Accés més ràpid que el navegador!
73 les relacions: Anàlisi matemàtica, Andrei Kolmogórov, Axiomes de probabilitat, Émile Borel, Baralla de cartes, Blaise Pascal, Bruno de Finetti, Camí aleatori, Cara o creu, Christiaan Huygens, Combinatòria, Conjunt de les parts, Conjunt numerable, Dau, Delta de Dirac, Dimensió, Distribució beta, Distribució binomial, Distribució binomial negativa, Distribució de Bernoulli, Distribució de Cantor, Distribució de Poisson, Distribució de probabilitat, Distribució exponencial, Distribució gamma, Distribució geomètrica, Distribució normal, Distribució uniforme contínua, Distribució uniforme discreta, Espai de probabilitat, Esperança matemàtica, Estadística, Física, Fricció, Funció, Funció contínua, Funció de Cantor, Funció de densitat de probabilitat, Funció de distribució, Funció de probabilitat, Funció monòtona, Girolamo Cardano, Henri Léon Lebesgue, Independència estadística, Σ-àlgebra de Borel, Joc d'atzar, Lògica difusa, Llei dels grans nombres, Maurice Fréchet, Mecànica estadística, ..., Mecànica quàntica, Mesura de Lebesgue, Mitjana, Mitjana (matemàtiques), Moviment brownià, Nombre real, Pierre de Fermat, Pierre-Simon Laplace, Probabilitat, Problema dels punts, Procés estocàstic, Richard von Mises, Sistema formal, Subconjunt, Succés, Teorema del límit central, Teoria de conjunts, Teoria de la mesura, Teoria del caos, Univers (probabilitats), Variable aleatòria, Variància, 1933. Ampliar l'índex (23 més) »
Anàlisi matemàtica
convergència, la teoria de la mesura, la geometria i la teoria de la probabilitat i l'estadística Lanàlisi matemàtica, o simplement anàlisi (del grec ανάλυσις análysis, 'solució', ἀναλύειν analýein, 'resoldre'), és la branca de les matemàtiques que té per objecte l'estudi de les relacions de dependència d'una variable respecte d'una altra, és a dir, de les funcions.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Anàlisi matemàtica · Veure més »
Andrei Kolmogórov
fou un matemàtic rus, preeminent en el, que va avançar diversos camps científics (entre ells la teoria de probabilitats, la topologia, la lògica intuïcionista, les turbulències, la mecànica clàssica i la complexitat computacional).
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Andrei Kolmogórov · Veure més »
Axiomes de probabilitat
En la teoria de la probabilitat, una mesura de probabilitat (o més breument probabilitat) \ \mathbb és una aplicació que a un esdeveniment A qualsevol li associa un nombre real (notat \ \mathbb(A)).
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Axiomes de probabilitat · Veure més »
Émile Borel
fou un matemàtic i polític francès.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Émile Borel · Veure més »
Baralla de cartes
Tarot de Visconti - Sforza Una baralla de cartes és un joc de naips o cartes de joc, en general 48.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Baralla de cartes · Veure més »
Blaise Pascal
fou un filòsof, matemàtic, físic, inventor, escriptor, moralista, místic i teòleg occità, considerat un dels personatges més brillants de la saviesa occidental i probablement l'únic que ocupa llocs de primera línia en els manuals de totes les disciplines que conreà.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Blaise Pascal · Veure més »
Bruno de Finetti
Bruno de Finetti (Innsbruck, 13 de juny de 1906 – Roma, 20 de juliol de 1985) va ser un matemàtic i estadístic italià notable per la concepció "subjectiva operacional" de la probabilitat.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Bruno de Finetti · Veure més »
Camí aleatori
versió animada) En matemàtiques, un camí aleatori és un procés aleatori que descriu una marxa que consisteix en una successió de passes aleatòries en algun espai matemàtic.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Camí aleatori · Veure més »
Cara o creu
El cara o creu és un joc d'atzar entre dues parts que pronostiquen la posició en què restarà una moneda després de ser llançada a l'aire.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Cara o creu · Veure més »
Christiaan Huygens
Christiaan Huygens (l'Haia, 14 d'abril del 1629 - l'Haia, 8 de juny o 8 de juliol del 1695) va ser un matemàtic, físic i astrònom neerlandès, del, i un dels científics més influents en la seva època.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Christiaan Huygens · Veure més »
Combinatòria
La combinatòria és una branca de les matemàtiques pures que s'ocupa de l'estudi d'objectes discrets (i normalment també finits).
