Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Tripolitana

Índex Tripolitana

Tripolitana Tripolitana Segell de 1931 La Tripolitana o Tripolitània és una regió històrica de Líbia, formant la part nord-occidental del país.

199 les relacions: Aglàbides, Ahmad I Paixà Karamanli, Ahmad II Paixà Karamanli, Al-Muïzz (fatimita), Alexandria, Algèria, Ali I Paixà Karamanli, Ali II Paixà Karamanli, Amazics, Amr ibn al-As, Apol·lònia de Cirenaica, Armistici de Mudros, Àhmad ibn Tulun, Àrabs, Àustria, Banu Ammar, Banu Hilal, Banu Thàbit, Barca (ciutat), Bengasi, Califat Fatimita, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Còlera, Cirenaica, Derna, Dinastia aiúbida, Dinastia almohade, Egipte, Emirat maghrawa de Trípoli, Enciclopèdia de l'Islam, Ettore Bastico, Fenicis, Fezzan, França, Gabès, Gènova, Genísser, Ghat (Líbia), Grecs, Hawwara, Hàfsida, Homs (Líbia), Humbert, Ifríqiya, Imperi Otomà, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Italo Balbo, Italo Gariboldi, Jabal Nafusa, ..., Jàwhar as-Siqil·lí, Karamanli, Líbia, Líbia italiana, Leptis Magna, Lluís XIII de França, Mahdia, Mahmud Nedim Paixà, Mehmed I Paixà Karamanli, Mehmed II Paixà Karamanli, Misratah, Montenegro, Murat IV, Murat V, Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur, Oea, Oghuz, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Primera Guerra Mundial, Qaràqux, Quios, Rodolfo Graziani, Roma, Romans d'Orient, Sfax, Sicília, Tobruk, Trípoli, Tunísia, Turgut Reis, Uluj Ali, Uqba ibn Nafi, Yahya ibn Ghàniya, Yusuf Paixà Karamanli, Zírida, 1 d'agost, 1 de gener, 1 de juny, 10 d'octubre, 1000, 1001, 1012, 1022, 1052, 11 d'octubre, 1143, 1146, 1148, 1158, 1159, 1177, 1195, 12 d'octubre, 12 de febrer, 12 de juliol, 12 de novembre, 1203, 1229, 1364, 1365, 1371, 1398, 14 d'agost, 1470, 15 d'octubre, 1510, 1551, 1556, 1565, 1566, 1584, 1587, 16 de novembre, 1607, 1609, 1610, 1630, 1631, 1633, 1649, 1658, 1672, 1681, 1685, 1695, 17 d'octubre, 17 de maig, 1706, 1709, 1710, 18 d'octubre, 18 de juny, 18 de novembre, 1835, 1906, 1911, 1912, 1913, 1914, 1915, 1916, 1917, 1918, 1919, 1921, 1922, 1923, 1924, 1934, 1943, 1951, 1963, 20 d'octubre, 22 d'octubre, 22 de juny, 22 de setembre, 23 de gener, 23 de juny, 23 de maig, 24 de desembre, 25 d'abril, 25 d'octubre, 25 de juliol, 25 de setembre, 26 d'octubre, 26 de gener, 27 de setembre, 29 de setembre, 3 d'abril, 30 d'octubre, 31 d'octubre, 4 d'octubre, 5 d'octubre, 5 de novembre, 6 d'octubre, 642, 643, 667, 690, 7 de novembre, 703, 741, 759, 827, 909, 912, 969, 972, 977. Ampliar l'índex (149 més) »

Aglàbides

Extensió màxima del regne dels aglàbides Els aglàbides o Banu Àghlab (o), originaris dels Khorasan, foren una dinastia àrab que va governar Ifríqiya del 800 al 909.

Nou!!: Tripolitana і Aglàbides · Veure més »

Ahmad I Paixà Karamanli

Ahmad I Paixà Karamanli (vers 1685-1745) fou el fundador de la dinastia Karamanli de la Regència de Trípoli.

Nou!!: Tripolitana і Ahmad I Paixà Karamanli · Veure més »

Ahmad II Paixà Karamanli

Ahmad II Paixà Karamanli fou governador otomà de la Regència de Trípoli, fill d'Ali I Paixà Karamanli.

Nou!!: Tripolitana і Ahmad II Paixà Karamanli · Veure més »

Al-Muïzz (fatimita)

Abu-Tamim Muadh ibn al-Mansur al-Muïzz li-din-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Muïzz (?, 26 de setembre del 931 - el Caire, 19 de desembre del 975) fou califa fatimita a Mahdia (Ifríqiya) i després al Caire (953-975).

Nou!!: Tripolitana і Al-Muïzz (fatimita) · Veure més »

Alexandria

Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Nou!!: Tripolitana і Alexandria · Veure més »

Algèria

Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Tripolitana і Algèria · Veure més »

Ali I Paixà Karamanli

Ali I Paixà Karamanli fou governador otomà de la Regència de Trípoli, fill de Mehmed I Paixà Karamanli.

Nou!!: Tripolitana і Ali I Paixà Karamanli · Veure més »

Ali II Paixà Karamanli

Ali II Paixà Karamanli fou governador otomà de la Regència de Trípoli, fill de Yusuf Paixà Karamanli.

Nou!!: Tripolitana і Ali II Paixà Karamanli · Veure més »

Amazics

Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.

Nou!!: Tripolitana і Amazics · Veure més »

Amr ibn al-As

Amr ibn al-As as-Sahmí, més conegut simplement com a Amr ibn al-As (c.672-663), fou un general àrab company del profeta Muhàmmad, de la tribu de Qurayx.

Nou!!: Tripolitana і Amr ibn al-As · Veure més »

Apol·lònia de Cirenaica

Apol·lònia (en grec: Απολλωνία) fou una antiga colònia grega del nord d'Àfrica que, més tard es va anomenar Sozusa (en alguns llibres Susa) o Marsa Susah.

Nou!!: Tripolitana і Apol·lònia de Cirenaica · Veure més »

Armistici de Mudros

Larmistici de Mudros es va signar entre l'Imperi Otomà i els Aliats de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Tripolitana і Armistici de Mudros · Veure més »

Àhmad ibn Tulun

Àhmad ibn Tulun (setembre de 835 - 10 de maig de 884) fou governador d'Egipte, inicialment al servei del Califat Abbàssida de Bagdad, després per compte propi emir d'Egipte i Síria (868-884), fundador de la dinastia tulúnida.

Nou!!: Tripolitana і Àhmad ibn Tulun · Veure més »

Àrabs

Els àrabs (en) són un poble semita originari d'Aràbia, present de forma majoritària al nord i est d'Àfrica i de forma minoritària a l'Índia, Indonèsia, l'Iran, el Kazakhstan, el Pakistan, Turquia i altres països.

Nou!!: Tripolitana і Àrabs · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Tripolitana і Àustria · Veure més »

Banu Ammar

Els Banu Ammar foren una família de cadis xiïtes que van governar Trípoli (Líban) fins a la conquesta pels croats de la ciutat el 1108 i de Djabala (1109).

Nou!!: Tripolitana і Banu Ammar · Veure més »

Banu Hilal

Els Banu Hilal o, en la pronunciació dialectal, Beni Hilal o, encara, els hilalians foren una tribu àrab que emigrà cap a l'Àfrica del Nord al.

Nou!!: Tripolitana і Banu Hilal · Veure més »

Banu Thàbit

Banu Thàbit o Banu Ammar fou una petita dinastia que va regnar a Trípoli de Líbia del 1327 al 1400.

Nou!!: Tripolitana і Banu Thàbit · Veure més »

Barca (ciutat)

Barca (també Barce, Barka o Barke) fou una ciutat de Cirenaica fundada per un grup de colons grecs emigrats de Cirene durant el govern dels batíades.

Nou!!: Tripolitana і Barca (ciutat) · Veure més »

Bengasi

Bengasi italiana Bengasi o Benghazi és la segona ciutat de Líbia i principal ciutat de la Cirenaica.

Nou!!: Tripolitana і Bengasi · Veure més »

Califat Fatimita

El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.

Nou!!: Tripolitana і Califat Fatimita · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Tripolitana і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Còlera

El còlera és una malaltia infecciosa intestinal aguda causada per la ingestió d'aliments o aigua contaminats pel bacteri Vibrio cholerae dels serotips O1 i O139.

Nou!!: Tripolitana і Còlera · Veure més »

Cirenaica

Províncies otomanes de la Líbia actual La Cirenaica (Kyrēnaïké, àrab: برقة, romanitzat Barqah) és una regió oriental de Líbia entre les longituds E16 i E25 dins districte d'Al Kufrah, que comprèn les províncies de Bengasi, Darna i Al-Bayda.

Nou!!: Tripolitana і Cirenaica · Veure més »

Derna

'''Derna درنة''' Derna, Darna o Darnah és una ciutat de la costa nord de Líbia a la Cirenaica.

Nou!!: Tripolitana і Derna · Veure més »

Dinastia aiúbida

La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.

Nou!!: Tripolitana і Dinastia aiúbida · Veure més »

Dinastia almohade

Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.

Nou!!: Tripolitana і Dinastia almohade · Veure més »

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Tripolitana і Egipte · Veure més »

Emirat maghrawa de Trípoli

Lemirat maghrawa de Trípoli o de la Tripolitana fou un estat musulmà governat per la dinastia Banu Khazrun, derivada dels Banu Khazar, el clan reial dels maghrawes, que va existir del 1001 al 1148 centrat a Trípoli de Líbia i dominant generalment la Tripolitana.

Nou!!: Tripolitana і Emirat maghrawa de Trípoli · Veure més »

Enciclopèdia de l'Islam

LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.

Nou!!: Tripolitana і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »

Ettore Bastico

va ser un militar italià abans i durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Tripolitana і Ettore Bastico · Veure més »

Fenicis

Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.

Nou!!: Tripolitana і Fenicis · Veure més »

Fezzan

FezzanDunes a Fezzan Fezzan (catalanitzat Fasània— és una regió del sud-oest de Líbia que va existir com a regió històrica primer, i després com a entitat administrativa otomana (sandjak) del 1843 al 1912, districte militar especial del 1943 al 1951 i província autònoma del 1951 al 1963. La major part de la seva superfície és desert, trencat per muntanyes, grans dunes i valls de rius secs; alguns oasis permeten la vida. El poble que hi viu s'anomena fazazna, plural de fazzaní. Modernament, el Fezzan, segons la darrera divisió administrativa de Líbia, inclou les municipalitats següents (cadascuna de les quals és un districte administratiu).

Nou!!: Tripolitana і Fezzan · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Tripolitana і França · Veure més »

Gabès

Aspecte de Gabès Gabès (pronunciat en el dialecte local Gabs) és una ciutat de Tunísia, a la governació de Gabès, amb una població de 116.323 habitants (2004), capçalera de tres delegacions (Gabès Médina, Gabès Ouest i Gabès Sud).

Nou!!: Tripolitana і Gabès · Veure més »

Gènova

Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Nou!!: Tripolitana і Gènova · Veure més »

Genísser

Els geníssers foren un cos d'elit de la infanteria de l'exèrcit otomà encarregat, entre d'altres tasques, de la custòdia i salvaguarda del soldà otomà, així com de les dependències de palau, i, de fet, era considerada la seva «guàrdia pretoriana».

Nou!!: Tripolitana і Genísser · Veure més »

Ghat (Líbia)

Fortalesa de Ghat Ghat és una ciutat, oasi i antic ksar de Líbia, cap del districte de Ghat, al sud-oest del país, a 3 km del uadi Tanezzouni.

Nou!!: Tripolitana і Ghat (Líbia) · Veure més »

Grecs

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і Grecs · Veure més »

Hawwara

Hawwara o Huwwara, modernament també Howwara i Hewwara, són un grup de tribus amazigues.

Nou!!: Tripolitana і Hawwara · Veure més »

Hàfsida

La dinastia hàfsida fou una dinastia d'emirs que va governar a Ifríqiya (Tunísia) del 1228 al 1574 (abans ja havien estat governadors del 1207 al 1221 i del 1226 al 1228).

Nou!!: Tripolitana і Hàfsida · Veure més »

Homs (Líbia)

Al Khums és un dels municipis de Líbia i una antiga ciutat romana.

Nou!!: Tripolitana і Homs (Líbia) · Veure més »

Humbert

* Toponímia.

Nou!!: Tripolitana і Humbert · Veure més »

Ifríqiya

Ifríqiya (en català medieval Frèquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.

Nou!!: Tripolitana і Ifríqiya · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Tripolitana і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Tripolitana і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Tripolitana і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Italo Balbo

Italo Balbo (Ferrara, 6 de juny de 1896 - Tobruk, 28 de juny de 1940) va ser un polític, militar i aviador italià, ministre de l'aeronàutica i governador de Líbia.

Nou!!: Tripolitana і Italo Balbo · Veure més »

Italo Gariboldi

Italo Gariboldi (Lodi, 20 d'abril de 1879 – Roma, 3 de febrer de 1970) fou un oficial italià del Regio Esercito durant la II Guerra Mundial.

Nou!!: Tripolitana і Italo Gariboldi · Veure més »

Jabal Nafusa

La Jàbal Nafussa és la zona muntanyosa de l'oest de Tripolitana, que rep el nom dels seus habitants amazics, els nafuses.

Nou!!: Tripolitana і Jabal Nafusa · Veure més »

Jàwhar as-Siqil·lí

Jàwhar ibn Abd-Al·lah, conegut com a Jàwhar as-Siqil·lí, literalment Jàwhar el Sicilià, però també pels epítets as-Saqlabí, ‘l'Eslau’ o ‘l'Esclau’, ar-Rumí, ‘el Grec’ o ‘el Cristià’, al-Kàtib, ‘el Secretari’, o al-Qàïd, ‘l'Alcaid’ o ‘el General’ (vers 900/910 - 28 de gener de 992) fou un general musulmà, un dels fundadors del poder fatimita al Maghrib i Egipte.

Nou!!: Tripolitana і Jàwhar as-Siqil·lí · Veure més »

Karamanli

Els Karamanli foren una família turca que va governar la Regència de Trípoli del 1711 al 1835.

Nou!!: Tripolitana і Karamanli · Veure més »

Líbia

Líbia, també coneguda com a Estat de Líbia, és una república del nord de l'Àfrica.

Nou!!: Tripolitana і Líbia · Veure més »

Líbia italiana

La Líbia italiana va ser una colònia del Regne d'Itàlia que formava part de l'Àfrica Septentrional Italiana.

Nou!!: Tripolitana і Líbia italiana · Veure més »

Leptis Magna

Leptis Magna, moderna Lebda, a Líbia, fou una ciutat del nord d'Àfrica que, juntament amb Oea i Sabrata, formaven el districte de Trípolis (‘Tres ciutats’) o Tripolitània.

Nou!!: Tripolitana і Leptis Magna · Veure més »

Lluís XIII de França

Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).

Nou!!: Tripolitana і Lluís XIII de França · Veure més »

Mahdia

Mahdia és una ciutat de Tunísia, a la costa oriental, capital de la governació de Mahdia.

Nou!!: Tripolitana і Mahdia · Veure més »

Mahmud Nedim Paixà

Mahmud Nedim Paşa (Istanbul, 1817/1818 - 14 de maig de 1883) fou un gran visir otomà, que va exercir el càrrec dues vegades, fill de Gürdjü Mehmed Nejib Pasha, alt funcionari que va arribar a governador de Síria i després de Bagdad del 1841 al 1849.

Nou!!: Tripolitana і Mahmud Nedim Paixà · Veure més »

Mehmed I Paixà Karamanli

Mehmed I Paixà Karamanli fou governador otomà de la Regència de Trípoli, fill d'Ahmad I Paixà Karamanli.

Nou!!: Tripolitana і Mehmed I Paixà Karamanli · Veure més »

Mehmed II Paixà Karamanli

Mehmed II Paixà Karamanli (+ 1835) fou governador rebel de la província otomana de la Regència de Trípoli.Segons s'assenyala a l'Enciclopèdia de l'Islam (volum IV, pàgina 642) era net de Yusuf Paixà Karamanli.

Nou!!: Tripolitana і Mehmed II Paixà Karamanli · Veure més »

Misratah

Misratah, també anomenada Misrata o Misurata (en el dialecte libi local, Məṣrāta), és una ciutat i xabiyya (màxim nivell de divisió administrativa) al nord-oest de Líbia, a 210 km a l'est de Trípoli, a la costa mediterrània prop del cap de Misratah.

Nou!!: Tripolitana і Misratah · Veure més »

Montenegro

Montenegro (en serbocroat: Црна Гора, Crna Gora, que significa 'mont negre') és un petit estat muntanyós situat a la península dels Balcans.

Nou!!: Tripolitana і Montenegro · Veure més »

Murat IV

Murat IV (16 de juny de 1612 – 9 de febrer de 1640) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1623 fins a la seva mort disset anys després.

Nou!!: Tripolitana і Murat IV · Veure més »

Murat V

Murat V (21 de setembre de 1840 - 29 d'agost de 1904) va ser soldà de l'Imperi Otomà durant el seu breu regnat de tres mesos, des del 30 de maig fins al 31 d'agost de 1876.

Nou!!: Tripolitana і Murat V · Veure més »

Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur

Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur conegut també com a Abu-Manad Badis Nàssir-ad-Dawla, fou emir de la dinastia zírida durant vint anys.

Nou!!: Tripolitana і Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur · Veure més »

Oea

Oea fou una ciutat de Tripolitana, una de les tres que formaven el districte (les altres dues eren Leptis Magna i Sabrata).

Nou!!: Tripolitana і Oea · Veure més »

Oghuz

Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.

Nou!!: Tripolitana і Oghuz · Veure més »

Orde de Sant Joan de Jerusalem

Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.

Nou!!: Tripolitana і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Tripolitana і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Qaràqux

Xàraf-ad-Din al-Armaní al-Mudhaffarí an-Nassirí al-Taqawí al-Ghuzzí, més conegut com a Qaràqux, fou un mameluc armeni d'al-Mudhàffar I Taqí-d-Din, nebot de Saladí i príncep d'Hamat (1171-1191).

Nou!!: Tripolitana і Qaràqux · Veure més »

Quios

Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.

Nou!!: Tripolitana і Quios · Veure més »

Rodolfo Graziani

Rodolfo Graziani (Filettino, 11 d'agost de 1882 - Roma, 11 de gener de 1955) va ser un general i polític italià.

Nou!!: Tripolitana і Rodolfo Graziani · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Tripolitana і Roma · Veure més »

Romans d'Orient

Els romans d'Orient, romaics o, simplement, romans (Ῥωμαῖοι, Romei) eren els ciutadans cristians i de parla grega de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana i l'edat mitjana.

Nou!!: Tripolitana і Romans d'Orient · Veure més »

Sfax

Sfax (pronunciat en àrab clàssic Safaqus i en el dialecte local aproximadament Sfaqs) és la segona ciutat de Tunísia, a la governació de Sfax, uns 270 km al sud-est de Tunis.

Nou!!: Tripolitana і Sfax · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Tripolitana і Sicília · Veure més »

Tobruk

Port de Tobruk Tobruk o Tubruq és una ciutat, capital del seu districte i port de mar a l'est de Líbia, a la regió de la Cirenaica, prop de la frontera amb Egipte.

Nou!!: Tripolitana і Tobruk · Veure més »

Trípoli

Trípoli és la capital del país, de la ''xabiyya'' de Trípoli i la ciutat més gran de Líbia.

Nou!!: Tripolitana і Trípoli · Veure més »

Tunísia

Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.

Nou!!: Tripolitana і Tunísia · Veure més »

Turgut Reis

Turgut Reis (Bodrum, 1485? - 23 de juny de 1565) fou un corsari turc i almirall otomà.

Nou!!: Tripolitana і Turgut Reis · Veure més »

Uluj Ali

Uluj Ali, el-Euldj Ali o Otxalí, de malnom «l'Apòstata» (1520-1587), fou un corsari i paixà de la Mediterrània i alt funcionari otomà.

Nou!!: Tripolitana і Uluj Ali · Veure més »

Uqba ibn Nafi

Uqba ibn Nafi ibn Abd-al-Qays al-Fihrí al-Quraixí o, simplement, Uqba ibn Nafi (vers 632 - 683) fou un general àrab, conqueridor de l'Àfrica del nord.

Nou!!: Tripolitana і Uqba ibn Nafi · Veure més »

Yahya ibn Ghàniya

Yahya ibn Ishaq ibn Ghàniya, més conegut com a Yahya ibn Ghàniya, fou un senyor de la guerra mallorquí d'origen amazic i lleial als almoràvits, que va operar a Ifríqiya del 1188 al 1237.

Nou!!: Tripolitana і Yahya ibn Ghàniya · Veure més »

Yusuf Paixà Karamanli

Yusuf Paixà Karamanli fou governador otomà de la Regència de Trípoli.

Nou!!: Tripolitana і Yusuf Paixà Karamanli · Veure més »

Zírida

Amb el nom de zírides, zirites, zirís o Banu Ziri (o) es coneixen dues dinasties amazigues, una de les quals va governar a Ifríqiya i l'altra a Granada.

Nou!!: Tripolitana і Zírida · Veure més »

1 d'agost

El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 1 d'agost · Veure més »

1 de gener

El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Tripolitana і 1 de gener · Veure més »

1 de juny

El primer de juny és el cent cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 1 de juny · Veure més »

10 d'octubre

El 10 d'octubre és el dos-cents vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 10 d'octubre · Veure més »

1000

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 1000 · Veure més »

1001

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 1001 · Veure més »

1012

El 1012 (MXII) fou un any de traspàs començat en dimarts que pertany al i per tant a la plena edat mitjana.

Nou!!: Tripolitana і 1012 · Veure més »

1022

El 1022 (MXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Tripolitana і 1022 · Veure més »

1052

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 1052 · Veure més »

11 d'octubre

L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 11 d'octubre · Veure més »

1143

El 1143 (MCXLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Tripolitana і 1143 · Veure més »

1146

El 1146 (MCXLVI) fou un any comú començat en dimarts.

Nou!!: Tripolitana і 1146 · Veure més »

1148

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 1148 · Veure més »

1158

El 1158 (MCLVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Tripolitana і 1158 · Veure més »

1159

El 1159 (MCLIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Tripolitana і 1159 · Veure més »

1177

El 1177 (MCLXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Tripolitana і 1177 · Veure més »

1195

Països Catalans.

Nou!!: Tripolitana і 1195 · Veure més »

12 d'octubre

El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 12 d'octubre · Veure més »

12 de febrer

El 12 de febrer és el quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Tripolitana і 12 de febrer · Veure més »

12 de juliol

El 12 de juliol és el cent noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 12 de juliol · Veure més »

12 de novembre

El 12 de novembre o 12 de santandria és el tres-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dissetè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 12 de novembre · Veure més »

1203

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 1203 · Veure més »

1229

;Països Catalans.

Nou!!: Tripolitana і 1229 · Veure més »

1364

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 1364 · Veure més »

1365

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 1365 · Veure més »

1371

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 1371 · Veure més »

1398

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 1398 · Veure més »

14 d'agost

El 14 d'agost és el dos-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 14 d'agost · Veure més »

1470

Mapa d'Europa a l'any 1470.

Nou!!: Tripolitana і 1470 · Veure més »

15 d'octubre

El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 15 d'octubre · Veure més »

1510

Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).

Nou!!: Tripolitana і 1510 · Veure més »

1551

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 1551 · Veure més »

1556

;Països Catalans.

Nou!!: Tripolitana і 1556 · Veure més »

1565

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Tripolitana і 1565 · Veure més »

1566

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Tripolitana і 1566 · Veure més »

1584

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Tripolitana і 1584 · Veure més »

1587

Retrat de Francis Drake del 1581.

Nou!!: Tripolitana і 1587 · Veure més »

16 de novembre

El 16 de novembre o 16 de santandria és el tres-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 16 de novembre · Veure més »

1607

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 1607 · Veure més »

1609

1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.

Nou!!: Tripolitana і 1609 · Veure més »

1610

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Tripolitana і 1610 · Veure més »

1630

;Països Catalans.

Nou!!: Tripolitana і 1630 · Veure més »

1631

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Tripolitana і 1631 · Veure més »

1633

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 1633 · Veure més »

1649

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 1649 · Veure més »

1658

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Tripolitana і 1658 · Veure més »

1672

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 1672 · Veure més »

1681

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 1681 · Veure més »

1685

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 1685 · Veure més »

1695

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Tripolitana і 1695 · Veure més »

17 d'octubre

El 17 d'octubre és el dos-cents norantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 17 d'octubre · Veure més »

17 de maig

El 17 de maig és el cent trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 17 de maig · Veure més »

1706

;Països Catalans.

Nou!!: Tripolitana і 1706 · Veure més »

1709

;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.

Nou!!: Tripolitana і 1709 · Veure més »

1710

;Països catalans.

Nou!!: Tripolitana і 1710 · Veure més »

18 d'octubre

El 18 d'octubre és el dos-cents noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 18 d'octubre · Veure més »

18 de juny

El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 18 de juny · Veure més »

18 de novembre

El 18 de novembre o 18 de santandria és el tres-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 18 de novembre · Veure més »

1835

;Països Catalans.

Nou!!: Tripolitana і 1835 · Veure més »

1906

;Països Catalans.

Nou!!: Tripolitana і 1906 · Veure més »

1911

;Països Catalans.

Nou!!: Tripolitana і 1911 · Veure més »

1912

;Països Catalans.

Nou!!: Tripolitana і 1912 · Veure més »

1913

;Països Catalans.

Nou!!: Tripolitana і 1913 · Veure més »

1914

Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.

Nou!!: Tripolitana і 1914 · Veure més »

1915

;Països Catalans.

Nou!!: Tripolitana і 1915 · Veure més »

1916

;Països Catalans.

Nou!!: Tripolitana і 1916 · Veure més »

1917

;Països Catalans.

Nou!!: Tripolitana і 1917 · Veure més »

1918

1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Tripolitana і 1918 · Veure més »

1919

1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.

Nou!!: Tripolitana і 1919 · Veure més »

1921

Països Catalans.

Nou!!: Tripolitana і 1921 · Veure més »

1922

;Països Catalans.

Nou!!: Tripolitana і 1922 · Veure més »

1923

;Països Catalans.

Nou!!: Tripolitana і 1923 · Veure més »

1924

;Països Catalans.

Nou!!: Tripolitana і 1924 · Veure més »

1934

;Països Catalans.

Nou!!: Tripolitana і 1934 · Veure més »

1943

;Països Catalans.

Nou!!: Tripolitana і 1943 · Veure més »

1951

1951 (MCMLI) fon un any començat en dilluns, corresponent a l'any 1400 del calendari armeni.

Nou!!: Tripolitana і 1951 · Veure més »

1963

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 1963 · Veure més »

20 d'octubre

El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 20 d'octubre · Veure més »

22 d'octubre

El 22 d'octubre és el dos-cents noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 22 d'octubre · Veure més »

22 de juny

El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 22 de juny · Veure més »

22 de setembre

El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 22 de setembre · Veure més »

23 de gener

El 23 de gener és el vint-i-tresè dia de l'any en el calendari gregorià.

Nou!!: Tripolitana і 23 de gener · Veure més »

23 de juny

El 23 de juny és el cent setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 23 de juny · Veure més »

23 de maig

El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 23 de maig · Veure més »

24 de desembre

El 24 de desembre és el tres-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 24 de desembre · Veure més »

25 d'abril

El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 25 d'abril · Veure més »

25 d'octubre

El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 25 d'octubre · Veure més »

25 de juliol

El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 25 de juliol · Veure més »

25 de setembre

El 25 de setembre és el dos-cents seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 25 de setembre · Veure més »

26 d'octubre

El 26 d'octubre és el dos-cents noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-centè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 26 d'octubre · Veure més »

26 de gener

El 26 de gener és el vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Tripolitana і 26 de gener · Veure més »

27 de setembre

El 27 de setembre és el dos-cents setantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 27 de setembre · Veure més »

29 de setembre

El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 29 de setembre · Veure més »

3 d'abril

El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 3 d'abril · Veure més »

30 d'octubre

El 30 d'octubre és el tres-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 30 d'octubre · Veure més »

31 d'octubre

El 31 d'octubre és el tres-cents quart dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 31 d'octubre · Veure més »

4 d'octubre

El 4 d'octubre és el dos-cents setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 4 d'octubre · Veure més »

5 d'octubre

El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 5 d'octubre · Veure més »

5 de novembre

El 5 de novembre o 5 de santandria és el tres-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents desè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 5 de novembre · Veure més »

6 d'octubre

El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 6 d'octubre · Veure més »

642

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 642 · Veure més »

643

El 643 (DCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Tripolitana і 643 · Veure més »

667

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 667 · Veure més »

690

El 690 (DCXC) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Tripolitana і 690 · Veure més »

7 de novembre

El 7 de novembre o 7 de santandria és el tres-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dotzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tripolitana і 7 de novembre · Veure més »

703

El 703 (DCCIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Tripolitana і 703 · Veure més »

741

El 741 (DCCXLI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Tripolitana і 741 · Veure més »

759

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 759 · Veure més »

827

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 827 · Veure més »

909

El 909 (CMIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Tripolitana і 909 · Veure més »

912

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 912 · Veure més »

969

El 969 (CMLXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Tripolitana і 969 · Veure més »

972

Sense descripció.

Nou!!: Tripolitana і 972 · Veure més »

977

El 977 (CMLXXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Tripolitana і 977 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Banu Zughba, Tripolitània.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »