Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Comtat d'Alvèrnia

Índex Comtat d'Alvèrnia

El comtat d'Alvèrnia (en occità Comtat d'Auvèrnhe, en francès comté d'Auvergne) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a França, centrada a Clarmont d'Alvèrnia (Clarmont-Ferrand), a la regió anomenada Alvèrnia (en francès Auvergne), regida per comtes sota control visigot (475-507) i dels francs merovingis (507-751).

149 les relacions: Acfred I d'Aquitània, Acfred I de Carcassona, Alfons de Poitiers, Alvèrnia, Anna de la Tour, Anna Maria I de Montpensier, Armand de Clarmont, Arquebisbat de Clarmont, Beaujeu, Berald I, Berald II, Berald III, delfí d'Alvèrnia, Bermond d'Alvèrnia, Bernat de Gòtia, Bernat I d'Alvèrnia, Bernat Plantapilosa, Bertran V de la Tour, Bertran VI de la Tour, Bosó de Provença, Calmini de Mozac, Carles de Valois V d'Angulema, Carles I de Borbó, Carles II de Borbó, Carles III de Borbó, Carles X de França, Caterina de Mèdici, Charenton, Clarmont d'Alvèrnia, Comtat d'Alvèrnia, Comtat de Beaumont, Comtat de Boulogne, Comtat de Chalon, Comtat de Clarmont, Comtat de Clermont-en-Beauvaisis, Comtat de Gavaldà, Comtat de Poitiers, Comtat de Sancerre, Comtat del Lauraguès, Dinastia borbònica, Dinastia merovíngia, Ducat d'Aquitània, Ebles Manzer, Enric de Montpensier, Esteve d'Alvèrnia, Faye-la-Vineuse, Felip I de Borgonya, Felip III de Borgonya, França, Francesc de Montpensier, Gerard d'Alvèrnia, ..., Gerard II d'Alvèrnia, Gilbert de Montpensier, Guerí I d'Alvèrnia, Guillem de Clarmont, Guillem I d'Alvèrnia, Guillem I d'Aquitània, Guillem I de Tolosa, Guillem II d'Aquitània, Guillem III d'Aquitània, Guillem IV d'Aquitània, Guillem IX (delfí d'Alvèrnia), Guillem IX d'Alvèrnia, Guillem VI d'Alvèrnia, Guillem VII d'Alvèrnia, Guillem VIII d'Alvèrnia, Guillem X d'Alvèrnia, Guillem XI d'Alvèrnia, Guillem XII d'Alvèrnia, Guillem XIII d'Alvèrnia, Guiu I de Clarmont, Guiu II d'Alvèrnia, Hattó d'Aquitània, Icteri, Joan I d'Alvèrnia, Joan I de Berry, Joan I de Borbó, Joan I, delfí d'Alvèrnia, Joan II d'Alvèrnia, Joan II de Borbó, Joan II de França, Joan IV d'Alvèrnia, Joana d'Alvèrnia, Joana II d'Alvèrnia, Joana, delfina d'Alvèrnia, Jordi de la Trémoille, La Grande Mademoiselle, Lluís I de Montpensier, Lluís II de Montpensier, Lluís III de Montpensier, Lluís VIII de França, Lluís XIII de França, Lluïsa de Montpensier, Lluïsa de Savoia, Magdalena de la Tour, Margarida de Valois (reina de França), Maria d'Alvèrnia, Maria de Berry, Meillant, Niceti d'Alvèrnia, Occità, Pere II de Borbó, Raül I de França, Rainulf II de Poitiers, Ramon III de Tolosa, Rasès, Robert I d'Alvèrnia, Robert I de Clarmont, Robert II d'Alvèrnia, Robert II de Clarmont, Robert III d'Alvèrnia, Robert III de Clarmont, Robert IV (delfí d'Alvèrnia), Robert IV d'Alvèrnia, Robert V d'Alvèrnia, Robert V, delfí d'Alvèrnia, Robert VI d'Alvèrnia, Robert VI, delfí d'Alvèrnia, Robert VII d'Alvèrnia, Robert VII, delfí d'Alvèrnia, Sagonne, Susana de Borbó, Teuduí d'Autun, Vescomtat de Tièrn, 1000, 1155, 1195, 1209, 1227, 1302, 1360, 1399, 1417, 1419, 1426, 1527, 1663, 17 de gener, 28 de juliol, 475, 507, 751, 841, 862, 863, 864, 926, 927, 934, 963. Ampliar l'índex (99 més) »

Acfred I d'Aquitània

Acfred I d'Aquitania (?-927), Duc d'Aquitània (926-927), comte d'Alvèrnia, Bourges i Mâcon.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Acfred I d'Aquitània · Veure més »

Acfred I de Carcassona

Acfred I de Carcassona (? - 906) fou comte de Carcassona i de Rasès (877 - 906).

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Acfred I de Carcassona · Veure més »

Alfons de Poitiers

Alfons de Poitiers (Poissy, 1 de novembre de 1220 – Itàlia, 21 d'agost de 1271) va ser un príncep francès, germà i mà dreta del rei Lluís IX.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Alfons de Poitiers · Veure més »

Alvèrnia

Alvèrnia (cultisme) o Alvernya (en occità alvernès: Auvèrnhe al masculí o Auvèrnha al femení; en francès Auvergne) és una antiga regió del centre sud de França dins del Massís Central.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Alvèrnia · Veure més »

Anna de la Tour

Anna de la Tour (d'Auvergne) (després 1495 - 1524), fou comtessa d'Alvèrnia (a partir de 1501), comtessa del Lauraguès, senyora de La Tour, de Saint-Saturnin, i de Montrodon; era filla de Joan IV d'Alvèrnia i de Joana de Vendôme.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Anna de la Tour · Veure més »

Anna Maria I de Montpensier

Maria de Montpensier o de Borbó (Borbó-Vendôme a vegades Borbó-Montpensier) també anomenada Anna Maria I de Montpensier (1605-1627) fou duquessa de Montpensier, delfina d'Alvèrnia, marquesa de Mezières, 18a princesa sobirana de Dombes, comtessa de Forès, vescomtessa de Châtellerault i de Brosse i senyora de Beaujeu, sent coneguda com la "Senyoreta de Montpensier".

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Anna Maria I de Montpensier · Veure més »

Armand de Clarmont

Armand (Arimandus) apareix esmentat com a vescomte d'Alvèrnia o de Clarmont, sota l'autoritat dels comtes Bernat I (846-868), Gerard II i Guillem el Pietós (duc d'Aquitània i comte d'Alvèrnia el 886, mort el 916).

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Armand de Clarmont · Veure més »

Arquebisbat de Clarmont

Blasó dels bisbes de Clarmont El Bisbat de Clermont o Clarmont és una divisió eclesiàstica francesa; el bisbat modern abraça el departament del Puèi Domat (Puy-de-Dôme en francès) i és sufragània del bisbat de Bourges.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Arquebisbat de Clarmont · Veure més »

Beaujeu

* Beaujeu (Alps de l'Alta Provença), municipi al departament dels Alps de l'Alta Provença (regió de Provença – Alps – Costa Blava, França).

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Beaujeu · Veure més »

Berald I

Berald I (? -1356) fou delfí d'Alvèrnia i comte de Clarmont, successor del seu pare Joan I, delfí d'Alvèrnia el 1351.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Berald I · Veure més »

Berald II

Berald II dit el Gran o el Comte Camus (1333 - 17 de gener del 1399) fou delfí d'Alvèrnia (1356-1399) comte de Clarmont i senyor de Mercoeur (1356-1371), fill i successor (1356) de Berald I, delfí d'Alvèrnia, comte de Clarmont i senyor de Mercoeur i de Maria de Villemur (vers 1315-1383).

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Berald II · Veure més »

Berald III, delfí d'Alvèrnia

Berald III dit de Clarmont-Sancerre (1380 - 28 de juliol de 1426), fou delfí d'Alvèrnia (1399-1426), comte de Sancerre i senyor de Sagonne (1419-1426) fill de Berald II, delfí d'Alvèrnia i de la comtessa Margarida de Sancerre.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Berald III, delfí d'Alvèrnia · Veure més »

Bermond d'Alvèrnia

Bermond (Veremundus) fou un comte d'Alvèrnia nomenat el 774 par Carlemany, del qual era un dels seus servidors domèstics.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Bermond d'Alvèrnia · Veure més »

Bernat de Gòtia

Bernat de Gòtia (? - 880) fou marquès de Gòtia (865-878) i comte de Barcelona i de Girona (870-878).

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Bernat de Gòtia · Veure més »

Bernat I d'Alvèrnia

Bernat d'Alvèrnia conegut com el Vell, fou comte d'Alvèrnia i abat laic de Brioude vers 846-863 i 864 a una data posterior al 866.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Bernat I d'Alvèrnia · Veure més »

Bernat Plantapilosa

Bernat Plantapilosa (en francès Bernard Plantevelue, de vegades escrit Plantevelne), (Usès, 22 de març de 841 - 6 de gener o 16 d'agost de 886) fou comte d'Autun, comte d'Alvèrnia, comte i marquès de Tolosa i comte de Berry; era fill de Bernat de Septimània i de Duoda de Septimània.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Bernat Plantapilosa · Veure més »

Bertran V de la Tour

Bertran V de la Tour (a partir d'ell els senyors de la Tour foren anomenats de la Tour d'Auvergne, mort el 22 de març de 1461, va ser senyor de la Tour i de Montgascon, i després comte d'Alvèrnia i comte titular de Boulogne. Era fill de Bertran IV de la Tour, senyor de la Tour i de Montgascon, i de Maria d'Alvèrnia, comtessa d'Alvèrnia i de Boulogne. A Alvèrnia (i Boulogne nominalment) fou Bertran I. El 1437 va defensar la vila de Corbeil assetjada pels borgonyons, manats pel seu duc, que es van haver de retirar. Fou sempre molt fidel a Carles VII de França i el 1440 el va rebre a Clarmont d'Alvèrnia on va recollir ajudes per combatre el delfí, revoltat contra el seu pare. El 1444 va acompanyar al rei a Lorena per combatre a favor del duc Renat I (duc de Lorena 1431-1453) contra els seus súbdits revoltats. Es va casar el 1416 amb Jaumeta du Peschin († 1473), filla de Lluís, senyor del Peschin i d'Isolda de Sully, i va tenir a.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Bertran V de la Tour · Veure més »

Bertran VI de la Tour

Bertran VI de la Tour (d'Auvergne) (1417 - 26 de setembre de 1497), comte d'Alvèrnia com Bertran II, comte titular i efímerament efectiu de Boulogne també com a Bertran II, i senyor de La Tour i Montgascon; era el fill de Bertran V de la Tour i de Jaumeta del Peschin.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Bertran VI de la Tour · Veure més »

Bosó de Provença

Bosó de Provença El nom Bosó és una forma alterada d' Ambrós, nom d'origen grec que significa "immortal".

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Bosó de Provença · Veure més »

Calmini de Mozac

Calmini, o Calminius o Calmilius (Alvèrnia, segle VII - ca. 700) fou un noble occità que va fundar diverses abadies i que ell mateix va viure com a eremita i monjo.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Calmini de Mozac · Veure més »

Carles de Valois V d'Angulema

Carles de Valois-Angulema o Carles V de Valois (Castell del Fayet, Delfinat, 28 d'abril de 1573 - París, 24 de setembre de 1650) fou fill natural del rei Carles IX de França i favorit del rei Enric III de França.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Carles de Valois V d'Angulema · Veure més »

Carles I de Borbó

Carles I de Borbó, nascut el 1401, mort el 4 de desembre de 1456 al castell de Moulins, fou duc de Borbó i d'Alvèrnia de 1434 a 1456.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Carles I de Borbó · Veure més »

Carles II de Borbó

Carles II de Borbó (Moulins 1433 - Lió, 13 de setembre de 1488), fou un prelat francès que va ser arquebisbe de Lió (1444- 1488) i després duc de Borbó i Alvèrnia.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Carles II de Borbó · Veure més »

Carles III de Borbó

miniatura Carles III de Borbó, nascut el 17 de febrer de 1490 a Montpensier, mort el 6 de maig de 1527 a Roma, va ser comte de Montpensier, de Clarmont i delfí d'Alvèrnia de 1501 a 1523, després duc de Borbó i d'Alvèrnia, comte de Forès, de Clermont-en-Beauvaisis i de la Marca, vescomte de Carlat i de Murat, príncep de Dombes i senyor de Beaujeu de 1505 a 1521.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Carles III de Borbó · Veure més »

Carles X de França

Carles X de França (Palau de Versalles, 9 d'octubre de 1757 - Goritz, Il·líria, 6 de novembre de 1836) va ser rei de França i de Navarra, així com copríncep d'Andorra, des de 1824 fins a 1830 com a successor del seu germà Lluís XVIII de França.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Carles X de França · Veure més »

Caterina de Mèdici

Caterina de Mèdici (Florència, 13 d'abril de 1519 - Blois, 5 de gener de 1589) fou comtessa d'Alvèrnia (1519 - 1589) i reina consort de França (1547 - 1559).

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Caterina de Mèdici · Veure més »

Charenton

Charenton és una població dels Estats Units a l'estat de Louisiana.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Charenton · Veure més »

Clarmont d'Alvèrnia

Clarmont d'Alvèrnia (en occità, Clarmont e Montferrand; en francès, Clermont-Ferrand) és una ciutat de França, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps, capital del departament del Puèi Domat.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Clarmont d'Alvèrnia · Veure més »

Comtat d'Alvèrnia

El comtat d'Alvèrnia (en occità Comtat d'Auvèrnhe, en francès comté d'Auvergne) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a França, centrada a Clarmont d'Alvèrnia (Clarmont-Ferrand), a la regió anomenada Alvèrnia (en francès Auvergne), regida per comtes sota control visigot (475-507) i dels francs merovingis (507-751).

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Comtat d'Alvèrnia · Veure més »

Comtat de Beaumont

* Comtat de Beaumont-le-Roger, jurisdicció feudal a la Normandia.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Comtat de Beaumont · Veure més »

Comtat de Boulogne

El comtat de Boulogne fou una jurisdicció feudal del Regne de França, establerta a l'entorn de la ciutat de Boulogne-sur-Mer (generalment anomenada simplement Boulogne) que va formar un pagus romà i que és coneguda a França com a Boulonnais (Bulonès en català).

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Comtat de Boulogne · Veure més »

Comtat de Chalon

El comtat de Chalon (comtat de Chaunois) fou una jurisdicció feudal de Borgonya, centrada a Chalon-sur-Saône a l'actual departament de Saône-et-Loire.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Comtat de Chalon · Veure més »

Comtat de Clarmont

Comtat de Clarmont és el nom sovint donat al Delfinat d'Alvèrnia del 1155 al 1302, període en el qual el nom de Delfinat i títol de Delfí no era reconegut, i el títol adequat, de comtes d'Alvèrnia, estava usurpat per una altra branca familiar.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Comtat de Clarmont · Veure més »

Comtat de Clermont-en-Beauvaisis

El comtat de Clermont (Clermont-en-Beauvaisis) fou una jurisdicció feudal de França centrada a Clermont-de-l'Oise.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Comtat de Clermont-en-Beauvaisis · Veure més »

Comtat de Gavaldà

''Armes de Gavaldà'' El comtat de Gavaldà (en occità: Gavaudan, Gevaudan i arcaicament Gavaldan) fou una jurisdicció feudal entre l'Alvèrnia i el Llenguadoc, la capital del qual fou Grèsas (encara que la capital de la regió del Gavaldà fos Mende, que feudalment pertanyia als bisbes).

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Comtat de Gavaldà · Veure més »

Comtat de Poitiers

El comtat de Poitiers (sovint anomenat com a comtat de Poitou tot i que mai no va existir un comtat amb aquest nom) fou una jurisdicció feudal del regne de França, inicialment de gran extensió, centrada a Poitiers.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Comtat de Poitiers · Veure més »

Comtat de Sancerre

El comtat de Sancerre fou una jurisdicció feudal de França, centrada a Sancerre, a l'actual regió del Centre, departament del Cher.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Comtat de Sancerre · Veure més »

Comtat del Lauraguès

El comtat del Lauraguès (en occità Lauraguès en francès Lauragais) fou una jurisdicció feudal de França al Llenguadoc, regió al sud-est de Tolosa amb capital a Castellnou d'Arri que agafa el nom de la petita vila de Laurac.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Comtat del Lauraguès · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Dinastia borbònica · Veure més »

Dinastia merovíngia

L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Dinastia merovíngia · Veure més »

Ducat d'Aquitània

El Ducat d'Aquitania fou una jurisdicció feudal de França.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Ducat d'Aquitània · Veure més »

Ebles Manzer

Ebles Manzer (Manzer vol dir Bastard), nascut vers 875, mort vers 934/935, fou comte de Poitiers de 890 a 892 i de 902 a 934.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Ebles Manzer · Veure més »

Enric de Montpensier

Enric de Montpensier, de Borbó-Vendôme o Borbó-Montpensier (Mezières, 12 de maig de 1573 - París, 27 de febrer de 1608) fou delfí d'Alvèrnia, duc de Montpensier, 17è príncep sobirà de Dombes, comte de Forès, baró de Beaujeu, vescomte (o duc) de Châtellerault i de Brosse i marquès de Mezières (aquest darrer per herència materna).

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Enric de Montpensier · Veure més »

Esteve d'Alvèrnia

Esteve d'Alvèrnia fou un magnat notable d'Aquitània, vescomte i comte usurpador d'Alvèrnia.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Esteve d'Alvèrnia · Veure més »

Faye-la-Vineuse

Faye-la-Vineuse és un municipi francès, situat al departament de l'Indre i Loira i a la regió de 37105.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Faye-la-Vineuse · Veure més »

Felip I de Borgonya

Felip I de Borgonya, dit Felip de Rouvres, (Rouvres, 1345 - Rouvres 1361), va ser comte de Borgonya i Artois (1347-1361); duc de Borgonya (1349-1361), i comte d'Alvèrnia i Boulogne (1360-1361).

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Felip I de Borgonya · Veure més »

Felip III de Borgonya

fou duc de Borgonya, comte de Flandes, Artois i Borgonya (1419-1467); duc de Brabant i Limburg (1430-1467).

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Felip III de Borgonya · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і França · Veure més »

Francesc de Montpensier

Francesc de Montpensier, esmentat com a Francesc de Borbó, Francesc de Borbó-Montpensier i Francesc de Borbó-Vendôme, (1542 - Lisieux, 1592) fou un príncep de la sang de la casa de Borbó que fou duc de Montpensier, delfí d'Alvèrnia, comte de Forès, príncep de Dombes i baró de Beaujeu.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Francesc de Montpensier · Veure més »

Gerard d'Alvèrnia

Gerard o Güerau (en francès Gérard o Geraud, † 841) fou un comte d'Alvèrnia de la meitat del, i el primer avantpassat segur dels Rainúlfides.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Gerard d'Alvèrnia · Veure més »

Gerard II d'Alvèrnia

Gerard II d'Alvèrnia fou un suposat comte d'Alvèrnia fill de Gerard I d'Alvèrnia.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Gerard II d'Alvèrnia · Veure més »

Gilbert de Montpensier

Escut d'armes de Gilbert de Montpensier, quarterat de Borbó i del Delfinat d'Alvèrnia Gilbert de Borbó, nascut el 1443, mort a Pozzuoli el 15 d'octubre de 1496, va ser comte de Montpensier i delfí d'Alvèrnia, comte de Clarmont, senyor de Mercoeur, i virrei de Nàpols.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Gilbert de Montpensier · Veure més »

Guerí I d'Alvèrnia

Guerí o Warin (vers 760 - després de 819) fou comte d'Alvèrnia, de Chalon, de Mâcon i de Borgonya.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Guerí I d'Alvèrnia · Veure més »

Guillem de Clarmont

Guillem de Clarmont també esmentat com Guillem V d'Alvèrnia, fou vescomte d'Alvèrnia o de Clarmont successor del seu germà Guiu I de Clarmont i que com aquest s'hauria proclamat comte d'Alvèrnia.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Guillem de Clarmont · Veure més »

Guillem I d'Alvèrnia

Guillem I d'Alvèrnia el Lleó fou comte d'Alvèrnia del 841 o 842 a la seva mort el 846.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Guillem I d'Alvèrnia · Veure més »

Guillem I d'Aquitània

Guillem I d'Aquitània, anomenat també Guillem el Piadós o Guillem d'Alvèrnia, va néixer vers un 22 de març de l'any 875 i va morir el 6 de juny del 918.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Guillem I d'Aquitània · Veure més »

Guillem I de Tolosa

Guillem I el Sant (768 - 812) va ser duc d'Aquitània (781-806) i comte de Tolosa (790-806).

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Guillem I de Tolosa · Veure més »

Guillem II d'Aquitània

Guillem II d'Aquitània dit «el jove» (? - 926), fou Duc d'Aquitània, comte d'Alvèrnia, de Berry, de Lió, i de Mâcon, del 918 a la seva mort el 12 de desembre del 926.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Guillem II d'Aquitània · Veure més »

Guillem III d'Aquitània

Guillem I de Poitiers i III d'Aquitània, de malnom Cap d'Estopa (~ 910 - 3 d'abril de 963, Saint-Maixent) fou comte de Poitiers (934 -963) i duc d'Aquitània.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Guillem III d'Aquitània · Veure més »

Guillem IV d'Aquitània

Guillem IV d'Aquitània i II de Poitiers, de malnom Braç de Ferro, fou duc d'Aquitània i comte de Poitiers del 963 al 995.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Guillem IV d'Aquitània · Veure més »

Guillem IX (delfí d'Alvèrnia)

Guillem IX fou delfí d'Alvèrnia fill i successor el 1234 de Robert IV.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Guillem IX (delfí d'Alvèrnia) · Veure més »

Guillem IX d'Alvèrnia

Guillem IX el Vell (° vers 1130 - † 1182), comte usurpador d'Alvèrnia a la mort del seu germà Robert III d'Alvèrnia que es va produir a Palestina vers el 1147 o poc després en perjudici del seu nebot conegut sota el nom de Guillem VIII el Jove.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Guillem IX d'Alvèrnia · Veure més »

Guillem VI d'Alvèrnia

Guillem VI fou comte d'Alvèrnia successor del seu pare Robert I d'Alvèrnia.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Guillem VI d'Alvèrnia · Veure més »

Guillem VII d'Alvèrnia

Guillem VII d'Alvèrnia (nascut cap a 1069, mort el 1136), fou comte d'Alvèrnia el 1096 o en els següents anys després d'aquesta data, succeint al seu pare Robert II d'Alvèrnia (esmentat per darrer cop el 1096).

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Guillem VII d'Alvèrnia · Veure més »

Guillem VIII d'Alvèrnia

Guillem VIII el Jove (° abans de 1147 - † 1169 o 1182), comte legítim d'Alvèrnia a la mort del seu pare Robert III d'Alvèrnia que es va produir a Palestina vers el 1147 o poc després; no obstant va ser desposseït de part dels seus béns pel seu oncle, conegut sota el nom de Guillem IX el Vell.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Guillem VIII d'Alvèrnia · Veure més »

Guillem X d'Alvèrnia

Guillem X fou comte d'Alvèrnia, fill i successor vers 1194 de Robert IV, comte d'Alvèrnia, i de Mafalda de Borgonya.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Guillem X d'Alvèrnia · Veure més »

Guillem XI d'Alvèrnia

Guillem X d'Alvèrnia, nascut cap a 1195, mort el 1247, fou comte d'Alvèrnia, fill i successor de Guiu II d'Alvèrnia.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Guillem XI d'Alvèrnia · Veure més »

Guillem XII d'Alvèrnia

Guillem XI d'Alvèrnia, mort el 1280, va ser comte d'Alvèrnia i de Boulogne de 1277 a 1280, succeint en els dos feus al seu pare.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Guillem XII d'Alvèrnia · Veure més »

Guillem XIII d'Alvèrnia

Guillaume XIII d'Alvèrnia (nascut vers 1303, mort el 6 d'agost de 1332) fou comte d'Alvèrnia i de Boulogne (1325-1332), succeint als dos feus al seu pare Robert VII d'Alvèrnia (vers 1282- 1325), i de Blanca de Borbó († 1304), dita Blanca de Clermont.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Guillem XIII d'Alvèrnia · Veure més »

Guiu I de Clarmont

Guiu I de Clarmont fou vescomte d'Alvèrnia, successor del seu germà Robert III de Clarmont, mort sense fills; va pujar al govern no gaire després de la mort del duc d'Aquitània Guillem III Cap d'Estopa el 963.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Guiu I de Clarmont · Veure més »

Guiu II d'Alvèrnia

Guiu II d'Alvèrnia, fill del comte Robert IV d'Alvèrnia i de Mafalda de Borgonya, fou comte d'Alvèrnia de 1199 a 1222.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Guiu II d'Alvèrnia · Veure més »

Hattó d'Aquitània

Hattó o Ató d'Aquitània fou duc d'Aquitània juntament amb el seu germà gran Hunald.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Hattó d'Aquitània · Veure més »

Icteri

Icteri (Icterius, francès Ithier) fou comte d'Alvèrnia nomenat després del 778.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Icteri · Veure més »

Joan I d'Alvèrnia

Joan I (? - 24 de març de 1386) fou comte d'Alvèrnia i comte de Boulogne (1361-1386); va succeir en ambdós feus al seu besnebot Felip de Rouvres o de Rouvre (Felip I de Borgonya 1346-1361 comte de 1360 a 1361. Fou també comte titular de Montfort, però els drets a aquest comtat els va cedir a Joan III de Montfort i IV de Bretanya quan va heretar Alvèrnia i Boulogne. Abans de ser comte fou senyor de Montgascon. Era un bon guerrer i hàbil polític. Era fill de Robert VII el Gran (vers 1282-1325), comte d'Alvèrnia, nascut de la seva segona esposa Maria de Dampierre. Fou per tant germanastre de Guillem XIII d'Alvèrnia i oncle patern de Joana I d'Alvèrnia. El rei Joan II de França el va nomenar ministre d'estat, posició que va mantenir amb el nou rei Carles V de França. El juny de 1365 va participar en la ratificació del tractat entre França i Navarra del 6 de març de 1364. El desembre de 1366 el rei va aplicar a la corona l'homenatge feudal de la terre de Briot prop de Péronne (a Vermandois), que abans el comte havia de retre a Saint-Quentin. Va testar el 22 de març de 1386 i va morir dos dies després al castell de Remin prop de Compiegne. El va succeir el seu fill Joan II.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Joan I d'Alvèrnia · Veure més »

Joan I de Berry

Joan I de Berry, dit Joan el Magnífic, (Vincennes, 30 de novembre de 1340 - París, 15 de juny de 1416) fou el tercer fill de Joan II de França el Bo i de Bona de Luxemburg.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Joan I de Berry · Veure més »

Joan I de Borbó

Joan I de Borbó (1381 - Londres 1434), un noble francès, va ser el major dels fills del matrimoni format per Lluís II de Borbó i Ana d'Alvèrnia, comtessa de Forès.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Joan I de Borbó · Veure més »

Joan I, delfí d'Alvèrnia

Joan I dit el Delfinet (1280 - 10 de març de 1351) fou delfí d'Alvèrnia i comte de Clarmont, successor del seu pare Robert VII, delfí d'Alvèrnia vers 1324.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Joan I, delfí d'Alvèrnia · Veure més »

Joan II d'Alvèrnia

Joan II d'Alvèrnia (mort el 28 de setembre de 1404), fou comte d'Alvèrnia (1386-1404) i de Boulogne (1386-1404).

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Joan II d'Alvèrnia · Veure més »

Joan II de Borbó

Joan II de Borbó, nascut el 1426, mort a Moulins el 1488, va ser comte de Clermont (1427-1488), i després el 1456 duc de Borbó i d'Alvèrnia, comte de Forez, príncep de Dombes i baró de Roannais (1456-1488).

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Joan II de Borbó · Veure més »

Joan II de França

Joan II de França dit «el Bo» (Le Mans, 26 d'abril de 1319 - Londres, 8 d'abril de 1364) fou comte d'Anjou i Maine i duc de Normandia (1332-1350) i rei de França (1350-1364).

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Joan II de França · Veure més »

Joan IV d'Alvèrnia

Joan IV de la Tour (d'Auvergne) (1467- 28 de març de 1501), nascut Joan de la Tour, fill de Bertran VI de la Tour, II d'Alvèrnia i de Boulogne, i de Lluïsa de La Trémoille, que fou comte d'Alvèrnia de 1497 a la seva mort, comte de Lauraguès, i senyor de La Tour.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Joan IV d'Alvèrnia · Veure més »

Joana d'Alvèrnia

Escut d'armes del comtat d'Alvèrnia Joana d'Alvèria (1326 - Argilly, 1361), comtessa d'Alvèrnia i Boulogne (1332-1360) i reina consort de França (1338-1361).

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Joana d'Alvèrnia · Veure més »

Joana II d'Alvèrnia

Joana II d'Alvèrnia (1378- 1424), dita Joana de Boulogne, fou comtessa d'Alvèrnia i de Boulogne, fila de Joan II d'Alvèrnia –dit el Mal Administrador–, i d'Eleonor de Comenge.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Joana II d'Alvèrnia · Veure més »

Joana, delfina d'Alvèrnia

Joana, dita de Clarmont-Sancerre (1412-1436), fou delfina d'Alvèrnia, comtessa de Sancerre i dama de Sagonne (1426-1436).

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Joana, delfina d'Alvèrnia · Veure més »

Jordi de la Trémoille

Jordi de la Trémoille (1384 - 6 de maig de 1446, castell de Sully-sur-Loire) va ser comte de Guînes de 1398 a 1446, comte consort de Boulogne i d'Alvèrnia, comte baró i senyor de Sully, Craon, i de la Trémoille, de Saint-Hermine, de l'Isle-Bouchard, i gran camarlenc de França (1428).

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Jordi de la Trémoille · Veure més »

La Grande Mademoiselle

Anna Maria Lluïsa d'Orleans, dita «La Grande Mademoiselle» o sigui «La Gran Senyoreta» (també apareix com La Grande Mademoiselle o Anna Maria LLuïsa de Montpensier (29 de maig de 1627 -5 d'abril de 1693) fou una princesa de la sang, neta d'Enric IV de França, ja que era filla de Gastó d'Orleans (fill d'Enric IV) i de Maria de Montpensier, duquessa de Montpensier; fou cosina germana de Lluís XIV. Els seus títols es detallen més avall.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і La Grande Mademoiselle · Veure més »

Lluís I de Montpensier

Escut d'armes abans de 1428 Escut d'armes després de 1428 amb l'adquisició del delfinat d'Alvèrnia Lluís I dit el bo, també Lluís I de Borbó, Lluís I de Montpensier o Lluís I de Borbó-Montpensier (mort cap a 1486), fou comte de Montpensier, senyor de Mercoeur i de Combrailles, i després (1436) delfí d'Alvèrnia, comte de Clarmont i de Sancerre.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Lluís I de Montpensier · Veure més »

Lluís II de Montpensier

Lluís II de Borbó o de Montpensier (o de Borbó-Montpensier), nascut el 1483, mort a Nàpols el 1501, va ser comte de Montpensier i de Clarmont i delfí d'Alvèrnia.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Lluís II de Montpensier · Veure més »

Lluís III de Montpensier

Lluís III de Montpensier també Lluís III de Borbó o de Borbó-Vendome (Moulins-sur-Allier, 1513 - Champigny-sur-Veude, 1582) fou duc de Montpensier, comte de Forès, príncep de Dombes, senyor de Beaujeu i delfí d'Alvèrnia.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Lluís III de Montpensier · Veure més »

Lluís VIII de França

Lluís VIII de França dit el Lleó (París 1187 - Montpensier, Alvèrnia 1226), rei de França (1223-1226).

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Lluís VIII de França · Veure més »

Lluís XIII de França

Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Lluís XIII de França · Veure més »

Lluïsa de Montpensier

Lluïsa de Montpensier o Lluïsa de Borbó-Montpensier (1482 -1561) fou comtessa pretendent i després duquessa de Montpensier de 1522 a 1539 i de 1539 a 1561.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Lluïsa de Montpensier · Veure més »

Lluïsa de Savoia

Lluïsa de Savoia, (en francès Louise de Savoie), (Pont-d'Ain (França); 11 de setembre de 1476 - Grez-sur-Loing (França); 22 de setembre de 1531), regent de França i mare de Francesc I de França.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Lluïsa de Savoia · Veure més »

Magdalena de la Tour

Magdalena de la Tour a vegades apareix com Margarida de la Tour (en francès: Madeleine de la Tour d'Auvergne) (? 1495 - ? 1519) fou la comtessa d'Alvèrnia entre 1501 i 1519 que va esdevenir duquessa consort de Florència.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Magdalena de la Tour · Veure més »

Margarida de Valois (reina de França)

Margarida de Valois o la Reina Margot (Saint-Germain-en-Laye, 14 de maig de 1553 - París, 27 de març de 1615).

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Margarida de Valois (reina de França) · Veure més »

Maria d'Alvèrnia

Maria I d'Alvèrnia i II de Boulogne (1376 - 1437), filla de Godofreu d'Alvèrnia (mort vers 1385), senyor de Montgascon, i de Joana de Ventadour (morta el 1376), neta de Robert VII d'Alvèrnia el Gran i de Maria de Flandes, esposa (des de 1388) del senyor de La Tour Bertran IV.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Maria d'Alvèrnia · Veure més »

Maria de Berry

Maria de Berry, nascuda el 1370, morta el juny de 1434 a Lió, fou duquessa d'Alvèrnia, i comtessa de Montpensier; era la filla de Joan I de Berry duc de Berry i de Joana d'Armanyac.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Maria de Berry · Veure més »

Meillant

Meillant és un municipi francès, situat al departament de Cher i a la regió de 18142.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Meillant · Veure més »

Niceti d'Alvèrnia

Niceti fou duc d'Alvèrnia, Roergue i Usès (Aquitània austrasiana) per compte del rei Khildebert II d'Austràsia.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Niceti d'Alvèrnia · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Occità · Veure més »

Pere II de Borbó

Pere II (nascut l'1 de desembre de 1438, mort al seu castell de Moulins el 10 d'octubre de 1503, va ser enterrat a la capella del priorat de Souvigny).

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Pere II de Borbó · Veure més »

Raül I de França

Raül o Rodolf I de Borgonya i I de França (890 - Auxerre, 15 de gener de 936), duc de Borgonya (921-923) i rei de França (923 -936).

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Raül I de França · Veure més »

Rainulf II de Poitiers

Rainulf II (vers 850 † 5 d'agost de 890) fou comte de Poitiers del 877 al 890 i duc d'Aquitània de 888 a 890.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Rainulf II de Poitiers · Veure més »

Ramon III de Tolosa

Ramon III, també conegut com a Ponç I (?-950) fou comte de Tolosa i comte en indivís d'Albí, de Carcí i de Nimes (923-950); també fou duc d'Aquitània i comte d'Alvèrnia per investidura reial que es van perdre a la seva mort davant els comtes de Poitou.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Ramon III de Tolosa · Veure més »

Rasès

El Rasès és una regió històrica d'Occitània, al sud-oest de l'actual departament francès de l'Aude.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Rasès · Veure més »

Robert I d'Alvèrnia

Robert I (?-?) fou comte d'Alvèrnia de 1016 a 1032.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Robert I d'Alvèrnia · Veure més »

Robert I de Clarmont

Robert I de Clarmont apareix citat com a vescomte d'Alvèrnia en una donació que va fer el comte d'Alvèrnia, Acfred al monestir de Sauxillanges el 927, i altre cop a la fundació del monestir de Chanteuge el 936, amb el duc d'Aquitània i comte d'Alvèrnia Ramon III de Tolosa, dit Ponç.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Robert I de Clarmont · Veure més »

Robert II d'Alvèrnia

Robert II (+ 1096 o poc més tard), fou comte d'Alvèrnia i comte titular de Gavaldà per dret de la seva primera dona.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Robert II d'Alvèrnia · Veure més »

Robert II de Clarmont

Robert II de Clarmont, anomenat el Jove, apareix esmentat com a vescomte a l'acta de fundació del monestir de Chanteuges el 936, en un moment en què el seu pare encara vivia.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Robert II de Clarmont · Veure més »

Robert III d'Alvèrnia

Robert III fou comte d'Alvèrnia cap a 1136 succeint al seu pare Guillem VII d'Alvèrnia és conegut per als seus diferents amb l'església de Briude, arreglats per un tractat passat amb els arquebisbes de Bourges i de Lió.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Robert III d'Alvèrnia · Veure més »

Robert III de Clarmont

Robert III de Clarmont fou vescomte d'Alvèrnia, fill i successor del seu pare Robert II.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Robert III de Clarmont · Veure més »

Robert IV (delfí d'Alvèrnia)

Robert IV (~1150 - 1234) delfí d'Alvèrnia fou comte d'Alvèrnia i de Clarmont a la mort del seu pare, vers 1169, tenint en apanatge els castells d'Herment i de Vodable, i les senyories de Suire, Chamalières, Montronhon, Plauzat, Champeix, Cròc, Aurières, Neschers, Chanonat, Chauriat i Rochefort.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Robert IV (delfí d'Alvèrnia) · Veure més »

Robert IV d'Alvèrnia

Robert IV fou comte d'Alvèrnia, fill i successor de Guillem IX el Vell el 1182.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Robert IV d'Alvèrnia · Veure més »

Robert V d'Alvèrnia

Robert V d'Alvèrnia, nascut vers 1225, mort el 1277 fou comte d'Alvèrnia de 1247 a 1277), succeint en aquest feu al seu pare Guillem XI (vers 1195-1247), que fou comte d'Alvèrnia de 1222 a 1247. Fou també comte de Boulogne el 1260 per herència de la seva mare Adelaida de Brabant, i com a donatari, d'Enric III de Brabant, duc de Brabant, el seu cosí, que va renunciar als seus drets. El 1249 Alfons de Poitiers comte de la Terra d'Alvèrnia, va concedir franquícies als burgesos de Riom, que com a capital del seu domini alvernès va passar en poc temps de ser un poble a una població notable; això va perjudicar considerablement al comtat d'Alvèrnia ja molts magnats van construir cases a Riom. El 28 d'abril de 1250 va fer una transacció amb Guiu de Dampierre i Berald de Mercoeur, lloctinents d'Arquimbald IX de Borbó, per la qual es dividia la senyoria de Combrailles. El 13 d'abril de 1251 la seva mare Adelaida de Brabant va renunciar a l'usdefruit d'Alvèrnia i va cedir al seu fill les seves terres al comtat de Duras (que de fet era una entitat administrativa) i hi va incloure les terres que reclamava el comte de Loon. Guiu, el seu germà, era abat de Saint Germain de Lambron, però Imbert de la Tour, un canonge de París li va disputar l'abadia i Robert V el va empresonar. Això va provocar la seva excomunió pel papa Alexandre IV. El 1253 els bisbes de Clarmont, Puy i Mende es van enfrontar als nobles locals; els bisbes van demanar ajut a Alfons de Poitiers que va designar comissaris que van fer una enquesta sense cridar als nobles afectats. Robert i la noblesa van protestar a Alfons, ja que això era contrari als usatges de la província. El 1254 el bisbe i el comte van signar un compromís amb la mediació de Raül comte de Ginebra, d'Arbest, senyor de la Tour, i de Guillem de Baffie (10 de juliol de 1254). Després de rebre el 1260 el comtat de Boulogne, el 1262 el rei de França i el seu seguici foren rebuts a la cort del comte a Clarmont, i allí es va casar el seu fill Felip l'Ardit amb Isabel d'Aragó (28 de maig de 1262). Va testar l'11 de gener de 1277. Va deixar els dos comtats al seu fill gran Guillem; al segon Robert la senyoria de Combrailles; al tercer Godofreu li ordenava abraçar la vida religiosa; i el quart Guiu (Guiuet) igualment; rebien a més un llegat en diners. Va deixar també diners a les filles Matilde i Maria a les que encarrega casar-se (la segona però no va obeir i es va fer religiosa, potser per una vocació tardana). la seva esposa Eleonor va rebre la senyoria de Châteauneuf. Va morir poc després.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Robert V d'Alvèrnia · Veure més »

Robert V, delfí d'Alvèrnia

Robert V (? - 1262) fou delfí d'Alvèrnia i comte de Clarmont i senyor de Chamalières, successor del seu pare Guillem IX, delfí d'Alvèrnia vers 1240.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Robert V, delfí d'Alvèrnia · Veure més »

Robert VI d'Alvèrnia

Robert VI d'Alvèrnia, nascut el 1250, mort el 1314, fou comte d'Alvèrnia i comte de Boulogne (1280-1314), succeint als dos feus al seu germà.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Robert VI d'Alvèrnia · Veure més »

Robert VI, delfí d'Alvèrnia

Robert VI (+1282), comte de Clarmont i delfí d'Alvèrnia, fou fill i successor de Robert V, delfí d'Alvèrnia.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Robert VI, delfí d'Alvèrnia · Veure més »

Robert VII d'Alvèrnia

Robert VII d'Alvèrnia el Gran, (vers 1282 - 13 d'octubre de 1325), fou comte d'Alvèrnia i de Boulogne (1314-1325), fill de Robert VI d'Alvèrnia (1250-1314), i de Beatriu de Montgascon, i successor del pare en els dos feus.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Robert VII d'Alvèrnia · Veure més »

Robert VII, delfí d'Alvèrnia

Robert VII (? - 1324) fou delfí d'Alvèrnia i comte de Clarmont, successor del seu pare Robert VI, delfí d'Alvèrnia el 1282.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Robert VII, delfí d'Alvèrnia · Veure més »

Sagonne

Sagonne és un municipi francès, situat al departament de Cher i a la regió de 18195.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Sagonne · Veure més »

Susana de Borbó

fou duquessa de Borbó i d'Alvèrnia, i comtessa de la Marca, comtessa de Clermont-en-Beauvaisis, de Forès, de Gien, vescomtessa de Carlat i Murat, princesa sobirana de Dombes, senyora (dama) de Beaujeu, etc.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Susana de Borbó · Veure més »

Teuduí d'Autun

Teuduí (Theodoen o Thuin o Thiuin) fou un comte d'Autun dels segles VIII i IX de la família dels Guillèmides.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Teuduí d'Autun · Veure més »

Vescomtat de Tièrn

El vescomtat de Tièrn fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a l'Alvèrnia, fundada a mitjans del per Matfred, suposat fill del vescomte d'Alvèrnia (coneguts també com a Vescomtes de Clarmont).

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і Vescomtat de Tièrn · Veure més »

1000

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і 1000 · Veure més »

1155

El 1155 (MCLV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і 1155 · Veure més »

1195

Països Catalans.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і 1195 · Veure més »

1209

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і 1209 · Veure més »

1227

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і 1227 · Veure més »

1302

El 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і 1302 · Veure més »

1360

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і 1360 · Veure més »

1399

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і 1399 · Veure més »

1417

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і 1417 · Veure més »

1419

;Països Catalans.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і 1419 · Veure més »

1426

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і 1426 · Veure més »

1527

Saqueig de Roma del 1527.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і 1527 · Veure més »

1663

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і 1663 · Veure més »

17 de gener

El 17 de gener és el dissetè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і 17 de gener · Veure més »

28 de juliol

El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і 28 de juliol · Veure més »

475

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і 475 · Veure més »

507

L'any 507 fou un any comú començat en dilluns.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і 507 · Veure més »

751

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і 751 · Veure més »

841

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і 841 · Veure més »

862

El 862 (DCCCLXII) fou un any comú iniciat en dijous de l'edat mitjana.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і 862 · Veure més »

863

El 863 (DCCCLXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і 863 · Veure més »

864

El 864 (DCCCLXIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і 864 · Veure més »

926

El 926 (CMXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і 926 · Veure més »

927

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і 927 · Veure més »

934

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і 934 · Veure més »

963

Sense descripció.

Nou!!: Comtat d'Alvèrnia і 963 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Comtat d'Auvergne, Comtat d'Auvèrnhe, Comtat de Alvèrnia, Comtat de Montferrand, Comtat d’Alvèrnia, Comte d'Alvèrnia, Comte d'Auvergne, Comte d'Auvèrnhe, Comtes d'Alvèrnia, Comtes d'Auvergne, Comtes d'Auvèrnhe, Comtessa d'Alvèrnia, Comtessa d'Auvergne, Comtessa d'Auvèrnhe, Delfinat d'Alvèrnia, Delfinat de Clarmont, Duc d'Alvèrnia, Duc d'Auvergne, Duc d'Auvèrnhe, Ducat d'Alvèrnia, Ducat d'Auvergne, Ducat d'Auvèrnhe, Ducat d’Alvèrnia, Ducs d'Alvèrnia, Ducs d'Auvergne, Ducs d'Auvèrnhe, Duquessa d'Alvèrnia, Duquessa d'Auvergne, Duquessa d'Auvèrnhe, Llista de Ducs d'Alvèrnia, Llista de Ducs d'Auvergne, Llista de Ducs d'Auvèrnhe, Llista de comtes d'Alvèrnia, Llista de comtes d'Auvergne, Llista de comtes d'Auvèrnhe, Llista de vescomtes d'Alvèrnia, Llista de vescomtes d'Auvergne, Llista de vescomtes d'Auvèrnhe, Terra d'Alvèrnia, Terres d'Alvèrnia, Terres d’Alvèrnia, Vescomtat d'Alvèrnia, Vescomtat d'Auvergne, Vescomtat d'Auvèrnhe, Vescomtat de Clarmont, Vescomte d'Alvèrnia, Vescomte d'Auvergne, Vescomte d'Auvèrnhe, Vescomtes d'Alvèrnia, Vescomtes d'Auvergne, Vescomtes d'Auvèrnhe, Vescomtessa d'Alvèrnia, Vescomtessa d'Auvergne, Vescomtessa d'Auvèrnhe.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »