Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Tessàlia

Índex Tessàlia

Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia és una regió de Grècia.

152 les relacions: Acaia, Acarnània, Alí Paixà de Janina, Alcetes I, Aleuada, Alexandre de Feres, Alexandre el Gran, Amintes III de Macedònia, Antípater (regent de Macedònia), Atrax, Aydın, Beòcia, Bektaixisme, Bitola, Boibe, Bonifaci I de Montferrat, Català, Càrax, Cela, Cinoscèfals, Comtat de Nevers, Coronea, Crannon, Dòlops, Delfos (ciutat), Demètries, Dolòpia, Ducat d'Atenes, Ducat de Neopàtria, Elateia, Els Meteors, Epaminondes, Epir, Erètria, Escotussa, Esparta, Estrabó, Etòlia, Farsàlia, Fàkion, Fòcida, Feres, Feres (ciutat), Festos, Filip V de Macedònia, Girton, Golf Maliac, Gomfi, Gonnos, Grècia, ..., Guerra de Crimea, Guerra del Peloponès, Guerra russoturca (1768-1774), Guerra russoturca (1877-1878), Halos, Heròdot, Hipata, Histiaeotis (Tessàlia), Hoplita, Iolkos, Ismènies de Tebes, Itome, Jàson de Feres, Karditsa, Konya, Larissa Cremaste, Làmia (ciutat), Làrissa (Tessàlia), Lòcrida, Licofró I de Feres, Licofró II de Feres, Limnes (Tessàlia), Lliga Tessàlia, Macedònia (regió), Madrassa, Magnèsia del Meandre, Magnèsia del Sipilos, Malis, Melibea, Melitea, Methone, Metròpolis d'Histieotis, Metròpolis de Perrhàbia, Mironides, Mont Ossa, Olimp, Otea, Pagases, Pelasgiotis, Pelasgs, Pelòpides, Pelinna, Peneu, Perdicas III, Perrhàbia, Phthiotis, Pindos (muntanyes), Pteleon, Ptolemeu Alorita, Pythium, Regne de Macedònia, Rumèlia, Silana, Tagos, Tebes (Grècia), Tempe, Teodor I Àngel-Comnè Ducas, Termòpiles, Tessalònica, Tessaliotis, Tessalis, Thaumakos, Thebes, Tricca, Trikala, Umar Beg Baha al-Din Ghazi, Unitat perifèrica de Làrissa, Unitat perifèrica de Magnèsia, Venècia, Waqf, Zàuiya, 1014, 1204, 1225, 1271, 1309, 1310, 1318, 1319, 1390, 1393, 1821, 1897, 197 aC, 344 aC, 359 aC, 362 aC, 364 aC, 365 aC, 366 aC, 367 aC, 368 aC, 369 aC, 370 aC, 371 aC, 374 aC, 395 aC, 404 aC, 424 aC, 454 aC, 456 aC, 977. Ampliar l'índex (102 més) »

Acaia

(http://sharemap.org/public/Ancient_peloponnese versió interactiva) Acaia fou una regió de l'antiga Grècia a la costa nord-oest del Peloponès.

Nou!!: Tessàlia і Acaia · Veure més »

Acarnània

'''Imatge que destaca en fosc les regions d'Etòlia i d'Acarnània''' Acarnània fou una regió de l'antiga Grècia, a l'oest, limitada al nord pel golf d'Ambràcia, al nord-est per Amfilòquia (Argos d'Acaia), al sud-oest per la mar Jònica, i al sud-est per l'Etòlia (separades pel riu Aquelos si bé vers el 430 aC la frontera era una mica més a l'est, ja que la ciutat d'Oeniade dominava ambdós costats).

Nou!!: Tessàlia і Acarnània · Veure més »

Alí Paixà de Janina

Alí Paixà de Janina (conegut també com a Alí Tepeleni, i el Lleó de Janina) (Tepelenë, ara Albània, 1740 - Ioànnina, ara Grècia, 5 de febrer de 1822), fou un alt dignatari turc otomà, governador de la regió grega de l'Epir.

Nou!!: Tessàlia і Alí Paixà de Janina · Veure més »

Alcetes I

Alcetes I (Alcetas) fou rei d'Epir, fill de Tàripes.

Nou!!: Tessàlia і Alcetes I · Veure més »

Aleuada

La dinastia Aleuada o dels Aleuades fou una família noble de Tessàlia d'origen mític, que pren el nom del seu suposat ancestre Aleuas, i que va regir la ciutat de Larissa i altres parts de Tessàlia bé temoralment o per mitjà d'altres branques.

Nou!!: Tessàlia і Aleuada · Veure més »

Alexandre de Feres

Alexandre de Feres fou tirà de la ciutat de Feres a Tessàlia.

Nou!!: Tessàlia і Alexandre de Feres · Veure més »

Alexandre el Gran

Estàtua d'Alexandre el Gran a Tessalònica Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.

Nou!!: Tessàlia і Alexandre el Gran · Veure més »

Amintes III de Macedònia

Amintes III (Amyntas, Ἀμύντας) fou rei de Macedònia (vers 393 aC).

Nou!!: Tessàlia і Amintes III de Macedònia · Veure més »

Antípater (regent de Macedònia)

Antípater(Ἀντίπατρος) fou un general macedoni, regent del Regne de Macedònia i pare de Cassandre. Va servir a Filip II de Macedònia i després de la batalla de Queronea (338 aC) el rei li va encarregar conduir a Atenes els cossos dels atenencs caiguts a la batalla. Juntament amb Parmeni va aconsellar a Alexandre de no fer l'expedició a Àsia fins a haver-se casat i haver assegurat la successió. Quan el rei va marxar a Àsia el va deixar com a regent a Macedònia (334 aC) i va combatre a Memnó de Rodes que atiava la revolta a Tràcia i va acabar la guerra contra Agis III d'Esparta. Sembla que durant l'absència del rei van sorgir algunes diferències entre Antípater i Olímpies, mare d'Alexandre. El 324 aC va ser cridat a Àsia per portar les tropes de refresc que havia demanat Alexandre, i Cràter va ser enviat com a regent a Macedònia amb els soldats veterans que retornaven. A la mort d'Alexandre el 323 aC l'assemblea de generals va designar a Antípater com a regent de Macedònia i les ciutats gregues es van sollevar dirigides per Atenes. Antípater fou derrotat per Leòstenes i assetjat a Làmia, mentre l'ambaixada enviada a Atenes per oferir la pau era rebutjada. L'arribada del general Leònatos amb forces macedònies va obligar els atenencs a aixecar el setge de Làmia. Leònatos era aliat d'Olímpies i enemic d'Antípater, i va morir en combat contra les forces gregues ara dirigides per Antífilos que havia substituït a Leòstenes. Tot seguit a Antípater es va unir Cràter i conjuntament van derrotar els grecs a Crannon; la lliga grega es va dissoldre i Antípater va tractar moderadament als derrotats, però amb fermesa. Atenes va haver d'admetre una guarnició macedònia i posar fi a la democràcia, el que va lliurar a Demòstenes i als líders del partit democràtic de la seva execució. Va tornar a Macedònia i va donar a la seva filla Fila en matrimoni a Cràter. A finals d'any va marxar contra Etòlia. Enemistat amb Perdicas d'Orèstia, proclamat regent suprem, va passar a Àsia i va encarregar a Cràter de lluitar contra Èumenes de Cardia i el mateix va marxar contra Perdicas que en aquell moment havia iniciat una lluita contra Ptolemeu. Mort Perdicas la suprema regència va retornar a Antípater que va convocar una reunió a Triparadisos (Síria) on es va imposar a la reina Eurídice III de Macedònia que reclamava la regència i va repartir les províncies entre els generals aliats (321). A finals del 321 va tornar a Europa deixant la regència d'Àsia al seu aliat Antígon el borni amb l'encàrrec de lluitar contra Èumenes, l'antic lloctinent de Perdicas. El 320 aC es va posar malalt. Mentre era malalt va rebre a Demades d'Atenes que demanava la sortida de la guarnició macedònia d'Atenes; Demades fou detingut i executat en presentar-se proves de què havia mantingut correspondència amb Perdicas. A la seva mort va deixar la regència al general Polipercó, amb exclusió del seu fill Cassandre. Categoria:Diàdocs Categoria:Reis de Macedònia.

Nou!!: Tessàlia і Antípater (regent de Macedònia) · Veure més »

Atrax

Àtrax (Ἄτραξ o Ἀτρακια) fou una ciutat de Perrhàbia a Tessàlia, esmentada per Tit Livi, i situada a la vora del Peneios a uns 15 km de Larissa, probablement a un turó anomenat Sidhiropéliko (Σιδηροπέλικος), situat enfront de la moderna vila de Gúnitza, on s'han trobat algunes restes.

Nou!!: Tessàlia і Atrax · Veure més »

Aydın

Mapa Aydın (turc, també Aidin a la Gran Enciclopèdia del Mundo de 1965; en català antic Tin segons la GEC; grec) és una ciutat de Turquia, capital de la província d'Aydın a la costa de la mar Egea a la vall del riu Büyük Menderes (Meandre) i a la riba del seu afluent, el rierol Tabak Çay (clàssic Eudon), al peu de la muntanya Gevizli Dagh (clàssic Messogis).

Nou!!: Tessàlia і Aydın · Veure més »

Beòcia

Beòcia és el nom històric de la regió a l'oest d'Àtica, a Grècia, amb capital a Orcomen i centre principal a Tebes.

Nou!!: Tessàlia і Beòcia · Veure més »

Bektaixisme

Hacı Bektaş Veli La tariqa bektaixita o el bektaixisme (en turc modern bektaşilik) fou un orde de dervixos turc fundat per Hajji Bektaix Wali (Hacı Bektaş Veli), la primera biografia del qual fou escrita al segle XV, i és en part llegendària; hauria viscut al segle XIII a l'Anatòlia (Àsia Menor) i era originari del Khurasan; probablement fou deixeble de Baba Ishak (revoltat el 1240).

Nou!!: Tessàlia і Bektaixisme · Veure més »

Bitola

Bitola (macedònic Битола) és un municipi de la República de Macedònia, que constitueix una de les divisions administratives del país.

Nou!!: Tessàlia і Bitola · Veure més »

Boibe

Boibe (llatí Boebe) fou una ciutat del districte de Magnèsia a Tessàlia, esmentada per Homer, a la riba del llac anomenat Boibeis Limne (Boebeis Lacus) que és l'actual Karla.

Nou!!: Tessàlia і Boibe · Veure més »

Bonifaci I de Montferrat

Bonifaci I de Montferrat (en italià:; en grec:, Vonifatios Momferratikos), també conegut com a Bonifaci I de Tessalònica o Bonifaci I d'Aleramici, 1150 - 4 de setembre, 1207) fou marquès de Montferrat i rei de Tessalònica. Va ser nomenat el cabdill de la quarta croada. Era el tercer fill de Guillem V de Montferrat i de Judit de Babenberg i nasqué després que el seu pare retornés de la segona croada. Els seus germans grans foren Guillem I de Montferrat, comte de Jaffa i Ascaló, i Conrad I de Montferrat, qui arribà a ser rei consort de Jerusalem.

