Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Teoria de conjunts

Índex Teoria de conjunts

La teoria de conjunts és la branca de les matemàtiques que estudia els conjunts.

92 les relacions: Abraham Fraenkel, Alemany, Alemanya, Alfred Tarski, Anàlisi matemàtica, Anell (matemàtiques), Axioma, Axioma d'extensionalitat, Axioma de l'elecció, Axioma de l'infinit, Axioma del conjunt buit, Émile Borel, Bertrand Russell, Cardinalitat del continu, Classe d'equivalència, Concepte, Conjunt, Conjunt buit, Conjunt numerable, Correspondència, David Hilbert, Definició, Diagonalització de Cantor, Dmitri Mirimanoff, Element (matemàtiques), Element neutre, Equipotència, Ernst Zermelo, Espai vectorial, Funció, Georg Cantor, Graf (matemàtiques), Henri Léon Lebesgue, Infinit, Informàtica teòrica, Intersecció, Intuïcionisme, Jacques Hadamard, John von Neumann, Julius Wilhelm Richard Dedekind, Kurt Gödel, Lògica de primer ordre, Lògica de segon ordre, Lema de Zorn, Leopold Kronecker, Luitzen Egbertus Jan Brouwer, Matemàtica pura, Matemàtiques, Matemàtiques aplicades, Mesura de Lebesgue, ..., NBG, Nombre cardinal, Nombre natural, Nombre ordinal, Nombre parell, Nombre racional, Nombre real, Notació matemàtica, Paradoxa, Paradoxa de Banach-Tarski, Paradoxa de Richard, Paradoxa de Russell, Paradoxa de Skolem, Parell ordenat, Paul Bernays, Paul Finsler, Paul Halmos, Pompeu Fabra i Poch, Principi del tercer exclòs, Principia Mathematica (Russell-Whitehead), Producte cartesià, Propietat (ontologia), Propietat associativa, Propietat commutativa, Propietat distributiva, Proposició (lògica), Relació, Relació ben fonamentada, Relació d'equivalència, Relació d'ordre, René Baire, Rotació (matemàtiques), Símbol, Stefan Banach, Subconjunt, Thoralf Skolem, Topologia, Translació (geometria), Unió, Varietat (matemàtiques), ZFC, 1908. Ampliar l'índex (42 més) »

Abraham Fraenkel

va ser un matemàtic israelià d'origen alemany.

Nou!!: Teoria de conjunts і Abraham Fraenkel · Veure més »

Alemany

L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.

Nou!!: Teoria de conjunts і Alemany · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Nou!!: Teoria de conjunts і Alemanya · Veure més »

Alfred Tarski

va ser un filòsof polonès especialitzat en lògica i un matemàtic destacat.

Nou!!: Teoria de conjunts і Alfred Tarski · Veure més »

Anàlisi matemàtica

convergència, la teoria de la mesura, la geometria i la teoria de la probabilitat i l'estadística Lanàlisi matemàtica, o simplement anàlisi (del grec ανάλυσις análysis, 'solució', ἀναλύειν analýein, 'resoldre'), és la branca de les matemàtiques que té per objecte l'estudi de les relacions de dependència d'una variable respecte d'una altra, és a dir, de les funcions.

Nou!!: Teoria de conjunts і Anàlisi matemàtica · Veure més »

Anell (matemàtiques)

En matemàtiques, un anell és una estructura algebraica formada per un conjunt A d'elements on hi ha definides dues operacions binàries, que anomenarem suma (+) i producte (·) (tot i que no són necessàriament la suma i el producte de nombres reals habituals) i que compleixen les següents propietats:.

Nou!!: Teoria de conjunts і Anell (matemàtiques) · Veure més »

Axioma

Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.

Nou!!: Teoria de conjunts і Axioma · Veure més »

Axioma d'extensionalitat

En teoria de conjunts, l'axioma d'extensionalitat és un axioma que estableix que dos conjunts són iguals si i només si tenen els mateixos elements.

Nou!!: Teoria de conjunts і Axioma d'extensionalitat · Veure més »

Axioma de l'elecció

L'axioma de l'elecció (AE) és un axioma de la teoria de conjunts.

Nou!!: Teoria de conjunts і Axioma de l'elecció · Veure més »

Axioma de l'infinit

En teoria de conjunts, l'axioma de l'infinit és un axioma que garanteix l'existència d'un conjunt amb un nombre infinit d'elements.

Nou!!: Teoria de conjunts і Axioma de l'infinit · Veure més »

Axioma del conjunt buit

En teoria de conjunts, l'axioma del conjunt buit és un axioma que postula l'existència d'un conjunt buit, és a dir, un conjunt sense elements.

Nou!!: Teoria de conjunts і Axioma del conjunt buit · Veure més »

Émile Borel

fou un matemàtic i polític francès.

Nou!!: Teoria de conjunts і Émile Borel · Veure més »

Bertrand Russell

fou un matemàtic i filòsof gal·lès, un dels més influents del, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950.

Nou!!: Teoria de conjunts і Bertrand Russell · Veure més »

Cardinalitat del continu

En matemàtiques, i més concretament en teoria de conjunts, la cardinalitat del continu és la cardinalitat o "grandària" del conjunt dels nombres reals \mathbb R, de vegades anomenat "el continu".

Nou!!: Teoria de conjunts і Cardinalitat del continu · Veure més »

Classe d'equivalència

Tota relació d'equivalència ∼ definida en un cert conjunt A ens permet dividir aquest conjunt en subconjunts disjunts, on cada subconjunt està format per tots els elements relacionats entre ells.

Nou!!: Teoria de conjunts і Classe d'equivalència · Veure més »

Concepte

Un concepte és l'abstracció intel·lectual de les característiques o notes essencials d'un element físic o ideal, i pràcticament és tota aquella especificació que se li dona a algun objecte o treball.

Nou!!: Teoria de conjunts і Concepte · Veure més »

Conjunt

Exemple de conjunt el conjunt '''A''' conté els elements ''a'',''i'',''l'',''o'',''r'' i ''t'', o expressat matemàticament; A.

Nou!!: Teoria de conjunts і Conjunt · Veure més »

Conjunt buit

Símbol per al conjunt buit El conjunt buit és el conjunt matemàtic que no té cap element.

Nou!!: Teoria de conjunts і Conjunt buit · Veure més »

Conjunt numerable

En matemàtiques, un conjunt és numerable quan els seus elements poden posar-se en correspondència un a un amb un subconjunt del conjunt dels nombres naturals.

Nou!!: Teoria de conjunts і Conjunt numerable · Veure més »

Correspondència

Siguin A i B dos conjunts.

Nou!!: Teoria de conjunts і Correspondència · Veure més »

David Hilbert

David Hilbert (Königsberg, Prússia Oriental, 23 de gener de 1862 – Göttingen, Alemanya, 14 de febrer de 1943) va ser un matemàtic alemany.

Nou!!: Teoria de conjunts і David Hilbert · Veure més »

Definició

Una definició és una explicació del significat d'una paraula o expressió mitjançant algun llenguatge, com per exemple el matemàtic o un d'algorítmic.

Nou!!: Teoria de conjunts і Definició · Veure més »

Diagonalització de Cantor

numerables. La successió de la part inferior no pot aparèixer enlloc de l'enumeració de successions de la part superior. La diagonalització de Cantor, també coneguda com a mètode diagonal, és una prova matemàtica albirada per Georg Cantor per a demostrar que el conjunt dels nombres reals no és numerable.

Nou!!: Teoria de conjunts і Diagonalització de Cantor · Veure més »

Dmitri Mirimanoff

va ser un matemàtic suís d'origen rus.

Nou!!: Teoria de conjunts і Dmitri Mirimanoff · Veure més »

Element (matemàtiques)

En teoria de conjunts, un element o membre d'un conjunt (o família de conjunts) és un objecte atòmic que forma part d'aquest conjunt (o família).

Nou!!: Teoria de conjunts і Element (matemàtiques) · Veure més »

Element neutre

L'element neutre, d'una operació, en un conjunt C, és un element e \in C que operat amb qualsevol altre element a de C, no l'altera, és a dir: a * e.

Nou!!: Teoria de conjunts і Element neutre · Veure més »

Equipotència

En la teoria dels conjunts, es diu que dos conjunts E i F són equipotents, i es nota E ≈ F, si existeix una bijecció f: E \to F. Per definició, dos conjunts (finits o no) tenen la mateixa cardinalitat (el mateix nombre d'elements) si són equipotents.

Nou!!: Teoria de conjunts і Equipotència · Veure més »

Ernst Zermelo

Ernst Friedrich Ferdinand Zermelo (Berlín Juliol 27 de 1871 - 21 de maig de 1953) fou un matemàtic i filòsof Alemany.

Nou!!: Teoria de conjunts і Ernst Zermelo · Veure més »

Espai vectorial

'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.

Nou!!: Teoria de conjunts і Espai vectorial · Veure més »

Funció

parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.

Nou!!: Teoria de conjunts і Funció · Veure més »

Georg Cantor

Georg Ferdinand Ludwig Philipp Cantor (Sant Petersburg, 3 de març de 1845 - Halle, 6 de gener de 1918) fou un matemàtic i filòsof alemany, fundador de la teoria de conjunts moderna.

Nou!!: Teoria de conjunts і Georg Cantor · Veure més »

Graf (matemàtiques)

Representació d'un graf etiquetat, amb 6 vèrtexs i set arestes En teoria de grafs, un graf és una representació abstracta d'un conjunt d'objectes on alguns parells dels objectes estan connectats per enllaços.

Nou!!: Teoria de conjunts і Graf (matemàtiques) · Veure més »

Henri Léon Lebesgue

Henri-Léon Lebesgue (Beauvais, 28 de juny de 1875 - París, 26 de juliol de 1941) va ser un matemàtic francès conegut sobretot per la seva aportació a la teoria del càlcul integral.

Nou!!: Teoria de conjunts і Henri Léon Lebesgue · Veure més »

Infinit

El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.

Nou!!: Teoria de conjunts і Infinit · Veure més »

Informàtica teòrica

La Informàtica teòrica és una divisió o subconjunt de la Informàtica i les Matemàtiques que se centra en els aspectes més abstractes o formals de la informàtica.

Nou!!: Teoria de conjunts і Informàtica teòrica · Veure més »

Intersecció

Exemple gràfic, l'àrea lila representa la intersecció de A i B. La intersecció és una operació entre conjunts.

Nou!!: Teoria de conjunts і Intersecció · Veure més »

Intuïcionisme

Lintuïcionisme és una escola de la lògica matemàtica que estableix que les matemàtiques tenen prioritat sobre la lògica; els objectes matemàtics són construïts i operats mentalment pel matemàtic i és impossible definir les propietats dels objectes matemàtics establint simplement un conjunt d'axiomes.

Nou!!: Teoria de conjunts і Intuïcionisme · Veure més »

Jacques Hadamard

, ForMemRS, va ser un matemàtic francès que va fer importants contribucions en teoria de nombres, anàlisi complexa, geometria diferencial i equacions en derivades parcials.

Nou!!: Teoria de conjunts і Jacques Hadamard · Veure més »

John von Neumann

fou un científic, físic i matemàtic estatunidenc, jueu d'origen hongarès, considerat per molts com un dels més importants científics del.

Nou!!: Teoria de conjunts і John von Neumann · Veure més »

Julius Wilhelm Richard Dedekind

va ser un matemàtic alemany que va exercir una forta influència en els matemàtics posteriors, sobretot en el camp de la teoria de nombres, l'àlgebra abstracta (particularment la teoria dels anells) i els fonaments axiomàtics de l'aritmètica.

Nou!!: Teoria de conjunts і Julius Wilhelm Richard Dedekind · Veure més »

Kurt Gödel

fou un matemàtic austríac-americà, un lògic profund que va desenvolupar el teorema d'incompletesa, afirmant que qualsevol sistema axiomàtic consistent prou potent per descriure l'aritmètica dels enters permet proposicions (sobre enters) que no es poden demostrar ni refutar.

Nou!!: Teoria de conjunts і Kurt Gödel · Veure més »

Lògica de primer ordre

La lògica de primer ordre, també anomenada lògica de predicats o càlcul de predicats, és un sistema formal dissenyat per estudiar la inferència en els llenguatges de primer ordre.

Nou!!: Teoria de conjunts і Lògica de primer ordre · Veure més »

Lògica de segon ordre

Una lògica de segon ordre és una extensió d'una lògica matemàtica de primer ordre en la qual s'afegeixen variables per propietats i quantificadors que operen sobre aquestes variables.

Nou!!: Teoria de conjunts і Lògica de segon ordre · Veure més »

Lema de Zorn

El lema de Zorn o axioma de Zorn és un enunciat en teoria de conjunts, equivalent a l'axioma de l'elecció, que sovint s'usa per demostrar l'existència d'un objecte matemàtic que no es pot obtenir explícitament.

Nou!!: Teoria de conjunts і Lema de Zorn · Veure més »

Leopold Kronecker

Leopold Kronecker (Liegnitz, actual Legnica, Polònia, 7 de desembre de 1823 - Berlín, Alemanya, 29 de desembre de 1891) fou un matemàtic alemany.

Nou!!: Teoria de conjunts і Leopold Kronecker · Veure més »

Luitzen Egbertus Jan Brouwer

va ser un matemàtic neerlandès.

Nou!!: Teoria de conjunts і Luitzen Egbertus Jan Brouwer · Veure més »

Matemàtica pura

consulta.

Nou!!: Teoria de conjunts і Matemàtica pura · Veure més »

Matemàtiques

Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).

Nou!!: Teoria de conjunts і Matemàtiques · Veure més »

Matemàtiques aplicades

La matemàtica aplicada o matemàtiques aplicades són tots aquells mètodes i eines matemàtiques que es poden fer servir en l'anàlisi o solució de problemes en l'àmbit de les ciències aplicades o socials.

Nou!!: Teoria de conjunts і Matemàtiques aplicades · Veure més »

Mesura de Lebesgue

En matemàtiques, la mesura de Lebesgue, anomenada així en honor de Henri Lebesgue, és la forma estàndard d'assignar una longitud, àrea o volum a subconjunts d'un espai euclidià (és a dir, una mesura).

Nou!!: Teoria de conjunts і Mesura de Lebesgue · Veure més »

NBG

* Teoria de conjunts NBG (dels noms dels seus creadors: von Neumann, Bernays i Gödel), conjunt d'axiomes de la Teoria de conjunts.

Nou!!: Teoria de conjunts і NBG · Veure més »

Nombre cardinal

En matemàtiques, els nombres cardinals, o senzillament cardinals, són els nombres usats per a expressar la quantitat d'elements d'un conjunt.

Nou!!: Teoria de conjunts і Nombre cardinal · Veure més »

Nombre natural

Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3…, 19, 20, 21..., que es poden utilitzar per a comptar els elements d'un conjunt finit.

Nou!!: Teoria de conjunts і Nombre natural · Veure més »

Nombre ordinal

Els nombres ordinals, o senzillament ordinals, són nombres usats per a denotar la posició en una successió ordenada: primer, segon, tercer, quart, etc.

Nou!!: Teoria de conjunts і Nombre ordinal · Veure més »

Nombre parell

275x275px Un nombre parell és un nombre enter múltiple de 2, és a dir, un nombre enter, m, és nombre parell si i només si existeix un altre nombre enter, n, tal que: A la pràctica això vol dir que és parell tot nombre enter que acabi en els nombres 2, 4, 6, 8 i 0 (en base 10).

Nou!!: Teoria de conjunts і Nombre parell · Veure més »

Nombre racional

S'anomena nombre racional a tot aquell nombre que pot ser expressat com a resultat de la divisió de dos nombres enters, amb el divisor diferent de 0.

Nou!!: Teoria de conjunts і Nombre racional · Veure més »

Nombre real

En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.

Nou!!: Teoria de conjunts і Nombre real · Veure més »

Notació matemàtica

La notació matemàtica és un sistema de representacions simbòliques d'objectes matemàtics i d'idees.

Nou!!: Teoria de conjunts і Notació matemàtica · Veure més »

Paradoxa

Una paradoxa és una afirmació que sembla contradictòria o que va contra el sentit comú.

Nou!!: Teoria de conjunts і Paradoxa · Veure més »

Paradoxa de Banach-Tarski

Paradoxa de Banach-Tarski. La paradoxa de Banach-Tarski és en realitat un teorema (en ZFC) que afirma que és possible dividir una esfera (plena) de radi 1 en vuit parts disjuntes dos a dos, de manera que, aplicant moviments oportuns a cinc d'elles, obtinguem nous conjunts que constitueixin una partició d'una esfera (plena) de radi 1, i passi el mateix amb les tres parts restants.

Nou!!: Teoria de conjunts і Paradoxa de Banach-Tarski · Veure més »

Paradoxa de Richard

En teoria de conjunts, la Paradoxa de Richard apareix quan la teoria no està prou formalitzada.

Nou!!: Teoria de conjunts і Paradoxa de Richard · Veure més »

Paradoxa de Russell

La paradoxa de Russell descrita per Bertrand Russell el 1901 demostra que la teoria originària de conjunts formulada per Cantor i Frege és contradictòria.

Nou!!: Teoria de conjunts і Paradoxa de Russell · Veure més »

Paradoxa de Skolem

La paradoxa de Skolem és una paradoxa que apareix a teoria de conjunts i lògica com a conseqüència paradoxal del teorema de Löwenheim-Skolem.

Nou!!: Teoria de conjunts і Paradoxa de Skolem · Veure més »

Parell ordenat

Exemples de vuit punts localitzats en el pla cartesià mitjançant parells ordenats Un parell ordenat és un conjunt de dos elements amb un ordre fixat.

Nou!!: Teoria de conjunts і Parell ordenat · Veure més »

Paul Bernays

va ser un matemàtic suís que va fer contribucions significatives a la lògica matemàtica, teoria axiomàtica de conjunts, i la filosofia de la matemàtica.

Nou!!: Teoria de conjunts і Paul Bernays · Veure més »

Paul Finsler

, va ser un matemàtic suís.

Nou!!: Teoria de conjunts і Paul Finsler · Veure més »

Paul Halmos

va ser un matemàtic estatunidenc nascut a Budapest.

Nou!!: Teoria de conjunts і Paul Halmos · Veure més »

Pompeu Fabra i Poch

va ser un filòleg català conegut com el «seny ordenador de la llengua catalana» per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.

Nou!!: Teoria de conjunts і Pompeu Fabra i Poch · Veure més »

Principi del tercer exclòs

El principi del tercer exclòs o nefast, proposat i formalitzat per Aristòtil, enunciat en llatí principium tertium exclusum (o també conegut com a tertium non datur o una tercera (cosa) no es dona), és un principi clàssic de la filosofia i de la lògica segons el qual la disjunció d'una proposició i la seva negació és sempre vertadera.

Nou!!: Teoria de conjunts і Principi del tercer exclòs · Veure més »

Principia Mathematica (Russell-Whitehead)

Els Principia Mathematica és una obra en tres volums sobre els fonaments de la matemàtica, escrita per Alfred North Whitehead i Bertrand Russell i publicada entre 1910 i 1913.

Nou!!: Teoria de conjunts і Principia Mathematica (Russell-Whitehead) · Veure més »

Producte cartesià

Producte cartesià entre els conjunts A.

Nou!!: Teoria de conjunts і Producte cartesià · Veure més »

Propietat (ontologia)

Una propietat és allò que quan és posseït per un objecte contribueix a fer que aquest objecte sigui com és.

Nou!!: Teoria de conjunts і Propietat (ontologia) · Veure més »

Propietat associativa

En matemàtiques, l'associativitat o propietat associativa és una propietat que pot tenir una operació binària.

Nou!!: Teoria de conjunts і Propietat associativa · Veure més »

Propietat commutativa

Exemple que mostra la commutativitat de la suma: 3 + 2.

Nou!!: Teoria de conjunts і Propietat commutativa · Veure més »

Propietat distributiva

En matemàtiques, es diu que un operador \circ té la propietat distributiva sobre un operador \star, o que \circ és distributiu respecte de \star en un conjunt E si per a tots x, y, z de E, es tenen les propietats següents.

Nou!!: Teoria de conjunts і Propietat distributiva · Veure més »

Proposició (lògica)

Una proposició és un conjunt de paraules amb sentit, si bé el terme al·ludeix a realitats diferents segons l'escola d'estudiosos que se segueixi.

Nou!!: Teoria de conjunts і Proposició (lògica) · Veure més »

Relació

Diagrama que il·lustra una relació entre dos conjunts Relació és l'associació entre els elements d'un o diversos conjunts.

Nou!!: Teoria de conjunts і Relació · Veure més »

Relació ben fonamentada

En matemàtiques, una relació binaria R està ben fonamentada en una classe X si, i només si, cada subconjunt no buit dX té un element minimal respecte de R. Això és, per cada subconjunt no buit S de X, existeix un element m de S tal que per cada element s de S, la parella (s,m) no pertany a R: Equivalentment, assumint una elecció, una relació està ben fonamentada si, i només si, no conté cap cadena descendent infinita: això és, no existeix cap seqüència infinita x0, x1, x₂,...

Nou!!: Teoria de conjunts і Relació ben fonamentada · Veure més »

Relació d'equivalència

Sigui A\, un conjunt qualsevol, una relació en A\, és un criteri que ens permet dir si dos elements qualsevol de A\,, satisfan la relació o no.

Nou!!: Teoria de conjunts і Relació d'equivalència · Veure més »

Relació d'ordre

Sigui A\, un conjunt qualsevol.

Nou!!: Teoria de conjunts і Relació d'ordre · Veure més »

René Baire

va ser un matemàtic francès.

Nou!!: Teoria de conjunts і René Baire · Veure més »

Rotació (matemàtiques)

Una rotació en dues dimensions al voltant d'un punt ''O'' En geometria i àlgebra lineal, una rotació és una transformació en el pla o en l'espai que descriu el moviment d'un sòlid rígid al voltant d'un eix.

Nou!!: Teoria de conjunts і Rotació (matemàtiques) · Veure més »

Símbol

Portar cintes de diversos colors és una acció simbòlica que mostra suport per a determinades campanyes Un símbol és una representació d'una idea, de manera que aquesta pugui ser percebuda per algun dels sentits; és una realitat que n'evoca d'altres en la nostra ment mitjançant algun procediment d'analogia.

Nou!!: Teoria de conjunts і Símbol · Veure més »

Stefan Banach

fou un matemàtic polonès, professor a Lwów (Lviv, Ucraïna) des de 1922.

Nou!!: Teoria de conjunts і Stefan Banach · Veure més »

Subconjunt

Exemple gràfic, A⊆B. Un subconjunt és un conjunt format per elements d'un altre conjunt.

Nou!!: Teoria de conjunts і Subconjunt · Veure més »

Thoralf Skolem

fou un matemàtic noruec conegut pels seus treballs en teoria de conjunts i lògica matemàtica.

Nou!!: Teoria de conjunts і Thoralf Skolem · Veure més »

Topologia

Una ''cinta de Möbius'', un objecte amb només una superfície i una vora. Aquest tipus d'estructures són objecte de l'estudi de la topologia. La topologia (del Grec topos, lloc i logos, ciència) és una branca de les matemàtiques que estudia les propietats espacials i les deformacions bicontínues (dues dimensions) de l'espai.

Nou!!: Teoria de conjunts і Topologia · Veure més »

Translació (geometria)

En geometria, una translació és un moviment de l'espai que consisteix a traslladar els seus punts paral·lelament a una direcció donada, en una magnitud constant. .

Nou!!: Teoria de conjunts і Translació (geometria) · Veure més »

Unió

Unió de dos conjunts A i B La unió és una operació entre conjunts.

Nou!!: Teoria de conjunts і Unió · Veure més »

Varietat (matemàtiques)

Realització d'una '''banda de Möbius''', a partir d'una tira de paper. La banda té només una cara. En una esfera, la suma dels angles d'un triangle no és igual a 180° (vegeu trigonometria esfèrica). Una esfera no és un espai euclidià, però localment les lleis de la geometria euclidiana són bones aproximacions. En un triangle petit en l'esfera de la terra, la suma dels angles és molt similar a 180°. Una esfera es pot representar per una col·lecció de mapes bidimensionals; per això una esfera és una varietat. En matemàtiques, més específicament en topologia, una varietat és un espai topològic en el qual tots els punts tenen un veïnat que «s'assembla» (és a dir, és homeomorf) a l'espai euclidià.

Nou!!: Teoria de conjunts і Varietat (matemàtiques) · Veure més »

ZFC

La Teoria de conjunts de Zermelo-Fraenkel (ZFC) és el conjunt d'axiomes canònic de la teoria de conjunts.

Nou!!: Teoria de conjunts і ZFC · Veure més »

1908

;Països Catalans.

Nou!!: Teoria de conjunts і 1908 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Teoria de Conjunts, Teoria dels conjunts.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »