Accés més ràpid que el navegador!
43 les relacions: Bucarest, Cònsol romà, Columna de Trajà, Constantí I el Gran, Dacis, Danubi, Dàcia, Decèbal, Dobrudja, Emperador romà, Germània (regió), Germànics, Helmuth von Moltke, Imperi Otomà, Legionari, Licini I, Mart (mitologia), Mausoleu d'August, Mèsia, Mètopa, Medusa, Morter (construcció), Nerva, Pater patriae, Pontífex Màxim, Prússia, Romania, Sàrmates, Sueus, Trajà, Tribú de la plebs, Tropes auxiliars romanes, Universitat de Bonn, 107, 108, 109, 1882, 1895, 1909, 1911, 1935, 1945, 1968.
Bucarest
Bucarest (en romanès: București) és la capital de Romania i actualment la ciutat més gran i el centre industrial i comercial més important d'aquest país.
Nou!!: Tropaeum Traiani і Bucarest · Veure més »
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Nou!!: Tropaeum Traiani і Cònsol romà · Veure més »
Columna de Trajà
La Columna Trajana o Columna de Trajà és un monument commemoratiu erigit a Roma per ordre de l'emperador Trajà.
Nou!!: Tropaeum Traiani і Columna de Trajà · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Tropaeum Traiani і Constantí I el Gran · Veure més »
Dacis
Els dacis (llatí Dacī, grec Dákai) foren els antics habitants de Dàcia (que correspon a l'actual Romania) i d'algunes parts de Mèsia al sud-est d'Europa.
Nou!!: Tropaeum Traiani і Dacis · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Tropaeum Traiani і Danubi · Veure més »
Dàcia
El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.
Nou!!: Tropaeum Traiani і Dàcia · Veure més »
Decèbal
fou rei del Dacis entre els anys 87-106.
Nou!!: Tropaeum Traiani і Decèbal · Veure més »
Dobrudja
Mapa de Romania amb la Dobrudja Septentrional en taronja, i de Bulgària amb la Dobrudja Meridional en groc en La Dobrudja (en romanès Dobrogea; en búlgar Добруджа, Dòbrudja; en turc Dobruca; en grec Δοβρουτσά, Dovroutsà) és una regió europea repartida entre Bulgària i Romania, entre el baix Danubi i el mar Negre, que inclou el Delta del Danubi, la costa de Romania i la part més septentrional de la costa búlgara del mar Negre.
Nou!!: Tropaeum Traiani і Dobrudja · Veure més »
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Nou!!: Tropaeum Traiani і Emperador romà · Veure més »
Germània (regió)
II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.
Nou!!: Tropaeum Traiani і Germània (regió) · Veure més »
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Nou!!: Tropaeum Traiani і Germànics · Veure més »
Helmuth von Moltke
Helmuth Karl Bernhard Graf von Moltke (Parchim, Mecklemburg-Pomerània Occidental, 26 d'octubre del 1800 – Berlín, 24 d'abril del 1891) va ser un mariscal alemany.
Nou!!: Tropaeum Traiani і Helmuth von Moltke · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Tropaeum Traiani і Imperi Otomà · Veure més »
Legionari
III. El legionari (en llatí legionarius) era un integrant de la legió, la principal unitat militar de l'exèrcit de l'antiga Roma.
Nou!!: Tropaeum Traiani і Legionari · Veure més »
Licini I
Licini (en llatí) fou emperador romà del 308 al 324.
Nou!!: Tropaeum Traiani і Licini I · Veure més »
Mart (mitologia)
Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.
Nou!!: Tropaeum Traiani і Mart (mitologia) · Veure més »
Mausoleu d'August
Localització del Mausoleu d'August a l'Antiga Roma. El mausoleu d'August és un monument funerari del, de planta circular, situat a Roma.
Nou!!: Tropaeum Traiani і Mausoleu d'August · Veure més »
Mèsia
Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.
Nou!!: Tropaeum Traiani і Mèsia · Veure més »
Mètopa
Mètopes del Partenó Una mètopa (μετόπη) a l'arquitectura clàssica, és un plafó o peça rectangular o quadrada de pedra, marbre o terracota que ocupa part del fris d'un entaulament dòric, situada entre dos tríglifs.
Nou!!: Tropaeum Traiani і Mètopa · Veure més »
Medusa
Les meduses són un grup informal, sense valor taxonòmic, constituït per cnidaris gelatinosos del subembrancament dels medusozous.
Nou!!: Tropaeum Traiani і Medusa · Veure més »
Morter (construcció)
Morter entre maons, unint-los Morter en la construcció és una mescla de ciment (o calç), aigua i àrids fins (sorra) que serveix per a unir els maons o altres materials de construcció.
Nou!!: Tropaeum Traiani і Morter (construcció) · Veure més »
Nerva
Nerva, de nom complet Marc Cocceu Nerva (Marcus Cocceius Nerva) (8 de novembre del 30 - 27 de gener del 98), fou emperador de Roma de l'any 96 al 98.
Nou!!: Tropaeum Traiani і Nerva · Veure més »
Pater patriae
Pater patriae (llatí, plural Patres patriae) és un títol honorífic atorgat pel Senat romà, que significa «pare de la pàtria», i que fou portat per gairebé tots els emperadors romans, des d'August, després per diversos emperadors del Baix Imperi.
Nou!!: Tropaeum Traiani і Pater patriae · Veure més »
Pontífex Màxim
El Pontífex Màxim (Pontifex Maximus) era el sacerdot principal d'entre els pontífexs romans, que prenia certes mesures domèstiques i disciplinàries que convenia fossin adoptades per una sola persona.
Nou!!: Tropaeum Traiani і Pontífex Màxim · Veure més »
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Tropaeum Traiani і Prússia · Veure més »
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.
Nou!!: Tropaeum Traiani і Romania · Veure més »
Sàrmates
Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.
Nou!!: Tropaeum Traiani і Sàrmates · Veure més »
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Nou!!: Tropaeum Traiani і Sueus · Veure més »
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Nou!!: Tropaeum Traiani і Trajà · Veure més »
Tribú de la plebs
El tribú de la plebs (en llatí Tribunus plebis) de vegades traduït com a tribú del poble era un càrrec públic de la República Romana sorgit cap al.
Nou!!: Tropaeum Traiani і Tribú de la plebs · Veure més »
Tropes auxiliars romanes
Les tropes auxiliars (del llatí auxilia) eren unitats de l'exèrcit romà compostes per soldats sense la ciutadania romana.
Nou!!: Tropaeum Traiani і Tropes auxiliars romanes · Veure més »
Universitat de Bonn
La Rheinische Friedrich-Wilhelms-Universität és el nom complet de la universitat de Bonn (Alemanya).
Nou!!: Tropaeum Traiani і Universitat de Bonn · Veure més »
107
Sense descripció.
Nou!!: Tropaeum Traiani і 107 · Veure més »
108
Sense descripció.
Nou!!: Tropaeum Traiani і 108 · Veure més »
109
Sense descripció.
Nou!!: Tropaeum Traiani і 109 · Veure més »
1882
Barcelona, carrer de Pelai.
Nou!!: Tropaeum Traiani і 1882 · Veure més »
1895
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Tropaeum Traiani і 1895 · Veure més »
1909
;Països Catalans.
Nou!!: Tropaeum Traiani і 1909 · Veure més »
1911
;Països Catalans.
Nou!!: Tropaeum Traiani і 1911 · Veure més »
1935
Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Tropaeum Traiani і 1935 · Veure més »
1945
;Països Catalans.
Nou!!: Tropaeum Traiani і 1945 · Veure més »
1968
1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Tropaeum Traiani і 1968 · Veure més »
