Accés més ràpid que el navegador!
38 les relacions: Aigua, Alexander Pope, Ariel (satèl·lit), Atmosfera, Bar (unitat), Chasma, Congost (hidrografia), Constant de la gravitació, Cràter d'impacte, Densitat, Diòxid de carboni, Disc d'acreció, El somni d'una nit d'estiu, Escorça planetària, Infraroig, Magnetosfera, Mart (planeta), Metà, Nitrogen, Nucli planetari, Numeració romana, Oberó (satèl·lit), Període de rotació, Període orbital, Roca, Rotació síncrona, Rupes, Satèl·lits d'Urà, Silicat, Sistema solar, Terra, Umbriel (satèl·lit), Urà (planeta), Valles Marineris, William Herschel, William Lassell, William Shakespeare, 1986.
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Nou!!: Titània (satèl·lit) і Aigua · Veure més »
Alexander Pope
Alexander Pope (Londres, 21 de maig del 1688 — Twickenham, 30 de maig del 1744) fou un poeta anglès, el tercer autor més citat en aquesta llengua, només per darrere de William Shakespeare i Alfred Tennyson.
Nou!!: Titània (satèl·lit) і Alexander Pope · Veure més »
Ariel (satèl·lit)
Ariel és el satèl·lit més brillant d'Urà i el quart quant a mida.
Nou!!: Titània (satèl·lit) і Ariel (satèl·lit) · Veure més »
Atmosfera
Gran taca roja. Latmosfera és la capa de gasos que envolta el món (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni...) o, en general, un altre planeta o cos celeste.
Nou!!: Titània (satèl·lit) і Atmosfera · Veure més »
Bar (unitat)
Un bar (símbol bar) és una unitat de pressió.
Nou!!: Titània (satèl·lit) і Bar (unitat) · Veure més »
Chasma
En astrogeologia, chasma (plural chasmata, abr. CM) és una paraula llatina que significa «barranc» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar un tret superficial planetari que designa una vall o una gorja molt profunda i llarga i de pendents considerables.
Nou!!: Titània (satèl·lit) і Chasma · Veure més »
Congost (hidrografia)
El congost de Mont-rebei seguint el camí de la banda catalana Un congost és una clotada o pas estret i no gaire llarg entre dues muntanyes, o una vall estreta entre muntanyes abruptes, excavada per les aigües d'un curs d'aigua.
Nou!!: Titània (satèl·lit) і Congost (hidrografia) · Veure més »
Constant de la gravitació
miniatura La constant de la gravitació, també anomenada constant gravitacional, constant de la gravitació universal o constant de Newton, denotada G, és la constant física fonamental que determina la intensitat de la interacció gravitacional entre masses que actualment té el valor següent: La notació moderna de la llei de Newton que implica G fou introduïda a la dècada de 1890 pel físic anglès Charles V. Boys. La primera mesura implícita amb una precisió d'aproximadament l'1% s'atribueix a Henry Cavendish en un experiment de 1798. La constant G és la constant de proporcionalitat que apareix en la llei de la gravitació universal d'Isaac Newton i en la teoria de la relativitat general d'Einstein. A la llei de Newton, és la constant de proporcionalitat que connecta la força gravitatòria entre dos cossos amb el producte de les seves masses i la quadrat invers de la seva distància. Això és equivalent a dir que dues masses d'1 quilogram cada una, separades una distància d'1 metre, s'atrauen l'una a l'altra amb una força gravitacional aproximada de 6,67 × 10–11 newtons. A les equacions de camp d'Einstein, quantifica la relació entre la geometria de l'espai-temps i el tensor d'energia i impuls (també conegut com a Tensor d'energia-moment).
Nou!!: Titània (satèl·lit) і Constant de la gravitació · Veure més »
Cràter d'impacte
Segell soviètic de 1957 dedicat al desè aniversari de la caiguda del meteorit de Sikhote-Alin, que va crear diversos cràters d'impacte (el més gran tenia 26 m de diàmetre i 6 m de profunditat) Un cràter d'impacte és una depressió aproximadament circular a la superfície d'un planeta, satèl·lit o un altre cos sòlid del sistema solar (planeta nan, asteroide…), format per l'impacte hiperveloç d'un cos més petit (un meteorit, asteroide o cometa).
Nou!!: Titània (satèl·lit) і Cràter d'impacte · Veure més »
Densitat
En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.
Nou!!: Titània (satèl·lit) і Densitat · Veure més »
Diòxid de carboni
El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.
Nou!!: Titània (satèl·lit) і Diòxid de carboni · Veure més »
Disc d'acreció
Imatge d'artista d'un disc d'acreció en una estrella massiva alimentat per material procedent de la seva companya binària Un disc d'acreció és una estructura en forma de disc al voltant d'un objecte central massiu.
Nou!!: Titània (satèl·lit) і Disc d'acreció · Veure més »
El somni d'una nit d'estiu
El somni d'una nit d'estiu o Somni d'una nit d'estiu (en anglès original: A Midsummer Night's Dream) és una comèdia romàntica escrita per William Shakespeare cap al 1595.
Nou!!: Titània (satèl·lit) і El somni d'una nit d'estiu · Veure més »
Escorça planetària
En geologia, l'escorça és la carcassa sòlida més externa d'un planeta rocós, planeta nan o satèl·lit natural.
Nou!!: Titània (satèl·lit) і Escorça planetària · Veure més »
Infraroig
Esquema de l'espectre electromagnètic L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones.
Nou!!: Titània (satèl·lit) і Infraroig · Veure més »
Magnetosfera
vents solars bufen de esquerra a dreta. Una magnetosfera és una regió al voltant d'un objecte astronòmic on el seu camp magnètic actua com escut modificant o organitzant les partícules carregades d'alta energia procedents del Sol.
Nou!!: Titània (satèl·lit) і Magnetosfera · Veure més »
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Nou!!: Titània (satèl·lit) і Mart (planeta) · Veure més »
Metà
El metà és un hidrocarbur saturat, el més senzill de la sèrie dels alcans.
Nou!!: Titània (satèl·lit) і Metà · Veure més »
Nitrogen
El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.
Nou!!: Titània (satèl·lit) і Nitrogen · Veure més »
Nucli planetari
Nuclis de diferents planetes En geologia, el nucli (d'un planeta) és el conjunt de les seves capes més internes, que pot ser líquid o sòlid.
Nou!!: Titània (satèl·lit) і Nucli planetari · Veure més »
Numeració romana
La numeració romana és un sistema de numeració que es va desenvolupar a l'antiga Roma i es va utilitzar en tot l'Imperi Romà, mantenint-se amb posterioritat a la seva desaparició.
Nou!!: Titània (satèl·lit) і Numeració romana · Veure més »
Oberó (satèl·lit)
Oberó és el més exterior dels satèl·lits majors del planeta Urà.
Nou!!: Titània (satèl·lit) і Oberó (satèl·lit) · Veure més »
Període de rotació
En astronomia, el període de rotació és el temps que tarda un cos celeste a completar una revolució sobre si mateix (al voltant del seu propi eix).
Nou!!: Titània (satèl·lit) і Període de rotació · Veure més »
Període orbital
El període orbital,conegut també com a període revolució, és el temps que triga un planeta o un satèl·lit (o un altre objecte celeste) a completar la seva òrbita al voltant d'un altre objecte.
Nou!!: Titània (satèl·lit) і Període orbital · Veure més »
Roca
Columnes naturals de basalt a Staffa (Escòcia) El Gran Canyó (Estats Units) talla diverses capes de roca sedimentària Una roca és la matèria en estat sòlid que forma part de l'escorça terrestre.
