Taula de continguts
55 les relacions: Alfred Marshall, Anglès, Arthur Cecil Pigou, Atur, Borsa, Cambridge, Ciències econòmiques, Concurs de bellesa, Consum, Crac del 29, Demanda (economia), Demanda agregada, Despesa pública, Dividend (economia), Economia, Economia neoclàssica, Especulació, Francis Ysidro Edgeworth, Funció, Govern, Gran Depressió, Hiperinflació, Història del pensament econòmic, Inflació, Interès, Inversió econòmica, Jean-Baptiste Say, John Kenneth Galbraith, John Maynard Keynes, John Stuart Mill, Karl Marx, Keynesianisme, Liquiditat, Llei de Say, Macroeconomia, Mercantilisme, Mercat laboral, Metàfora, Milton Friedman, Model IS-LM, Producció (economia), Renda Nacional Bruta, Rosa Luxemburg, Salari, Sector públic, Tecnologia, Thomas Malthus, Usura, Utilitat marginal, 1929, ... Ampliar l'índex (5 més) »
- Keynesianisme
Alfred Marshall
Alfred Marshall (Bermondsey, Londres, Anglaterra 26 de juliol 1842 – 13 de juliol 1924) fou un dels economistes més influents del seu temps.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і Alfred Marshall
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і Anglès
Arthur Cecil Pigou
Arthur Cecil Pigou (Ryde, Illa de Wight, 1877-Cambridge, 1959) fou un important economista, estudià a Harrow i es llicencià a Cambridge.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і Arthur Cecil Pigou
Atur
Taxes d'atur a la Unió Europea (novembre del 2015). '''Verd fosc:''' 0–4,9% · '''Verd clar:''' 5–9,9% · '''Groc:''' 10–14,9% · '''Taronja:''' 15–19,9% · '''Vermell:''' 20–24,9% · '''Granat:''' ≥ 25% L'atur o desocupació, segons l'OCDE, és la gent per sobre d'una edat especificada (generalment 15 anys) que no tenen una feina remunerada o per compte propi, però que en aquest moment estan disponibles per treballar.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і Atur
Borsa
Entrada de la Borsa de Barcelona. Una borsa (en anglès: stock exchange) és la part més important del mercat de valors, un mercat on es compren i venen valors mobiliaris com ara accions, obligacions, i derivats sota la llei de l'oferta i la demanda.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і Borsa
Cambridge
Cambridge és una antiga ciutat universitària anglesa i la capital del comtat de Cambridgeshire.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і Cambridge
Ciències econòmiques
Leconomia o les ciències econòmiques (del grec οίκος, 'casa', i νόμος, 'norma', per tant "administració de la llar") Harper, Douglas (2001).
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і Ciències econòmiques
Concurs de bellesa
Presentació típica d'un concurs de bellesa. Un concurs de bellesa o certamen de bellesa és una competència principalment basada en la bellesa física dels seus participants, incorporant de vegades qualitats com la personalitat i el talent.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і Concurs de bellesa
Consum
Diners El consum és el fet de consumir béns i serveis amb l'objectiu de satisfer les necessitats o els desitjos dels consumidors, o per ser utilitzat en la producció per les empreses.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і Consum
Crac del 29
El Crac del 1929, també anomenat la caiguda de la Borsa de Wall Street, representa la fallida del mercat de valors que va ocórrer a final d'octubre de 1929, que es considera el pitjor esdeveniment econòmic de la història.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і Crac del 29
Demanda (economia)
La demanda en economia es la quantitat de béns i serveis que un consumidor (demanda individual) oun conjunt de consumidors (demanda total o de mercat) vol comprar a un moment determinat.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і Demanda (economia)
Demanda agregada
En economia, la demanda agregada és la demanda total de béns i serveis en una economia (Y) en un moment donat i a un nivell de preus determinat.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і Demanda agregada
Despesa pública
La despesa pública o gast públic és el conjunt de diners que necessiten les entitats públiques i/o estat per poder fer front als serveis públics o despeses corrents que té un estat o ens en qüestió.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і Despesa pública
Dividend (economia)
En dret mercantil societari, el terme dividend pot tenir dos sentits diferents: el dividend actiu i el dividend passiu.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і Dividend (economia)
Economia
L'economia és l'activitat humana que consisteix en la producció, distribució, intercanvi i consum de béns i serveis.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і Economia
Economia neoclàssica
El terme economia neoclàssica o escola neoclàssica és un concepte imprecís utilitzat en economia; ciència política, etc., per a referir-se en general a un enfocament econòmic basat en l'anàlisi marginalista que inclou la percepció de l'Homo œconomicus.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і Economia neoclàssica
Especulació
En finances, l'especulació és la compra d'un bé per a la seva posterior revenda a un preu més alt, amb la qual cosa el revenedor surt guanyant.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і Especulació
Francis Ysidro Edgeworth
Francis Ysidro Edgeworth (Edgeworthstown, 8 de febrer de 1845 – Oxford, 13 de febrer de 1926) va ser un filòsof i economista polític irlandès que va fer contribucions importants a l'estadística.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і Francis Ysidro Edgeworth
Funció
parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і Funció
Govern
Un govern és un cos o un ens que té l'autoritat i la potestat administrativa per a fer i el poder per a executar les lleis dintre d'un grup o organització civil, corporativa, religiosa o acadèmica.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і Govern
Gran Depressió
La Gran Depressió va iniciar-se l'any 1929 amb la major recessió econòmica mundial de la història moderna, tant en profunditat com en duració.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і Gran Depressió
Hiperinflació
Hiperinflació a Argentina Hiperinflació en economia és una inflació descontrolada, els preus augmenten amb una velocitat extrema mentre els diners perden valor de canvi.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і Hiperinflació
Història del pensament econòmic
Adam Smith, ''The Wealth of Nations''. La història del pensament econòmic és la branca de l'economia que estudia la història dels esforços intel·lectuals per comprendre i explicar els fenòmens comuns de la naturalesa.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і Història del pensament econòmic
Inflació
Taxes d'inflació arreu del món de l'any 2019, segons dades del CIA Factbook La inflació és un fenomen econòmic que es caracteritza per una pujada generalitzada dels preus, en mercaderies i serveis.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і Inflació
Interès
L'interès o interés és la quantitat econòmica percebuda/pagada per una inversió/préstec d'un capital en una unitat de temps.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і Interès
Inversió econòmica
La inversió econòmica o millor l'investiment econòmic té diversos significats relacionats entre ells en el camp empresarial, financer i econòmic, també relacionat amb l'estalvi o l'ajornament del consum.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і Inversió econòmica
Jean-Baptiste Say
''Lettres a M. Malthus'', 1820 Jean-Baptiste Say (Lió, 5 de gener del 1767 - París, 14 de novembre del 1832) va ser un economista francès.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і Jean-Baptiste Say
John Kenneth Galbraith
fou un important economista canadenc-estatunidenc del.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і John Kenneth Galbraith
John Maynard Keynes
John Maynard Keynes,Pronunciat /ˈkeɪnz/ baró Keynes de Tilton CB (Cambridge, 5 de juny de 1883 - Sussex, 21 d'abril de 1946), fou un economista i professor anglès de notorietat mundial.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і John Maynard Keynes
John Stuart Mill
Perfil de John Stuart Mill fou un filòsof i economista anglès i el pensador liberal més influent del.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і John Stuart Mill
Karl Marx
''El capital'' Karl Heinrich Marx, més conegut com a Karl Marx (Trèveris, 5 de maig de 1818-Londres, 14 de març de 1883), va ser un filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і Karl Marx
Keynesianisme
L'economia keynesiana o keynesianisme és la teoria econòmica ideada per John Maynard Keynes com a resposta a la Gran Depressió dels anys 1930.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і Keynesianisme
Liquiditat
En finances, la liquiditat representa la qualitat dels actius per a ser convertits en diners efectius de forma immediata sense pèrdua significativa del seu valor.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і Liquiditat
Llei de Say
En economia, la llei de Say o llei dels mercats de Say és un principi atribuït a l'empresari i economista francès Jean-Baptiste Say (1767-1832) que diu que no hi pot haver demanda sense oferta.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і Llei de Say
Macroeconomia
La macroeconomia (del prefix grec macro-, "gran"), és la branca de l'economia que estudia l'acompliment, l'estructura, i la presa de decisions d'una economia sencera, ja sigui nacional, regional o global.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і Macroeconomia
Mercantilisme
Le Lorrain que representa un port de mar francès l'any 1638, en l'auge del mercantilisme. El mercantilisme va ser una política econòmica que es va desenvolupar a Europa durant el, que va adquirir el seu vertader significat a la segona meitat del, durant l'edat moderna, esdevenint la teoria predominant fins al.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і Mercantilisme
Mercat laboral
Taula de debat sobre el mercat de treball a una jornada d'economia a Barcelona, en 2017 El mercat de treball o mercat de la feina és el mercat on conflueixen la demanda i l'oferta de treball.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і Mercat laboral
Metàfora
La metàfora (del grec metaphorá, 'translació, metàfora') és un recurs literari.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і Metàfora
Milton Friedman
Milton Friedman (Nova York, 31 de juliol de 1912 — San Francisco, 16 de novembre de 2006) fou un economista estatunidenc guardonat amb el Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel l'any 1976.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і Milton Friedman
Model IS-LM
2''. El Model IS-LM, (també anomenat Model Hicks-Hansen), està inspirat en les idees de John Maynard Keynes però a més sintetitza les seves idees amb les dels models neoclàssics en la tradició d'Alfred Marshall.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і Model IS-LM
Producció (economia)
Producció, en economia, és la creació i processament de béns i mercaderies, inclosa la seva concepció, el seu processament en les diverses etapes i el finançament que ofereixen els bancs.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і Producció (economia)
Renda Nacional Bruta
La Renda Nacional Bruta (RNB), o Ingrés Nacional Brut, anteriorment Producte Nacional Brut és un mesurament de l'economia basat en el valor total dels béns i serveis finals produïts en un any pels ciutadans d'un país (és a dir, els nacionals).
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і Renda Nacional Bruta
Rosa Luxemburg
fou una militant i teòrica marxista, socialista, comunista i revolucionària alemanya.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і Rosa Luxemburg
Salari
El salari o sou és el pagament que rep un treballador o assalariat per la seva feina, és a dir, és la totalitat de les percepcions econòmiques dels treballadors, en diners o en espècie, per la prestació professional dels serveis laborals per compte alié, ja sigui com a retribució pel treball efectiu o pels períodes de descans computables com a treball.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і Salari
Sector públic
El sector públic és aquell sector de l'economia i de l'administració pública destinat a produir béns i serveis de màxim benefici social per al govern nacional, regional o local.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і Sector públic
Tecnologia
Astronauta a l'exterior de la superfície terrestre Tecnologia és l'aplicació cultural pràctica i creativa que és fa del conjunt de coneixements de què disposa una societat donada, incloent els teòrics, filosòfics, tradicionals, científics, experimentals, la pròpia experiència i especialment el domini de diferents tècniques.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і Tecnologia
Thomas Malthus
''Essay on the principle of population'', 1826 Thomas Robert Malthus (Dorking, 14 de febrer de 1766 - Bath, 23 de desembre de 1834), més conegut com a Thomas Malthus tot i que ell preferia que se l'anomenés Robert Malthus, va ser un economista i demògraf anglès conegut principalment per les seves teories pessimistes, com la Catàstrofe malthusiana però altament influents, pel que fa a l'evolució de la població mundial.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і Thomas Malthus
Usura
La usura és el cobrament excessiu d'interessos per un préstec, de forma que es produeix un abús del creditor.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і Usura
Utilitat marginal
La utilitat marginal és un constructe sobre el valor que introdueixen certes teories econòmiques que representa quantitativament la utilitat o satisfacció que ofereix un agent econòmic un bé per cada dosi addicional que aquest consumeixi.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і Utilitat marginal
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і 1929
1931
;Països Catalans.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і 1931
1932
;Països Catalans.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і 1932
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і 1933
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і 1936
1953
1953 (MCMLIII) fon un any començat en dijous.
Veure Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner і 1953
Vegeu també
Keynesianisme
- Bancor
- Dirigisme
- Economia postkeynesiana
- Ernst Friedrich Schumacher
- John Maynard Keynes
- Keynesianisme
- Model IS-LM
- Paradoxa de l'estalvi
- Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner
- Trampa de liquiditat