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Combinatòria · Veure més »
Conjunt de les parts
Donat un conjunt S, es defineix el conjunt de les parts de S o conjunt potència de S, escrit \mathcal(S), P(S), ℘(S), o '''2'''''S'', com el conjunt de tots els subconjunts de S. Per exemple, si S és el conjunt aleshores la llista completa dels subconjunts de S és.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Conjunt de les parts · Veure més »
Conjunt numerable
En matemàtiques, un conjunt és numerable quan els seus elements poden posar-se en correspondència un a un amb un subconjunt del conjunt dels nombres naturals.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Conjunt numerable · Veure més »
Dau
Daus Paschier Joostens, ''De Alea'', 1642 Un dau és un cub amb un número en cada cara.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Dau · Veure més »
Delta de Dirac
Representació de la distribució δ(''x'') de Dirac. La delta de Dirac o funció d'impuls, introduïda per primera vegada pel físic anglès Paul Dirac, es pot considerar una funció generalitzada δ(x) que té un valor infinit per a x.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Delta de Dirac · Veure més »
Dimensió
Aquests dibuixos representen diferents objectes segons les seves dimensions Una dimensió d'un element és, en àlgebra i geometria, el nombre de valors propis independents que té la matriu que el caracteritza.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Dimensió · Veure més »
Distribució beta
En teoria de la probabilitat i estadística, la distribució beta és una família de distribucions de probabilitat contínues definides en l'interval, parametritzades per dos paràmetres de forma, denotats α i β, que apareixen com a exponents de la variable aleatòria i controlen la forma de la distribució.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució beta · Veure més »
Distribució binomial
En Teoria de la probabilitat i en estadística, una variable aleatòria X es diu que té una distribució binomial de paràmetres n\ i p si representa el nombre d'èxits en n\ repeticions independents d'una prova que té probabilitat d'èxit p. Per exemple, tirem 10 vegades un dau ordinari i comptem quantes vegades surt un 6; en aquest cas l'èxit és "treure un 6", i la variable que compta el nombre de sisos té una distribució binomial de paràmetres n.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució binomial · Veure més »
Distribució binomial negativa
Funció de massa de probabilitat d'una distribució binomial negativa. En la teoria de la probabilitat i l'estadística, la distribució binomial negativa és una distribució de probabilitat discreta que modela el nombre d'errors en una seqüència d'assaigs de Bernoulli independents i distribuïts de manera idèntica abans d'un nombre especificat (no aleatori) d'èxits (indicat r) es produeix.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució binomial negativa · Veure més »
Distribució de Bernoulli
En l'àmbit de la teoria de probabilitat i l'estadística, la distribució de Bernoulli (o distribució dicotòmica), anomenada així pel matemàtic i científic suís Jakob Bernoulli, és una distribució de probabilitat discreta, que pren valor 1 per a la probabilitat d'èxit (p) i valor 0 per la probabilitat de fracàs (q.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució de Bernoulli · Veure més »
Distribució de Cantor
La distribució Cantor és una probabilitat sobre els nombres reals, concentrada en el conjunt de Cantor, que té per funció de distribució la funció de Cantor.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució de Cantor · Veure més »
Distribució de Poisson
En teoria de probabilitat i estadística, la distribució de Poisson o llei dels petits nombres o dels fenòmens rars és una distribució de probabilitat discreta que és un bon model per molts fenòmens naturals o socials.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució de Poisson · Veure més »
Distribució de probabilitat
Carl Friedrich Gauss (1777–1855). Percentatges de probabilitat a la distribució normal. En probabilitats i estadística les expressions distribució de probabilitat o llei de probabilitat tenen diversos sentits: per nombrosos autors, són sinònimes de Probabilitat, però molts altres autors les reserven per a les probabilitats a \mathbb^n, n\ge 1.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució de probabilitat · Veure més »
Distribució exponencial
Sense descripció.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució exponencial · Veure més »
Distribució gamma
| name.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució gamma · Veure més »
Distribució geomètrica
En teoria de probabilitats i estadística, la distribució geomètrica és una de les dues distribucions de probabilitat discretes.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució geomètrica · Veure més »
Distribució normal
La distribució normal, també coneguda com a distribució gaussiana, és una important família de distribucions de probabilitat contínues i és aplicable a molts camps.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució normal · Veure més »
Distribució uniforme contínua
En teoria de probabilitat i estadística, es diu que una variable aleatòria X té una distribució uniforme contínua en un interval si la probabilitat que X pertanyi a un subinterval \subset és proporcional a la longitud de: P(c\le X \le d).
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució uniforme contínua · Veure més »
Distribució uniforme discreta
La distribució uniforme discreta és una distribució de probabilitat sobre un conjunt finit de punts als quals els assigna la mateixa probabilitat.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució uniforme discreta · Veure més »
Espai de probabilitat
En matemàtiques, un espai de probabilitat és una modelització matemàtica d'un experiment aleatori.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Espai de probabilitat · Veure més »
Esperança matemàtica
Lesperança matemàtica (o senzillament esperança) o mitjana d'una variable aleatòria és, en teoria de la probabilitat, la mitjana dels valors que pot prendre la variable ponderats per la probabilitat d'aquests valors.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Esperança matemàtica · Veure més »
Estadística
lang.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Estadística · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Física · Veure més »
Fricció
Bloc en repòs El fregament o fricció en física és la resistència que impedeix el moviment d'un cos que es troba sobre un altre, o també la força que apareix en la superfície de contacte de dos cossos quan s'intenta lliscar un sobre un altre.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Fricció · Veure més »
Funció
parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Funció · Veure més »
Funció contínua
Funció contínua és un terme utilitzat en matemàtiques i, en particular, en topologia.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Funció contínua · Veure més »
Funció de Cantor
La funció de Cantor, que es construeix a partir del conjunt de Cantor, és una funció F:\longrightarrow contínua, no decreixent, amb F(0).
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Funció de Cantor · Veure més »
Funció de densitat de probabilitat
''N''(0, ''σ''2). En la teoria de la probabilitat, una funció de densitat de probabilitat és una funció que representa una distribució de probabilitat en termes d'integrals.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Funció de densitat de probabilitat · Veure més »
Funció de distribució
Figura 1. Funció de distribució de la distribució normal. Figura 2. Funció de densitat de probabilitat per a diverses distribucions normals. La corba vermella segueix la distribució normal estàndard, amb mitjana zero i variància la unitat. En teoria de la probabilitat i estadística, la funció de distribució (també funció de distribució acumulada, o CDF pel seu acrònim en anglès cumulative distribution function) d'una variable aleatòria X real, avaluada en x, és la probabilitat que X prengui un valor inferior o igual a x. La funció de distribució determina totes les probabilitats relatives a la variable aleatòria.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Funció de distribució · Veure més »
Funció de probabilitat
En teoria de la probabilitat, la funció de probabilitat (també anomenada funció de massa de probabilitat o funció de repartiment de massa) d'una variable aleatòria discreta és la funció que associa a cada valor possible de la variable la probabilitat que aquesta ho assumeixi.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Funció de probabilitat · Veure més »
Funció monòtona
En matemàtiques, una funció entre conjunts ordenats es diu monòtona (o isotònica) si conserva l'ordre donat.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Funció monòtona · Veure més »
Girolamo Cardano
Gerolamo Cardano, o Girolamo Cardan (Pavia, 24 de setembre de 1501 - Roma, 21 de setembre de 1576) fou un famós matemàtic del Renaixement, metge, astròleg, jugador de jocs d'atzar i filòsof.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Girolamo Cardano · Veure més »
Henri Léon Lebesgue
Henri-Léon Lebesgue (Beauvais, 28 de juny de 1875 - París, 26 de juliol de 1941) va ser un matemàtic francès conegut sobretot per la seva aportació a la teoria del càlcul integral.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Henri Léon Lebesgue · Veure més »
Independència estadística
En teoria de probabilitats, es diu que dos successos aleatoris són independents entre si quan la probabilitat de cadascun d'ells no està influïda perquè l'altre succés ocorri o no, és a dir, quan tots dos successos no estan correlacionats.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Independència estadística · Veure més »
Σ-àlgebra de Borel
La σ-àlgebra de Borel associada a un espai topològic T és la més petita de les σ-àlgebres a T que contenen tots els oberts de T; en altres paraules, és la σ-àlgebra generada pels conjunts oberts de T. Els elements de la σ-àlgebra de Borel s'anomenen conjunts de Borel o conjunts borelians o simplement borelians.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Σ-àlgebra de Borel · Veure més »
Joc d'atzar
Joc d'atzar a Alemanya l'any 1954 Un joc d'atzar és un joc el resultat del qual està molt influenciat per un aparell aleatoritzador (per exemple daus, cartes, loteria o ruletes).
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Joc d'atzar · Veure més »
Lògica difusa
La lògica difusa, lògica heurística, lògica borrosa (en anglès fuzzy) es basa, com a posició diferencial, en allò relatiu respecte al que s'ha observat.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Lògica difusa · Veure més »
Llei dels grans nombres
Una il·lustració de la llei dels grans nombres, amb una sèrie concreta de llançaments d'un dau. A mesura que augmenta el nombre de llançaments, la mitjana dels valors de tots els resultats s'aproxima a 3,5. Mentre que sèries diferents de llançaments poden mostrar un esquema diferent quan encara s'han fet pocs llançaments (a l'esquerra), quan augmenta el nombre de llançaments (a la dreta) les sèries es comporten de manera similar. En teoria de la probabilitat, la llei dels grans nombres més senzilla és un teorema segons el qual quan el nombre d'observacions d'un fenomen aleatori és molt gran, la freqüència relativa d'un esdeveniment convergeix quasi segurament a la probabilitat de l'esdeveniment.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Llei dels grans nombres · Veure més »
Maurice Fréchet
va ser un matemàtic francès.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Maurice Fréchet · Veure més »
Mecànica estadística
La mecànica estadística (o termodinàmica estadística) és la branca de la física i la química que fent servir la teoria de la probabilitat, adreça l'estudi termodinàmic de sistemes formats per un gran nombre de partícules.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Mecànica estadística · Veure més »
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Mecànica quàntica · Veure més »
Mesura de Lebesgue
En matemàtiques, la mesura de Lebesgue, anomenada així en honor de Henri Lebesgue, és la forma estàndard d'assignar una longitud, àrea o volum a subconjunts d'un espai euclidià (és a dir, una mesura).
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Mesura de Lebesgue · Veure més »
Mitjana
asimetria En estadística, el concepte de mitjana té dos significats estretament relacionats.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Mitjana · Veure més »
Mitjana (matemàtiques)
quadràtica de dos nombres ''a'' i ''b'' En matemàtiques, la mitjana és una mesura de tendència central representa el valor "mitjà" o "típic" d'un conjunt de dades.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Mitjana (matemàtiques) · Veure més »
Moviment brownià
El moviment brownià és el moviment irregular i aleatori que segueixen petites partícules immerses en un fluid.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Moviment brownià · Veure més »
Nombre real
En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Nombre real · Veure més »
Pierre de Fermat
Pierre de Fermat (17 d'agost de 1601 o 1607/8 – Tolosa de Llenguadoc, 12 de gener de 1665) fou un jurista i matemàtic occità, sobresortí pels seus treballs matemàtics.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Pierre de Fermat · Veure més »
Pierre-Simon Laplace
Pierre-Simon Laplace (Beaumont-en-Auge, Normandia, 23 o 28 de març del 1749 - París, 5 de març del 1827), fou un brillant matemàtic, astrònom i físic francès.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Pierre-Simon Laplace · Veure més »
Probabilitat
Daus La probabilitat mesura el grau de certesa d'un esdeveniment dintre d'un experiment aleatori.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Probabilitat · Veure més »
Problema dels punts
El problema dels punts és el primer desafiament de probabilitat que es coneix.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Problema dels punts · Veure més »
Procés estocàstic
L'índex borsari és un exemple de procés estocàstic de tipus no estacionari (per això no es pot predir) En teoria de probabilitat i generalment en el camp estadístic, un procés aleatori o procés estocàstic és un concepte matemàtic normalment definit com un conjunt de variables aleatòries.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Procés estocàstic · Veure més »
Richard von Mises
va ser un matemàtic, físic i enginyer austríac que va ser professor a Harvard.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Richard von Mises · Veure més »
Sistema formal
Un sistema formal o axiomàtic és un artifici matemàtic compost de símbols que s'uneixen entre si formant cadenes que, al seu torn, poden ser manipulades segons regles per produir altres cadenes.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Sistema formal · Veure més »
Subconjunt
Exemple gràfic, A⊆B. Un subconjunt és un conjunt format per elements d'un altre conjunt.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Subconjunt · Veure més »
Succés
Diagrama d'un succés A en un espai mostral B Un succés o esdeveniment, en estadística, és qualsevol dels tipus de resultat que hom pot considerar en una experiència aleatòria.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Succés · Veure més »
Teorema del límit central
En matemàtiques, el Teorema del límit central (o Teorema central del límit) diu que la distribució de la suma estandarditzada de variables aleatòries independents amb variància finita tendeix a una distribució normal estàndard quan el nombre de termes de la suma creix indefinidament.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Teorema del límit central · Veure més »
Teoria de conjunts
La teoria de conjunts és la branca de les matemàtiques que estudia els conjunts.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Teoria de conjunts · Veure més »
Teoria de la mesura
De manera informal es pot dir que una mesura és una aplicació que fa correspondre els conjunts amb nombres positius que representen la seva grandària. Això ho fa de tal manera que, si un conjunt A és subconjunt d'un altre B, a A li fa correspondre un nombre més petit que a B. En matemàtiques el concepte de mesura generalitza nocions com ara "longitud", "àrea", i "volum" (tot i que no totes les aplicacions de les mesures tenen a veure amb mides físiques).
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Teoria de la mesura · Veure més »
Teoria del caos
En matemàtiques i en física, la teoria del caos tracta el comportament de determinats sistemes dinàmics no lineals que, sota certes condicions, presenten un fenomen conegut com a caos, que es caracteritza especialment per la sensibilitat a les condicions inicials, és a dir, que un petit canvi en les condicions inicials del sistema dona lloc a una evolució posterior molt diferent.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Teoria del caos · Veure més »
Univers (probabilitats)
En teoria de les probabilitats, un univers, sovint notat \Omega, U o S, és el conjunt de tots els resultats possibles que es poden obtindre en el transcurs d'un experiment aleatori.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Univers (probabilitats) · Veure més »
Variable aleatòria
A l'estudi de molts experiments aleatoris molt sovint no ens interessa el resultat que s'obté sinó alguna quantitat numèrica relacionada amb ell.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Variable aleatòria · Veure més »
Variància
Exemple de mostres de dues poblacions amb la mateixa mitjana però diferent variància. La població blava té una variància més gran que la població vermella. En teoria de probabilitat, la variància d'una variable aleatòria és una mesura de la dispersió d'una variable aleatòria X respecte de la seva mitjana E. Es defineix com l'esperança de \left (X - E \right)^2, això és V(X).
Nou!!: Teoria de la probabilitat і Variància · Veure més »
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Nou!!: Teoria de la probabilitat і 1933 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Teoria de la Probabilitat, Teoria de les probabilitats, Teoria de probabilitat, Teoria de probabilitats, Teoria matemàtica, Teoria matemàtica de la probabilitat.