Nou!!: Titània (satèl·lit) і Roca · Veure més »
Rotació síncrona
La Lluna triga exactament una òrbita a fer un gir sobre el seu eix; els habitants del planeta mai podran veure el costat verd de la Lluna. En astronomia, la rotació síncrona o sincrònica és un terme utilitzat per descriure el moviment d'un cos que tarda el mateix temps a girar sobre si mateix que a completar una òrbita al voltant del cos central; per tant, manté sempre el mateix hemisferi apuntant cap al cos al qual orbita.
Nou!!: Titània (satèl·lit) і Rotació síncrona · Veure més »
Rupes
En astrogeologia, rupes (plural rupēs, abr. RU) és una paraula llatina que significa «cingle» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per designar cingles relativament rectilinis o regulars a la superfície dels planetes o altres cossos celestes.
Nou!!: Titània (satèl·lit) і Rupes · Veure més »
Satèl·lits d'Urà
D'esquerra a dreta: Urà, Puck, Miranda, Ariel, Umbriel, Titània i Oberó. Els diàmetres són a escala, les distàncies no Urà té 27 satèl·lits coneguts i tots tenen nom definitiu.
Nou!!: Titània (satèl·lit) і Satèl·lits d'Urà · Veure més »
Silicat
Un silicat és un compost químic que conté un silici en forma d'anió.
Nou!!: Titània (satèl·lit) і Silicat · Veure més »
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Nou!!: Titània (satèl·lit) і Sistema solar · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Nou!!: Titània (satèl·lit) і Terra · Veure més »
Umbriel (satèl·lit)
Umbriel és el tercer satèl·lit més gran d'Urà i el més fosc dels seus satèl·lits majors.
Nou!!: Titània (satèl·lit) і Umbriel (satèl·lit) · Veure més »
Urà (planeta)
Urà és el setè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Nou!!: Titània (satèl·lit) і Urà (planeta) · Veure més »
Valles Marineris
Valles Marineris (en català «Valls del Mariner») és el nom d'un gegantí sistema de congostos (valles) que travessa l'equador de Mart just a l'est de la regió de Tharsis.
Nou!!: Titània (satèl·lit) і Valles Marineris · Veure més »
William Herschel
William Herschel (Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi romanogermànic, 15 de novembre de 1738 - Slough, Anglaterra, Regne Unit, 25 d'agost de 1822), va ser músic i l'astrònom més famós de la seva època.
Nou!!: Titània (satèl·lit) і William Herschel · Veure més »
William Lassell
William Lassell FRS (Bolton, 18 de juny del 1799 - Maidenhead, 5 d'octubre del 1880), va ser un mercant i astrònom anglès.
Nou!!: Titània (satèl·lit) і William Lassell · Veure més »
William Shakespeare
William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, batejat el 26 d'abril de 1564 del calendari juliàLa data de naixement és desconeguda. Els registres de la parròquia d'Stratford certifiquen que fou batejat el dia 26 d'abril de 1564, segons el calendari julià.(Lee 1901, pàg.8). Sidney Lee assenyala la data del seu naixement el dia 22 o 23 d'abril, basant-se en el fet que el bateig solia dur-se a terme en el termini de tres dies des del naixement. A partir d'aquesta elucubració i del factor estètic de la coincidència entre el dia i mes de naixement i els de defunció, es va estendre l'hàbit de considerar el 23 d'abril de 1564 com a data de naixement de Shakespeare. (Schoenbaum 1987, pàg. 25). - 23 d'abril de 1616 del calendari julià; 3 de maig de 1616 del calendari gregorià)Les dates segueixen el calendari julià, usat a Anglaterra al naixement de Shakespeare.
Nou!!: Titània (satèl·lit) і William Shakespeare · Veure més »
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Nou!!: Titània (satèl·lit) і 1986 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Titania (Satèl·lit), Titània (Satèl·lit), Titània (satèl.lit), Titània (satèl•lit), Titània (satèŀlit).
