Accés més ràpid que el navegador!
29 les relacions: Comissió Nacional per al Desenvolupament dels Pobles Indígenes, Consonant africada, Consonant alveolar, Consonant aproximant, Consonant bilabial, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant sonora, Consonant sorda, Consonant velar, Estat de Chihuahua, Estat de Durango, Líquid, Llengües ameríndies, Mèxic, Nàhuatl, Névome, O'odham, Secretaria d'Educació Pública, Sierra Madre Occidental, SIL International, Tepecano, Tepehua, Tepehuans, Uto-asteca, Vocal.
Comissió Nacional per al Desenvolupament dels Pobles Indígenes
La Comisión Nacional para el Desarrollo de los Pueblos Indígenas (Comissió Nacional per al Desenvolupament dels Pobles Indígenes, sigla CDI) és un organisme autònom descentralitzat de l'administració pública federal de l'Estat mexicà, creat el 21 de maig de 2003, per decret del president Vicente Fox Quesada amb l'objectiu de realitzar totes les accions necessàries per garantir el desenvolupament sa i correcte dels pobles indígenes de Mèxic, segons l'establert per l'article segon de la Constitució dels Estats Units Mexicans.
Nou!!: Tepehuan і Comissió Nacional per al Desenvolupament dels Pobles Indígenes · Veure més »
Consonant africada
Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.
Nou!!: Tepehuan і Consonant africada · Veure més »
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Nou!!: Tepehuan і Consonant alveolar · Veure més »
Consonant aproximant
Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).
Nou!!: Tepehuan і Consonant aproximant · Veure més »
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Nou!!: Tepehuan і Consonant bilabial · Veure més »
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Nou!!: Tepehuan і Consonant fricativa · Veure més »
Consonant glotal
Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és una consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.
Nou!!: Tepehuan і Consonant glotal · Veure més »
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Nou!!: Tepehuan і Consonant nasal · Veure més »
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Nou!!: Tepehuan і Consonant oclusiva · Veure més »
Consonant palatal
Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.
Nou!!: Tepehuan і Consonant palatal · Veure més »
Consonant sonora
En fonètica articulatòria, una consonant sonora és una consonant articulada amb la vibració de les cordes vocals, al contrari d'una consonant sorda.
Nou!!: Tepehuan і Consonant sonora · Veure més »
Consonant sorda
En fonètica articulatòria, una consonant sorda és una consonant articulada sense la vibració de les cordes oposant-se al so, al contrari d'una consonant sonora.
Nou!!: Tepehuan і Consonant sorda · Veure més »
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Nou!!: Tepehuan і Consonant velar · Veure més »
Estat de Chihuahua
LEstat de Chihuahua és un dels trenta-un estats de Mèxic, situat al nord d'aquest país.
Nou!!: Tepehuan і Estat de Chihuahua · Veure més »
Estat de Durango
Durango és un estat dels 31 que conformen la federació de Mèxic.
Nou!!: Tepehuan і Estat de Durango · Veure més »
Líquid
gota esfèrica de líquid minimitza l'àrea superficial, la qual cosa és el resultat natural de la tensió superficial en líquids. El líquid és un dels estats de la matèria més quotidians.
Nou!!: Tepehuan і Líquid · Veure més »
Llengües ameríndies
264x264px Les llengües ameríndies són tots aquells idiomes parlats a Amèrica abans de l'arribada de Cristòfor Colom pels amerindis nord-americans i pels amerindis sud-americans.
Nou!!: Tepehuan і Llengües ameríndies · Veure més »
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Nou!!: Tepehuan і Mèxic · Veure més »
Nàhuatl
El nàhuatl o mexicà és una macrollengua uto-asteca que es parla a Mèxic i l'Amèrica Central.
Nou!!: Tepehuan і Nàhuatl · Veure més »
Névome
Distribució de grups ètnics a l'estat de Chihuahua el 2005 El névome (també: pima bajo, pima de la muntanya; en névome: oob no'ok) és una llengua uto-asteca parlada per indígenes dels estats de Sonora i Chihuahua, a Mèxic.
Nou!!: Tepehuan і Névome · Veure més »
O'odham
L'O'odham (pronunciat) o Pàpago-Pima (a causa dels noms de dos pobles indígenes els dialectes dels quals són pràcticament idèntics: els pàpago i els pimes) és una llengua uto-asteca parlada per amerindis de l'estat d'Arizona, als Estats Units, i Sonora, a Mèxic.
Nou!!: Tepehuan і O'odham · Veure més »
Secretaria d'Educació Pública
La Secretaria d'Educació Pública (en castellà: Secretaría de Educación Pública) de Mèxic és una secretaria encarregada de l'educació tant científica com artística i esportiva en tots els nivells, així com dels seus continguts, programes d'estudi i calendaris.
Nou!!: Tepehuan і Secretaria d'Educació Pública · Veure més »
Sierra Madre Occidental
La Sierra Madre Occidental és una serralada que abasta tot l'oest de Mèxic.
Nou!!: Tepehuan і Sierra Madre Occidental · Veure més »
SIL International
SIL International (anteriorment conegut com a Summer Institute of Linguistics, Institut d'Estiu de Lingüística) és una entitat dedicada a l'estudi de les llengües, responsable de la publicació i actualització de l'Ethnologue.
Nou!!: Tepehuan і SIL International · Veure més »
Tepecano
Mapa del tepecano i dels veïns txitximeques durant el segle XVI El tepecano és una llengua indígena de la família uto-asteca actualment extinta i parlada pels tepecanos, residents a Azqueltán (Atzqueltlán) un petit llogaret al costat del riu Bolaños en una àrea remota del nord de Jalisco, just a l'est del domini lingüístic del huichol.
Nou!!: Tepehuan і Tepecano · Veure més »
Tepehua
El tepehua és una (macro)llengua indígena parlada en l'orient de Mèxic per l'ètnia dels tepehues.
Nou!!: Tepehuan і Tepehua · Veure més »
Tepehuans
Els tepehuans són un poble indígena de Mèxic que parla una llengua uto-asteca.
Nou!!: Tepehuan і Tepehuans · Veure més »
Uto-asteca
L'utoasteca és una família lingüística de llengües ameríndies de l'Amèrica del Nord parlades a la part central i meridional dels Estats Units, (Oregon, Idaho, Utah, Califòrnia, Nevada, Arizona), fins a Mèxic.
Nou!!: Tepehuan і Uto-asteca · Veure més »
Vocal
Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.
Nou!!: Tepehuan і Vocal · Veure més »
Redirigeix aquí:
Tepehuan del Nord, Tepehuan del Sud.
