
Un cadi (de l'àrab) és, en el món musulmà, un jutge que aplica la xaria, la llei religiosa islàmica; en conseqüència els cadis tenen jurisdicció sobre aquells temes legals que afecten la xaria i exerceixen funcions civils, judicials i religioses.
Nou!!: Tugíbides і Cadi · Veure més »
Caid
Caid (de l'àrab qàïd, plural quwwad) és un terme àrab poc precís que designa un cap militar que pot anar de capità a general.
Nou!!: Tugíbides і Caid · Veure més »
Calataiud
Calataiud (Calatauit en català antic, Calatayú en aragonès i Calatayud, en castellà) és una ciutat aragonesa de 21.000 habitants, a la vora del riu Jalón, a la província de Saragossa.
Nou!!: Tugíbides і Calataiud · Veure més »
Califat de Còrdova
El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
Nou!!: Tugíbides і Califat de Còrdova · Veure més »
Comtat de Castella
El comtat de Castella fou una àrea geogràfica que formava part del Regne de Lleó fins que se'n va independitzar per passar a formar el Regne de Castella.
Nou!!: Tugíbides і Comtat de Castella · Veure més »
Daroca
Daroca és una ciutat i municipi d'Aragó, a la província de Saragossa i que és el cap de la comarca del Camp de Daroca.
Nou!!: Tugíbides і Daroca · Veure més »
Dinar
de l'Hègira. El dinar (de l'àrab دينار, dīnār, pl. دنانير, danānīr) és la unitat monetària de diversos estats del món, la majoria dels quals de llengua àrab o que antigament havien format part de l'Imperi Otomà, ja que històricament fou usada en terres musulmanes.
Nou!!: Tugíbides і Dinar · Veure més »
Dominació musulmana de Catalunya
La conquesta musulmana de Catalunya va començar el.
Nou!!: Tugíbides і Dominació musulmana de Catalunya · Veure més »
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Nou!!: Tugíbides і Ebre · Veure més »
Emirat d'Al-Mariyya
L'emirat d'Almeria o Al-Mariyya fou un efímer estat musulmà que va existir a la comarca d'Almeria.
Nou!!: Tugíbides і Emirat d'Al-Mariyya · Veure més »
Emirat de Làrida
L'emirat de Làrida o taifa de Làrida fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del Califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.
Nou!!: Tugíbides і Emirat de Làrida · Veure més »
Emirat de Saraqusta
L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.
Nou!!: Tugíbides і Emirat de Saraqusta · Veure més »
Emirat de Tulàytula
L'emirat de Tulàytula, conegut com a taifa de Toledo o regne islàmic de Toledo, va ser una de les taifes de l'Àndalus, que posteriorment passaria a ser part del regne de Castella.
Nou!!: Tugíbides і Emirat de Tulàytula · Veure més »
Família
Goya. Una família és un conjunt de persones unides per llaços de parentiu.
Nou!!: Tugíbides і Família · Veure més »
Ghàlib ibn Abd-ar-Rahman as-Siqlabí
Ghàlib ibn Abd-ar-Rahman as-Siqlabí (901-981) fou un llibert i general d'Abd-ar-Rahman III de Còrdova.
Nou!!: Tugíbides і Ghàlib ibn Abd-ar-Rahman as-Siqlabí · Veure més »
Hammudita
La dinastia hammudita fou una dinastia musulmana amaziga que va governar a la part nord del Marroc i a diversos llocs de la península Ibèrica.
Nou!!: Tugíbides і Hammudita · Veure més »
Hàjib
Hàjib fou un càrrec en diversos govern musulmans, que es podria traduir per camarlenc.
Nou!!: Tugíbides і Hàjib · Veure més »
Hixam al-Muàyyad bi-L·lah
Hixam II o Hixam al-Muàyyad bi-L·lah —— (966-1013) fou el tercer califa omeia de Còrdova (976-1009 i 1010-1013).
Nou!!: Tugíbides і Hixam al-Muàyyad bi-L·lah · Veure més »
Hixam III
Hixam III o Hixam al-Mutadd bi-L·lah (Qúrtuba, 974/975 - Làrida, 1036) fou el darrer califa omeia de Còrdova (1026-1031).
Nou!!: Tugíbides і Hixam III · Veure més »
Ibn Hayyan
Abu-Marwan Hayyan ibn Khàlaf ibn Hussayn ibn Hayyan ibn Mùhammad ibn Wahb ibn Hayyan al-Qurtubí —en àrab أبو مروان حيان بن خلف بن حسين بن حيان بن محمد بن حيان بن وهب بن حيان القرطبي Abū Marwān Ḥayyān ibn Muḥammad ibn Ḥusayn ibn Muḥammad ibn Ḥayyān ibn Wahb ibn Ḥayyān al-Qurṭubī—, més conegut simplement com a Ibn Hayyan (Còrdova, 987/988 — 30 d'octubre de 1076), fou el més gran historiador medieval de l'Àndalus, incloent els historiadors musulmans i cristians.
Nou!!: Tugíbides і Ibn Hayyan · Veure més »
Ibn Hazm
Abu-Muhàmmad Alí ibn Àhmad ibn Saïd ibn Hazm, més conegut simplement com a Ibn Hazm (Còrdova, 994 - Taifa de Niebla, de 1064), fou un filòsof, teòleg, jurista, historiador, narrador i poeta andalusí.
Nou!!: Tugíbides і Ibn Hazm · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Tugíbides і Lleida · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Tugíbides і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Medinaceli
Medinaceli és un municipi de la província de Sòria, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Tugíbides і Medinaceli · Veure més »
Muhàmmad I
Muhàmmad I o Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman (Còrdova, 823 - 886) fou el cinquè emir de Qúrtuba (852-886), fill i successor d'Abd-ar-Rahman II, ambdós de la dinastia omeia.
Nou!!: Tugíbides і Muhàmmad I · Veure més »
Muhàmmad ibn Hàixim at-Tujibí
Abu-Yahya Muhàmmad ibn Hàixim at-Tujibí (segle X) fou valí de Saragossa de la família dels tugibites que més tard foren reis.
Nou!!: Tugíbides і Muhàmmad ibn Hàixim at-Tujibí · Veure més »
Muhàmmad ibn Llop ibn Muhàmmad
Muhàmmad ibn Llop ibn Muhàmmad (?-929) fou l'últim membre rellevant de la dinastia dels Banu Qassi.
Nou!!: Tugíbides і Muhàmmad ibn Llop ibn Muhàmmad · Veure més »
Muhàmmad ibn Man ibn Sumàdih al-Mútassim
Al-Mútassim bi-L·lah wa-l-Wàthiq bi-fadl-Al·lah Abu-Yahya Muhàmmad ibn Man ibn Sumàdih at-Tujibí, més conegut senzillament com al-Mútassim ibn Sumàidh (1037-1091) fou emir d'Almeria (1051-1091) i un poeta destacat.
Nou!!: Tugíbides і Muhàmmad ibn Man ibn Sumàdih al-Mútassim · Veure més »
Muladí
Un muladí (de l'àrab, plural de) era, a l'Àndalus, un cristià que es va passar a la religió musulmana.
Nou!!: Tugíbides і Muladí · Veure més »
Mussa ibn Nussayr
Mussa ibn Nussayr (la Meca, ca. 640 - ?, ca. 717) va ser un general àrab, conqueridor del Magrib i de l'Àndalus i valí d'Ifríqiya.
Nou!!: Tugíbides і Mussa ibn Nussayr · Veure més »
Nom àrab
El nom àrab clàssic estava compost de diverses parts, on l'ordre no es mantenia sempre igual i algunes parts podien ser omeses.
Nou!!: Tugíbides і Nom àrab · Veure més »
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Nou!!: Tugíbides і Omeies · Veure més »
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Nou!!: Tugíbides і Osca · Veure més »
Ramir II de Lleó
Ramir II de Lleó (ca. 900 - 951) fou rei de Lleó (931-951).
Nou!!: Tugíbides і Ramir II de Lleó · Veure més »
Regne de Lleó
El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.
Nou!!: Tugíbides і Regne de Lleó · Veure més »
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Nou!!: Tugíbides і Regne de Navarra · Veure més »
Rueda de Jalón
Rueda de Jalón és una petita població a la vora del riu Jalón, prop d'Epila.
Nou!!: Tugíbides і Rueda de Jalón · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Tugíbides і Saragossa · Veure més »
Segle X
El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.
Nou!!: Tugíbides і Segle X · Veure més »
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Nou!!: Tugíbides і Sevilla · Veure més »
Sulayman al-Mustaín
Sulayman al-Mustaín bi-L·lah fou el cinquè califa omeia de Còrdova (1009-1010 i 1013-1016).
Nou!!: Tugíbides і Sulayman al-Mustaín · Veure més »
Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín
Abu-Ayyub Sulayman ibn Muhàmmad ibn Hud al-Judhamí al-Mustaín fou el fundador de la dinastia Banu Hud que va governar l'emirat de Saraqusta del 1039 al 1118.
Nou!!: Tugíbides і Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín · Veure més »
Taifa
S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.
Nou!!: Tugíbides і Taifa · Veure més »
Tudela
Tudela (en castellà i oficialment) o Tutera (en basc) és una ciutat de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela.
Nou!!: Tugíbides і Tudela · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Tugíbides і València · Veure més »
Visir
Retrat de Sokollu Mehmet Paşa, gran visir de Solimà el Magnífic, de Selim II i de Murad III Un visir (del turc vezir, i aquest de l'àrab, literalment ‘el que du una càrrega’) és un terme comú a molts països islàmics que designa un alt càrrec polític (o de vegades religiós) que actua com a conseller o ministre d'un monarca normalment també islàmic com ara califes, emirs, màliks o sultans.
Nou!!: Tugíbides і Visir · Veure més »
1013
El 1013 (MXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Tugíbides і 1013 · Veure més »
1029
El 1029 (MXXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Tugíbides і 1029 · Veure més »
1039
Sense descripció.
Nou!!: Tugíbides і 1039 · Veure més »
798
Sense descripció.
Nou!!: Tugíbides і 798 · Veure més »
852
Sense descripció.
Nou!!: Tugíbides і 852 · Veure més »
890
Sense descripció.
Nou!!: Tugíbides і 890 · Veure més »
927
Sense descripció.
Nou!!: Tugíbides і 927 · Veure més »
935
Sense descripció.
Nou!!: Tugíbides і 935 · Veure més »
937
Sense descripció.
Nou!!: Tugíbides і 937 · Veure més »
939
Sense descripció.
Nou!!: Tugíbides і 939 · Veure més »
950
Sense descripció.
Nou!!: Tugíbides і 950 · Veure més »
970
Sense descripció.
Nou!!: Tugíbides і 970 · Veure més »
975
Sense descripció.
Nou!!: Tugíbides і 975 · Veure més »
980
L'any 980 (CMLXXX) va ser un any de traspàs que va començar dijous del calendari julià.
Nou!!: Tugíbides і 980 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Banu Tujib, Tugibita, Tugibites, Tugíbida, Tutxibites.
