Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Tità (satèl·lit)

Índex Tità (satèl·lit)

Tità és el satèl·lit més gran de Saturn i el segon més gran del sistema solar (el primer és Ganimedes).

103 les relacions: Abrasió mecànica, Acetilè, Acetonitril, Agència Espacial Europea, Aigua, Aminoàcid, Amoníac, Anells de Saturn, Arcus, Argó, Arizona, Astrònom, Atmosfera, Austràlia, Àcid cianhídric, Bar (unitat de pressió), Camp magnètic, Cassini-Huygens, Catalunya, Christiaan Huygens, Cianoacetilè, Cianogen, Cronos, Diacetilè, Diòxid de carboni, Earth (documental), Eclíptica, Erosió, Espectroscòpia, Estratosfera, Età, Etilè, Ganimedes (satèl·lit), Geologia, Gerard Kuiper, Hidrocarbur, Hidrogen, Ió (àtom), Infraroig, Júpiter (planeta), John Herschel, Josep Comas i Solà, Kelvin, Magnetosfera, Magnitud aparent, Mòdul de descens Huygens, Metà, Metilacetilè, Mitologia grega, Monòxid de carboni, ..., NASA, Neptú (planeta), Nitrogen, Numeració romana, Observatori W. M. Keck, Oceà, Octubre, Països Baixos, Pioneer 11, Precipitació atmosfèrica, Pressió, Propà, Quilòmetre, Radar, Satèl·lit natural, Satèl·lits de Saturn, Satèl·lits galileans, Saturn (mitologia), Saturn (planeta), Sistema solar, Sol, Sonda espacial, Tectònica, Telescopi, Telescopi espacial Hubble, Temperatura, Terra, Tità, Troposfera, Ultraviolat, Urà (planeta), Vent solar, Venus (planeta), Volcà, Voyager 1, Voyager 2, William Herschel, Xanadu (Tità), 1 de juliol, 14 de gener, 1655, 1659, 1847, 1907, 1908, 1944, 1979, 1980, 1981, 2004, 2005, 25 de març, 26 d'octubre. Ampliar l'índex (53 més) »

Abrasió mecànica

L'abrasió mecànica és el procés de les raspadures, esgarrapades, desgast, espatllament o del fregament.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Abrasió mecànica · Veure més »

Acetilè

L'acetilè, o etí, és l'alquí més senzill.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Acetilè · Veure més »

Acetonitril

Espectre infraroig de l'acetonitil mesurat en clorur de bis-(acetonitril)-molibdè(IV) L'acetonitril és un compost químic incolor, líquid a temperatura ambient.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Acetonitril · Veure més »

Agència Espacial Europea

L'Agència Espacial Europea (European Space Agency, ESA) fou creada l'any 1975.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Agència Espacial Europea · Veure més »

Aigua

Gota d'aigua Laigua és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Aigua · Veure més »

Aminoàcid

Estructura genèrica d'un alfa aminoàcid en la seva forma no ionitzada Els aminoàcids són molècules que contenen els grups funcionals amino (-NH2) i carboxil (-COOH), a més a més d'una cadena lateral que varia entre els diferents aminoàcids.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Aminoàcid · Veure més »

Amoníac

Lamoníac és un compost químic la molècula del qual consisteix en un àtom de nitrogen (N) i tres àtoms d'hidrogen (H) d'acord amb la fórmula NH3.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Amoníac · Veure més »

Anells de Saturn

Anells de Saturn. Hi ha etiquetes en els més importants Els anells de Saturn són un sistema de quatre anells planetaris que envolten aquell planeta.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Anells de Saturn · Veure més »

Arcus

Arcus (plural arcūs, abr. AR) és un tret planetari en forma d'arc en una superfície planetària.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Arcus · Veure més »

Argó

L'argó és un element químic de nombre atòmic 18 i símbol Ar.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Argó · Veure més »

Arizona

Arizona és un estat del sud-oest dels Estats Units, el 48è admès a la Unió.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Arizona · Veure més »

Astrònom

Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Astrònom · Veure més »

Atmosfera

Gran taca roja L'atmosfera és la capa de gasos que envolta la Terra (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni...) o, en general, un altre planeta o cos celeste.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Atmosfera · Veure més »

Austràlia

Austràlia, oficialment el Commonwealth d'Austràlia (o Mancomunitat d'Austràlia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma el continent més petit del món, i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Austràlia · Veure més »

Àcid cianhídric

L'àcid cianhídric o cianur d'hidrogen, és un àcid de fórmula HCN.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Àcid cianhídric · Veure més »

Bar (unitat de pressió)

Un bar (símbol bar) és una unitat de pressió.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Bar (unitat de pressió) · Veure més »

Camp magnètic

Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Camp magnètic · Veure més »

Cassini-Huygens

Cassini-Huygens és una sonda espacial projecte conjunt de la NASA, la ESA i la ASI.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Cassini-Huygens · Veure més »

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Catalunya · Veure més »

Christiaan Huygens

Christiaan Huygens (l'Haia, 14 d'abril del 1629 - 8 de juliol del 1695) va ser un matemàtic, físic i astrònom neerlandès, del segle XVII, i un dels científics més influents en la seva època.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Christiaan Huygens · Veure més »

Cianoacetilè

El cianoacetilè és un compost orgànic amb la fórmula química o H-C≡C-C≡N.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Cianoacetilè · Veure més »

Cianogen

El cianogen és un compost químic amb la fórmula (CN)2.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Cianogen · Veure més »

Cronos

En la mitologia grega, Cronos (en grec antic, Κρόνος) era fill d'Urà (el cel) i Gea (o Gaia, la Terra).

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Cronos · Veure més »

Diacetilè

El Diacetilè (IUPAC: buta-1,3-dií o butadií) és un hidrocarbur insaturat de fórmula química C4H2.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Diacetilè · Veure més »

Diòxid de carboni

El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni o anhídrid carbònic), és un gas incolor, inodor, i insípid.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Diòxid de carboni · Veure més »

Earth (documental)

Earth és un documental sobre la naturalesa del 2007, realitzat per la BBC en una coproducció britànica, alemanya, nord-americana i japonesa.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Earth (documental) · Veure més »

Eclíptica

Mercuri. L'eclíptica és la línia corba creada per la posició on es «veu» el Sol, al llarg de l'any, en el seu «moviment aparent», vist des de la Terra, imaginada «fixa».

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Eclíptica · Veure més »

Erosió

Erosió severa del sòl en un camp de blat prop de la Universitat de l'Estat de Washington, Estats Units. L'erosió en geomorfologia, és el procés de degradació i de transformació del relleu, i de les roques, causat per tot agent extern (diferent de la tectònica).

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Erosió · Veure més »

Espectroscòpia

prisma. L'espectroscòpia és una tècnica analítica experimental, molt usada en química i en física.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Espectroscòpia · Veure més »

Estratosfera

Capes de l'atmosfera; troposfera i tropopausa, '''estratosfera''' i estratopausa, mesosfera i mesopausa i termosfera L'estratosfera és la capa de l'atmosfera situada damunt de la troposfera i que s'estén entre 11 km i 50 km de la suerfície terrestre.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Estratosfera · Veure més »

Età

Letà és un hidrocarbur alifàtic alcà amb dos àtoms de carboni.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Età · Veure més »

Etilè

L'etilè o etè és un compost químic orgànic consistent en dos àtoms de carboni enllaçats mitjançant un doble enllaç.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Etilè · Veure més »

Ganimedes (satèl·lit)

Ganimedes (Jupiter III) és el més gran dels satèl·lits de Júpiter i de tot el sistema solar i l'únic satèl·lit conegut amb magnetosfera.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Ganimedes (satèl·lit) · Veure més »

Geologia

Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma. El camp d'acció de la geologia inclou l'estudi de la composició, l'estructura, les propietats físiques i dinàmiques, i la història dels materials que formen la Terra, així com els processos que els han formats, els han mogut de lloc o els han transformat. Els geòlegs han establert que l'edat de la Terra és d'uns 4.600 milions d'anys i han determinat que la litosfera de la Terra, que inclou l'escorça, està fragmentada en plaques tectòniques que es mouen o suren sobre un mantell superior (l'astenosfera). Els geòlegs han pogut localitzar i gestionar els recursos naturals de la Terra, com per exemple el petroli i el carbó, així com els metalls (ferro, coure i urani entre d'altres). L'astrogeologia es refereix a l'aplicació dels principis geològics en l'estudi d'altres planetes, tot i que se solen utilitzar altres termes més especialitzats: selenologia (de la Lluna), areologia (de Mart), etc. El primer a utilitzar el terme geologia va ser Richard de Bury el 1473, que l'utilitzava per a diferenciar entre la jurisprudència terrenal i la teològica. Jean André Deluc fou el primer d'utilitzar el terme amb el seu sentit modern, l'any 1779.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Geologia · Veure més »

Gerard Kuiper

Gerard Peter Kuiper, nascut Gerrit Pieter Kuiper (Harenkarspel, Holanda Septentrional, 7 de desembre de 1905-i mort a Ciutat de Mèxic el 23 de desembre de 1973) va ser un astrònom d'origen neerlandès nacionalitzat estatunidenc.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Gerard Kuiper · Veure més »

Hidrocarbur

enllaç. En química orgànica, un hidrocarbur és un compost orgànic que consisteix en la seva totalitat d'hidrogen i carboni.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Hidrocarbur · Veure més »

Hidrogen

Lhidrogen és un element químic de símbol H i nombre atòmic 1.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Hidrogen · Veure més »

Ió (àtom)

Enllaç iònic entre el liti (que es converteix en un catió i el fluor, que es converteix en un anió En física i química, un ió és un àtom o molècula que no té una càrrega elèctrica neutra.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Ió (àtom) · Veure més »

Infraroig

Esquema de l'espectre electromagnètic L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Infraroig · Veure més »

Júpiter (planeta)

Júpiter és el planeta més gran del sistema solar i el cinquè segons la seva distància al Sol.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Júpiter (planeta) · Veure més »

John Herschel

Imatge de John Herschel, creada per Alfred Edward Chalon (1780-1860) Sir John Frederick William Herschel 1r Baronet KH FRS (Slough, 7 de març de 1792 – Collingwood, Kent, 11 de maig de 1871) John Herschel va popularitzar l'ús de la data juliana en astronomia i en fotografia va inventar el procés de la cianotípia.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і John Herschel · Veure més »

Josep Comas i Solà

Josep Comas i Solà (Barcelona, 19 de desembre de 1868 - 2 de desembre de 1937) fou un astrònom i divulgador científic català, impulsor de l'astronomia moderna a Catalunya.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Josep Comas i Solà · Veure més »

Kelvin

El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del Sistema Internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Kelvin · Veure més »

Magnetosfera

vents solars bufen de esquerra a dreta. Una magnetosfera és una regió al voltant d'un objecte astronòmic on el seu camp magnètic actua com escut modificant o organitzant les partícules carregades d'alta energia procedents del Sol.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Magnetosfera · Veure més »

Magnitud aparent

La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Magnitud aparent · Veure més »

Mòdul de descens Huygens

La Huygens és un mòdul de descens de reentrada atmosfèrica que va viatjar a la lluna de Saturn, Tità, com a part de la missió Cassini–Huygens.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Mòdul de descens Huygens · Veure més »

Metà

El metà és l'hidrocarbur alcà més senzill possible.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Metà · Veure més »

Metilacetilè

El metilacetilè o propí és un alquí de fórmula química C3H4 (H-C≡C-CH3).

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Metilacetilè · Veure més »

Mitologia grega

Bust de Zeus trobat a Ocriculum (Sala Rotonda, Museus Vaticans, Vaticà). La mitologia grega és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Mitologia grega · Veure més »

Monòxid de carboni

El monòxid de carboni (CO), també anomenat òxid carbonós, és un gas incolor, inodor i insípid que és una mica més lleuger que l'aire.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Monòxid de carboni · Veure més »

NASA

Logo NASA (cuc) La National Aeronautics and Space Administration (NASA) és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable per als Estats Units d'Amèrica del programa espacial, de la investigació i exploració espacial.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і NASA · Veure més »

Neptú (planeta)

Neptú és el vuitè planeta en distància respecte al Sol i el més llunyà del sistema solar.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Neptú (planeta) · Veure més »

Nitrogen

El nitrogen, o azot, és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Nitrogen · Veure més »

Numeració romana

El sistema de numeració romana és un sistema de numeració no posicional que es desenvolupà a l'Antiga Roma i s'utilitzà a tot l'Imperi Romà.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Numeració romana · Veure més »

Observatori W. M. Keck

L’observatori W. M. Keck és un observatori astronòmic situat a una altitud de 4.145 msnm prop del cim del Mauna Kea a Hawaii.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Observatori W. M. Keck · Veure més »

Oceà

Un oceà (del grec Ωκεανός, Okeanós, el nom del déu mitològic Oceà) és una gran massa d'aigua salada que, en la seva totalitat, cobreix prop del 71% de la superfície de la Terra (o una àrea de 361 milions de quilòmetres quadrats).

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Oceà · Veure més »

Octubre

L'octubre és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Octubre · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos (neerlandès: Nederland) són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Països Baixos · Veure més »

Pioneer 11

La Pioneer 11 enlairant-se amb l'empenta del coet Atlas-Centaur. La Pioneer 11 va ser una de les primeres sondes del programa d'exploració espacial de la NASA.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Pioneer 11 · Veure més »

Precipitació atmosfèrica

Repartició de la precipitació mitjana a la Terra mes a mes segons les dades disponibles entre 1961 i 1990. En meteorologia, la precipitació és l'aigua procedent de l'atmosfera que es diposita sobre la superfície de la terra en forma sòlida o líquida com a conseqüència dels processos de condensació i agregació que afecten al vapor d'aigua dins dels núvols.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Precipitació atmosfèrica · Veure més »

Pressió

La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Pressió · Veure més »

Propà

El propà en condicions normals és un gas inodor i incolor.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Propà · Veure més »

Quilòmetre

Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Quilòmetre · Veure més »

Radar

Antena de radar per a la detecció d'avions. Radar és un sistema per a detectar o localitzar objectes a distància mitjançant ones de ràdio d'alta freqüència.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Radar · Veure més »

Satèl·lit natural

Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la En astronomia, un satèl·lit natural és qualsevol objecte natural que gira al voltant d'un planeta.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Satèl·lit natural · Veure més »

Satèl·lits de Saturn

Saturn té 59 satèl·lits coneguts, el major dels quals, Tità, és l'única lluna del sistema solar amb una atmosfera important.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Satèl·lits de Saturn · Veure més »

Satèl·lits galileans

Cal·listo Comparació dels satèl·lits del sistema solar. Els satèl·lits galileans són els de la quarta columna Els satèl·lits galileans són els quatre satèl·lits de Júpiter descoberts per Galileo Galilei.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Satèl·lits galileans · Veure més »

Saturn (mitologia)

s. Segons la mitologia romana, Saturn fou una divinitat italiana de caràcter agrari, ja que protegia els camps sembrats i els fruits de la terra.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Saturn (mitologia) · Veure més »

Saturn (planeta)

Saturn és el sisè planeta en ordre de proximitat al Sol i el segon més gran del sistema solar, després de Júpiter.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Saturn (planeta) · Veure més »

Sistema solar

El sistema solarLes majúscules del nom varia.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Sistema solar · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Sol · Veure més »

Sonda espacial

Representació artística de la ''Mars Express'' sobrevolant els volcans de Tharsis, a Mart. Una sonda espacial és un dispositiu, una nau espacial robòtica, que s'envia a l'espai amb la finalitat d'estudiar planetes o satèl·lits del nostre Sistema Solar, recollir informació sobre un cometa o asteroide, o de l'espai interestel·lar.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Sonda espacial · Veure més »

Tectònica

plaques tectòniques La tectònica (del grec τέκτων/tektōn, i del llatí vulgar tectonicus, que significa "construcció") s'ocupa de l'orogènesi i el desenvolupament tectònic dels cratons i els terranes tectònics, així com el terratrèmols i cinturons volcànics que afecten directament a bona part de la població mundial.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Tectònica · Veure més »

Telescopi

Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Telescopi · Veure més »

Telescopi espacial Hubble

El telescopi espacial Hubble (HST, per les seues sigles angleses Hubble Space Telescope) és un telescopi robòtic localitzat en les vores exteriors de l'atmosfera, en òrbita circular al voltant de la Terra a 593 quilòmetres sobre el nivell del mar, amb un període orbital d'entre 96 i 97 minuts.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Telescopi espacial Hubble · Veure més »

Temperatura

Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Temperatura · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Terra · Veure més »

Tità

Febe Un tità (en grec antic Τιτάν) o una titànide és, en la mitologia grega, una divinitat primordial gegantina que va precedir els déus de l'Olimp.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Tità · Veure més »

Troposfera

Capes de l'atmosfera; '''troposfera''' i tropopausa, estratosfera i estratopausa, mesosfera i mesopausa i termosfera La troposfera és la capa inferior de l'atmosfera en contacte amb la superfície terrestre.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Troposfera · Veure més »

Ultraviolat

L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 nanòmetres a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Ultraviolat · Veure més »

Urà (planeta)

Urà és el setè planeta des del Sol, el tercer més gran i el quart amb major massa del Sistema Solar.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Urà (planeta) · Veure més »

Vent solar

plasma del vent solar arribant a l'heliopausa El vent solar és un flux de partícules (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera d'una estrella.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Vent solar · Veure més »

Venus (planeta)

Venus és el segon planeta en proximitat al Sol, i l'orbita cada 224,7 dies terrestres.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Venus (planeta) · Veure més »

Volcà

Tall transversal d'un estratovolcà Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli d'un planeta que en sortir a l'exterior es converteix en lava, roca fosa, a causa de la pèrdua de gasos.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Volcà · Veure més »

Voyager 1

La Voyager 1 és una sonda espacial no tripulada de la NASA, llançada a finals de 1977 amb l'objectiu d'explorar el sistema solar exterior, especialment els planetes Júpiter i Saturn i els seus respectius sistemes de satèl·lits.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Voyager 1 · Veure més »

Voyager 2

Llançament de la Voyager 2 La Voyager 2 és una sonda espacial no tripulada de la NASA llançada el 20 d'agost de 1977 amb l'objectiu d'explorar els planetes del sistema solar exterior i els seus respectius sistemes de satèl·lits.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Voyager 2 · Veure més »

William Herschel

William Herschel (Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi romanogermànic, 1738 - Slough, Anglaterra, Regne Unit, 1822) va ser l'astrònom més famós de la seva època.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і William Herschel · Veure més »

Xanadu (Tità)

Xanadu -sovint anomenada "Xanadu Regio" tot i que no n'és el nom oficial-és una àrea altament reflexiva situada a l'hemisferi superior del satèl·lit de Saturn Tità.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і Xanadu (Tità) · Veure més »

1 de juliol

L1 de juliol és el cent vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і 1 de juliol · Veure més »

14 de gener

El 14 de gener és el catorzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і 14 de gener · Veure més »

1655

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і 1655 · Veure més »

1659

;Països Catalans.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і 1659 · Veure més »

1847

;Països Catalans.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і 1847 · Veure més »

1907

;Països Catalans.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і 1907 · Veure més »

1908

;Països Catalans.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і 1908 · Veure més »

1944

Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і 1944 · Veure més »

1979

;Països Catalans.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і 1979 · Veure més »

1980

;Països Catalans.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і 1980 · Veure més »

1981

;Països Catalans.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і 1981 · Veure més »

2004

Sense descripció.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і 2004 · Veure més »

2005

Llibertat al món el 2005 segons la Freedom House.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і 2005 · Veure més »

25 de març

El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і 25 de març · Veure més »

26 d'octubre

El 26 d'octubre és el dos-cents noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-centè en els anys de traspàs.

Nou!!: Tità (satèl·lit) і 26 d'octubre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Tità (lluna), Tità (satèl.lit), Tità (satèl•lit), Tità (satèŀlit).

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »