Accés més ràpid que el navegador!
147 les relacions: Agripina la Menor, Alexandria, Alfabet llatí, Anglaterra, Anio Novus, Annals (Tàcit), Anni Vinicià, Antònia Menor, Antiga Grècia, Api Claudi Cec, Api Juni Silà, Apocolocyntosis divi Claudii, Aqüeducte, Aqua Virgo, Asclepi, Asini Gal, Astrologia, Atenodor Cananita, August, Aulus Plauci, Èlia Petina, Òstia, Àfrica (província romana), BBC, Britànnia, Calígula, Camulodunum, Caratac, Cartago, Cavaller romà, Cèsar, Censor romà, Charles Laughton, Ciceró, Claudi Tiberi Germànic Britànic, Clàudia Antònia, Clàudia Livil·la, Clàudia Octàvia, Colònia romana, Conquesta romana de Britànnia, Cursus honorum, Dalmàcia, Derek Jacobi, Dinastia julioclàudia, Disfèmia, Drus el Vell, Drus Germànic, Egipte, Emperador romà, Etrusc, ..., Etruscs, Flavi Josep, Gai Asini Pol·lió, Gai Cassi Quèrees, Gai Juli Cal·list, Gai Sili (amant de Messal·lina), Gàl·lia, Gens Clàudia, Germània (regió), Germànic Cèsar, Gneu Pompeu Magne (gendre de Claudi), Hadrià, Harúspex, Herodes I Agripa, Illa de Rodes, Imperator, Itàlia, Jo, Claudi, Jocs Seculars, Josef von Sternberg, Judea, Juli Cèsar, Julia et Papia Poppaea, Lícia, Lívia Drusil·la, Lòl·lia Paulina, Lió, Licini Cras Escribonià, Lletres clàudies, Llibert, Luci Eli Sejà, Luci Juni Brut, Luci Vitel·li (cònsol any 34), Lugdúnum, Macedònia (província romana), Marc Antoni, Marc Licini Cras Dives (cònsol 14 aC), Merle Oberon, Misteris d'Eleusis, Narcís (llibert), Nòrica, Neró, Nom romà, Octàvia Menor, Pamfília, Pater familias, Pòstum Agripa, Plàucia Urgulanil·la, Plini el Vell, Polibi (llibert), Porta Maggiore, Publi Licini Cras Dives Decoctor, Publi Valeri Asiàtic (cònsol any 46), República Romana, Rin, Robert Graves, Roma, Sèneca, Segon Triumvirat, Senat Romà, Suetoni, Sulpici Flavus, Taure Estacili Corví, Tàcit, Tíber, Teix, Tiberi, Tiberi Bessó, Tiberi Claudi Neró (pare de Tiberi), Titus Livi, Trajà, Tràcia, Trento, Triomf, Urgulània, Valèria Messalina, Vespasià, 1 d'agost, 13 d'octubre, 14, 1867, 1937, 1965, 1976, 24 de gener, 28, 38, 39, 41, 43, 46, 47, 48, 50, 52, 54, 7. Ampliar l'índex (97 més) »
Agripina la Menor
Agripina la Menor (Agrippina; Colònia, 6 de novembre de 15 dC - Misenum, 17 de març de 59 dC), va ser la filla d'Agripina la Major i de Germànic.
Nou!!: Claudi і Agripina la Menor · Veure més »
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: Claudi і Alexandria · Veure més »
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Nou!!: Claudi і Alfabet llatí · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Claudi і Anglaterra · Veure més »
Anio Novus
Restes dels aqüeductes '' Aqua Claudia '' i '' Acqua Anio Novus '', integrats en la Muralla Aureliana com una porta l'any 271. Anio Novus era el nom d'un dels aqüeductes de Roma.
Nou!!: Claudi і Anio Novus · Veure més »
Annals (Tàcit)
''Codex Mediceus'' 68 II fol. 38 (''Annales,'' XV 44) Els Annals (en llatí: Annales) és el llibre d'història de Publi Corneli Tàcit que descriu els regnes dels quatre emperadors romans que succeïren a Cèsar August.
Nou!!: Claudi і Annals (Tàcit) · Veure més »
Anni Vinicià
Anni Vinicià (en llatí Annius Vinicianus) va ser un senador romà del.
Nou!!: Claudi і Anni Vinicià · Veure més »
Antònia Menor
Antònia Menor o Antònia la jove era la filla petita de Marc Antoni i Octàvia.
Nou!!: Claudi і Antònia Menor · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Claudi і Antiga Grècia · Veure més »
Api Claudi Cec
Placa commemorativa a Api Claudi Cec (Museu de la civilització romana). Personatge considerat significatiu pel que fa al seu esforç per fer que la cultura romana adoptès les formes més destacades de la civilització grega.G. Clemente, p.43 miniatura Api Claudi Cec (Appius Claudius C. f. Ap.) era fill del dictador romà Gai Claudi Cras.
Nou!!: Claudi і Api Claudi Cec · Veure més »
Api Juni Silà
Api Juni Silà (Appius Junius Silanus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Claudi і Api Juni Silà · Veure més »
Apocolocyntosis divi Claudii
LApocolocyntosis divi Claudii («La transformació en carabassa del diví Claudi») és una obra satírica escrita per Luci Anneu Sèneca (4 aC - 65) a manera d'invectiva contra el difunt emperador Claudi, que l'havia condemnat a un exili a l'illa de Còrsega.
Nou!!: Claudi і Apocolocyntosis divi Claudii · Veure més »
Aqüeducte
''pont de'' ''les Ferreres'' o ''del Diable'': 217 metres de llarg i 27 d'alçada, format per 11 arcades inferiors i 25 al pis superiorAqüeducte del Mühlenkanal damunt del Krummes Wasser a Einbeck L'aqüeducte romà era un conducte artificial que permetia transportar l'aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris.
Nou!!: Claudi і Aqüeducte · Veure més »
Aqua Virgo
L'Aqua Virgo (nom llatí, literalment 'aigua verge') va ser un dels onze aqüeductes que proveïen d'aigua l'antiga ciutat de Roma.
Nou!!: Claudi і Aqua Virgo · Veure més »
Asclepi
En la mitologia grega, Asclepi (en Asklepiόs; els romans l'anomenaven Esculapi, en Aesculapius) era el déu de la medicina.
Nou!!: Claudi і Asclepi · Veure més »
Asini Gal
Asini Gal (en llatí Asinius Gallus) era un noble romà, fill de Gai Asini Gal Soloní i net de l'historiador Gai Asini Pol·lió.
Nou!!: Claudi і Asini Gal · Veure més »
Astrologia
L'home i l'astrologia Rellotge astrològic de Venècia Lastrologia (del grec: αστρολογία.
Nou!!: Claudi і Astrologia · Veure més »
Atenodor Cananita
Atenodor Cananita, en llatí Athenodorus Cananites, en grec antic Άθηνόδωρος Κανανίτης, fou un filòsof estoic conegut per cananita per haver nascut el seu pare a la ciutat de Cana, a Cilícia.
Nou!!: Claudi і Atenodor Cananita · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Claudi і August · Veure més »
Aulus Plauci
Aulus Plauci (Aulus Plautius) va ser un militar romà del.
Nou!!: Claudi і Aulus Plauci · Veure més »
Èlia Petina
Èlia Petina (en llatí Aelia Paetina) va ser una dama romana del segle I. Va ser la segona esposa de l'emperador Claudi.
Nou!!: Claudi і Èlia Petina · Veure més »
Òstia
Òstia (Ostia Ὠστία) va ser una ciutat del Latium situada a la desembocadura del Tíber, a la seva riba esquerra, a uns 25 km de Roma, i enllaçava amb la capital per la via Ostiense.
Nou!!: Claudi і Òstia · Veure més »
Àfrica (província romana)
Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.
Nou!!: Claudi і Àfrica (província romana) · Veure més »
BBC
Seu principal de la BBC headquarters, Broadcasting House, a Portland Place, Central London. La British Broadcasting Corporation (Corporació Britànica de Difusió), més coneguda com a BBC, és la primera empresa de televisió i ràdio del Regne Unit.
Nou!!: Claudi і BBC · Veure més »
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Nou!!: Claudi і Britànnia · Veure més »
Calígula
Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.
Nou!!: Claudi і Calígula · Veure més »
Camulodunum
Camulodunum és el nom que tingué durant l'època celta i romana l'actual ciutat de Colchester, a Essex, Anglaterra.
Nou!!: Claudi і Camulodunum · Veure més »
Caratac
Caratac (llatí Caratacus, britònic *Caratācos, gal·lès mitjà Caratawc; gal·lès Caradog; bretó Karadeg; grec Καράτακος; variants llatina Caractacus i grega Καρτάκης) va ser un rei britó de la tribu dels catuvel·launs (tot i que també va liderar els silurs) que es va imposar com a cap suprem d'una coalició de caps britons que es va formar l'any 42.
Nou!!: Claudi і Caratac · Veure més »
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Nou!!: Claudi і Cartago · Veure més »
Cavaller romà
Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.
Nou!!: Claudi і Cavaller romà · Veure més »
Cèsar
Cèsar (en llatí Caesar) va ser el nom de família de la gens Júlia, una de les més antigues gens patrícies de l'antiga Roma, que remuntava els seus orígens a Iulus, el fill d'Eneas.
Nou!!: Claudi і Cèsar · Veure més »
Censor romà
El censor (en llatí, censor) a l'antiga Roma era un magistrat encarregat dels pressupostos i els impostos (i de la moral pública).
Nou!!: Claudi і Censor romà · Veure més »
Charles Laughton
Charles Laughton (Scarborough, Yorkshire, 1 de juliol de 1899 - Los Angeles, Califòrnia, 15 de desembre de 1962) va ser un actor i director de cinema i teatre nascut a Anglaterra.
Nou!!: Claudi і Charles Laughton · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: Claudi і Ciceró · Veure més »
Claudi Tiberi Germànic Britànic
Claudi Tiberi Germànic (en llatí Tiberius Claudius Caesar Germanicus), conegut amb el nom de Britànic (Britannicus) va ser fill de l'emperador Claudi i la seva dona Valèria Messalina.
Nou!!: Claudi і Claudi Tiberi Germànic Britànic · Veure més »
Clàudia Antònia
Antònia (en llatí Antonia i de vegades Claudia Antonia) va ser una dama romana, filla de l'emperador Claudi i de la seva segona esposa Èlia Petina.
Nou!!: Claudi і Clàudia Antònia · Veure més »
Clàudia Livil·la
Clàudia Lívia Júlia (llatí clàssic), coneguda pel diminutiu familiar de Livil·la (13 aC - 31), fou l'única filla de Drus Major i d'Antònia Menor.
Nou!!: Claudi і Clàudia Livil·la · Veure més »
Clàudia Octàvia
Clàudia Octàvia (en Claudia Octavia; Roma, març, 40 - Pandatària, 9 de juny, 62) va ser una emperadriu romana, consort de l'emperador Neró, del qual en va ser la primera esposa.
Nou!!: Claudi і Clàudia Octàvia · Veure més »
Colònia romana
Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.
Nou!!: Claudi і Colònia romana · Veure més »
Conquesta romana de Britànnia
La conquesta romana de Britànnia inclou els fets que van des de l'arribada de les primeres tropes romanes a Britànnia fins a la seva annexió a l'Imperi Romà, amb el procés de romanització dels seus habitants que va comportar.
Nou!!: Claudi і Conquesta romana de Britànnia · Veure més »
Cursus honorum
Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.
Nou!!: Claudi і Cursus honorum · Veure més »
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Nou!!: Claudi і Dalmàcia · Veure més »
Derek Jacobi
Sir Derek George Jacobi CBE (Leytonstone, Londres, 22 d'octubre de 1938) és un actor i director de cinema anglès.
Nou!!: Claudi і Derek Jacobi · Veure més »
Dinastia julioclàudia
La dinastia julioclàudia és la línia dinàstica dels cinc primers emperadors romans: Cèsar August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró.
Nou!!: Claudi і Dinastia julioclàudia · Veure més »
Disfèmia
La disfèmia o quequesa o tartamudesa és un trastorn de la fluïdesa de la parla, que es caracteritza per una expressió verbal interrompuda en el ritme, d'una manera més o menys brusca.
Nou!!: Claudi і Disfèmia · Veure més »
Drus el Vell
Neró Claudi Drus, (Nero Claudius Drusus) conegut normalment com a Drus el Vell o Drus el Major (Drusus Major) va ser el germà petit de l'emperador Tiberi, fill de Lívia Drusil·la i de Tiberi Claudi Neró.
Nou!!: Claudi і Drus el Vell · Veure més »
Drus Germànic
Drus Germànic (en llatí Drusus o Drusus Germanicus) va ser un dels dos fills que va tenir l'emperador Claudi amb la seva primera dona Plàucia Urgulanil·la.
Nou!!: Claudi і Drus Germànic · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Claudi і Egipte · Veure més »
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Nou!!: Claudi і Emperador romà · Veure més »
Etrusc
L'etrusc és una llengua morta parlada pels etruscs de l'antiga Etrúria (l'actual Toscana).
Nou!!: Claudi і Etrusc · Veure més »
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Nou!!: Claudi і Etruscs · Veure més »
Flavi Josep
Josep, Josefus o Josep ben Maties (c. 37 - Roma, c. 100) (‘Josep, fill de Maties’), després conegut com a Tit Flavi Josep o, simplement, Flavi Josep, va ser un historiador jueu que deixà constància, en llengua grega, de les relacions entre l'Imperi Romà i el poble i la cultura jueves durant el segle I dC, i que redactà obres apologètiques sobre el judaisme primigeni.
Nou!!: Claudi і Flavi Josep · Veure més »
Gai Asini Pol·lió
Gai Asini Pol·lió (en llatí Caius Asinius Pollio) va ser un destacat poeta, orador i historiador del temps d'August.
Nou!!: Claudi і Gai Asini Pol·lió · Veure més »
Gai Cassi Quèrees
Gai Casi Quèrees (en llatí Caius Cassius Chaerea) va ser l'assassí de l'emperador Calígula.
Nou!!: Claudi і Gai Cassi Quèrees · Veure més »
Gai Juli Cal·list
Gai Juli Cal·list (en llatí Caius Julius Callistus) era un llibert de Calígula, que va gaudir de força influència sobre l'emperador, però que quan es va veure amenaçat per la bogeria de l'emperador va prendre part a la conspiració que el va assassinar.
Nou!!: Claudi і Gai Juli Cal·list · Veure més »
Gai Sili (amant de Messal·lina)
Gai Sili (en llatí Caius Silius) era el fill de Gai Sili, cònsol l'any 13.
Nou!!: Claudi і Gai Sili (amant de Messal·lina) · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Claudi і Gàl·lia · Veure més »
Gens Clàudia
La Gens Clàudia va ser una família patrícia i plebea romana.
Nou!!: Claudi і Gens Clàudia · Veure més »
Germània (regió)
II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.
Nou!!: Claudi і Germània (regió) · Veure més »
Germànic Cèsar
Germànic Juli Cèsar (Germanicus Iulius Caesar; nascut el 24 de maig del 15 aC i mort el 10 d'octubre del 19) va ser el fill gran de Drus el vell (Neró Claudi Drus).
Nou!!: Claudi і Germànic Cèsar · Veure més »
Gneu Pompeu Magne (gendre de Claudi)
Gneu Pompeu Magne (en llatí Gneus Pompeius Magnus) formava part de la gens Pompeia.
Nou!!: Claudi і Gneu Pompeu Magne (gendre de Claudi) · Veure més »
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Nou!!: Claudi і Hadrià · Veure més »
Harúspex
''fetge de Piacenza'' Harúspex o arúspex (en llatí plural Aruspices o Haruspices) és el nom dels endevins que interpretaven la voluntat dels déus.
Nou!!: Claudi і Harúspex · Veure més »
Herodes I Agripa
Herodes I Agripa (Herodes Agrippa), al qual Flavi Josep esmenta com Agripa el Gran, fou fill d'Aristòbul i Berenice i net d'Herodes el Gran, nascut vers l'any 10 aC.
Nou!!: Claudi і Herodes I Agripa · Veure més »
Illa de Rodes
Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.
Nou!!: Claudi і Illa de Rodes · Veure més »
Imperator
Imperator, en llatí, era el grau militar equivalent a general.
Nou!!: Claudi і Imperator · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Claudi і Itàlia · Veure més »
Jo, Claudi
Jo, Claudi (en anglès: I, Claudius) és una adaptació de la BBC de les novel·les de Robert Graves I, Claudius i Claudius the God.
Nou!!: Claudi і Jo, Claudi · Veure més »
Jocs Seculars
Els Jocs Seculars (Ludi Saeculares) foren uns jocs romans que pel seu nom només s'haurien d'haver celebrat una vegada cada segle (saeculum), però no fou així ni en la república ni en l'Imperi.
Nou!!: Claudi і Jocs Seculars · Veure més »
Josef von Sternberg
Josef von Sternberg (nascut com a Jonas Sternberg el 29 de maig de 1894 a Viena i mort el 22 de desembre de 1969 a Los Angeles), va ser un director de cinema estatunidenc d'origen austríac.
Nou!!: Claudi і Josef von Sternberg · Veure més »
Judea
Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en la actual Palestina.
Nou!!: Claudi і Judea · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Claudi і Juli Cèsar · Veure més »
Julia et Papia Poppaea
Julia et Papia Poppaea va ser una llei romana probablement establerta per August l'an 19 aC amb el nom de Lex Julia de maritandis ordinibus, que regulava els matrimonis; sembla que no va ser realment operativa fins a l'any 13 aC o potser més tard.
Nou!!: Claudi і Julia et Papia Poppaea · Veure més »
Lícia
Tombes de Dalyan. Lícia (en llatí Lycia, en grec antic Λυκία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor entre Cària i Pamfília.
Nou!!: Claudi і Lícia · Veure més »
Lívia Drusil·la
Estàtua de Lívia Lívia Drusil·la (en llatí Livia Drusilla; Roma, 30 de gener 58 aC - Roma, 29 dC), va ser una emperadriu romana.
Nou!!: Claudi і Lívia Drusil·la · Veure més »
Lòl·lia Paulina
Lòl·lia Paulina (en llatí Lollia Paulina) va ser la neta de Marc Lol·li i hereva de la seva gran fortuna producte de l'espoli a les províncies.
Nou!!: Claudi і Lòl·lia Paulina · Veure més »
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Nou!!: Claudi і Lió · Veure més »
Licini Cras Escribonià
Licini Cras Escribonià (en llatí Licinius Crassus Scribonianus) va ser un notable romà fill de Marc Licini Cras Frugi (cònsol any 27) i d'Escribònia la neta de Sext Pompeu.
Nou!!: Claudi і Licini Cras Escribonià · Veure més »
Lletres clàudies
Les lletres clàudies en Times New Roman. Les lletres clàudies són tres grafies que va intentar introduir l'emperador Claudi a l'alfabet llatí sense gaire èxit.
Nou!!: Claudi і Lletres clàudies · Veure més »
Llibert
Llibert (Libertus o Libertini) que vol dir "el que és alliberat (pel seu amo)" era una classe social romana formada pels esclaus alliberats; els fills dels lliberts eren llibertins (libertini) en temps d'Appi Claudi, però aquest sentit es va perdre i libertus i libertini van esdevenir sinònims.
Nou!!: Claudi і Llibert · Veure més »
Luci Eli Sejà
Luci Eli Sejà (en llatí Lucius Aelius Sejanus) va ser un militar romà, prefecte del pretori, instrument de la tirania de Tiberi.
Nou!!: Claudi і Luci Eli Sejà · Veure més »
Luci Juni Brut
Luci Juni Brut (en llatí: Lucius Junius Brutus) va ser cònsol romà l'any 509 aC segons els Fasti, després de l'expulsió dels tarquins de Roma.
Nou!!: Claudi і Luci Juni Brut · Veure més »
Luci Vitel·li (cònsol any 34)
Luci Vitel·li del ''Promptuarii Iconum Insigniorum'' de Guillaume Rouillé. Luci Vitel·li (en llatí Lucius Vitellius) va ser un magistrat romà, pare de l'emperador Vitel·li i de Luci Vitel·li, cònsol l'any 48.
Nou!!: Claudi і Luci Vitel·li (cònsol any 34) · Veure més »
Lugdúnum
Lugdúnum o Lugudúnum (en grec antic Λούγδουνον) és el nom llatí de la ciutat de Lió a França, situada a la unió entre lArar (Saona) i el Rhodanus (Roine).
Nou!!: Claudi і Lugdúnum · Veure més »
Macedònia (província romana)
La província romana de Macedònia es va crear a partir de l'antic Regne de Macedònia.
Nou!!: Claudi і Macedònia (província romana) · Veure més »
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Nou!!: Claudi і Marc Antoni · Veure més »
Marc Licini Cras Dives (cònsol 14 aC)
Marc Licini Cras Dives o Marc Licini Cras Frugi (en llatí Marcus Licinius M. F. Crassus Dives o Frugi) va ser un senador romà fill adoptiu del cònsol Marc Licini Cras Dives II (Marcus Licinius M. F. Crassus Dives).
Nou!!: Claudi і Marc Licini Cras Dives (cònsol 14 aC) · Veure més »
Merle Oberon
Merle Oberon (Bombai, Índia Britànica, 19 de febrer de 1911 - Malibú, Califòrnia, Estats Units, 23 de novembre de 1979), de nom Estelle Merle O'Brien Thompson, va ser una actriu de cinema britànica.
Nou!!: Claudi і Merle Oberon · Veure més »
Misteris d'Eleusis
Els misteris d'Eleusis o Eleusínia eren els ritus pagans, dirigits pels epigrafis, que es feien a la ciutat d'Eleusis per al culte a la tríada divina formada per Demèter, Persèfone i Iacus.
Nou!!: Claudi і Misteris d'Eleusis · Veure més »
Narcís (llibert)
(Narcissus) va ser un llibert de l'emperador Claudi, sobre el qual va exercir notable influència.
Nou!!: Claudi і Narcís (llibert) · Veure més »
Nòrica
La província Nòrica o del Nòric (Noricum) va ser una província romana creada l'any 16 aC, i el regne conquerit totalment el 15 aC.
Nou!!: Claudi і Nòrica · Veure més »
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Nou!!: Claudi і Neró · Veure més »
Nom romà
''Avlia L.F. Secunda''"Aulia Secunda, filla de Lucius" El nom romà seguia unes pautes, acordades socialment, que el va caracteritzar durant generacions.
Nou!!: Claudi і Nom romà · Veure més »
Octàvia Menor
Octàvia, esposa de Gai Claudi Marcel Major i Marc Antoni Octàvia (Octavia) va ser la filla petita de Gai Octavi i de la seva segona dona Àcia.
Nou!!: Claudi і Octàvia Menor · Veure més »
Pamfília
Pamfília dins de l'Imperi Romà Pamfília (en grec antic Παμφυλία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor, a l'est de Lícia.
Nou!!: Claudi і Pamfília · Veure més »
Pater familias
Pater familias és un locució llatina que significa pare de família.
Nou!!: Claudi і Pater familias · Veure més »
Pòstum Agripa
Pòstum Agripa (en llatí Marcus Vipsanius Agrippa Postumus), va ser el fill pòstum de Marc Vipsani Agripa i de Júlia, la filla d'August.
Nou!!: Claudi і Pòstum Agripa · Veure més »
Plàucia Urgulanil·la
Plàucia Urgulanil·la (en llatí Plautia Urgulanilla) va ser una romana, la primera esposa de Claudi.
Nou!!: Claudi і Plàucia Urgulanil·la · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Claudi і Plini el Vell · Veure més »
Polibi (llibert)
Polibi (en llatí Polybius, en grec) va ser un llibert de l'emperador Claudi, i company d'estudis de l'emperador.
Nou!!: Claudi і Polibi (llibert) · Veure més »
Porta Maggiore
Part externa de la Porta Maggiore. Restes de la porta d'Honori, que no hi són ubicades en el seu lloc original. La Porta Maggiore ('Porta Gran'), o Porta Praenestina, és una de les portes orientals de la Muralla Aureliana, a Roma.
Nou!!: Claudi і Porta Maggiore · Veure més »
Publi Licini Cras Dives Decoctor
Publi Licini Cras Dives Decoctor (en llatí Publius Licinius Crassus Dives Decoctor) va ser fill de Publi Licini Cras Dives (Publius Licinius Crassus Dives) i net de Publi Licini Cras Dives II (Publius Licinius M. F. P. N. Crassus Dives).
Nou!!: Claudi і Publi Licini Cras Dives Decoctor · Veure més »
Publi Valeri Asiàtic (cònsol any 46)
Publi Valeri Asiàtic (enPublius Valerius Asiaticus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Claudi і Publi Valeri Asiàtic (cònsol any 46) · Veure més »
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Nou!!: Claudi і República Romana · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Claudi і Rin · Veure més »
Robert Graves
Robert von Ranke Graves (Wimbledon, 24 de juliol de 1895 - Deià, 7 de desembre de 1985) fou un poeta, erudit i novel·lista anglès.
Nou!!: Claudi і Robert Graves · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Claudi і Roma · Veure més »
Sèneca
Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.
Nou!!: Claudi і Sèneca · Veure més »
Segon Triumvirat
El Segon Triumvirat consistí en una magistratura extraordinària de la República Romana, formada per Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid l'any 40 aC.
Nou!!: Claudi і Segon Triumvirat · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: Claudi і Senat Romà · Veure més »
Suetoni
Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.
Nou!!: Claudi і Suetoni · Veure més »
Sulpici Flavus
Sulpici Flavus (Sulpicius Flavus) va ser un company de l'emperador romà Claudi que va ajudar a l'emperador en la composició d'algunes (la major part o potser totes) de les seves obres històriques.
Nou!!: Claudi і Sulpici Flavus · Veure més »
Taure Estacili Corví
Taure Estacili Corví (en llatí Titus Statilius Taurus Corvinus) va ser un magistrat romà que va néixer al.
Nou!!: Claudi і Taure Estacili Corví · Veure més »
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Nou!!: Claudi і Tàcit · Veure més »
Tíber
El Tíber (en italià Tevere) és el riu principal de la Itàlia central a la conca tirrènica, amb 405 km de longitud.
Nou!!: Claudi і Tíber · Veure més »
Teix
Llavors El teix (Taxus baccata) és una espècie de conífera de la família Taxaceae nadiua del paleàrtic occidental (Europa occidental, central i meridional, nord-oest d'Àfrica, nord de l'Iran i el sud-est asiàtic).
Nou!!: Claudi і Teix · Veure més »
Tiberi
Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.
Nou!!: Claudi і Tiberi · Veure més »
Tiberi Bessó
Tiberius Julius Caesar Nero Gemellus, conegut com a Tiberi Bessó (10 d'octubre de 19 - vers 37/38) va ser un noble romà fill de Drus el Jove i Clàudia Livil·la, nebot de Claudi, net de Tiberi i cosí i fill adoptiu de Calígula.
Nou!!: Claudi і Tiberi Bessó · Veure més »
Tiberi Claudi Neró (pare de Tiberi)
Tiberi Claudi Neró (en llatí Tiberius Claudius Nero) va ser un magistrat romà del segle I aC.
Nou!!: Claudi і Tiberi Claudi Neró (pare de Tiberi) · Veure més »
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Nou!!: Claudi і Titus Livi · Veure més »
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Nou!!: Claudi і Trajà · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Claudi і Tràcia · Veure més »
Trento
Trento (en italià Trento, en llombard Trent, en alemany Trient, en llatí Tridentum) és una ciutat a la regió italiana de Trentino-Tirol del Sud.
Nou!!: Claudi і Trento · Veure més »
Triomf
Alma Tadema, 1885). Moneda encunyada per celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis Triomf (Triumphus) era el màxim honor que es podia donar a una persona en l'antiga Roma, gairebé sempre era dedicat a un general després d'una victòria i s'acompanyava amb una celebració desfilant pels carrers principals de la ciutat.
Nou!!: Claudi і Triomf · Veure més »
Urgulània
Urgulània (en Urgulania) va ser una dama romana, preferida de Lívia Drusil·la, la mare de Tiberi i esposa d'August.
Nou!!: Claudi і Urgulània · Veure més »
Valèria Messalina
Valèria Messalina (en Valeria Messallina) va ser la filla de Marc Valeri Messal·la Barbat Apià i Domícia Lèpida.
Nou!!: Claudi і Valèria Messalina · Veure més »
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Nou!!: Claudi і Vespasià · Veure més »
1 d'agost
El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Claudi і 1 d'agost · Veure més »
13 d'octubre
El 13 d'octubre és el dos-cents vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Claudi і 13 d'octubre · Veure més »
14
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), '''14''' DC (groc), and 117 D (verd).
Nou!!: Claudi і 14 · Veure més »
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Nou!!: Claudi і 1867 · Veure més »
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Nou!!: Claudi і 1937 · Veure més »
1965
Placa del pont Vell de Besalú.
Nou!!: Claudi і 1965 · Veure més »
1976
1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.
Nou!!: Claudi і 1976 · Veure més »
24 de gener
El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.
Nou!!: Claudi і 24 de gener · Veure més »
28
El 28 (o XXVIII) va ser un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Claudi і 28 · Veure més »
38
Sense descripció.
Nou!!: Claudi і 38 · Veure més »
39
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Claudi і 39 · Veure més »
41
Sense descripció.
Nou!!: Claudi і 41 · Veure més »
43
Sense descripció.
Nou!!: Claudi і 43 · Veure més »
46
Sense descripció.
Nou!!: Claudi і 46 · Veure més »
47
Sense descripció.
Nou!!: Claudi і 47 · Veure més »
48
Sense descripció.
Nou!!: Claudi і 48 · Veure més »
50
Distribució imperial de per llavors.
Nou!!: Claudi і 50 · Veure més »
52
Sense descripció.
Nou!!: Claudi і 52 · Veure més »
54
Sense descripció.
Nou!!: Claudi і 54 · Veure més »
7
Sense descripció.
Nou!!: Claudi і 7 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Claudi (emperador), Claudi Cèsar August, Claudi I, Emperador Claudi, Tiberi Claudi Cèsar August Germànic, Tiberi Claudi Drus Cèsar, Tiberi Claudi Drus Neró Germànic.
