Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Traça (àlgebra lineal)

Índex Traça (àlgebra lineal)

Traça d'una matriu de 4×4 En àlgebra lineal, la traça d'una matriu quadrada A dnxn es defineix com la suma dels elements de la diagonal principal dA, és a dir on aij representa l'element que és a la fila i-èsima i a la columna j-èsima dA.

10 les relacions: Aplicació lineal, Determinant (matemàtiques), Diagonal principal, Escalar, Fórmula de Jacobi, Forma canònica de Jordan, Matriu quadrada, Matriu transposada, Propietat associativa, Valor propi, vector propi i espai propi.

Aplicació lineal

En matemàtiques, una aplicació lineal és un morfisme entre dos espais vectorials que respecta l'operació suma de vectors i la multiplicació escalar definides en aquests espais vectorials, o, en altres paraules que preserven les combinacions lineals.

Nou!!: Traça (àlgebra lineal) і Aplicació lineal · Veure més »

Determinant (matemàtiques)

L'àrea del paral·lelogram és el valor absolut del determinant de la matriu formada pels vectors que representen els costats del paral·lelogram. En matemàtiques, el determinant és una eina molt potent en nombrosos dominis (estudi d'endomorfismes, recerca de valors propis, càlcul diferencial).

Nou!!: Traça (àlgebra lineal) і Determinant (matemàtiques) · Veure més »

Diagonal principal

Diagonal principal (en vermell) En l'àlgebra lineal, la diagonal principal d'una matriu quadrada és la diagonal que va des de la cantonada superior esquerra fins a la cantonada inferior dreta.

Nou!!: Traça (àlgebra lineal) і Diagonal principal · Veure més »

Escalar

Matemàticament, un escalar és un nombre real, complex o racional.

Nou!!: Traça (àlgebra lineal) і Escalar · Veure més »

Fórmula de Jacobi

En càlcul matricial, la fórmula de Jacobi expressa la derivada del determinant d'una matriu (quadrada) A en funció de la seva matriu adjunta i de la seva derivadaː on és la traça de la matriu X. Com a cas especial, De forma equivalent, si representa el diferencial dA, la fórmula general és La següent relació útil connecta la traça amb el determinant de l'exponencial de la matriu associada: La fórmula rep el seu nom del matemàtic Carl Gustav Jacob Jacobi.

Nou!!: Traça (àlgebra lineal) і Fórmula de Jacobi · Veure més »

Forma canònica de Jordan

blocs de Jordan i només tenen diferents de zero els valors de la diagonal (els valors propis) i els que queden immediatament per damunt (aquests valen 1). La resta d'elements de la matriu, fora dels blocs de Jordan, són tots zero (aquí representats amb espais en blanc). La forma canònica de Jordan o forma normal de Jordan és un terme matemàtic utilitzat en àlgebra lineal.

Nou!!: Traça (àlgebra lineal) і Forma canònica de Jordan · Veure més »

Matriu quadrada

Una matriu A d'n per m elements, és una matriu quadrada si el número de files és igual al número de columnes, és a dir, n.

Nou!!: Traça (àlgebra lineal) і Matriu quadrada · Veure més »

Matriu transposada

Exemple de transposició d'una matriu 3×2 Si A denota una matriu de n × m elements: A.

Nou!!: Traça (àlgebra lineal) і Matriu transposada · Veure més »

Propietat associativa

En matemàtiques, l'associativitat o propietat associativa és una propietat que pot tenir una operació binària.

Nou!!: Traça (àlgebra lineal) і Propietat associativa · Veure més »

Valor propi, vector propi i espai propi

imatges els vectors verds. Conserven la mateixa direcció, per tant són vectors propis. El valor propi associat és -1/2 (perquè canvien de sentit i el mòdul és la meitat). En aquest cas particular l'espai propi és l'espai sencer. Figura. 2. En aquesta aplicació lineal el quadre de la Mona Lisa, es transforma de tal manera que els vectors de l'eix vertical central (vector vermell) no ha canviat ni de direcció ni de sentit ni de mòdul, en canvi el vector diagonal (blau) ha canviat de direcció. En aquest cas el vector vermell és un '''vector propi''' de l'aplicació però el vector blau no ho és. Com que el vector vermell no ha canviat ni de direcció ni de mòdul, el seu '''valor propi''' és 1. Tots els vectors amb la mateixa direcció que el vector vermell són també vectors propis, amb el mateix valor propi. Tots junts, afegint-hi el vector zero formen l''''espai propi''' d'aquesta aplicació que en aquest cas és un espai de dimensió 1. En matemàtiques, i més concretament en àlgebra el concepte de vector propi és una noció que es refereix a una aplicació lineal d'un espai en si mateix.

Nou!!: Traça (àlgebra lineal) і Valor propi, vector propi i espai propi · Veure més »

Redirigeix aquí:

Traça d'una matriu.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »