Accés més ràpid que el navegador!
110 les relacions: Acoblament de marea, Ajustament postglacial, Amèrica del Sud, Antic Egipte, Any anomalístic, Any còsmic, Any civil, Any de traspàs, Any draconític, Any fiscal, Any llum, Any platònic, Any sideri, Any tròpic, Any zero, Astrònom, Astrofísica, Astronomia, Attosegon, Babilònia, Bienni, Calendari, Calendari egipci, Calendari gregorià, Calendari hebreu, Calendari julià, Calendari lunar, Calendari musulmà, Calendari solar, Calendari xinès, Concili de Trento, Constantí I el Gran, Dècada, Desembre, Dia, Dimoni, Eclipsi, Efecte Poynting-Robertson, Equinocci, Europa, Galàxia, Gravetat, Gregori XIII, Imperi Romà, Institut d'Estudis Catalans, Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia, Júpiter (planeta), Juli Cèsar, Juny, Litúrgia, ..., Lluna, Lustre, Mahoma, Mallorca, Març, Mart (planeta), Mercuri (planeta), Mes, Metó (astrònom), Miguel de Cervantes Saavedra, Mil·lenni, Neptú (planeta), Nodes de la Lluna, Nombre enter, Olivera, Ona gravitacional, Organització Internacional per a l'Estandardització, País Valencià, Papa, Pasqua (festivitat), Pere el Cerimoniós, Periheli, Planeta, Precessió, Precessió dels equinoccis, Primavera, Primer Concili de Nicea, Principat de Catalunya, Pujada del nivell del mar, Rússia, Regne d'Aragó, Revolució d'Octubre de 1917, Santoral, Saturn (planeta), Sírius, Segle, Segon, Setembre, Sexenni, Silèsia prussiana, Sistema horari de 24 hores, Sistema Internacional d'Unitats, Sol, Soviet, Tarragona, Teoria del caos, Teresa de Jesús, Terra, Timeu de Tauromènion, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Universitat de Salamanca, Urà (planeta), Vent solar, Venus (planeta), Verola, William Shakespeare, 15 d'octubre, 1582, 325, 4 d'octubre. Ampliar l'índex (60 més) »
Acoblament de marea
Dos cossos orbitant al voltant d'un central (vermell). El més proper està acoblat, mentre el més llunyà no ho està. Lacoblament de marea és la causa que la cara d'un objecte astronòmic estigui fixada apuntant a un altre, tal com la cara visible de la Lluna està sempre apuntant a la Terra.
Nou!!: Any і Acoblament de marea · Veure més »
Ajustament postglacial
Model d'ajustament post-glacial: les zones en vermell estan augmentant a causa de l'eliminació de les capes de gel, mentre que les zones blaves estan disminuint a causa de la reomplerta de les conques oceàniques, un cop les capes de gel s'han fosquan les capes de gel fos. Lajustament postglacial (o ajustament isostàtic) és l'elevació de masses terrestres que havien estat pressionades per l'enorme pes dels casquets glacials durant l'últim període glacial, per mitjà d'un procés conegut com a depressió isostàtica.
Nou!!: Any і Ajustament postglacial · Veure més »
Amèrica del Sud
LAmèrica del Sud, segons el model continental ibèric, és un subcontinent d'Amèrica travessat per l'equador terrestre.
Nou!!: Any і Amèrica del Sud · Veure més »
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Nou!!: Any і Antic Egipte · Veure més »
Any anomalístic
Es denomina any anomalístic al temps transcorregut entre dos passos consecutius d'un planeta pel seu periheli.
Nou!!: Any і Any anomalístic · Veure més »
Any còsmic
Un any galàctic, també conegut com a any còsmic, és el període que triga el sistema solar a fer una òrbita al voltant del centre de la Via Làctia.
Nou!!: Any і Any còsmic · Veure més »
Any civil
Un any civil és el que té un nombre enter de dies civils.
Nou!!: Any і Any civil · Veure més »
Any de traspàs
Un any de traspàs, any bixest (es pronuncia com clixé o guixer) o any bissextil és un any civil que té un dia més que els anys comuns, és a dir, té 366 dies.
Nou!!: Any і Any de traspàs · Veure més »
Any draconític
Un any draconític o any d'eclipsis és el temps que transcorre entre dos passos successius del Sol per un node de l'òrbita lunar.
Nou!!: Any і Any draconític · Veure més »
Any fiscal
Un any fiscal o any financer és un període de 12 mesos utilitzat per calcular informes financers anuals en negocis i altres organitzacions.
Nou!!: Any і Any fiscal · Veure més »
Any llum
La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.
Nou!!: Any і Any llum · Veure més »
Any platònic
pol sud durant un any platònic, amb indexació dels anys. En astronomia, un any platònic (conegut en astronomia com gran any o cicle equinocial) és el període que triga la precessió de la Terra en fer una volta completa: dura 25776 anys, El valor actual del desplaçament és de 50.290966 "per any, o al voltant de 1 ° cada 71.6 anys.
Nou!!: Any і Any platònic · Veure més »
Any sideri
Un any sideri és el temps que la Terra triga a fer un gir exacte, és a dir, 360°: un any sideri comença en el moment en què el Sol, la Terra i un estel llunyà estan en línia recta, i acaba quan -després de fer una volta al Sol- els mateixos tres astres tornen a estar alineats.
Nou!!: Any і Any sideri · Veure més »
Any tròpic
Variacions de la longitud mitjana del Sol lang.
Nou!!: Any і Any tròpic · Veure més »
Any zero
Lany zero és una convenció en la historiografia, ja que no existeix ni en el calendari gregorià ni en el julià.
Nou!!: Any і Any zero · Veure més »
Astrònom
Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.
Nou!!: Any і Astrònom · Veure més »
Astrofísica
L'LMC N 63A del romanent de supernova capturat en longituds d'ona de raigs X (blau), òptica (verd) i de ràdio (vermell). La resplendor de raigs X prové del material escalfat a uns deu milions de graus centígrads per una ona de xoc generada per l'explosió de la supernova. L'astrofísica és la branca de la física que estudia l'Univers i els cossos que conté, com ara els estels i les reaccions nuclears que es produeixen al seu interior, les galàxies, els forats negres, els púlsars, les estrelles de neutrons i el medi interestel·lar en general.
Nou!!: Any і Astrofísica · Veure més »
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Nou!!: Any і Astronomia · Veure més »
Attosegon
Un attosegon és una unitat del Sistema Internacional d'Unitats de temps igual a 10−18 d'un segon (una trilionèssima d'un segon).
Nou!!: Any і Attosegon · Veure més »
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Nou!!: Any і Babilònia · Veure més »
Bienni
Un bienni és un període equivalent a dos anys.
Nou!!: Any і Bienni · Veure més »
Calendari
El calendari (del llatí calenda) és una taula d'ordenació temporal per a l'organització de les activitats d'una societat.
Nou!!: Any і Calendari · Veure més »
Calendari egipci
Segons algunes evidències històriques, el calendari egipci fou el primer calendari solar.
Nou!!: Any і Calendari egipci · Veure més »
Calendari gregorià
Gregori XIII El calendari gregorià, també conegut com a calendari occidental o calendari cristià, és el calendari civil acceptat internacionalment com a referent.
Nou!!: Any і Calendari gregorià · Veure més »
Calendari hebreu
El calendari hebreu o calendari jueu és un calendari lunisolar, és a dir, que es basa tant en el cicle de la Terra al voltant de Sol (any), com en el de la Lluna al voltant de la Terra (mes).
Nou!!: Any і Calendari hebreu · Veure més »
Calendari julià
El calendari julià, proposat per Juli Cèsar a l'AUC 708 (46 aC), fou una reforma del calendari romà.
Nou!!: Any і Calendari julià · Veure més »
Calendari lunar
Calendari lunar en anglès per al 2020 Un calendari lunar és un tipus de calendari basat en els cicles mensuals de les fases de la Lluna (mesos sinòdics), en contrast amb els calendaris solars, en què els cicles anuals es basen només directament en l'any solar.
Nou!!: Any і Calendari lunar · Veure més »
Calendari musulmà
El calendari musulmà, calendari islàmic o calendari de l'Hègira (taqwīm-e hejri-ye qamari) és el calendari utilitzat en el món musulmà (a vegades en paral·lel amb el calendari gregorià) que determina les dates assenyalades de la religió islàmica.
Nou!!: Any і Calendari musulmà · Veure més »
Calendari solar
El calendari solar és aquell calendari els dies del qual indiquen la posició de la Terra en la seva revolució entorn del Sol.
Nou!!: Any і Calendari solar · Veure més »
Calendari xinès
El calendari xinès (農曆 en xinès tradicional i 农历 en xinès simplificat) és el calendari emprat a la Xina fins a l'any 1911, que és lunisolar a diferència del calendari gregorià, que és solar.
Nou!!: Any і Calendari xinès · Veure més »
Concili de Trento
Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.
Nou!!: Any і Concili de Trento · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Any і Constantí I el Gran · Veure més »
Dècada
Una dècada o un decenni és un període o espai de temps de deu anys.
Nou!!: Any і Dècada · Veure més »
Desembre
Desembre a ''Les molt riques hores del Duc de Berry'' (principis del segle XV). El desembre o nadal (en alguerès) és el dotzè i l'últim mes de l'any del calendari gregorià que té 31 dies.
Nou!!: Any і Desembre · Veure més »
Dia
asteca, de la Pedra del Sol. Un dia o jorn és el període que tarda el planeta Terra a girar 360° sobre el seu eix.
Nou!!: Any і Dia · Veure més »
Dimoni
Expulsió de Satanàs del cel Un dimoni és un esperit sobrenatural.
Nou!!: Any і Dimoni · Veure més »
Eclipsi
Fotografia de la corona solar durant l'eclipsi solar total a França, 1999 Un eclipsi o eclipse és un fenomen astronòmic que es produeix quan un objecte celestial es mou a través de l'ombra d'un altre.
Nou!!: Any і Eclipsi · Veure més »
Efecte Poynting-Robertson
L'efecte Poynting-Robertson és un procés pel qual les partícules de pols interestel·lar es mouen lentament en espiral cap al Sol per causa de la radiació solar.
Nou!!: Any і Efecte Poynting-Robertson · Veure més »
Equinocci
Lequinocci és cadascun dels dos moments de l'any en què el Sol, en el seu camí per l'eclíptica, travessa l'equador celeste.
Nou!!: Any і Equinocci · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Any і Europa · Veure més »
Galàxia
anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.
Nou!!: Any і Galàxia · Veure més »
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Nou!!: Any і Gravetat · Veure més »
Gregori XIII
Gregori XIII (1502-1585), nascut Ugo Boncompagni, va ser Papa entre 1572 i 1585.
Nou!!: Any і Gregori XIII · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Any і Imperi Romà · Veure més »
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Nou!!: Any і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »
Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia
L'Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia (en anglès, amb les sigles: NIST de National Institute of Standards and Technology), que s'anomenava entre 1901 i 1988 Oficina Nacional de Normes (NBS de National Bureau of Standards), és una agència de l'Administració de Tecnologia del Departament de Comerç dels Estats Units.
Nou!!: Any і Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia · Veure més »
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Nou!!: Any і Júpiter (planeta) · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Any і Juli Cèsar · Veure més »
Juny
El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Nou!!: Any і Juny · Veure més »
Litúrgia
200x200px La litúrgia és el culte públic habitual que realitza un grup religiós.
Nou!!: Any і Litúrgia · Veure més »
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Nou!!: Any і Lluna · Veure més »
Lustre
Un lustre o quinquenni és un període que dura cinc anys.
Nou!!: Any і Lustre · Veure més »
Mahoma
Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.
Nou!!: Any і Mahoma · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Any і Mallorca · Veure més »
Març
Març és el tercer mes de l'any al Calendari Gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Any і Març · Veure més »
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Nou!!: Any і Mart (planeta) · Veure més »
Mercuri (planeta)
Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.
Nou!!: Any і Mercuri (planeta) · Veure més »
Mes
Un mes és cada un dels dotze períodes d'entre vint-i-vuit i trenta-un dies en què es divideix l'any.
Nou!!: Any і Mes · Veure més »
Metó (astrònom)
Metó d'Atenes (en grec antic Méton) fou un matemàtic, astrònom, astròleg, geòmetra, i enginyer grec que va viure a Atenes al segle V aC.
Nou!!: Any і Metó (astrònom) · Veure més »
Miguel de Cervantes Saavedra
Miguel de Cervantes SaavedraA la seva signatura apareixia «Cerbantes» amb b, però se'l coneix amb l'ortografia «Cervantes», utilitzada pels impressors de les seves obres.
Nou!!: Any і Miguel de Cervantes Saavedra · Veure més »
Mil·lenni
Un mil·lenni és una unitat de temps, equivalent a un període de 1000 anys consecutius.
Nou!!: Any і Mil·lenni · Veure més »
Neptú (planeta)
Neptú és el vuitè i últim planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Nou!!: Any і Neptú (planeta) · Veure més »
Nodes de la Lluna
La Terra i la Lluna tenen plànols d'òrbita amb 5° de diferència d'inclinació, cosa que genera els nodes lunars. Els nodes de la Lluna són els dos punts en què l'òrbita de la Lluna atravessa l'eclíptica.
Nou!!: Any і Nodes de la Lluna · Veure més »
Nombre enter
Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.
Nou!!: Any і Nombre enter · Veure més »
Olivera
Lolivera (Olea europaea L., del llatí oleum, 'oli', i Europaeus, 'd'Europa') és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.
Nou!!: Any і Olivera · Veure més »
Ona gravitacional
Representació de l'ona gravitacional generada per dues estrelles de neutrons en òrbita recíproca. En física, les ones gravitacionals són definides com a deformacions de l'espaitemps, creades per l'acceleració d'una massa en aquest, que es propaguen en forma d'ones a la velocitat de la llum.
Nou!!: Any і Ona gravitacional · Veure més »
Organització Internacional per a l'Estandardització
L'Organització Internacional per a l'Estandardització (International Organization for Standardization en anglès, coneguda com a ISO pel prefix grec que significa igual) és una organització no governamental que es compon per diferents representants d'organismes de normalització de més de 150 països.
Nou!!: Any і Organització Internacional per a l'Estandardització · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Any і País Valencià · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Any і Papa · Veure més »
Pasqua (festivitat)
La Pasqua és un terme religiós que procedeix del llatí páscae, i aquest prové del grec paskha format a partir de l'hebreu pésakh (que significa "pas").
Nou!!: Any і Pasqua (festivitat) · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Any і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Periheli
Al present esquema el '''perigeu''' és designat per la lletra '''F ''' El periheli (del grec peri.
Nou!!: Any і Periheli · Veure més »
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Nou!!: Any і Planeta · Veure més »
Precessió
Precessió i nutació d'una baldufa Precessió d'un giroscopi Rotació (verd), precessió (blau) i nutació (vermell) de la Terra La precessió és el moviment harmònic que efectua l'eix de rotació d'un sòlid no esfèric sotmès a forces exteriors.
Nou!!: Any і Precessió · Veure més »
Precessió dels equinoccis
'''Precessió''' de l'eix de la Terra La precessió dels equinoccis és la rotació que efectua el pol nord celeste al voltant del pol de l'eclíptica, en sentit retrògrad, en 25.780 anys.
Nou!!: Any і Precessió dels equinoccis · Veure més »
Primavera
Naixement d'una flor a la primavera La primavera és una de les quatre estacions de les zones temperades.
Nou!!: Any і Primavera · Veure més »
Primer Concili de Nicea
El primer concili de Nicea fou el primer concili ecumènic celebrat l'any 325 a Nicea, una ciutat de l'Àsia Menor, convocat per l'emperador Constantí.
Nou!!: Any і Primer Concili de Nicea · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Any і Principat de Catalunya · Veure més »
Pujada del nivell del mar
Les observacions per satèl·lit de l'augment del nivell del mar entre 1993 i 2021. Les mesures del nivell del mar mostren que la pujada del nivell del mar mundial actual va començar a principis del.
Nou!!: Any і Pujada del nivell del mar · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Any і Rússia · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Any і Regne d'Aragó · Veure més »
Revolució d'Octubre de 1917
La Revolució d'octubre de 1917, va ser un episodi de la història de Rússia on es va portar a terme una revolució liderada per Lenin i el partit bolxevic, que estava basada en les idees de Karl Marx i que marcà el començament d'una onada de revolucions comunistes al llarg del.
Nou!!: Any і Revolució d'Octubre de 1917 · Veure més »
Santoral
El santoral és el calendari litúrgic que indica la data en la qual se celebren les festivitats en honor d'un sant o una altra figura religiosa.
Nou!!: Any і Santoral · Veure més »
Saturn (planeta)
Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.
Nou!!: Any і Saturn (planeta) · Veure més »
Sírius
Sírius (α Canis Majoris / α CMa) és l'estel més brillant del cel nocturn.
Nou!!: Any і Sírius · Veure més »
Segle
Un segle és un període de cent anys.
Nou!!: Any і Segle · Veure més »
Segon
Un rellotge atòmic del 1997 a Alemanya. El segon (s) és una unitat de temps i una de les set unitats base del Sistema Internacional.
Nou!!: Any і Segon · Veure més »
Setembre
Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.
Nou!!: Any і Setembre · Veure més »
Sexenni
Sexenni és un grup de música català creat l'any 2019.
Nou!!: Any і Sexenni · Veure més »
Silèsia prussiana
La terra reial de Silèsia fins al 1742 (pintat en cian) i la província de Silèsia des de 1815 (marcada en vermell), superposada amb les fronteres internacionals modernes La Silèsia Prussiana o Província de Silèsia (Provinz Schlesien) fou una de les províncies del Regne de Prússia existent des de 1815 fins a 1919.
Nou!!: Any і Silèsia prussiana · Veure més »
Sistema horari de 24 hores
El sistema horari de 24 hores divideix el dia en vint-i-quatre hores idèntiques, de manera que dotze corresponen al dia i dotze a la nit, tant en mitjans escrits, com en l'argot militar o tècnic i menys en l'oral.
Nou!!: Any і Sistema horari de 24 hores · Veure més »
Sistema Internacional d'Unitats
Estats Units. El Sistema Internacional d'Unitats, abreujat SI (del francès Système international d'unités) és el sistema d'unitats més utilitzat al món, tant en ciència com a la vida diària (comerç), i és l'evolució del sistema mètric decimal.
Nou!!: Any і Sistema Internacional d'Unitats · Veure més »
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Nou!!: Any і Sol · Veure més »
Soviet
Un soviet o sòviet (en rus, сове́т, pronunciat; en català significa 'consell') és una assemblea.
Nou!!: Any і Soviet · Veure més »
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Nou!!: Any і Tarragona · Veure més »
Teoria del caos
En matemàtiques i en física, la teoria del caos tracta el comportament de determinats sistemes dinàmics no lineals que, sota certes condicions, presenten un fenomen conegut com a caos, que es caracteritza especialment per la sensibilitat a les condicions inicials, és a dir, que un petit canvi en les condicions inicials del sistema dona lloc a una evolució posterior molt diferent.
Nou!!: Any і Teoria del caos · Veure més »
Teresa de Jesús
Teresa de Cepeda y Ahumada (Gotarrendura, Regne de Castella, 28 de març 1515 - Alba de Tormes, 4/15 d'octubre de 1582Morí en una hora de la nit del 4 al 15 d'octubre de 1582, la nit de la transició del calendari julià al gregorià a Espanya.), també coneguda com a Santa Teresa de Jesús o Santa Teresa d'Àvila, fou una monja carmelita, reformadora de l'orde carmelita amb la fundació de les carmelites descalces i els carmelites descalços i autora d'obres de gran valor teològic, místic i literari.
Nou!!: Any і Teresa de Jesús · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Nou!!: Any і Terra · Veure més »
Timeu de Tauromènion
Timeu (Timaeus; Tauromènion, Sicília, vers el 352 aC - 256 aC) fou un cèlebre historiador sicilià.
Nou!!: Any і Timeu de Tauromènion · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Any і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
Universitat de Salamanca
La Universitat de Salamanca, situada a la ciutat del mateix nom, és la universitat més antiga d'Espanya i una de les més antigues d'Europa.
Nou!!: Any і Universitat de Salamanca · Veure més »
Urà (planeta)
Urà és el setè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Nou!!: Any і Urà (planeta) · Veure més »
Vent solar
plasma del vent solar arribant a l'heliopausa El vent solar és un flux de partícules carregades (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera exterior del Sol, la corona solar.
Nou!!: Any і Vent solar · Veure més »
Venus (planeta)
Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Nou!!: Any і Venus (planeta) · Veure més »
Verola
Micrografia electrònica del virus de la verola. La verola o pigota (en llatí variola o variola vera) fou una malaltia infecciosa greu i contagiosa que en alguns casos podia causar la mort.
Nou!!: Any і Verola · Veure més »
William Shakespeare
William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, batejat el 26 d'abril de 1564 del calendari juliàLa data de naixement és desconeguda. Els registres de la parròquia d'Stratford certifiquen que fou batejat el dia 26 d'abril de 1564, segons el calendari julià.(Lee 1901, pàg.8). Sidney Lee assenyala la data del seu naixement el dia 22 o 23 d'abril, basant-se en el fet que el bateig solia dur-se a terme en el termini de tres dies des del naixement. A partir d'aquesta elucubració i del factor estètic de la coincidència entre el dia i mes de naixement i els de defunció, es va estendre l'hàbit de considerar el 23 d'abril de 1564 com a data de naixement de Shakespeare. (Schoenbaum 1987, pàg. 25). - 23 d'abril de 1616 del calendari julià; 3 de maig de 1616 del calendari gregorià)Les dates segueixen el calendari julià, usat a Anglaterra al naixement de Shakespeare.
Nou!!: Any і William Shakespeare · Veure més »
15 d'octubre
El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Any і 15 d'octubre · Veure més »
1582
Llinda d'una casa de Santa Pau El 1582 (MDLXXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.
Nou!!: Any і 1582 · Veure més »
325
El 325 (CCCXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Any і 325 · Veure més »
4 d'octubre
El 4 d'octubre és el dos-cents setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Any і 4 d'octubre · Veure més »
