Accés més ràpid que el navegador!
79 les relacions: Acròpoli, Afrodita, Anthas, Antiga Atenes, Antiga Corint, Apol·lo, Aqueus, Arat de Sició, Argos, Atena, Àrtemis, Àtica, Batalla d'Artemísion, Batalla de les Termòpiles (480 aC), Batalla de Mícale, Batalla de Platea, Batalla de Salamina, Catàleg de les naus, Cària, Cleòmenes III, Cleònim d'Esparta, Constel·lació del Cotxer, Demetri Poliorceta, Demos, Diomedes (fill de Tideu), Doris (grup humà), Edat mitjana, Epidaure, Esparta, Esteve de Bizanci, Estoa, Estrabó, Etra (filla de Piteu), Febe (sobrenom), Fedra, Font Hipocrene, Fundació Bernat Metge, Golf Sarònic, Guerra d'independència de Grècia, Guerra de Corint, Guerra del Peloponnès, Halicarnàs, Hefest, Hel·lenització de la toponímia de l'estat grec, Heròdot, Hermes, Hipòlit, Històries (Heròdot), Homer, Horus, ..., Ioannis Kapodístrias, Isis, Jònia, Lliga Aquea, Magna Grècia, Mindos, Muses, Museu Arqueològic Nacional d'Atenes, Orestes (mitologia), Paestum, Pan (mitologia), Pausànias (geògraf), Pèlops, Pelòpides, Peloponès, Piteu (rei), Plutarc de Queronea, Posidó, Regne de Macedònia, Saró, Síbaris, Sel·làsia, Teseu, Trezè (heroi), Tucídides, Unitat perifèrica d'Argòlida, Xenofont, Xerxes I de Pèrsia, Zeus. Ampliar l'índex (29 més) »
Acròpoli
L'Acròpoli d'Atenes La paraula acròpoli (també anomenada acròpolis) prové del ἀκρόπολις ('akrópolis') (formada per ἄκρος ('akros'), 'situat a dalt de tot', i πόλις ('pólis'), 'ciutat').
Nou!!: Trezè і Acròpoli · Veure més »
Afrodita
En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.
Nou!!: Trezè і Afrodita · Veure més »
Anthas
Anthas（en grec antic Ἀνθάς) era el fill de Posidó i Alcione, la filla d'Atles. Era germà d'Hiperes. Els dos germans van fundar dues ciutats anomenades Anthea i Hiperea, i van regnar sobre aquells territoris. Després les dues ciutats es van unir i van prendre el nom de Trezè, on Anthas va regnar. i és suposadament el constructor de la ciutat d'Antheia a Beòcia i també la d'Anthedon, però d'aquesta es diu també que va ser fundada per la nimfa Anthedon. Els descendents d'Anthas van fundar colònies a Cària: Halicarnàs i Mindos. Estrabó però, diu que Halicarnàs va ser fundada pel mateix Anthas. Esteve de Bizanci anomena als habitants d'Halicarnàs, "anthèadas", descendents d'Anthas.
Nou!!: Trezè і Anthas · Veure més »
Antiga Atenes
El Partenó i les restes de l'acròpolis, vestigis de l'antiga Atenes La història d'Atenes representa l'origen de la història de les ciutats europees i de l'Europa actual.
Nou!!: Trezè і Antiga Atenes · Veure més »
Antiga Corint
Corint (en Κόρινθος, Kórinthos) va ser una ciutat estat (polis) ubicada a l'istme de Corint, l'estreta franja de terra que uneix el Peloponnès amb la Grècia continental, a mig camí entre Atenes i Esparta.
Nou!!: Trezè і Antiga Corint · Veure més »
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Nou!!: Trezè і Apol·lo · Veure més »
Aqueus
Combat dels aqueus, Museu Pio-Clementino Els aqueus (Achaei) eren una de les quatre tribus gregues en què els grecs es dividien.
Nou!!: Trezè і Aqueus · Veure més »
Arat de Sició
Arat (Ἄρατος, Aratus; 271 aC-213 aC) fou un cap de la Lliga Aquea nadiu de Sició.
Nou!!: Trezè і Arat de Sició · Veure més »
Argos
La ciutat moderna d'Argos, i una part de l'excavació de l'Argos antiga. Argos (Άργος) és una ciutat de Grècia, a la península del Peloponès, capital del nomós de l'Argòlida.
Nou!!: Trezè і Argos · Veure més »
Atena
Atena o Atenea (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.