Nou!!: Tessàlia і Bonifaci I de Montferrat · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Tessàlia і Català · Veure més »

Càrax

Càrax (Charax, Χάραξ) fou un sacerdot i historiador de Pèrgam que va deixar dos llargs treballs: Ἑλληνικά (en 40 llibres) i Χρονικά (en almenys 16 llibres).

Nou!!: Tessàlia і Càrax · Veure més »

Cela

Cela (en francès Celles) és un municipi francès, situat al departament de la Dordonya i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Tessàlia і Cela · Veure més »

Cinoscèfals

Cinoscèfals (llatí Cinoscepahlae, grec Kynos Kephalai, literalments "caps de gossos") fou un lloc de Tessàlia sota dos turons en forma de cap de gos, al sud de Scotussa (al territori de la qual pertanyia) escenari de dues grans batalles.

Nou!!: Tessàlia і Cinoscèfals · Veure més »

Comtat de Nevers

El comtat de Nevers fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a Nevers.

Nou!!: Tessàlia і Comtat de Nevers · Veure més »

Coronea

Coronea, o Coroneia, és una ciutat grega de la prefectura de Beòcia a la muntanya Helicó.

Nou!!: Tessàlia і Coronea · Veure més »

Crannon

Crannon o Cranon (grec Krannon) fou una antiga ciutat del districte de Pelasgiotis a Tessàlia, al sud-oest de Larissa.

Nou!!: Tessàlia і Crannon · Veure més »

Dòlops

D'acord amb la mitologia grega, Dòlops (en grec antic Δόλοψ) va ser un heroi troià, fill de Lampos, citat per la Ilíada per la seva participació a la guerra de Troia.

Nou!!: Tessàlia і Dòlops · Veure més »

Delfos (ciutat)

Delfos (llatí Delphi, grec Δελφοί) fou una ciutat de Fòcida i un dels llocs sagrats més importants de Grècia amb un temple dedicat a Apol·lo.

Nou!!: Tessàlia і Delfos (ciutat) · Veure més »

Demètries

Demètries (grec i llatí Demetrias) fou una ciutat de Magnèsia a Tessàlia, a la punta del golf de Pagasitikós (antic Pagasos).

Nou!!: Tessàlia і Demètries · Veure més »

Dolòpia

Dolòpia fou un territori a l'oest de Tessàlia, poblat pels dolops, una tribu epirota.

Nou!!: Tessàlia і Dolòpia · Veure més »

Ducat d'Atenes

El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Bizantí durant la quarta croada.

Nou!!: Tessàlia і Ducat d'Atenes · Veure més »

Ducat de Neopàtria

El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.

Nou!!: Tessàlia і Ducat de Neopàtria · Veure més »

Elateia

Elateia (en llatí Elatus) fou una ciutat de Fòcida, la més important del país després de Delfos.

Nou!!: Tessàlia і Elateia · Veure més »

Els Meteors

Els Meteors (en grec Μετέωρα, Metéora) són un conjunt de penyals coronats per monestirs ortodoxos situats a Grècia, prop de la vila de Kalambaka, a la plana de Tessàlia, vora el riu Peneu.

Nou!!: Tessàlia і Els Meteors · Veure més »

Epaminondes

Epaminondes (Epaminondas, Ἐπαμεινώνδας, Ἐπαμινώνδας) fou un home d'estat i general tebà fill de Polimnis (vers 418 aC-362 aC); era de noble família però pobre, i va ser instruït per Lisis de Tàrent, un filòsof pitagòric.

Nou!!: Tessàlia і Epaminondes · Veure més »

Epir

*Regne de l'Epir, regne hel·lènic.

Nou!!: Tessàlia і Epir · Veure més »

Erètria

Antic teatre d'Erètria Erètria (en llatí Eretria) fou una ciutat d'Eubea, la més poderosa de l'illa després de Calcis.

Nou!!: Tessàlia і Erètria · Veure més »

Escotussa

Escotussa (Σκοτοῦσσα o Σκοτοῦσα) fou una antiga ciutat del districte de Pelasgiotis a Tessàlia, entre Feres i Farsàlia, prop de la frontera de Phthiotis.

Nou!!: Tessàlia і Escotussa · Veure més »

Esparta

Territori d'Esparta. Esparta (en llatí Sparta, en grec Σπαρτη, Sparte) o Lacedemònia (en grec Λακεδαιμων, Lakedaimon) era una ciutat estat de l'antiga Grècia, situada a la península del Peloponès a la vora del riu Eurotes.

Nou!!: Tessàlia і Esparta · Veure més »

Estrabó

Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec (nascut a Amàsia a mitjans del segle I a.C. vers 62 a.C., mort cap a l'any 20 d.C.). Molt viatger, va recórrer totes les terres de l'ecumene.

Nou!!: Tessàlia і Estrabó · Veure més »

Etòlia

Mapa d'Etòlia Etòlia fou un territori de l'antiga Grècia.

Nou!!: Tessàlia і Etòlia · Veure més »

Farsàlia

Farsàlia (llatí Pharsalus, grec Pharsalos, turc Çatalca) fou una ciutat de Tessàlia al districte de Tessaliotis, al límit amb Phthiotis.

Nou!!: Tessàlia і Farsàlia · Veure més »

Fàkion

Fàkion (llatí Phacium, grec Phakion) fou una ciutat de Tessàlia al districte de Pelasgiotis, a la vora del Peneios.

Nou!!: Tessàlia і Fàkion · Veure més »

Fòcida

Fòcida (llatí Phocis, grec Phokis) fou una regió de la Grècia Central limitada al nord per Dòrida, al nord-est pels locris epicnèmidis i opuntis, al sud-est per Beòcia, a l'oest pels locris ozolis, i al sud pel golf de Corint.

Nou!!: Tessàlia і Fòcida · Veure més »

Feres

* El clade Ferae.

Nou!!: Tessàlia і Feres · Veure més »

Feres (ciutat)

Font Hipèria a Feres Mapa Feres (Pherae) fou una antiga ciutat de Tessàlia a la part del sud-est al districte de Pelasgiotis.

Nou!!: Tessàlia і Feres (ciutat) · Veure més »

Festos

Mapa de la Creta minoica. El disc de Faistos. Festos (potser PA-I-TO en lineal A; grec Φαιστός AFI), també Faistos i Fest, fou un dels principals centres de la civilització minoica i la més rica i poderosa ciutat del sud de Creta.

Nou!!: Tessàlia і Festos · Veure més »

Filip V de Macedònia

Filip V de Macedònia —Philippus, — (237 aC-179 aC) fou rei de Macedònia, fill de Demetri II de Macedònia que va morir el 229 aC.

Nou!!: Tessàlia і Filip V de Macedònia · Veure més »

Girton

Girton o Girtona (grec i llatí Gyrton o Gyrtona) fou una ciutat de Perrhàbia a Tessàlia, a una fèrtil vall entre els rius Titaresios i Peneios.

Nou!!: Tessàlia і Girton · Veure més »

Golf Maliac

Golf Maliac (Maliacus sinus, Maliacos kolpos: Μαλιακὸς κόλπος) és el nom modern (Maliakos Kolpos) i antic d'un golf del centre de Grècia, a la part oriental, al sud de Tessàlia, entre el districte de Phthiotis i el de Malis, tancat per l'extrem nord-oest de l'illa Eubea.

Nou!!: Tessàlia і Golf Maliac · Veure més »

Gomfi

Gomfi (llatí Gomphi, grec Gomphoi) fou una antiga ciutat de Tessàlia prop de la frontera amb Atamània i Dolòpia, que controlava el pas cap a les planes tessàlies: el pas de Musáki des Dolòpia i el de Portes, des Atamània.

Nou!!: Tessàlia і Gomfi · Veure més »

Gonnos

Gonnos (llatí Gonni o Gonnus, grec Γόννοι Gonnoi) fou una antiga ciutat del districte de Perrhabis, a Tessàlia.

Nou!!: Tessàlia і Gonnos · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, Elláda; en grec antic: Ἑλλάς, Hellás), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία Ellīnikī́ Dīmokratía) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Tessàlia і Grècia · Veure més »

Guerra de Crimea

La guerra de Crimea (des del 28 de març de 1853 fins a l'1 d'abril de 1856) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar l'imperi Rus, per una banda, amb una aliança entre el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, el segon Imperi francès, el Regne de Sardenya i una part de l'imperi Otomà, per l'altra.

Nou!!: Tessàlia і Guerra de Crimea · Veure més »

Guerra del Peloponès

La guerra del Peloponès fou un conflicte bèl·lic que va afectar Grècia del 431 aC al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.

Nou!!: Tessàlia і Guerra del Peloponès · Veure més »

Guerra russoturca (1768-1774)

La guerra russoturca de 1768-1774 va ser un conflicte decisiu que va establir el control rus de facto sobre el sud d'Ucraïna, fins llavors dominada per l'Imperi otomà a través del seu estat titella, el Khanat de Crimea.

Nou!!: Tessàlia і Guerra russoturca (1768-1774) · Veure més »

Guerra russoturca (1877-1878)

La Guerra russoturca de 1877–1878 també coneguda com la Guerra d'Orient, va tenir els seus orígens en la voluntat russa d'aconseguir un accés a la Mar Mediterrània i alliberar els pobles eslaus dels Balcans de l'imperi Otomà.

Nou!!: Tessàlia і Guerra russoturca (1877-1878) · Veure més »

Halos

Halos o Alos (llatí Halus o Alus) fou una antiga ciutat de Tessàlia al districte de Phthiotis.

Nou!!: Tessàlia і Halos · Veure més »

Heròdot

Bust d'Heròdot al Museu de l'Àgora d'Atenes. Heròdot d'Halicarnàs (en grec), (Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.

Nou!!: Tessàlia і Heròdot · Veure més »

Hipata

Hipata (grec antic ἡ Ὑπάτη o τὰ Ὕπατα, llatí Hypata, grec modern Υπάτη) fou una antiga ciutat capital dels enians de Tessàlia en la Grècia antiga, a la vall de l'Esperquios, al peu del Mont Oeta.

Nou!!: Tessàlia і Hipata · Veure més »

Histiaeotis (Tessàlia)

Histiaeotis o Histiaotis fou un districte que forma la part nord-oest de Tessàlia.

Nou!!: Tessàlia і Histiaeotis (Tessàlia) · Veure més »

Hoplita

Recreació d'una formació hoplita. Lhoplita formava part de la infanteria pesant, el focus central de la guerra en l'antiga Grècia.

Nou!!: Tessàlia і Hoplita · Veure més »

Iolkos

Iolkos (llatí Iolcus) fou una ciutat de Magnèsia a Tessàlia, a la punta inicial del golf Pagasos i al peu del Mont Pelion.

Nou!!: Tessàlia і Iolkos · Veure més »

Ismènies de Tebes

Ismènies (Ismenias) fou un militar tebà, i cap demòcrata de Tebes a la primera meitat del segle IV aC.

Nou!!: Tessàlia і Ismènies de Tebes · Veure més »

Itome

Itome (grec Ithome) fou una fortalesa i muntanya de Messènia on els messenis es van sostenir per molt temps durant la primera guerra messènia contra els espartans.

Nou!!: Tessàlia і Itome · Veure més »

Jàson de Feres

Jàson (llatí Iasus, grec Iàson) fou tirà de Feres i tagos de Tessàlia probablement fill de Licofró I de Feres, que va establir la seva tirania substituint a l'aristocràcia vers el final de la guerra del Peloponès, i aspirava a dominar tota Tessàlia.

Nou!!: Tessàlia і Jàson de Feres · Veure més »

Karditsa

Karditsa (en grec Καρδίτσα) és una ciutat de la regió de Tessàlia, Grècia.

Nou!!: Tessàlia і Karditsa · Veure més »

Konya

Konya, també Koniah, Konieh, Konia i Qunia; històricament coneguda pel nom dIconi, en llatí: Iconium, en grec:, Ikónion, és una ciutat de Turquia, a l'altiplà central d'Anatòlia.

Nou!!: Tessàlia і Konya · Veure més »

Larissa Cremaste

Larissa Cremaste (Κρεμαστὴ Λάρισσα) fou una ciutat de Tessàlia al districte de Phthiotis, no lluny dels golf Maliac, a un turó proper al mont Othrys (Estrabó 9. p. 435.) a la moderna vall de Gardhiki a uns deu km de Khamcáko.

Nou!!: Tessàlia і Larissa Cremaste · Veure més »

Làmia (ciutat)

Làmia (en grec: Λαμία) és una ciutat de Grècia Central a la unitat perifèrica de Ftiòtida, situada a una plana propera al golf de Malis o Malíac.

Nou!!: Tessàlia і Làmia (ciutat) · Veure més »

Làrissa (Tessàlia)

Antic teatre Làrissa (grec Λάρισα, AFI) és una ciutat de Grècia, capital de Tessàlia i de la unitat perifèrica de Làrissa.

Nou!!: Tessàlia і Làrissa (Tessàlia) · Veure més »

Lòcrida

Lòcrida fou una regió del centre de Grècia entre el Golf de Corint i l'estret d'Eubea.

Nou!!: Tessàlia і Lòcrida · Veure més »

Licofró I de Feres

Licofró I de Feres (Lycophron) fou tirà de Feres.

Nou!!: Tessàlia і Licofró I de Feres · Veure més »

Licofró II de Feres

Licofró II de Feres (Lycophron) fou tirà de Feres, fill probablement de Jasó de Feres.

Nou!!: Tessàlia і Licofró II de Feres · Veure més »

Limnes (Tessàlia)

Limnes (llatí Limnae) fou una ciutat de Tessàlia, situada al nord del país en el districte de Histiaotis.

Nou!!: Tessàlia і Limnes (Tessàlia) · Veure més »

Lliga Tessàlia

La Lliga Tessàlia va ser una confederació de tipus feudal de les ciutats-estat i les tribus a la vall de Tessàlia al nord de Grècia, era dirigida per unes poques famílies aristocràtiques de Tessàlia (Aleuada i Scopades).

Nou!!: Tessàlia і Lliga Tessàlia · Veure més »

Macedònia (regió)

Macedònia és una àrea històrica i geogràfica situada a l'Europa meridional.

Nou!!: Tessàlia і Macedònia (regió) · Veure més »

Madrassa

Una madrassa a Tunísia. Una madrassa (de l'àrab مدرسة, madrasa, pl. مدارس, madāris) és una escola islàmica d'ensenyament religiós, generalment adscrita a una mesquita.

Nou!!: Tessàlia і Madrassa · Veure més »

Magnèsia del Meandre

Magnèsia del Meandre (Magnesia ad Maeandrum, Μαγνησία) fou una ciutat de Jònia a les estivacions de les muntanyes Thorax, a la vora del riu Letaeus (Leteos) afluent del Meandre.

Nou!!: Tessàlia і Magnèsia del Meandre · Veure més »

Magnèsia del Sipilos

Magnèsia del Sipilos (Magnesia Ad Sipylum, Μαγνησία ὑπὸ Σιπύλῳ) fou una ciutat de Lídia a la part nord-oest de la muntanya de Sipilos (Sipylum) i a la part sud del riu Hermos (Hermus).

Nou!!: Tessàlia і Magnèsia del Sipilos · Veure més »

Malis

Malis fou un districte del sud de Tessàlia, situat al sud-est de les Termòpiles.

Nou!!: Tessàlia і Malis · Veure més »

Melibea

Melibea (Meliboea Μελίβοια) fou una ciutat de Tessàlia esmentada per Homer, situada a la costa, al peu de les muntanyes Ossa; Estrabó diu que era al golf entre Ossa i Pelium.

Nou!!: Tessàlia і Melibea · Veure més »

Melitea

Melitea (Melitaea o Meliteia, Μελιταία o Μελίτεια o Μελιτία) fou una antiga ciutat del districte Phthiotis a Tessàlia, propera al riu Enipeu.

Nou!!: Tessàlia і Melitea · Veure més »

Methone

Methone (Μεθώνη) fou una ciutat de la regió de Pièria de Tràcia a Macedònia, al golf Thermaic, esmentada al Periplos d'Escílax de Carianda.

Nou!!: Tessàlia і Methone · Veure més »

Metròpolis d'Histieotis

Metròpolis d'Histieotis fou una ciutat de Tessàlia, al districte d'Histieotis.

Nou!!: Tessàlia і Metròpolis d'Histieotis · Veure més »

Metròpolis de Perrhàbia

Metròpolis de Perrhàbia fou una ciutat de Tessàlia al districte de Perrhàbia, ocupada pel rei selèucida Antíoc III el gran el 191 aC després de desembarcar a Demetrias, i d'haver ocupat anteriorment Pherae, Crannon, Cypaera, i finalment Metròpolis i totes les fortaleses veïnes menys Atrax i Gyrton.

Nou!!: Tessàlia і Metròpolis de Perrhàbia · Veure més »

Mironides

Mironides (Myronides, fou un famós general atenenc. El 457 aC els corintis van envair Mègara amb la idea d'aixecar el setge d'Egina desviant una part de les tropes atenenques que estaven assetjant l'illa. Els atenencs a més a més tenien un altre exèrcit a Egipte, però no van moure cap soldat de cap dels dos llocs sinó que van reclutar als molt joves o als més vells que havien restat a Atenes amb els quals van marxar, a les ordres de Mironides, cap a territori de Mègara. Van obtenir una victòria, encara que no decisiva, però que va forçar la retirada dels corintis; però la ciutat els va reprotxar la retirada i van retornar; els atenencs van fer una sortida des de Mègara i en una batalla sagnant que va seguir, van derrotar completament als corintis; els que es retiraven van quedar rodejats i pràcticament tots van morir a mans dels atenencs. El 456 aC, 62 dies després de la batalla de Tanagra, Mironides va dirigir un exèrcit atenenc a Beòcia i van derrotar els beocis a Enòfita, victòria que va fer als atenencs amos de Fòcida i tota Beòcia excepte Tebes, si bé fins i tot en aquesta ciutat es va establir la democràcia. Després de la victòria, Mironides va marxar contra els locris opuncis als quals va exigir un centenar d'ostatges; després, segons Diodor de Sicília, va entrar a Tessàlia per castigar la deserció dels tessalis cap al camp espartà a la batalla de Tanagra. Va atacar Farsàlia però fou rebutjat i va haver de tornar a Atenes. És possible que Mironides fos el pare d'Arquí, l'home d'estat atenenc i un dels principals actors en l'enderrocament dels Trenta Tirans el 403 aC (Arquí va tenir un fill de nom Mironides el que reforça aquesta suposició). Categoria:Generals atenencs del segle V aC.

Nou!!: Tessàlia і Mironides · Veure més »

Mont Ossa

Ossa fou una muntanya de Tessàlia a la costa de Magnèsia separada de les muntanyes de l'Olimp per la vall del Tempe.

Nou!!: Tessàlia і Mont Ossa · Veure més »

Olimp

El mont Olimp (en grec antic Όλυμπος, transcrit Ólympos segons la pronúncia antiga i Ólimbos segons l'actual) és la muntanya més alta de Grècia, amb una alçada de 2.919 m al pic anomenat Mítikas (Μύτικας).

Nou!!: Tessàlia і Olimp · Veure més »

Otea

Oeta o Oetea o Otea, habitada pels otees o oitais, districte muntanyòs a la vall alta del Esperqueios i a l'est de Dolòpia.

Nou!!: Tessàlia і Otea · Veure més »

Pagases

Pagases (Pagasae, grec Παγασαί Pagasai) fou una ciutat de Magnèsia a Tessàlia al nord de la badia de Pagases (Pagasêtikos kolpos, Pagasaeus Sinus).

Nou!!: Tessàlia і Pagases · Veure més »

Pelasgiotis

Pelasgiotis fou un districte de Tessàlia habitat pels pelasgiotes o pelasgis, al sud del Peneos, amb capital a Larissa.

Nou!!: Tessàlia і Pelasgiotis · Veure més »

Pelasgs

Els pelasgs (en llatí pelasgi, en grec pelasgoi) eren els habitants de Grècia abans de l'arribada dels hel·lens.

Nou!!: Tessàlia і Pelasgs · Veure més »

Pelòpides

Pelòpides (Pelopidas) fou un general i home d'estat tebà, fill d'Hippocle, descendent d'una família noble.

Nou!!: Tessàlia і Pelòpides · Veure més »

Pelinna

Pelinna (en llatí Pelinna, i generalment Pelinnaeum) fou una ciutat de Tessàlia al districte de Histiaeotis a l'esquerra del riu Peneios.

Nou!!: Tessàlia і Pelinna · Veure més »

Peneu

Segons la mitologia grega, Peneu (en grec antic Πηνειός, Peneios), era un déu fluvial, fill d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Tessàlia і Peneu · Veure més »

Perdicas III

Perdicas (Perdiccas) fou rei de Macedònia fill segon d'Amintes II i de la seva dona Eurídice.

Nou!!: Tessàlia і Perdicas III · Veure més »

Perrhàbia

Perrhàbia (llatí Perrhaebi, grec Perrhaebia) fou una comarca de Tessàlia a la frontera amb Macedònia, al sud del mont Olimp i ocupant la vall del Peneios.

Nou!!: Tessàlia і Perrhàbia · Veure més »

Phthiotis

Phthiotis fou un districte del sud-est de Tessàlia habitat pels aqueus phthiotes, membre de la lliga amfictiònica.

Nou!!: Tessàlia і Phthiotis · Veure més »

Pindos (muntanyes)

Pindos —Πίνδος en grec, Pindus en llatí— són unes muntanyes del nord de Grècia que corren de nord a sud entre la mar Jònica i la mar Egea, formant el centre del país.

Nou!!: Tessàlia і Pindos (muntanyes) · Veure més »

Pteleon

Pteleon (llatí Pteleum) fou una ciutat de Tessàlia al sud-oest de Phthiotis prop de l'entrada del Sinus Pagasaeus, i entre Antron i Halos.

Nou!!: Tessàlia і Pteleon · Veure més »

Ptolemeu Alorita

Ptolemeu Alorita o Ptolemeu I d'Aloros(Πτολεμαῖος) fou rei i regent de Macedònia per uns dos o tres anys (vers 368 aC a 365 aC) a la mort d'Alexandre II de Macedònia. Diodor de Sicília diu que era fill d'Amintes II de Macedònia però això es creu que és un error. Dexippos diu que no pertanyia a la casa reial. Durant el regnat d'Alexandre II (fill gran d'Amintes II), Ptolemeu estava al front d'una revolta en la que reclamava el tron. Pelòpides va fer fou cridat per arbitrar, i va confirmar a Alexandre com a rei; Pelòpides per assegurar el compliment del pacte es va emportar amb ell cap a Tebes alguns ostatges, però no massa després de sortir Pelòpides del país, Alexandre fou assassinat (368 aC o 367 aC) segons Diòdor de Sicília per Ptolemeu Alorita (al que presenta com germà d'Alexandre) i segons Justí, per les intrigues de la seva mare Eurídice. Demòstenes diu que l'assassí es deia Apol·lòfanes. Amb connivència o no d'Eurídice, Ptolemeu va ser proclamat llavors rei sense oposició, però es va aixecar en armes un nou pretendent, Pausànies de Macedònia. Alorita es va salvar per la intervenció del general atenenc Ifícrates que va col·locar al tron a un germà menor d'Alexandre II, Perdicas III de Macedònia, i Alorita va romandre com a regent. Després d'això el partidaris d'Alexandre II es van revoltar novament i van demanar ajut a Pelòpides que va envair Macedònia amb una força de mercenaris. Ptolemeu li va sortir al pas i li va oferir la seva submissió, i va obtenir la confirmació com a regent, donant alguns ostatges com a garantia de la seva bona disposició amb els tebans, i va quedar obligat a abandonar les seves amistoses relacions amb els atenencs tot l'ajut que havia rebut d'Ifícrates. Va continuar administrant el poder fins que vers el 364 o 363 aC fou assassinat pel rei Perdicas III que no volia la seva tutela.

Nou!!: Tessàlia і Ptolemeu Alorita · Veure més »

Pythium

Pythium és un gènere d'Oomycetes paràsits.

Nou!!: Tessàlia і Pythium · Veure més »

Regne de Macedònia

El regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.

Nou!!: Tessàlia і Regne de Macedònia · Veure més »

Rumèlia

Rumèlia, mapa de 1801 Rumèlia (del turc: Rumeli, terra dels Rums, grec Ρούμελη, Roúmeli; búlgar Румелия, Rumeliya), variació turca (derivat de Rüm-ili), fou una província otomana de la península Balcànica, que comprenia territoris dels actuals estats d'Albània, Bulgària, Grècia, República de Macedònia, Moldàvia, Romania (especialment la Valàquia, el Banat i la Dobrudja), Sèrbia, i el que avui resta de Turquia a Europa.

Nou!!: Tessàlia і Rumèlia · Veure més »

Silana

Silana fou una dama romana amiga d'Agripina Menor amb la que després es va barallar perquè es va oposar al seu casament amb Sexti Africà.

Nou!!: Tessàlia і Silana · Veure més »

Tagos

Tagós (en llatí, tagus) era el nom que designava el príncep de Tessàlia, líder que exercia l'hegemonia regional.

Nou!!: Tessàlia і Tagos · Veure més »

Tebes (Grècia)

Tebes (en grec antic Θῆβαι (romanitzat com Thēbai), en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia, a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada de Citeró, que separa la Beòcia de l'Àtica, i al sud de la plana de Beòcia.

Nou!!: Tessàlia і Tebes (Grècia) · Veure més »

Tempe

Tempe (grec Τέμπη) fou una famosa vall al nord-est de Tessàlia entre els monts Olimp i Ossa, pel qual passava el riu Peneu fins a arribar a la mar.

Nou!!: Tessàlia і Tempe · Veure més »

Teodor I Àngel-Comnè Ducas

Teodor Àngel-Comnè Ducas fou el segon governant del Despotat de l'Epir, del 1215 al 1230.

Nou!!: Tessàlia і Teodor I Àngel-Comnè Ducas · Veure més »

Termòpiles

Vista actual del pas de les Termòpiles Termòpiles (Portes Calentes) és un famós pas de Grècia entre Tessàlia i Lòcrida, únic lloc pel qual es podia entrar des del nord cap al sud de Grècia.

Nou!!: Tessàlia і Termòpiles · Veure més »

Tessalònica

Tessalònica o Salònica, en català antigament Salonic (grec Θεσσαλονίκη, Thessaloníki o Σαλονίκη, Saloníki, originalment Salonikion, àrab Salunik, búlgar Solon, turc Selanik) és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia Central i cap del nomós de Tessalònica.

Nou!!: Tessàlia і Tessalònica · Veure més »

Tessaliotis

Tessaliotis (o Tessàlia pròpia) fou un districte de Tessàlia format per la plana central, habitada pels tessalis vinguts de l'Epir.

Nou!!: Tessàlia і Tessaliotis · Veure més »

Tessalis

Els tessalis (en grec antic Θεσσαλοί Thessaloi) van ser els pobladors de la terra grega clàssica anomenada Tessàlia.

Nou!!: Tessàlia і Tessalis · Veure més »

Thaumakos

Thaumakos fou una ciutat de Tessàlia, una de les dels Phthiotes, situada al pas de Cela a la via entre les Termòpiles i el golf Maliac, passant per Làmia.

Nou!!: Tessàlia і Thaumakos · Veure més »

Thebes

Thebes és una vila dels Estats Units a l'estat d'Illinois.

Nou!!: Tessàlia і Thebes · Veure més »

Tricca

Tricca o Trikkala fou una antiga ciutat de Tessàlia al districte d'Histiaeotis, a la riba esquerra del Peneos i a la vora d'un petit riu de nom Lethaos.

Nou!!: Tessàlia і Tricca · Veure més »

Trikala

Trikala (en grec: Τρίκαλα) també Trikkala (en turc Tirhala) és una ciutat de Grècia al nord-oest de Tessàlia.

Nou!!: Tessàlia і Trikala · Veure més »

Umar Beg Baha al-Din Ghazi

Umar Beg Baha al-Din Ghazi (turc modern: Aydınoğlu Umur Bey), conegut com a Umur Paixà (1309-1348) fou el segon emir dels Aydin-oghlu i corsari turc.

Nou!!: Tessàlia і Umar Beg Baha al-Din Ghazi · Veure més »

Unitat perifèrica de Làrissa

La unitat perifèrica de Làrissa (en grec: Νομός Λάρισας) és una unitat perifèrica de Grècia.

Nou!!: Tessàlia і Unitat perifèrica de Làrissa · Veure més »

Unitat perifèrica de Magnèsia

L'antiga prefectura de Magnèsia i actual unitat perifèrica de Magnèsia (en grec Νομός Μαγνησίας) és el nom de la part sud de Tessàlia, una regió situada a la part central de Grècia.

Nou!!: Tessàlia і Unitat perifèrica de Magnèsia · Veure més »

Venècia

Venècia (en vènet: Venessia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Tessàlia і Venècia · Veure més »

Waqf

El waqf (en àrab: وقف, plural اوقاف, awqāf), també conegut al Magrib com habis (en àrab: حبس, plural حبوس, habūs), és, en dret islàmic una donació religiosa inalienable, generalment un edifici o terres ofertes per una persona a religiosos per a obres d'utilitat pública, caritativa o manteniment d'institucions religioses.

Nou!!: Tessàlia і Waqf · Veure més »

Zàuiya

''Zàuiya'' prop de Kairouan, a Tunísia; foto presa a principis del segle XX. Una zàuiya o zàwiya (de l'àrab زاوية zāwiya, pl. زوايا zawāyā', literalment 'racó' o 'angle' d'un edifici) era inicialment una cel·la d'un monjo cristià.

Nou!!: Tessàlia і Zàuiya · Veure més »

1014

Sense descripció.

Nou!!: Tessàlia і 1014 · Veure més »

1204

Sense descripció.

Nou!!: Tessàlia і 1204 · Veure més »

1225

L'any 1225 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dimecres.

Nou!!: Tessàlia і 1225 · Veure més »

1271

Sense descripció.

Nou!!: Tessàlia і 1271 · Veure més »

1309

Sense descripció.

Nou!!: Tessàlia і 1309 · Veure més »

1310

Sense descripció.

Nou!!: Tessàlia і 1310 · Veure més »

1318

Sense descripció.

Nou!!: Tessàlia і 1318 · Veure més »

1319

Sense descripció.

Nou!!: Tessàlia і 1319 · Veure més »

1390

Sense descripció.

Nou!!: Tessàlia і 1390 · Veure més »

1393

Sense descripció.

Nou!!: Tessàlia і 1393 · Veure més »

1821

;Països Catalans.

Nou!!: Tessàlia і 1821 · Veure més »

1897

barceloní del Fort Pienc.

Nou!!: Tessàlia і 1897 · Veure més »

197 aC

Sense descripció.

Nou!!: Tessàlia і 197 aC · Veure més »

344 aC

Sense descripció.

Nou!!: Tessàlia і 344 aC · Veure més »

359 aC

Sense descripció.

Nou!!: Tessàlia і 359 aC · Veure més »

362 aC

L'any 362 aC fou un any de l'edat antiga conegut com a any 392 Ab urbe condita als calendaris romans de l'època.

Nou!!: Tessàlia і 362 aC · Veure més »

364 aC

Sense descripció.

Nou!!: Tessàlia і 364 aC · Veure més »

365 aC

Sense descripció.

Nou!!: Tessàlia і 365 aC · Veure més »

366 aC

Sense descripció.

Nou!!: Tessàlia і 366 aC · Veure més »

367 aC

Sense descripció.

Nou!!: Tessàlia і 367 aC · Veure més »

368 aC

L'any 368 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Tessàlia і 368 aC · Veure més »

369 aC

Sense descripció.

Nou!!: Tessàlia і 369 aC · Veure més »

370 aC

Sense descripció.

Nou!!: Tessàlia і 370 aC · Veure més »

371 aC

Sense descripció.

Nou!!: Tessàlia і 371 aC · Veure més »

374 aC

Sense descripció.

Nou!!: Tessàlia і 374 aC · Veure més »

395 aC

Sense descripció.

Nou!!: Tessàlia і 395 aC · Veure més »

404 aC

Sense descripció.

Nou!!: Tessàlia і 404 aC · Veure més »

424 aC

Sense descripció.

Nou!!: Tessàlia і 424 aC · Veure més »

454 aC

Sense descripció.

Nou!!: Tessàlia і 454 aC · Veure més »

456 aC

L'any 456 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Tessàlia і 456 aC · Veure més »

977

Sense descripció.

Nou!!: Tessàlia і 977 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Blaquia, Megaloblaquia, Tesàlia.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »