Obrir a Google MapsTaula de continguts
96 les relacions: Adolphe Thiers, Albert Lebrun, Alexandre Millerand, Alsàcia-Lorena, Antic Règim, Armand Fallières, Émile Loubet, Àfrica Occidental Francesa, Batalla de Sedan, Cambridge University Press, Cap d'estat, Catolicisme, Centredreta, Centreesquerra, Clergat, Comuna de París, Cursa per l'Àfrica, Estat laic, Estat sobirà, Félix Faure, França, Francès, Gaston Doumergue, Govern de Defensa Nacional, Govern de Vichy, Guerra franco-prussiana, Henri Philippe Pétain, Imperi colonial francès, Indoxina francesa, Jean Paul Pierre Casimir-Perier, Jules Claude Gabriel Favre, Jules Grévy, La Marsellesa, Legitimisme, Lleis constitucionals franceses de 1875, Lleis Perverses, Llibertat, igualtat, fraternitat, Louis Jules Trochu, Madagascar, Marie François Sadi Carnot, Metz, Napoleó III, Parlament, Partit Republicà Radical i Radical-Socialista, Patrice de Mac Mahon, Paul Deschanel, Paul Doumer, Polinèsia Francesa, President de la República Francesa, Primera Guerra Mundial, ... Ampliar l'índex (46 més) »
- Segle XIX a França
- Segle XX a França
Adolphe Thiers
Adolphe Thiers a la seva joventut Louis Adolphe Thiers, conegut com a Adolphe Thiers (Marsella, 16 d'abril de 1797 – Saint-Germain-en-Laye, 3 de setembre de 1877) fou historiador i home d'estat francès.
Veure Tercera República Francesa і Adolphe Thiers
Albert Lebrun
Albert Lebrun (Mercy-le-Haut, 29 d'agost de 1871 - París, 6 de març de 1950) fou un polític francès, President de la República francesa del 1932 al 1940, el darrer president de la Tercera República.
Veure Tercera República Francesa і Albert Lebrun
Alexandre Millerand
Alexandre Millerand (París, 10 de febrer, 1859 - Versalles, 7 d'abril, 1943) fou un polític socialista francès.
Veure Tercera República Francesa і Alexandre Millerand
Alsàcia-Lorena
Alsàcia-Lorena (francès: Alsace-Lorraine; alemany: Elsaß-Lothringen) fou un territori de l'imperi Alemany format per la regió d'Alsàcia i el departament de Mosel·la (Lorena), arrabassats a França el 1871 arran de la Guerra francoprussiana.
Veure Tercera República Francesa і Alsàcia-Lorena
Antic Règim
Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
Veure Tercera República Francesa і Antic Règim
Armand Fallières
Armand Fallières (Mesin, Olt i Garona, Aquitània, 6 de novembre 1841 - 22 de juny de 1931) fou un polític francès, President de la República francesa del 1906 al 1913.
Veure Tercera República Francesa і Armand Fallières
Émile Loubet
Émile Loubet (Marçana (Droma), 31 de desembre de 1838 - Montelaimar (Droma), 20 de desembre de 1929) fou polític i estadista francès, president de la Tercera República Francesa del 18 de febrer de 1899 al 18 de febrer 1906 Un dels primers càrrecs que va ocupar va ser l'alcaldia de Montelaimar (1870-1877, 1878-1899).
Veure Tercera República Francesa і Émile Loubet
Àfrica Occidental Francesa
fula. Gener–març 1938. Àfrica Occidental Francesa (francès: Afrique occidentale française, AOF) fou una federació de fins a vuit territoris colonials francesos a l'Àfrica occidental: Mauritània, Senegal, Sudan Francès (ara Mali), Guinea Afrique occidentale française, Costa d'Ivori, Alt Volta (ara Burkina Faso), Dahomey (ara Benín) i Níger.
Veure Tercera República Francesa і Àfrica Occidental Francesa
Batalla de Sedan
La Batalla de Sedan es va lliurar l'1 de setembre de 1870, durant la Guerra francoprussiana.
Veure Tercera República Francesa і Batalla de Sedan
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Veure Tercera República Francesa і Cambridge University Press
Cap d'estat
El terme cap d'estat és un terme genèric per referir-se a l'individu que és el principal representant públic d'un estat.
Veure Tercera República Francesa і Cap d'estat
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Tercera República Francesa і Catolicisme
Centredreta
Centredreta, també anomenada política de dreta moderada, s'inclina a la dreta de l'espectre polític, però està més a prop del centre que altres.
Veure Tercera República Francesa і Centredreta
Centreesquerra
El centreesquerra és l'espectre polític on s'ubica a les formacions polítiques d'esquerra moderada, allunyades de les denominacions d'esquerra revolucionària o del comunisme.
Veure Tercera República Francesa і Centreesquerra
Clergat
Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.
Veure Tercera República Francesa і Clergat
Comuna de París
El terme Comuna de París es referia originàriament al govern de París durant la Revolució Francesa.
Veure Tercera República Francesa і Comuna de París
Cursa per l'Àfrica
La Cursa per l'Àfrica, o partició de l'Àfrica és un episodi del colonialisme europeu transcorregut aproximadament entre 1870 i 1914.
Veure Tercera República Francesa і Cursa per l'Àfrica
Estat laic
Ambigu o sense dades Estat laic o Estat secular és l'Estat, i per extensió una nació o país, independent o que prescindeix de qualsevol organització o confessió religiosa.
Veure Tercera República Francesa і Estat laic
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Veure Tercera República Francesa і Estat sobirà
Félix Faure
fou un polític francès, president de la Tercera República Francesa del 1895 al 1899.
Veure Tercera República Francesa і Félix Faure
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Tercera República Francesa і França
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Tercera República Francesa і Francès
Gaston Doumergue
Gaston Doumergue (Aigasvivas (Gard), Provença 1 d'agost de 1863 - 18 de juny de 1937) fou un polític francès, que fou President de la República francesa del 1924 al 1931.
Veure Tercera República Francesa і Gaston Doumergue
Govern de Defensa Nacional
General Louis Jules Trochu, President del Govern de Defensa Nacional El Govern de Defensa Nacional (Gouvernement de la Défense nationale) va ser el primer govern de la Tercera República Francesa des del 4 de setembre de 1870 al 13 de febrer de 1871 durant la Guerra Franco-Prussiana.
Veure Tercera República Francesa і Govern de Defensa Nacional
Govern de Vichy
El Govern de Vichy, la França de Vichy o el Règim de Vichy, denominat oficialment Estat francès, fou el govern de França des de juliol de 1940 fins a l'agost de 1944, és a dir, durant la Segona Guerra Mundial des de l'ocupació del país pels alemanys fins a la intervenció dels Aliats mitjançant els desembarcaments de Normandia i Provença.
Veure Tercera República Francesa і Govern de Vichy
Guerra franco-prussiana
La guerra francoprussiana (1870-1871) forma part del procés d'Unificació alemanya encarregat per Guillem I de Prússia a Otto von Bismarck.
Veure Tercera República Francesa і Guerra franco-prussiana
Henri Philippe Pétain
Henri Philippe Benoni Omer Joseph Pétain (Cauchy-a-la-Tour, Pas de Calais, 24 d'abril de 1856 – L'Île-d'Yeu, 23 de juliol de 1951), generalment conegut com a Philippe Pétain o Mariscal Pétain, fou un general i heroi de guerra francès durant la primera guerra mundial, més tard Cap d'Estat de la França de Vichy, del 1940 al 1944.
Veure Tercera República Francesa і Henri Philippe Pétain
Imperi colonial francès
França va tenir possessions colonials, en diverses formes, des de començaments del fins als anys 1960.
Veure Tercera República Francesa і Imperi colonial francès
Indoxina francesa
La Indoxina francesa (en francès: L'Indochine française o Union Indochinoise; en vietnamita: Liên bang Đông Dương) fou una colònia de l'imperi colonial francès situat a Indoxina.
Veure Tercera República Francesa і Indoxina francesa
Jean Paul Pierre Casimir-Perier
Jean Casimir-Perier Jean Paul Pierre Casimir-Perier (París, 8 de novembre 1847 - 11 de març 1907) fou un polític francès, president de la Tercera República Francesa del 27 de juny del 1894 al 16 de gener del 1895.
Veure Tercera República Francesa і Jean Paul Pierre Casimir-Perier
Jules Claude Gabriel Favre
Retrat de Jules Favre Jules Claude Gabriel Favre (21 de març de 1809 – 20 de gener de 1880) va ser un polític francès.
Veure Tercera República Francesa і Jules Claude Gabriel Favre
Jules Grévy
François Paul Jules Grévy (Mont-sous-Vaudrey, Jura, Franc Comtat, 15 d'agost, 1807 - 9 de setembre, 1891) fou president de la Tercera República Francesa del 1879 al 1887.
Veure Tercera República Francesa і Jules Grévy
La Marsellesa
--> ''La Marseillaise'' (1907). Rouget de Lisle canta ''La Marsellesa'' per primera vegada a la casa del batlle d'Estrasburg. La Marsellesa ("La Marseillaise", en francès) és l'himne nacional de França, oficialment des del 14 de juliol de 1795.
Veure Tercera República Francesa і La Marsellesa
Legitimisme
El legitimisme és una doctrina política sorgida en l'onada revolucionària de finals del, principis del, que s'oposava als principis liberals i racionals de la Revolució Francesa i que creia que els monarques havien de ser homes de la dinastia tradicional.
Veure Tercera República Francesa і Legitimisme
Lleis constitucionals franceses de 1875
Les lleis Constitucionals Franceses de 1875 són les votades a França per l'Assemblea Nacional, elegida el 1871, entre febrer i juliol de 1875, mitjançant les quals es va instaurar definitivament la Tercera República francesa.
Veure Tercera República Francesa і Lleis constitucionals franceses de 1875
Lleis Perverses
Les lois scélérates (terme francès que significa, literalment, 'lleis perverses') van ser tres lleis votades a França el 1893 i 1894, durant la Tercera República francesa, amb l'objectiu de reprimir el moviment anarquista emergent.
Veure Tercera República Francesa і Lleis Perverses
Llibertat, igualtat, fraternitat
Timpà de l'església de Sant-Pancraç d'Aups Llibertat, igualtat, fraternitat era el lema de la Revolució Francesa.
Veure Tercera República Francesa і Llibertat, igualtat, fraternitat
Louis Jules Trochu
fou un militar i polític francès.
Veure Tercera República Francesa і Louis Jules Trochu
Madagascar
Madagascar és un estat i una illa de l'oceà Índic davant la costa sud-oriental d'Àfrica a l'altura de Moçambic.
Veure Tercera República Francesa і Madagascar
Marie François Sadi Carnot
Marie-François Sadi-Carnot Marie François Sadi Carnot (Llemotges 11 d'agost de 1837 - Lió 25 de juny de 1894) fou un polític francès, fill de Lazare Hippolyte Carnot.
Veure Tercera República Francesa і Marie François Sadi Carnot
Metz
Metz (pronunciat en francès) és un municipi francès, capital del departament de Mosel·la a la regió del Gran Est, situada a la confluència dels rius Mosel·la i Seille.
Veure Tercera República Francesa і Metz
Napoleó III
Charles Louis Napoléon Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873).
Veure Tercera República Francesa і Napoleó III
Parlament
Vista del Parlament de Catalunya Un parlament, o assemblea legislativa, és una assemblea de persones que exerceixen el poder legislatiu i que controlen els actes del govern sota el model de Westminster o parlamentari.
Veure Tercera República Francesa і Parlament
Partit Republicà Radical i Radical-Socialista
Partit Republicà Radical i Radical Socialista (francès Parti Républicain Radical et Radical-Socialiste) fou un partit polític de centre francès fundat en 1901.
Veure Tercera República Francesa і Partit Republicà Radical i Radical-Socialista
Patrice de Mac Mahon
Marie Edme Patrice Maurice de Mac Mahon (Sully, Saona i Loira, 13 de juliol, 1808 - Montcresson, Loiret, 8 d'octubre 1893), comte de Mac Mahon, duc de Magenta, príncep de Solférino, fou mariscal de França i President de la República francesa del 24 de maig de 1873 al 30 de gener de 1879.
Veure Tercera República Francesa і Patrice de Mac Mahon
Paul Deschanel
Paul Eugène Louis Deschanel (Schaarbeek, Bèlgica, 13 de febrer, 1855 - París, 28 d'abril, 1922) fou un polític francès.
Veure Tercera República Francesa і Paul Deschanel
Paul Doumer
Paul Doumer (Orlhac, Cantal, Alvèrnia 1857 - París 1932) fou un polític francès, President de la República francesa el 1931-1932.
Veure Tercera República Francesa і Paul Doumer
Polinèsia Francesa
La Polinèsia Francesa (en francès Polynésie française, i en tahitià Pōrīnetia farāni) és un conjunt d'arxipèlags de la Polinèsia meridional que formen un territori d'ultramar francès.
Veure Tercera República Francesa і Polinèsia Francesa
President de la República Francesa
El President de la República Francesa (francès Président de la République française) és el cap d'estat de França i també ex officio Copríncep d'Andorra i Gran Mestre de la Legió d'Honor.
Veure Tercera República Francesa і President de la República Francesa
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Tercera República Francesa і Primera Guerra Mundial
Prussians
Els antics prussians, prussians del Bàltic o senzillament prussians (Prūsai en prussià; Pruzzen,;;; Prusowie en polonès; Prësowié en caixubi) eren el poble indígena d'un grup de tribus bàltiques que van habitar la regió de Prússia.
Veure Tercera República Francesa і Prussians
Raymond Poincaré
'''Raymond Poincaré''' Raymond Poincaré (Bar-le-Duc, Mosa (Lorena), 20 d'agost, 1860 – París 15 d'octubre, 1934) fou un polític francès que fou Primer ministre de França cinc cops i President de la República francesa del 1913 al 1920.
Veure Tercera República Francesa і Raymond Poincaré
República
Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.
Veure Tercera República Francesa і República
Segon Imperi Francès
El Segon Imperi Francès fa referència a una etapa històrica de França compresa entre el 1852 i 1870.
Veure Tercera República Francesa і Segon Imperi Francès
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Tercera República Francesa і Segona Guerra Mundial
Senat francès
El Senat (Sénat) de França constitueix la cambra alta del Parlament francès.
Veure Tercera República Francesa і Senat francès
Societat de Nacions
La Societat de Nacions (SDN) o la Lliga de les Nacions va ser un organisme internacional creat pel Tractat de Versalles el 28 de juny de 1919.
Veure Tercera República Francesa і Societat de Nacions
Tercer Reich
El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.
Veure Tercera República Francesa і Tercer Reich
10 de maig
El 10 de maig és el cent trentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-unè en els anys de traspàs.
Veure Tercera República Francesa і 10 de maig
11 de juliol
L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Tercera República Francesa і 11 de juliol
11 de juny
L'11 de juny és el cent seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Tercera República Francesa і 11 de juny
13 de juny
El 13 de juny és el cent seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Tercera República Francesa і 13 de juny
16 de febrer
El 16 de febrer és el quaranta setè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Tercera República Francesa і 16 de febrer
16 de gener
El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Tercera República Francesa і 16 de gener
17 de febrer
El 17 de febrer és el quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Tercera República Francesa і 17 de febrer
17 de gener
El 17 de gener és el dissetè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Tercera República Francesa і 17 de gener
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Veure Tercera República Francesa і 1789
18 de febrer
El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Tercera República Francesa і 18 de febrer
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Veure Tercera República Francesa і 1870
1871
;Països Catalans.
Veure Tercera República Francesa і 1871
1873
;Països Catalans.
Veure Tercera República Francesa і 1873
1875
;Països Catalans.
Veure Tercera República Francesa і 1875
1879
199x199px;Països Catalans.
Veure Tercera República Francesa і 1879
1887
;Països Catalans.
Veure Tercera República Francesa і 1887
1894
St. Charles Avenue, Nova Orleans.
Veure Tercera República Francesa і 1894
1895
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Tercera República Francesa і 1895
1899
1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.
Veure Tercera República Francesa і 1899
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Veure Tercera República Francesa і 1905
1906
;Països Catalans.
Veure Tercera República Francesa і 1906
1913
;Països Catalans.
Veure Tercera República Francesa і 1913
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Veure Tercera República Francesa і 1920
1924
;Països Catalans.
Veure Tercera República Francesa і 1924
1931
;Països Catalans.
Veure Tercera República Francesa і 1931
1932
;Països Catalans.
Veure Tercera República Francesa і 1932
1940
;Països Catalans.
Veure Tercera República Francesa і 1940
2 de desembre
El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Veure Tercera República Francesa і 2 de desembre
21 de setembre
El 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Tercera República Francesa і 21 de setembre
24 de maig
El 24 de maig és el cent quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Tercera República Francesa і 24 de maig
25 de juny
El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Tercera República Francesa і 25 de juny
27 de juny
El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Tercera República Francesa і 27 de juny
3 de desembre
El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Tercera República Francesa і 3 de desembre
30 de gener
El 30 de gener és el trentè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Tercera República Francesa і 30 de gener
31 d'agost
El 31 d'agost és el dos-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Tercera República Francesa і 31 d'agost
4 de setembre
El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Tercera República Francesa і 4 de setembre
7 de maig
El 7 de maig és el cent vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Tercera República Francesa і 7 de maig
9 de desembre
El 9 de desembre és el tres-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Tercera República Francesa і 9 de desembre
Vegeu també
Segle XIX a França
- Bloqueig Continental
- Campanya napoleònica d'Egipte i Síria
- Corona de Napoleó
- Fin de siècle
- Monarquia de Juliol
- Primera República Francesa
- Restauració francesa
- Segon Imperi Francès
- Segona Coalició
- Tercera República Francesa
Segle XX a França
- Camps de concentració francesos
- Cinquena República
- Cinturó roig
- Dirigisme
- Guerra d'Indoxina
- Tercera República Francesa
També conegut com III República Francesa, Tercera República de França.