Accés més ràpid que el navegador!
37 les relacions: Amfissa, Antiga Grècia, Cefís de Beòcia, Citínion, Doris (grup humà), Doros, Dríops, Drimea, Escarfea, Escílax de Carianda, Esparta, Estrabó, Etòlia, Fòcida, Ftiòtida, Hecateu, Hel·len, Heròdot, Hestieòtida, Laconis, Lòcrida Ozòlia, Lilea, Lliga Etòlia, Mèlida, Mont Eta, Olimp, Parnàs, Peloponès, Pindos (Dòrida), Plini el Vell, Regne de Macedònia, Termòpiles, Tessàlia, Tetràpolis Dòria, Titus Livi, Xerxes I de Pèrsia, Xerxes II de Pèrsia.
Amfissa
Amfissa (Άμφισσα; antigament anomenada també Salona, Σάλωνα) és una vila de la Grècia Central, situada a la unitat perifèrica de la Fòcida.
Nou!!: Dòrida і Amfissa · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Dòrida і Antiga Grècia · Veure més »
Cefís de Beòcia
El riu Cefís El riu Cefís (Κηφισός, Kifissós; Cephisus) és un riu de la Grècia Central que rega les regions de la Fòcida i Beòcia.
Nou!!: Dòrida і Cefís de Beòcia · Veure més »
Citínion
Citínion (en grec antic Κυτίνιον 'Kytínion', en llatí Cytinium) era una de les quatre ciutats de la Tetràpolis Dòria.
Nou!!: Dòrida і Citínion · Veure més »
Doris (grup humà)
Soldat «molt armat». Els doris (Δωριεῖς) eren un poble indoeuropeu que va envair Grècia el segle XII aC i s'imposà als aqueus.
Nou!!: Dòrida і Doris (grup humà) · Veure més »
Doros
Doros（Dorus, Δῶπος en grec antic) és l'heroi que donà nom als doris, un dels pobles de l'estirp hel·lènica. Dues llegendes diferents es relacionen amb aquest nom: la primera fa de Doros fill d'Hel·len amb la nimfa Orseis, per tant, net de Deucalió. És germà de Xutos i Èol, l'heroi epònim dels eolis, una altra gran branca dels hel·lens. En aquesta versió, Doros i els seus descendents, després d'haver viscut a la Ftiòtida, a Tessàlia, van emigrar a la regió de l'Olimp i l'Ossa, i després cap a la regió de Pindos, cap a l'interior, abans de tornar a marxar cap a l'Eta i finalment establir-se al Peloponès. Una altra versió fa de Doros fill d'Apol·lo i de Ftia i germà de Laòdoc i Polipetes. Els tres germans van ser assassinats per Etol, que els va prendre el seu reialme d'Etòlia, a la que donà nom, al nord del golf de Corint. Servi (Servius) diu que fou fill de Posidó i que va reunir el poble que va agafar el seu nom a la vora del mont Parnassos. Egimi va ser fill seu.
Nou!!: Dòrida і Doros · Veure més »
Dríops
Els dríops (Dryopes) eren una de les tribus més antigues de Grècia.
Nou!!: Dòrida і Dríops · Veure més »
Drimea
Drimea (Drymaea), també Drimos (Δρύμος) era una antiga ciutat de la Fòcida, a la frontera amb la Dòrida; Titus Livi l'inclou a la Dòrida.
Nou!!: Dòrida і Drimea · Veure més »
Escarfea
Escarfea o Escarfa (Σκάρφεια o Σκάρφη) era una ciutat dels locris epicnemidis esmentada ja per Homer al Catàleg de les naus.
Nou!!: Dòrida і Escarfea · Veure més »
Escílax de Carianda
Escílax de Carianda (Scylax) fou un viatger de Carianda a Cària, a qui Darios I el Gran va enviar en viatge de descobriment a l'Indus.
Nou!!: Dòrida і Escílax de Carianda · Veure més »
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Nou!!: Dòrida і Esparta · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Dòrida і Estrabó · Veure més »
Etòlia
Mapa d'Etòlia Etòlia (Aetolia) era un territori de l'antiga Grècia.
Nou!!: Dòrida і Etòlia · Veure més »
Fòcida
La Fòcida (Phocis) era una regió de l'antiga Grècia, limitada al nord per la Dòrida, al nord-est pels locris epicnemidis i opuntis, al sud-est per Beòcia, a l'oest pels locris ozolis i al sud pel golf de Corint.
Nou!!: Dòrida і Fòcida · Veure més »
Ftiòtida
La Ftiòtida (Φθιῶτις), dita també Acaia Ftiòtida (Ἀχαΐα Φθιῶτις 'l'Acaia de la Ftiòtida'), era un districte del sud-est de Tessàlia, habitat pels aqueus ftiòtides, nom amb què s'acostumava a anomenar els membres de la lliga Amfictiònica.
Nou!!: Dòrida і Ftiòtida · Veure més »
Hecateu
Hecateu de Milet (550 aC-476 aC) fou un historiador grec.
Nou!!: Dòrida і Hecateu · Veure més »
Hel·len
Hel·len (en grec antic Ἕλλην Hellen) va ser l'heroi considerat l'avantpassat comú de tots els grecs, ja que ells mateixos s'anomenen hel·lens.
Nou!!: Dòrida і Hel·len · Veure més »
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Nou!!: Dòrida і Heròdot · Veure més »
Hestieòtida
L'Hestieòtida o Histieòtida (Ἑστιαιῶτις, Ἱστιαιῶτις) era una contrada de Tessàlia, situada a la seva part nord-occidental.
Nou!!: Dòrida і Hestieòtida · Veure més »
Laconis
Els laconis (en grec antic Λακωνίς) o lacedemonis (Λακεδαίμωνιον) eren els habitants lliures de Lacònia o Lacedemònia, tant els ciutadans espartans com els periecs.
Nou!!: Dòrida і Laconis · Veure més »
Lòcrida Ozòlia
Lòcrida Ozòlia (Ὀζολία Λοκρίς) era la part occidental de la Lòcrida habitada pels locris ozolis (Ὀζόλαι), a tocar del golf de Corint, amb la Dòrida i Etòlia al nord, la Fòcida a l'est i Etòlia a l'oest.
Nou!!: Dòrida і Lòcrida Ozòlia · Veure més »
Lilea
Lilea (Lilaea) era una ciutat de la Fòcida situada al peu del mont Parnàs, i a les fonts del riu Cefís.
Nou!!: Dòrida і Lilea · Veure més »
Lliga Etòlia
La Lliga Etòlia (en grec antic Κοινὸν τῶν Αἰτωλῶν) va ser una federació de ciutats de la regió d'Etòlia a l'antiga Grècia, formada a principis del, probablement a causa de l'oposició al Regne de Macedònia i a la constitució de la Lliga Aquea.
Nou!!: Dòrida і Lliga Etòlia · Veure més »
Mèlida
Mèlida (en grec antic Μαλὶς γῆ) era un petit territori, un districte del sud de Tessàlia, situat al sud-est de les Termòpiles.
Nou!!: Dòrida і Mèlida · Veure més »
Mont Eta
L'Eta (grec antic ἡ Οἴτη; grec modern: Οίτη -pronunciat: Iti-; llatí: Œta) és un puig situat al sud de Tessàlia, a la part sud de la Ftiòtida i Fòcida septentrional, un ramal sud-oriental de la serralada del Pindos.
Nou!!: Dòrida і Mont Eta · Veure més »
Olimp
El mont Olimp (en Όλυμπος, Ólympos, pronunciat Ólimbos en grec modern) és la muntanya més alta de Grècia, amb una alçada de 2.917,727 m al pic anomenat Mítikas (Μύτικας) que significa nas És un dels cims més alts d’Europa pel que fa al protagonisme topogràfic.
Nou!!: Dòrida і Olimp · Veure més »
Parnàs
Delfos El Parnàs (en Παρνασσός, Parnassós) és una serralada de Grècia de pedra calcària situada a la regió de la Fòcida, prop de Delfos, al nord del golf de Corint.
Nou!!: Dòrida і Parnàs · Veure més »
Peloponès
El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.
Nou!!: Dòrida і Peloponès · Veure més »
Pindos (Dòrida)
Pindos (Pindus) era una de les ciutats de la Tetràpolis Dòria, a la vora del riu del mateix nom que desaiguava al riu Cefís, prop de Lilea.
Nou!!: Dòrida і Pindos (Dòrida) · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Dòrida і Plini el Vell · Veure més »
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Nou!!: Dòrida і Regne de Macedònia · Veure més »
Termòpiles
Les Termòpiles (Θερμοπύλαι, 'Portes Calentes') és un famós pas de Grècia entre Tessàlia i la Lòcrida, únic lloc pel qual es podia entrar des del nord cap al sud de Grècia.
Nou!!: Dòrida і Termòpiles · Veure més »
Tessàlia
Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia (tr) és una regió de Grècia.
Nou!!: Dòrida і Tessàlia · Veure més »
Tetràpolis Dòria
La Tetràpolis Dòria era el nom del conjunt de quatre ciutats de la Dòrida enclavades a la Fòcida, a la vall del riu Pindos, a l'est del país dels eteus.
Nou!!: Dòrida і Tetràpolis Dòria · Veure més »
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Nou!!: Dòrida і Titus Livi · Veure més »
Xerxes I de Pèrsia
cuneïforme, atribuïdes a Xerxes I Xerxes I (persa: خشایارشاه, 'Khashayar Shah') (519 aC - 465 aC) fou rei dels reis de l'Imperi persa (xahanxà) del 485 aC al 465 aC.
Nou!!: Dòrida і Xerxes I de Pèrsia · Veure més »
Xerxes II de Pèrsia
Xerxes II va ser "Rei de reis" de l'Imperi Persa cap a la fi de l'any 424 aC i principis del 423 aC.
Nou!!: Dòrida і Xerxes II de Pèrsia · Veure més »