Nou!!: Trezè і Atena · Veure més »
Àrtemis
En la mitologia grega, Àrtemis (en Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça, el regne animal, la natura, la vegetació, el part, la cura dels nens i la castedat.
Nou!!: Trezè і Àrtemis · Veure més »
Àtica
L'Àtica (en grec: Αττική, Attikí o Περιφέρεια Αττικής, Periféria Attikís) és una perifèria o regió administrativa de Grècia.
Nou!!: Trezè і Àtica · Veure més »
Batalla d'Artemísion
La batalla d'Artemísion o Artemisi va ser una sèrie de combats navals de tres dies que van tenir lloc durant la segona invasió persa de Grècia.
Nou!!: Trezè і Batalla d'Artemísion · Veure més »
Batalla de les Termòpiles (480 aC)
La batalla de les Termòpiles (grec antic: Μάχη τῶν Θερμοπυλῶν, Makhe ton Thermopilon) fou un enfrontament entre una aliança de ciutats estat gregues, comandada pel rei Leònides I d'Esparta, i l'Imperi Aquemènida de Xerxes I.
Nou!!: Trezè і Batalla de les Termòpiles (480 aC) · Veure més »
Batalla de Mícale
La batalla de Mícale fou una de les dues principals batalles de la Segona guerra mèdica que acabaren amb la invasió de persa de Grècia.
Nou!!: Trezè і Batalla de Mícale · Veure més »
Batalla de Platea
La Batalla de Platea o de Platees va ser la darrera batalla de les Guerres Mèdiques al sud de Grècia.
Nou!!: Trezè і Batalla de Platea · Veure més »
Batalla de Salamina
La Batalla de Salamina Ναυμαχία τῆς Σαλαμῖνος, Naumakhia tes Salaminos) va ser una batalla naval entre les polis gregues i l'Imperi Persa que va tenir lloc el 480 aC als estrets entre el Pireu i l'Illa de Salamina, a prop d'Atenes. La victòria grega va suposar un punt d'inflexió a la Segona Guerra Mèdica que acabaria amb l'eventual derrota persa. El rei Xerxes va contemplar des de la costa com tota la seva flota era destruïda.
Nou!!: Trezè і Batalla de Salamina · Veure més »
Catàleg de les naus
Grècia homèrica El Catàleg de les naus és el nom amb què es coneix un passatge de la Ilíada, d'Homer (Cant II, línies 480-760) que enumera els contingents de l'exèrcit aqueu i els seus cabdills més importants, el nombre de naus que cada un aportava a l'empresa i els indrets que senyorejava a Grècia.
Nou!!: Trezè і Catàleg de les naus · Veure més »
Cària
Cària (en Καρία) era una regió de l'antiguitat situada al sud-oest de l'Àsia Menor.
Nou!!: Trezè і Cària · Veure més »
Cleòmenes III
Cleòmenes III (Cleomenes), fou el 31è rei agida d'Esparta.
Nou!!: Trezè і Cleòmenes III · Veure més »
Cleònim d'Esparta
Cleònim (en llatí Cleonymus, en grec antic Κλεώνυμος) fou fill de Cleòmenes II rei d'Esparta i oncle d'Àreu I. Va ser exclòs del tron a la mort del seu pare l'any 309 aC a causa del seu caràcter violent i tirànic.
Nou!!: Trezè і Cleònim d'Esparta · Veure més »
Constel·lació del Cotxer
El Cotxer (Auriga) és una constel·lació de l'hemisferi nord.
Nou!!: Trezè і Constel·lació del Cotxer · Veure més »
Demetri Poliorceta
Moneda amb l'efígie de Demetri Poliorceta. Demetri Poliorceta, o Demetri l’Assetjador, (Demetrius Poliorcetes) o Demetri I de Macedònia (337 aC-283 aC) fou rei de Macedònia.
Nou!!: Trezè і Demetri Poliorceta · Veure més »
Demos
Pinakia'', tauletes identificatives (nom, cognom, demos) emprades, per exemple, per triar un jurat. Museu de l'Àgora d'Atenes. A l'antiga Atenes, un demos o dem (del grec antic δῆμος) indicava, originalment, un districte o territori; per extensió, també una zona de terreny delimitat.
Nou!!: Trezè і Demos · Veure més »
Diomedes (fill de Tideu)
Estènel i Diomedes. Segons la mitologia grega, Diomedes (en grec antic Διομήδης Diomedes) va ser un rei d'Argos, fill de Tideu i Deípile, una de les filles d'Adrast, i marit d'Egialea.
Nou!!: Trezè і Diomedes (fill de Tideu) · Veure més »
Doris (grup humà)
Soldat «molt armat». Els doris (Δωριεῖς) eren un poble indoeuropeu que va envair Grècia el segle XII aC i s'imposà als aqueus.
Nou!!: Trezè і Doris (grup humà) · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Trezè і Edat mitjana · Veure més »
Epidaure
Epidaure (Epidaurus; gentilici Ἐπιδαύριος, epidauri) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la regió de l'Argòlida, a la costa oriental del Peloponnès.
Nou!!: Trezè і Epidaure · Veure més »
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Nou!!: Trezè і Esparta · Veure més »
Esteve de Bizanci
Esteve de Bizanci o Estèfan de Bizanci (Stephanus Byzantinus) va ser un geògraf i lexicògraf romà d'Orient del.
Nou!!: Trezè і Esteve de Bizanci · Veure més »
Estoa
L'estoa d'Àtal, reconstruïda, a Atenes Estoa (del grec antic στοά, stoá), és la denominació que rep en l'arquitectura grega un pòrtic.
Nou!!: Trezè і Estoa · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Trezè і Estrabó · Veure més »
Etra (filla de Piteu)
Laurent de La Hyre - Teseu i Etra Etra (en grec antic Αἴθρα), d'acord amb la mitologia grega, va ser una filla de Piteu, rei de Trezè i neta de Pèlops.
Nou!!: Trezè і Etra (filla de Piteu) · Veure més »
Febe (sobrenom)
Segons la mitologia grega, Febe (la brillant) fou un sobrenom d'Àrtemis i de Selene.
Nou!!: Trezè і Febe (sobrenom) · Veure més »
Fedra
Fedra (en grec antic Φαίδρα) és la filla de Minos i Pasífae, germana d'Ariadna.
Nou!!: Trezè і Fedra · Veure més »
Font Hipocrene
Romanino, Pegàs i les Muses 1540 La Font Hipocrene (en grec antic Ἱπποκρήνη, "la font del cavall") era una font situada a l'Helicó, prop del bosc sagrat de les muses.
Nou!!: Trezè і Font Hipocrene · Veure més »
Fundació Bernat Metge
La Fundació Bernat Metge és una institució fundada el 1922 sota el patrocini de l'editorial Alpha de Francesc Cambó, que avui forma part de l'Institut Cambó, i que té com a finalitats principals el foment de l'estudi dels clàssics grecs i llatins als Països Catalans i la de crear generacions d'humanistes.
Nou!!: Trezè і Fundació Bernat Metge · Veure més »
Golf Sarònic
El golf Sarònic o golf d'Egina (Saronicus Sinus, Σαρωνικὸς κόλπος) és un golf de la mar Egea entre Àtica i Trezè, fins a l'istme de Corint.
Nou!!: Trezè і Golf Sarònic · Veure més »
Guerra d'independència de Grècia
La Guerra d'independència de Grècia, també coneguda com a Revolució Grega (grec: Ελληνική Επανάσταση, Elliniki Epanastasi; otomà:يونان عصياني; turc: Yunan İsyanı), va ocórrer entre el 1821 i el 1832.
Nou!!: Trezè і Guerra d'independència de Grècia · Veure més »
Guerra de Corint
La Guerra de Corint o Guerra Coríntia va ser un conflicte que es va produir a la Grècia antiga i que va transcórrer entre els anys 395 aC i 387/6.
Nou!!: Trezè і Guerra de Corint · Veure més »
Guerra del Peloponnès
La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.
Nou!!: Trezè і Guerra del Peloponnès · Veure més »
Halicarnàs
Mausoleu de Maussol''', una de les Set Meravelles del Món, Bodrum. Halicarnàs (Halicarnassus, Ἁλικαρνασσός) era una antiga ciutat grega a la costa de l'Àsia Menor (a Cària), al golf Ceràmic (mar Egea), corresponent a l'actual Bodrum.
Nou!!: Trezè і Halicarnàs · Veure més »
Hefest
En la mitologia grega, Hefest (en grec antic Ἥφαιστος Hêfaistos) és fill de Zeus i d'Hera.
Nou!!: Trezè і Hefest · Veure més »
Hel·lenització de la toponímia de l'estat grec
L'estat grec segons les fronteres d'avui en dia D'ençà de la creació del Regne de Grècia el 1832, l'estat grec ha seguit una política dhel·lenització de la toponímia que ha comportat incomptables canvis en els noms de lloc de tot el territori de l'estat.
Nou!!: Trezè і Hel·lenització de la toponímia de l'estat grec · Veure més »
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Nou!!: Trezè і Heròdot · Veure més »
Hermes
En la mitologia grega, Hermes (Hermēs) era el missatger dels Déus olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders.
Nou!!: Trezè і Hermes · Veure més »
Hipòlit
''La mort d'Hipòlit'', de Lawrence Alma-Tadema (1836–1912). A la mitologia grega, Hipòlit (en grec antic Ἱππόλυτος / Hippólutos, d'ἵππος / híppos, 'cavall' i de λύειν / lúein, 'desfermar' o 'deslligar', i que significa 'el desfermador de cavalls'), va ser fill de l'heroi tebà Teseu i de la seva muller Hipòlita, reina de les amazones, o, en una altra versió del mite, fill d'Antíope, germana d'Hipòlita.
Nou!!: Trezè і Hipòlit · Veure més »
Històries (Heròdot)
Les Històries (grec antic: Ἱστορίαι, 'historíai'; de vegades traduït en singular, Història) d'Heròdot és considerada una de les obres bàsiques d'història en la literatura occidental, escrita des del 450 fins al 420 aC en el dialecte jònic del grec clàssic.
Nou!!: Trezè і Històries (Heròdot) · Veure més »
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Nou!!: Trezè і Homer · Veure més »
Horus
A la mitologia egípcia Horus era una de les divinitats més significatives.
Nou!!: Trezè і Horus · Veure més »
Ioannis Kapodístrias
Imatge de Sant Spyridon, lloc on va ser assassinat Ioannis Kapodístrias. Ioannis Kapodístrias (en grec: Ιωάννης Καποδίστριας) (Corfú, 11 de febrer de 1776 - Nàuplia, 9 d'octubre de 1831) va ser diplomàtic de l'Imperi Rus i després el primer cap d'Estat de la Grècia independent.
Nou!!: Trezè і Ioannis Kapodístrias · Veure més »
Isis
Estàtua d'Isis Isis (versió grega; en egipci, Aset) és la deessa de la maternitat i la fertilitat a l'antic Egipte.
Nou!!: Trezè і Isis · Veure més »
Jònia
267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.
Nou!!: Trezè і Jònia · Veure més »
Lliga Aquea
La Lliga Aquea (Κοινὸν τῶν Ἀχαιῶν, Koinón tôn Akhaiôn) fou una federació de polis gregues que va néixer a la regió d'Acaia a primers del i es va estendre a altres polis d'arreu del Peloponnès.
Nou!!: Trezè і Lliga Aquea · Veure més »
Magna Grècia
Magna GrèciaMagna Grècia (Magna Graecia; Megálē Hellás) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.
Nou!!: Trezè і Magna Grècia · Veure més »
Mindos
Ruïnes, suposadament de la ciutat de '''Mindos''', davant de Gümüşlük Mindos (en llatí Myndus, en grec antic Μύνδος) era una colònia dels doris de Trezè a la costa de Cària, a la més al nord de les tres penínsules dòriques, a no gaire distància al nord-oest d'Halicarnàs.
Nou!!: Trezè і Mindos · Veure més »
Muses
Muses, una sosté un pergamí i una altra un instrument musical Les muses o heliconíades són a la mitologia grega les divinitats que inspiren les arts de l'oratòria, el teatre, la dansa i la música.
Nou!!: Trezè і Muses · Veure més »
Museu Arqueològic Nacional d'Atenes
El Museu Arqueològic Nacional d'Atenes (en grec, Εθνικό Αρχαιολογικό Μουσείο) és un museu d'art i arqueologia que es troba a Atenes.
Nou!!: Trezè і Museu Arqueològic Nacional d'Atenes · Veure més »
Orestes (mitologia)
''Orestes perseguit per les Erínies'' de William-Adolphe Bouguereau. Orestes (en grec antic Ὀρέστης), va ser, segons la mitologia grega, un heroi, fill d'Agamèmnon i de Clitemnestra.
Nou!!: Trezè і Orestes (mitologia) · Veure més »
Paestum
Temple d'Atena, abans conegut com a ''temple de Ceres'' Paestum, o Pèstum, (en llatí Paestum, en grec antic Παῖστον) va ser una antiga ciutat de la Lucània prop de la mar Tirrena, a uns 7 km al sud de la desembocadura del Silarus.
Nou!!: Trezè і Paestum · Veure més »
Pan (mitologia)
El déu Pan acompanyat d'un sàtir Pan (en grec Πάν), en la mitologia grega, era el déu dels pastors i dels ramats.
Nou!!: Trezè і Pan (mitologia) · Veure més »
Pausànias (geògraf)
Pausànias o Pausànies (en grec: Παυσανίας) fou un historiador, viatger i geògraf grec que va viure a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli.
Nou!!: Trezè і Pausànias (geògraf) · Veure més »
Pèlops
Pèlops Pèlops i Hipodàmia; Metropolitan Museum, Ciutat de Nova York Pèlops (enΠέλοψ), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Tàntal i de Dione (segons la genealogia més divulgada).
Nou!!: Trezè і Pèlops · Veure més »
Pelòpides
Pelòpides o Pelòpidas (en llatí Pĕlŏpĭdas, en grec antic Πελοπίδας) fou un general i home d'estat tebà, fill d'Hippocle, descendent d'una família noble.
Nou!!: Trezè і Pelòpides · Veure més »
Peloponès
El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.
Nou!!: Trezè і Peloponès · Veure més »
Piteu (rei)
Segons la mitologia grega, Piteu (en Πιτθεύς) va ser un rei de Trezè, fill de Pèlops i d'Hipodamia, i germà de Tiestes, d'Atreu i de Trezè.
Nou!!: Trezè і Piteu (rei) · Veure més »
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Nou!!: Trezè і Plutarc de Queronea · Veure més »
Posidó
En la mitologia grega, Posidó (Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans.
Nou!!: Trezè і Posidó · Veure més »
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Nou!!: Trezè і Regne de Macedònia · Veure més »
Saró
Saró (Saron) fou un mític rei de Trezè, successor d'Altep.
Nou!!: Trezè і Saró · Veure més »
Síbaris
550-510 aC). Síbaris (Sybaris) era una important ciutat de la Magna Grècia a la part occidental del golf de Tàrent, a poca distància de la costa, entre els rius Cratis (o Crati) i Síbaris, segons diu Estrabó.
Nou!!: Trezè і Síbaris · Veure més »
Sel·làsia
Sel·làsia o Selàsia (en llatí Sellasia, en grec antic Σελλασία) era una ciutat de Lacònia, a la vall de l'Oenos, al camí entre Tegea i Argos.
Nou!!: Trezè і Sel·làsia · Veure més »
Teseu
Teseu enfrontant-se a la truja de Cromió. Terracota del 360 aC trobada a l'illa de Melos. Teseu (en grec: Θησεύς, Thesseus) fou un llegendari rei d'Atenes, fill d'Egeu (o de Posidó) i d'Etra.
Nou!!: Trezè і Teseu · Veure més »
Trezè (heroi)
Segons la mitologia grega, Trezè (en Troezen) va ser l'heroi epònim de la ciutat homònima, situada al golf Sarònic.
Nou!!: Trezè і Trezè (heroi) · Veure més »
Tucídides
Bust de Tucídides, Museu Reial d'Ontàrio Tucídides (en Θουκυδίδης; entre 460 i 455 aC – c. 400 aC) va ser un historiador grec i l'autor de la Història de la Guerra del Peloponnès, on explica la guerra que va tenir lloc al entre Esparta i Atenes.
Nou!!: Trezè і Tucídides · Veure més »
Unitat perifèrica d'Argòlida
Argòlida (en grec antic Ἀργολίς) o també Argeia (ἡ Ἀργεία) o simplement districte d'Argos era el territori dominat per la ciutat d'Argos a l'antiga Grècia.
Nou!!: Trezè і Unitat perifèrica d'Argòlida · Veure més »
Xenofont
Xenofont d'Atenes ; c. 430 Strassler i al., 2022-04-20 at the Wayback Machine.
Nou!!: Trezè і Xenofont · Veure més »
Xerxes I de Pèrsia
cuneïforme, atribuïdes a Xerxes I Xerxes I (persa: خشایارشاه, 'Khashayar Shah') (519 aC - 465 aC) fou rei dels reis de l'Imperi persa (xahanxà) del 485 aC al 465 aC.
Nou!!: Trezè і Xerxes I de Pèrsia · Veure més »
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Nou!!: Trezè і Zeus · Veure més »
Redirigeix aquí:
Trezen, Trezene, Trezè (ciutat), Trezènia, Troezen, Troizen, Trozen, Trozene, Trozènia.
