23 les relacions: Acadèmia dels Nocturns, Arquebisbe, Consell d'Aragó, Felip II de Castella, Felip III de Castella, Humanisme, Isidoro Aliaga, Jeroni Munyós, Joan Lluís Vives i March, Jurista, Magistrat, Margarita Agulló, Mislata, Pare d'orfes, Presó Model de València, Universitat de València, València, Valencians, Xàtiva, 1604, 1614, 24 de setembre, 28 de setembre.
Acadèmia dels Nocturns
Palau dels Català de Valleriola, a València. L'Acadèmia dels Nocturns (en castellà: Academia de los Nocturnos) va ser una Acadèmia literària fundada per Bernat Català de Valleriola a la ciutat de València l'any 1591.
Nou!!: Tomàs Cerdà de Tallada і Acadèmia dels Nocturns · Veure més »
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Nou!!: Tomàs Cerdà de Tallada і Arquebisbe · Veure més »
Consell d'Aragó
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell d'Aragó, o Consell Suprem d'Aragó, procedent del Consell Reial o curia regia de la Corona d'Aragó, fou l'òrgan de la monarquia encarregat dels afers dels regnes de la Corona d'Aragó en temps de Ferran el Catòlic, de la monarquia hispànica dels Habsburg i dels primers anys del regnat de Felip V de Borbó.
Nou!!: Tomàs Cerdà de Tallada і Consell d'Aragó · Veure més »
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Nou!!: Tomàs Cerdà de Tallada і Felip II de Castella · Veure més »
Felip III de Castella
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
Nou!!: Tomàs Cerdà de Tallada і Felip III de Castella · Veure més »
Humanisme
Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). Lhumanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al, i que va ser expandit per Europa durant els segles i. Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins, que es va desenvolupar a partir del, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement.
Nou!!: Tomàs Cerdà de Tallada і Humanisme · Veure més »
Isidoro Aliaga
Fra Isidoro Aliaga Martínez (Saragossa, 1568 — València, 2 de gener de 1648).
Nou!!: Tomàs Cerdà de Tallada і Isidoro Aliaga · Veure més »
Jeroni Munyós
fou un matemàtic, geògraf, enginyer i lingüista valencià.
Nou!!: Tomàs Cerdà de Tallada і Jeroni Munyós · Veure més »
Joan Lluís Vives i March
Joan Lluís Vives i March (València, 6 de març de 1492 – Bruges, 6 de maig de 1540), també conegut com a Lluís Vives o bé Ioannes Lodovicus Vives (en llatí), fou un dels màxims representants de l'humanisme europeu, destacant en diversos àmbits del pensament i de la cultura.
Nou!!: Tomàs Cerdà de Tallada і Joan Lluís Vives i March · Veure més »
Jurista
Jurista (del llatí iurista, amb l'arrel ius que significa justícia) defineix a la persona que estudia dret i que exerceix una professió jurídica.
Nou!!: Tomàs Cerdà de Tallada і Jurista · Veure més »
Magistrat
Magistrat (del llatí magistratus) és un terme emprat per a referir-se a certs funcionaris públics.
Nou!!: Tomàs Cerdà de Tallada і Magistrat · Veure més »
Margarita Agulló
Margarita Agulló (Xàtiva, 1536 - València, 9 de desembre de 1600) fou una religiosa i escriptora mística.
Nou!!: Tomàs Cerdà de Tallada і Margarita Agulló · Veure més »
Mislata
Mislata és un municipi i vila del País Valencià situat a l'Àrea Metropolitana de València, a la comarca de l'Horta Sud.
Nou!!: Tomàs Cerdà de Tallada і Mislata · Veure més »
Pare d'orfes
El pare d'orfes era una figura jurídica dels Països Catalans a la baixa edat mitjana i a l'edat moderna.
Nou!!: Tomàs Cerdà de Tallada і Pare d'orfes · Veure més »
Presó Model de València
La Presó Model de València és un antic edifici penitenciari situat al barri de Nou Moles, al districte de l'Olivereta de la ciutat de València, actualment reconvertit en un complex administratiu de la Generalitat Valenciana.
Nou!!: Tomàs Cerdà de Tallada і Presó Model de València · Veure més »
Universitat de València
La Universitat de València va ser fundada l'any 1499 sota el nom dEstudi General i és, a més de la universitat més antiga del País Valencià, una de les més importants i amb més llarga tradició a l'Estat espanyol.
Nou!!: Tomàs Cerdà de Tallada і Universitat de València · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Tomàs Cerdà de Tallada і València · Veure més »
Valencians
Els valencians constitueixen una nacionalitat històrica que viu predominantment al País Valencià.
Nou!!: Tomàs Cerdà de Tallada і Valencians · Veure més »
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Nou!!: Tomàs Cerdà de Tallada і Xàtiva · Veure més »
1604
Sense descripció.
Nou!!: Tomàs Cerdà de Tallada і 1604 · Veure més »
1614
;Països catalans.
Nou!!: Tomàs Cerdà de Tallada і 1614 · Veure més »
24 de setembre
El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tomàs Cerdà de Tallada і 24 de setembre · Veure més »
28 de setembre
El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tomàs Cerdà de Tallada і 28 de setembre · Veure més »