Accés més ràpid que el navegador!
61 les relacions: Abril, Absolutisme, Antic Règim, Àustria, Barcelona, Baronia d'Eroles, Bernardo Mozo de Rosales, Carbonaris, Carlisme, Cent Mil Fills de Sant Lluís, Congrés de Verona, Constitució Espanyola de 1812, Desamortitzacions espanyoles, Espanya, Eusebio de Bardaxí y de Azara, Evaristo Fernández de San Miguel, Evaristo Pérez de Castro, Exèrcit, Ferran VII d'Espanya, Francès, Francisco Martínez de la Rosa, Guàrdia Reial, Guerra del Francès, Guerrilla, Hisenda, Jaume Creus i Martí, Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga, José Gabriel de Silva-Bazán, La Seu d'Urgell, Las Cabezas de San Juan, Liberalisme, Lluís Antoni de França, Londres, Maçoneria, Madrid, Milícia nacional, Monarca, Monarquia parlamentària, Napoleó Bonaparte, Pirineus, Plaça Major (Madrid), Prússia, Premsa, Rafael del Riego, Rússia, Regència d'Urgell, Republicanisme, Revolta de la Guàrdia Reial, Santa Aliança, Separació de poders, ..., Sobirania nacional, Societat de l'anell, Societat secreta, 1 de gener, 15 d'agost, 1820, 1822, 1823, 2006, 22 d'octubre, 7 de novembre. Ampliar l'índex (11 més) »
Abril
Labril és el quart mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Nou!!: Trienni Liberal і Abril · Veure més »
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Nou!!: Trienni Liberal і Absolutisme · Veure més »
Antic Règim
Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
Nou!!: Trienni Liberal і Antic Règim · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Trienni Liberal і Àustria · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Trienni Liberal і Barcelona · Veure més »
Baronia d'Eroles
Escut dels barons d'Eroles La Baronia d'Eroles és una de les baronies històriques del Pallars Jussà, si bé no de les més antigues.
Nou!!: Trienni Liberal і Baronia d'Eroles · Veure més »
Bernardo Mozo de Rosales
Bernardo Mozo de Rosales (Sevilla, 20 d'agost de 1762 - Agen, 4 de juliol de 1832) va ser un polític espanyol.
Nou!!: Trienni Liberal і Bernardo Mozo de Rosales · Veure més »
Carbonaris
Bandera dels carbonaris italians Placa commemorativa de l'execució dels carbonaris Angelo Targhini i Leonida Montanari (1825, Piazza del Popolo, Roma). Els carbonaris foren els membres d'una societat secreta italiana fundada a Nàpols durant els primers anys del sobre valors patriòtics i liberals.
Nou!!: Trienni Liberal і Carbonaris · Veure més »
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Nou!!: Trienni Liberal і Carlisme · Veure més »
Cent Mil Fills de Sant Lluís
Els Cent Mil Fills de Sant Lluís fou un exèrcit enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), com a resposta a la petició d'ajuda que feu Ferran VII al Congrés de Verona perquè fos restaurat com a monarca absolut.
Nou!!: Trienni Liberal і Cent Mil Fills de Sant Lluís · Veure més »
Congrés de Verona
El Congrés de Verona fou una reunió celebrada a Verona el 1822 (de l'octubre al desembre) de les potències conservadores conegudes com a Santa Aliança (Àustria, Rússia, Prússia, Anglaterra, Regne de Sardenya, Toscana, Nàpols, Mòdena i Parma), que va tenir un gran efecte a diversos països europeus.
Nou!!: Trienni Liberal і Congrés de Verona · Veure més »
Constitució Espanyola de 1812
1.
Nou!!: Trienni Liberal і Constitució Espanyola de 1812 · Veure més »
Desamortitzacions espanyoles
vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.
Nou!!: Trienni Liberal і Desamortitzacions espanyoles · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Trienni Liberal і Espanya · Veure més »
Eusebio de Bardaxí y de Azara
Eusebio de Bardaxí y de Azara (Graus, 19 de desembre de 1776 - Huete, 7 de març de 1842) fou un advocat, diplomàtic i polític aragonès.
Nou!!: Trienni Liberal і Eusebio de Bardaxí y de Azara · Veure més »
Evaristo Fernández de San Miguel
Evaristo Fernández de San Miguel y Valledor (Gijón, 26 d'octubre de 1785 - Madrid, 29 de maig de 1862) fou un noble, militar, polític i historiador asturià, duc de San Miguel.
Nou!!: Trienni Liberal і Evaristo Fernández de San Miguel · Veure més »
Evaristo Pérez de Castro
Evaristo Pérez de Castro y Brito (Valladolid, 1778 - Madrid, 28 de novembre de 1849) va ser un polític espanyol, secretari d'Estat (1820-1821) i president del Consell de Ministres (1838-1840), Gran Creu de l'Orde de Carles III.
Nou!!: Trienni Liberal і Evaristo Pérez de Castro · Veure més »
Exèrcit
Països per nombre de soldats actius (2009) L'exèrcit (llatí exercitus, 'exercici', i després 'exercici militar') és un grup d'individus armats i organitzats destinats a fer la guerra o altres tasques de caràcter bèl·lic, generalment al servei d'un estat.
Nou!!: Trienni Liberal і Exèrcit · Veure més »
Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).
Nou!!: Trienni Liberal і Ferran VII d'Espanya · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Trienni Liberal і Francès · Veure més »
Francisco Martínez de la Rosa
Francisco de Paula Martínez de la Rosa Berdejo Gómez y Arroyo (Granada, 10 de març del 1787 - Madrid, 7 de febrer de 1862) fou un poeta, polític i dramaturg espanyol i president del consell de Ministres d'Espanya (1834-1835).
Nou!!: Trienni Liberal і Francisco Martínez de la Rosa · Veure més »
Guàrdia Reial
La Guàrdia Reial és una unitat de les Forces Armades d'Espanya al servei del rei d'Espanya i formada per forces de l'Exèrcit de Terra, l'Armada, Exèrcit de l'Aire i Cossos Comuns de les FAS.
Nou!!: Trienni Liberal і Guàrdia Reial · Veure més »
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Nou!!: Trienni Liberal і Guerra del Francès · Veure més »
Guerrilla
La guerra de guerrilles, genuïnament dita guerra de partides i antigament guerra guerrejada, és un tipus de confrontació en què uns escamots irregulars, és a dir, no professionals, dirigeixen petites i ràpides accions de combat contra un exèrcit, policia o, de vegades, altres forces insurgents.
Nou!!: Trienni Liberal і Guerrilla · Veure més »
Hisenda
Hom denomina hisenda una finca agrícola, heretat, de grans dimensions, generalment una explotació de caràcter latifundista, amb un nucli d'habitatges, normalment d'alt valor arquitectònic.
Nou!!: Trienni Liberal і Hisenda · Veure més »
Jaume Creus i Martí
Jaume Creus i Martí (Mataró, 1760 — Tarragona, 1825) fou un religiós i polític català.
Nou!!: Trienni Liberal і Jaume Creus i Martí · Veure més »
Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga
Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga (Talarn, Pallars Jussà, 1784 - Daimiel, Ciudad Real, 22 d'agost de 1825) fou un aristòcrata i militar català, baró d'Eroles i quart marquès de La Cañada-Ibáñez.
Nou!!: Trienni Liberal і Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga · Veure més »
José Gabriel de Silva-Bazán
José Gabriel de Silva-Bazán y Waldstein (Madrid, 18 de març de 1782 - 4 de novembre de 1839), X marquès de Santa Cruz de Mudela, gran d'Espanya, cavaller de l'Orde del Toisó d'Or des de 1821, cavaller de l'Orde de Carles III, comanador de l'Orde de Calatrava, va ser un noble, polític, militar i diplomàtic espanyol.
Nou!!: Trienni Liberal і José Gabriel de Silva-Bazán · Veure més »
La Seu d'Urgell
La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell.
Nou!!: Trienni Liberal і La Seu d'Urgell · Veure més »
Las Cabezas de San Juan
Las Cabezas de San Juan és una localitat de la província de Sevilla, Andalusia, Espanya.
Nou!!: Trienni Liberal і Las Cabezas de San Juan · Veure més »
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Nou!!: Trienni Liberal і Liberalisme · Veure més »
Lluís Antoni de França
Lluís Antoni de Artois, duc d'Angulema. Corona de Lluis Antoni com a delfí de França (1824), foto de 1906. Lluís (XIX) de França (en francès Louis-Antoine de France) (Versalles 6 d'agost de 1775 - Görz Àustria, 3 de juny de 1844).
Nou!!: Trienni Liberal і Lluís Antoni de França · Veure més »
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Nou!!: Trienni Liberal і Londres · Veure més »
Maçoneria
Detall de pedres rejuntades d'un mur de maçoneria a Toucy, França La maçoneria o mamposteria és un tipus d'obra de construcció realitzada amb pedra, maons o altres elements de la construcció que es disposen en sec o es lliguen entre ells amb materials de cohesió com l'argamassa o el morter.
Nou!!: Trienni Liberal і Maçoneria · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Trienni Liberal і Madrid · Veure més »
Milícia nacional
Milícia de Martin Miguel de Güemes. La milícia nacional fou una organització de ciutadans armats, diferent de l'Exèrcit o els cossos de policia, i similar a les que amb els noms de guàrdia nacional, milícia urbana o guàrdia cívica van tenir protagonisme en les grans revolucions liberals europees i americanes.
Nou!!: Trienni Liberal і Milícia nacional · Veure més »
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Nou!!: Trienni Liberal і Monarca · Veure més »
Monarquia parlamentària
Estats amb monarquia parlamentàriaLa monarquia parlamentària és el sistema de govern comú en moltes democràcies occidentals actuals en el qual el rei o monarca exerceix la funció de cap d'estat sota el control del poder legislatiu (parlament) i del poder executiu (govern).
Nou!!: Trienni Liberal і Monarquia parlamentària · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Trienni Liberal і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: Trienni Liberal і Pirineus · Veure més »
Plaça Major (Madrid)
La plaça Major de Madrid està situada en el centre de la ciutat, a pocs metres de la Puerta del Sol i de la plaça de la Vila, al costat del carrer Major.
Nou!!: Trienni Liberal і Plaça Major (Madrid) · Veure més »
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Trienni Liberal і Prússia · Veure més »
Premsa
La premsa agafant declaracions a un polític. La premsa són els elements dels mitjans de comunicació de massa que difonen notícies al públic general.
Nou!!: Trienni Liberal і Premsa · Veure més »
Rafael del Riego
Rafael del Riego i Flórez (Tuña, Tinéu, Astúries, 9 d'abril de 1784 - Madrid, 7 de novembre de 1823) va ser un general i polític liberal espanyol.
Nou!!: Trienni Liberal і Rafael del Riego · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Trienni Liberal і Rússia · Veure més »
Regència d'Urgell
La Regència d'Urgell fou un organisme de govern dels reialistes, revoltats contra el règim constitucional, instituït a la Seu d'Urgell després de la presa d'aquesta ciutat per Antonio Marañón, el Trapense (juliol del 1822).
Nou!!: Trienni Liberal і Regència d'Urgell · Veure més »
Republicanisme
''La llibertat guiant al poble'' d'Eugène Delacroix, al·legoria republicana de la revolta i el seu lema ''Liberté, égalité, fraternité'' El republicanisme és la ideologia que propugna governar una nació com una república, és a dir, com una «cosa pública» o un afer que competeix a tota la ciutadania i no tan sols a una determinada classe social o a unes elits.
Nou!!: Trienni Liberal і Republicanisme · Veure més »
Revolta de la Guàrdia Reial
La revolta de la Guàrdia Reial va ser un intent de cop d'estat protagonitzat el 1822 pels granaders de la Guàrdia Reial destinat a deposar el Govern d'Espanya de caràcter constitucionalista i possibilitar la Restauració absolutista a Espanya.
Nou!!: Trienni Liberal і Revolta de la Guàrdia Reial · Veure més »
Santa Aliança
La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països amb monarques absoluts (Àustria, Prússia i Rússia), els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals per tal d'erradicar tots els focus liberals dels països monàrquics i absolutistes.
Nou!!: Trienni Liberal і Santa Aliança · Veure més »
Separació de poders
Il·lustració de la separació dels poders estatals dels religiosos de 1985 a França La separació de poders és un principi que estableix que els poders d'un govern sobirà han d'estar dividits entre dues o més entitats fortament independents, així doncs, prevenint que una persona o un grup tingui massa poder.
Nou!!: Trienni Liberal і Separació de poders · Veure més »
Sobirania nacional
La sobirania nacional és un concepte que dona tot el poder a la nació, és a dir, a la ciutadania.
Nou!!: Trienni Liberal і Sobirania nacional · Veure més »
Societat de l'anell
La Societat de l'anell va ser el nom pel què es va conèixer la societat secreta Los Amigos de la Constitución, de caràcter polític que va existir a Espanya durant el trienni constitucional (1820-1823), sent els seus membres coneguts com els anilleros.
Nou!!: Trienni Liberal і Societat de l'anell · Veure més »
Societat secreta
Sun Yat-sen a Singapur, juntament amb membres de la societat secreta Tongmenghui. Una societat secreta és una organització que requereix que els seus membres amaguen certes activitats, com els ritus d'iniciació per als candidats, els seus objectius, o fins i tot l'existència mateixa de la societat.
Nou!!: Trienni Liberal і Societat secreta · Veure més »
1 de gener
El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Trienni Liberal і 1 de gener · Veure més »
15 d'agost
El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Trienni Liberal і 15 d'agost · Veure més »
1820
Sense descripció.
Nou!!: Trienni Liberal і 1820 · Veure més »
1822
Sense descripció.
Nou!!: Trienni Liberal і 1822 · Veure més »
1823
Sense descripció.
Nou!!: Trienni Liberal і 1823 · Veure més »
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Nou!!: Trienni Liberal і 2006 · Veure més »
22 d'octubre
El 22 d'octubre és el dos-cents noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Trienni Liberal і 22 d'octubre · Veure més »
7 de novembre
El 7 de novembre o 7 de santandria és el tres-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dotzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Trienni Liberal і 7 de novembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Trienni Constitucional, Trienni constitucional, Trienni liberal.
