Taula de continguts
14 les relacions: Àsia (província romana), Batalla de Farsàlia, Cavaller romà, Centurió, Evocat, Flavi Sabí (governador i prefecte), Gneu Pompeu Magne, Helvecis, Llatí, Rieti, Suetoni, Tit Flavi Petró, Vespasià, Vides dels dotze cèsars.
- Cavallers romans
Àsia (província romana)
Àsia fou una província romana que abraçava la part occidental d'Anatòlia, des del mar Egeu fins a Filomeli.
Veure Tit Flavi Sabí (pare de Vespasià) і Àsia (província romana)
Batalla de Farsàlia
La Batalla de Farsàlia fou una de les més decisives dins del marc de la Segona guerra civil romana.
Veure Tit Flavi Sabí (pare de Vespasià) і Batalla de Farsàlia
Cavaller romà
Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.
Veure Tit Flavi Sabí (pare de Vespasià) і Cavaller romà
Centurió
Aspecte d'un centurió de l'any 70 dC El centurió (centurio) era un oficial de l'exèrcit romà que a les legions romanes comandava una centúria, formada cadascuna per 80 homes, tret que la centúria formés part de la Primera cohort, que tenia el doble de soldats.
Veure Tit Flavi Sabí (pare de Vespasià) і Centurió
Evocat
Evocat o evocats (en llatí plural evocati) va ser el nom dels soldats romans de la legió que una vegada acabat el temps del seu servei i obtenien la llicència definitiva, s'allistaven voluntàriament altre cop, convidats per un cònsol romà o un altre comandant.
Veure Tit Flavi Sabí (pare de Vespasià) і Evocat
Flavi Sabí (governador i prefecte)
Flavi Sabí (en llatí Flavius Sabinus) va ser un magistrat romà del.
Veure Tit Flavi Sabí (pare de Vespasià) і Flavi Sabí (governador i prefecte)
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Veure Tit Flavi Sabí (pare de Vespasià) і Gneu Pompeu Magne
Helvecis
Els helvecis (llatí: Helvetii) foren un poble celta que en temps de Juli Cèsar ocupava la regió entre el Jura, a l'oest, el Roine i el llac Leman al sud, i el Rin a l'est i nord.
Veure Tit Flavi Sabí (pare de Vespasià) і Helvecis
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Tit Flavi Sabí (pare de Vespasià) і Llatí
Rieti
Rieti (antigament Reate) és una ciutat d'Itàlia, a la regió del Laci, província de Rieti, amb uns 50.000 habitants.
Veure Tit Flavi Sabí (pare de Vespasià) і Rieti
Suetoni
Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.
Veure Tit Flavi Sabí (pare de Vespasià) і Suetoni
Tit Flavi Petró
Tit Flavi Petró (en llatí Titus Flavius Petro) va ser un militar romà del, avi de l'emperador Vespasià.
Veure Tit Flavi Sabí (pare de Vespasià) і Tit Flavi Petró
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Veure Tit Flavi Sabí (pare de Vespasià) і Vespasià
Vides dels dotze cèsars
Vides dels dotze cèsars (en llatí: De vita Caesarum) és una sèrie de biografies històriques dels dotze primers emperadors romans, des de Juli Cèsar fins a Domicià, publicades per l'escriptor romà Suetoni, després de l'any 121.
Veure Tit Flavi Sabí (pare de Vespasià) і Vides dels dotze cèsars
Vegeu també
Cavallers romans
- Ammià Marcel·lí
- Antoni Natalis
- Apià
- Arri Var
- Avidi Cassi
- Basseu Rufus
- Calpurni Fabat
- Catus Decià
- Cavaller romà
- Ciceró
- Corneli Lacó
- Gai Mari
- Gai Mati Calvena
- Gai Rabiri Pòstum
- Gai Treboni
- Gessi Marcià
- Juli Glassicià
- Luci Eli Sejà
- Luci Vitel·li (cònsol any 34)
- Macrini Víndex
- Mamurra
- Marci Agripa
- Mecenàs
- Misiteu
- Nevi Sertori Macró
- Ovidi
- Papiri Dionisi
- Ploci Firm
- Publi Vitel·li el Vell
- Quint Cervidi Escèvola
- Roscia theatralis
- Rubel·li Blande
- Rufri Crispí
- Sext Vari Marcel
- Suetoni
- Tiberi Alexandre
- Tit Flavi Sabí (pare de Vespasià)
- Tit Pomponi Àtic
- Ulpi Marcel (jurista)
- Ventidi Cumà
- Vibulè Agripa