Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Santorí

Índex Santorí

Santorí (de l'italià Santorini, en grec Σαντορίνη), antigament coneguda com a Tera (en grec, i oficialment, Θήρα, pronúncia moderna: Thira; pronúncia antiga: Thēra), és una illa grega de l'arxipèlag de les Cíclades.

67 les relacions: Akrotiri (Santorí), Al-Idrissí, Antiga Atenes, Atlàntida, Àfrica, Batíades, Batos I, Cadme, Caldera de Santorí, Campanar d'espadanya, Cap (geografia), Castell, Catedral de Sant Joan Baptista de Santorí, Cíclades, Cirene, Claudi Ptolemeu, Constantinoble, Costa, Dècada del 630 aC, Dictionary of Greek and Roman Geography, Duc, Ducat de Naxos, Edat del bronze, Eleusis (ciutat), Erupció minoica, Erupció volcànica, Esparta, Estil geomètric, Fenicis, Francocràcia, Golf (geografia), Grècia, Grec, Grec antic, Guerra d'independència de Grècia, Guerra del Peloponnès, Hel·lenització de la toponímia de l'estat grec, Iconòstasi, Imperi Otomà, Irene de Lecce, Italià, Jaciment arqueològic, Josep Nasi, Khair ed-Din Barba-rossa, Kolumbo, Lliga de Delos, Llista d'illes de Grècia, Llogaret, Muntanya, Museu de Prehistòria de Thera, ..., Penya-segat, Pialí Baixà, Pirgos, Plini el Vell, Pompeia, Prefectures de Grècia, Santorí, Teras, Thirasia, Torre de sentinella, Turisme, Unitats perifèriques de Grècia, Vesuvi, Vi, 1205, 1537, 727. Ampliar l'índex (17 més) »

Akrotiri (Santorí)

Jaciment arqueològic a Akrotiri Mapa d'Akrotiri durant l'edat del bronze Akrotiri és un jaciment arqueològic de la civilització minoica de l'edat del bronze a l'illa grega de Santorí (antigament, illa de Thera), a uns 100 km al nord de Creta.

Nou!!: Santorí і Akrotiri (Santorí) · Veure més »

Al-Idrissí

Mapamundi pertanyent a la ''Tabula Rogeriana''. Noti's que el sud apareix a la part superior del mapa Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Idrissí, més conegut simplement com al-Idrissí (1100-1165), fou cartògraf, geògraf i viatger andalusí que visqué a la cort de Roger II de Sicília.

Nou!!: Santorí і Al-Idrissí · Veure més »

Antiga Atenes

El Partenó i les restes de l'acròpolis, vestigis de l'antiga Atenes La història d'Atenes representa l'origen de la història de les ciutats europees i de l'Europa actual.

Nou!!: Santorí і Antiga Atenes · Veure més »

Atlàntida

El capità Nemo visitant les restes de l'Atlàntida. L'Atlàntida, segons la mitologia grega, hauria estat una illa o un continent enfonsat sota les aigües en temps remots a causa d'un terratrèmol.

Nou!!: Santorí і Atlàntida · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: Santorí і Àfrica · Veure més »

Batíades

Els batíades (dinastia batíada) era una dinastia de Cirene que va regnar des del 631 aC al 450 aC.

Nou!!: Santorí і Batíades · Veure més »

Batos I

Batos I de Cirene fou el primer rei de Cirene vers el 631 aC i fins vers el 590 aC.

Nou!!: Santorí і Batos I · Veure més »

Cadme

Cadme matant el dragó Segons la mitologia grega, Cadme (en grec antic Κάδμος), va ser un heroi, fill d'Agenor, rei de Fenícia, i de Telefaassa (o segons altres tradicions d'Argíope).

Nou!!: Santorí і Cadme · Veure més »

Caldera de Santorí

La caldera de Santorí és una gran caldera volcànica situada a la zona sud del mar Egeu, a 120 quilòmetres de Creta.

Nou!!: Santorí і Caldera de Santorí · Veure més »

Campanar d'espadanya

Espadanya de l'ermita de Santa Fe del Montseny, a Fogars de Montclús Un campanar d'espadanya és un coronament superior, per sobre de la teulada, de la façana o d'una qualsevol de les parets d'una església, amb un o diversos buits, on es col·loquen les campanes.

Nou!!: Santorí і Campanar d'espadanya · Veure més »

Cap (geografia)

Cap de Bona Esperança Un cap, punta o promontori és un accident geogràfic format per una massa de terra que es projecta cap a l'interior del mar.

Nou!!: Santorí і Cap (geografia) · Veure més »

Castell

Un castell és una fortificació per a ús militar.

Nou!!: Santorí і Castell · Veure més »

Catedral de Sant Joan Baptista de Santorí

La Catedral de Sant Joan Baptista o simplement Catedral de Santorí (en grec: καθεδρικός ναός τουΆγιουΙωάννη τον Βαπτιστή) és el nom que rep un edifici religiós afiliat a l'Església Catòlica que troba a Santorí, al país europeu de Grècia, i serveix com la catedral de la Diòcesi de Santorí (Dioecesis Sanctoriensis o Επισκοπή Θήρας) que va ser creada en 1204.

Nou!!: Santorí і Catedral de Sant Joan Baptista de Santorí · Veure més »

Cíclades

Les Cíclades (en grec Κυκλάδες, Kiklades, que significa 'circulars') són un arxipèlag de la mar Egea situat al sud-est de la Grècia continental, estat al qual pertanyen.

Nou!!: Santorí і Cíclades · Veure més »

Cirene

Cirene (o) fou una ciutat grega de Líbia, a la regió que va prendre el nom de Cirenaica.

Nou!!: Santorí і Cirene · Veure més »

Claudi Ptolemeu

Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.

Nou!!: Santorí і Claudi Ptolemeu · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Santorí і Constantinoble · Veure més »

Costa

Costa rocosa de l'oceà Atlàntic, Porto Covo, Portugal La costa, línia de costa o riba de la mar, es defineix com la zona terrestre d'un continent o d'una illa on la terra limita amb l'oceà o amb un llac, conformant un espai amb un relleu singular.

Nou!!: Santorí і Costa · Veure més »

Dècada del 630 aC

Sense descripció.

Nou!!: Santorí і Dècada del 630 aC · Veure més »

Dictionary of Greek and Roman Geography

El Dictionary of Greek and Roman Geography (Diccionari de geografia grega i romana), publicat per primera vegada el 1854, va ser l'últim d'una sèrie de diccionaris clàssics editats per l'erudit anglès William Smith (1813; 1893), que incloïa com a obres germanes un diccionari d'antiguitats gregues i romanes i un de mitologia grega i romana.

Nou!!: Santorí і Dictionary of Greek and Roman Geography · Veure més »

Duc

Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.

Nou!!: Santorí і Duc · Veure més »

Ducat de Naxos

El Ducat de Naxos fou un estat medieval establert a les illes Cíclades entre 1207 i 1210, que va durar fins a la conquesta otomana el 1566. Tenia el seu centre a l'illa de Naxos. El 1207 el venecià Marco Sanudo, un croat nebot del dux de Venècia Enrico Dandolo, cap de la flota veneciana, amb vuit galeres, es va apoderar de l'illa de Naxos. Marcos va actuar pel seu compte, indirectament com a agent venecià, sense permís de l'emperador llatí. Altres senyors venecians com Marino Dàndolo i Andrea i Geremia Ghisi, i el senyors d'Eubea, Ravano dalle Carceri, i de Lemnos, Philocalo Navigaioso, li van donar suport. Els grecs van resistir a la fortalesa d'Apalyros o Apalires, amb ajut genovès, però la fortalesa finalment fou conquerida per Marcos després d'un setge d'un mes i mig (1210). Després va conquerir la resta de les Cíclades i va establir el ducat de Naxos o Ducat de l'Arxipèlag. Va construir una fortalesa a Naxos amb dotze torres i va dividir el país en cinquanta-sis petits feus que va donar als seus lleials (Eubea i Lemnos, com a feus imperials, no feien part del ducat). Marcos finalment es va declarar vassall de l'Imperi Llatí. Dominava directament Naxos, Paros, Andíparos, Sifnos, Kithnos, Ios, Amorgós, Kímolos, Síkinos, Siros i Folégandros i com a feus les d'Andros (de la família Dàndolo), Tinos, Míkonos, Skiros, Skópelos, Sèrifos, Kea (dels Ghisi), Thera o Santorí (donada a Jacobo Barozzi), Anafi (donada a Leonardo Foscolo), Citera (donada a Marco Venier) i Cerigotto (donada a Jacobo Viaro). Els romans d'Orient a finals del van reconquerir la majoria de les illes. Va morir el 1227 i el va succeir Angelo Sanudo (que va conquerir Melos als romans d'Orient) fins al 1262, i després Marcos II Sanudo fins al 1303. L'Imperi va cedir el feu a Guillem de Villerhardouin príncep d'Acaia el 1236. Guillem I Sanudo el successor de Marc II fou vassall fidel de la princesa d'Acaia enemiga del català Alfons Frederic, i va lluitar contra els catalans a la batalla del Cefís, on fou ferit i capturat, i després contra Ferran de Mallorca; el 1319 fou inclòs en la treva entre el rei Alfons, el batlle venecià de Negrepont i els senyors de l'illa i el 1323 el va succeir el seu fill Nicolau I Sanudo; durant el govern d'aquest Naxos fou atacada pels otomans (1325-14326) i va signar una nova treva amb la companyia catalana, en la qual va participar també el batlle venecià de Negrepont el 1331; el 1341 el va succeir Joan Sanudo fins al 1361 que fou vassall dels Anjou de Nàpols. A Joan el va succeir la seva filla Fiorenza que es va casar amb Joan dalle Carceri el 1362. Nicolau III dalle Carceri el fill va assolir el ducat el 1371 però va morir el 1383. Francesc I Crispi va agafar el poder en una revolta armada el 1383 i el mateix any es va casar amb Fiorenza i va esdevenir duc. El 1418 en què es va establir el protectorat de Venècia. El 1466 el que restava del ducat fou ocupat pels otomans, i donat en feu al jueu Josep Nasi. El 1579 va passar a domini directe de la Porta otomana.

Nou!!: Santorí і Ducat de Naxos · Veure més »

Edat del bronze

L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.

Nou!!: Santorí і Edat del bronze · Veure més »

Eleusis (ciutat)

Eleusis (en grec antic Ἐλευσίς) era una ciutat de l'Àtica situada en una altura a poca distància del mar, enfront de l'illa de Salamina.

Nou!!: Santorí і Eleusis (ciutat) · Veure més »

Erupció minoica

La devastadora erupció minoica ocorreguda a l'illa de Tera, ara coneguda com a Santorí va ser una erupció volcànica que ha estat datada de diferents maneres.

Nou!!: Santorí і Erupció minoica · Veure més »

Erupció volcànica

Diverses estructures eruptives formades durant l'activitat volcànica: columna eruptiva; fluixs de lava i arc de lava. Una erupció volcànica és una emissió violenta a la superfície terrestre de matèries procedents de l'interior del volcà.

Nou!!: Santorí і Erupció volcànica · Veure més »

Esparta

Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.

Nou!!: Santorí і Esparta · Veure més »

Estil geomètric

Pyxis geomètric amb tapa en forma de cavall, 760 -750 aC. Lestil geomètric és una fase de l'art grec desenvolupada entre el 900 aC i el 700 aC que es caracteritza, en gran manera, pels motius geomètrics de la ceràmica.

Nou!!: Santorí і Estil geomètric · Veure més »

Fenicis

Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.

Nou!!: Santorí і Fenicis · Veure més »

Francocràcia

El començament de la Francocràcia: la divisió de l'Imperi Romà d'Orient després de la Quarta Croada. Estats grecs i llatins al sud de Grècia cap al 1210 El Mediterrani oriental ca. 1450 dC. S'hi mostren l'Imperi Otomà, la part que sobrevivia de l'Imperi Romà d'Orient (en lila) i les diverses possessions llatines a Grècia. La Francocràcia (Φραγκοκρατία, Frankokratía, 'Francocràcia', 'govern dels francs'), també coneguda com a Llatinocràcia (Λατινοκρατία, Latinokratía, 'govern dels llatins') i, pels dominis venecians, Venetocràcia (Βενετοκρατία, Venetokratía o Ενετοκρατία, Enetokratia), fou el període de la història de Grècia després de la Quarta Croada (1204), quan es van establir un nombre d'estats croats principalment francesos i italians al territori del dissolt Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Santorí і Francocràcia · Veure més »

Golf (geografia)

Un golf és una part de l'oceà o mar, de gran extensió, tancat per puntes o caps de terra.

Nou!!: Santorí і Golf (geografia) · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Santorí і Grècia · Veure més »

Grec

La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Santorí і Grec · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Santorí і Grec antic · Veure més »

Guerra d'independència de Grècia

La Guerra d'independència de Grècia, també coneguda com a Revolució Grega (grec: Ελληνική Επανάσταση, Elliniki Epanastasi; otomà:يونان عصياني; turc: Yunan İsyanı), va ocórrer entre el 1821 i el 1832.

Nou!!: Santorí і Guerra d'independència de Grècia · Veure més »

Guerra del Peloponnès

La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.

Nou!!: Santorí і Guerra del Peloponnès · Veure més »

Hel·lenització de la toponímia de l'estat grec

L'estat grec segons les fronteres d'avui en dia D'ençà de la creació del Regne de Grècia el 1832, l'estat grec ha seguit una política dhel·lenització de la toponímia que ha comportat incomptables canvis en els noms de lloc de tot el territori de l'estat.

Nou!!: Santorí і Hel·lenització de la toponímia de l'estat grec · Veure més »

Iconòstasi

Iconòstasi de la Catedral de l'Anunciació al Kremlin de Moscou, obra de Theophanes el Grec, (1405) L'iconòstasi és un mur d'icones i pintures religioses que separa la nau del santuari o presbiteri en les esglésies cristianes de ritu bizantí, particularment les de tradició ortodoxa.

Nou!!: Santorí і Iconòstasi · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Santorí і Imperi Otomà · Veure més »

Irene de Lecce

Irene de Lecce, Erina o Irene de Magedo (Lupiae, actual Lecce, Pulla, s. I?) és una personalitat envoltada de llegendes, de la que no es conserven dades certes, llevat d'una vida antiga extreta del Menologi de Basili II, ja del segle X i, per tant, molt posterior a la seva vida.

Nou!!: Santorí і Irene de Lecce · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Santorí і Italià · Veure més »

Jaciment arqueològic

Jaciment arqueològic a Saqqara (Egipte) Un jaciment arqueològic és una concentració de restes arqueològiques.

Nou!!: Santorí і Jaciment arqueològic · Veure més »

Josep Nasi

Josep Nasi fou un jueu portuguès i home d'estat turc, duc de Naxos de 1566 al 1579.

Nou!!: Santorí і Josep Nasi · Veure més »

Khair ed-Din Barba-rossa

Khair ed-Din Barba-rossa (Mitilene, 1466 o 1478, segons les fonts – Istanbul, 4 de juliol del 1546) era un almirall otomà que va liderar el corsarisme turc a la Mediterrània occidental durant les primeres dècades del.

Nou!!: Santorí і Khair ed-Din Barba-rossa · Veure més »

Kolumbo

Kolumbo és un volcà submarí actiu al Mar Egeu, a uns 8 quilòmetres al nord-est del Cap Kolumbo, de l'illa Santorí.

Nou!!: Santorí і Kolumbo · Veure més »

Lliga de Delos

La Lliga de Delos, també coneguda com a Lliga Hel·lènica, Lliga Dèlica, Confederació de Delos, Confederació Marítima de l'Àtica, Lliga Marítima Atenenca, Lliga Deloàtica o Amficcionia de Delos, fou una associació de ciutats estat gregues establerta durant el i amb un nombre de membres que oscil·la, segons les fonts, entre 150 i 173 sota el lideratge d'Atenes.

Nou!!: Santorí і Lliga de Delos · Veure més »

Llista d'illes de Grècia

Vet aquí una llista d'algunes de les 3.000 illes de Grècia.

Nou!!: Santorí і Llista d'illes de Grècia · Veure més »

Llogaret

Llogarret suís. Un llogarret o llogaret és un nucli de població petit.

Nou!!: Santorí і Llogaret · Veure més »

Muntanya

Muntanya de Montserrat Cervino a Itàlia, Matterhorn a Suïssa Una muntanya o montanya és qualsevol elevació natural, acusada i abrupta del terreny.

Nou!!: Santorí і Muntanya · Veure més »

Museu de Prehistòria de Thera

El Museu de Prehistòria de Thera (Μουσείο Προϊστορικής Θήρας) és un museu de Prehistòria que es troba a Fira, a l'illa de Santorí (Grècia).

Nou!!: Santorí і Museu de Prehistòria de Thera · Veure més »

Penya-segat

Penya-segats de Moher, a Irlanda. Escarp al Cumberland Plateau, Tennessee. Penya-segat de Preikestolen situat sobre el Lysefjord, un fiord de Noruega Cingles de la Serra de Sis, situats a la Baixa Ribagorça dels Prepirineus aragonesos Un penya-segat, tallserrat o capserrat és un accident geogràfic que consisteix en un espadat rocós de forta pendent o vertical abrupta en la línia de contacte entre terra i mar.

Nou!!: Santorí і Penya-segat · Veure més »

Pialí Baixà

Pialí Baixà, Piyale Pasha o Pialí Paixà (voltants de 1515- 20 o 21 de gener de 1578, fou un almirall (Kapudan paixà, l'equivalent a comandant de la flota) otomà entre 1553 i 1567 i un Visir otomà després de 1568. Era originari de Tolna (Hongria) i d'origen croata.

Nou!!: Santorí і Pialí Baixà · Veure més »

Pirgos

Pirgos (en grec Πύργος) és una ciutat grega, capital de la unitat perifèrica d'Èlide, a la perifèria de Grècia Occidental.

Nou!!: Santorí і Pirgos · Veure més »

Plini el Vell

o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Nou!!: Santorí і Plini el Vell · Veure més »

Pompeia

Pompeia (llatí: Pompeii) és una ciutat de l'antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79; el seu recinte arqueològic (juntament amb el d'Herculà i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997, ja que totes tres ciutats «constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món».

Nou!!: Santorí і Pompeia · Veure més »

Prefectures de Grècia

Les prefectures (en grec: νομοί) foren la principal divisió administrativa de Grècia entre 1833 i 1836 i un altre cop entre 1845 i 2010, quan foren abolides pel programa Cal·lícrates i substituïdes per les unitats perifèriques.

Nou!!: Santorí і Prefectures de Grècia · Veure més »

Santorí

Santorí (de l'italià Santorini, en grec Σαντορίνη), antigament coneguda com a Tera (en grec, i oficialment, Θήρα, pronúncia moderna: Thira; pronúncia antiga: Thēra), és una illa grega de l'arxipèlag de les Cíclades.

Nou!!: Santorí і Santorí · Veure més »

Teras

Teras (en grec antic Θήρας), va ser, segons la mitologia grega, l'heroi epònim de l'illa de Tera (actualment Santorí).

Nou!!: Santorí і Teras · Veure més »

Thirasia

Thirasia (Θηρασία o Θηρασιά) o Teràsia (Θηρασία) és una illa grega de l'arxipèlag de Thira o Santorí, a les illes Cíclades.

Nou!!: Santorí і Thirasia · Veure més »

Torre de sentinella

Torre de guaita de fusta, reconstrucció, a Lorch, Alemanya La torre de sentinella, torre de guaita (del fràncic wahta) o torre de defensa, també anomenades torres de moros o talaies (de l'àrab tala'la), són elements arquitectònics de caràcter militar.

Nou!!: Santorí і Torre de sentinella · Veure més »

Turisme

Autocars turístics El turisme és el terme que defineix totes les activitats i conjunt de relacions i fenòmens que realitzen les persones, ja sigui de forma individual o bé en grup, a nivell de desplaçaments i permanència (sense tenir en compte aquells deguts a estudi o finalitats lucratives) fora de la seva residència i entorn habitual; segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT), la duració és per un període inferior a un any i superior a les 24 hores, i amb una finalitat de lleure, etc.

Nou!!: Santorí і Turisme · Veure més »

Unitats perifèriques de Grècia

lang.

Nou!!: Santorí і Unitats perifèriques de Grècia · Veure més »

Vesuvi

El Vesuvi (en Vesuvio; en Vesuvius) és una muntanya volcànica de la Campània (Itàlia), situada a uns 12 km al sud-est de Nàpols.

Nou!!: Santorí і Vesuvi · Veure més »

Vi

El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.

Nou!!: Santorí і Vi · Veure més »

1205

Sense descripció.

Nou!!: Santorí і 1205 · Veure més »

1537

Sense descripció.

Nou!!: Santorí і 1537 · Veure més »

727

Sense descripció.

Nou!!: Santorí і 727 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Illa de Thera, Santorini, Thera, Theràsia, Thira.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »