Accés més ràpid que el navegador!
164 les relacions: Adrien-Marie Legendre, Al-Baghdadí, Alexandria, Algorisme d'Euclides, Altura (magnitud), Anàlisi complexa, Andrew Wiles, Anell euclidià, Apastamba, Aritmètica modular, Aryabhata, Augustin Louis Cauchy, Índia, Évariste Galois, Àlef zero, Baudhayana, Bhaskara II, Brahmagupta, Carl Friedrich Gauß, Carl Gustav Jacob Jacobi, Càlcul infinitesimal, Claude-Gaspard Bachet de Méziriac, Concepte, Conjectura de Goldbach, Conjectura dels nombres primers bessons, Conjunt convex, Constant matemàtica, Corba algebraica, Corba el·líptica, Cos dels nombres algebraics, Cub, Darrer teorema de Fermat, Dimensió, Diofant d'Alexandria, Disquisitiones arithmeticae, Divisor, Edward Waring, Egipte, Eisenstein, Enter algebraic, Enter d'Eisenstein, Enter de Gauss, Equació de Pell, Equació de quart grau, Equació de segon grau, Equació de tercer grau, Equació diofàntica, Equació lineal, Equació polinòmica, Ernst Kummer, ..., Factorial, Forma modular, Forma quadràtica, Fracció contínua, França, François Viète, Funció de Möbius, Funció φ d'Euler, Funció multiplicativa, Funció zeta de Riemann, Geometria, Geometria algebraica, Georg Friedrich Bernhard Riemann, Grup abelià, Grup de Galois, Grup resoluble, Henri Léon Lebesgue, Hipòtesi de Riemann, Ibn al-Hàytham, Ideal (matemàtiques), Imperi Persa, Infinit, Isomorfisme, Iteració, Jainisme, Jean-Pierre Serre, Joc de suma nul·la, Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet, John Wilson (matemàtic), Joseph Alfred Serret, Joseph Liouville, Joseph Louis Lagrange, Lema de Thue, Leonhard Euler, Leopold Kronecker, Llatí, Llei de reciprocitat quadràtica, Louis Poinsot, Matemàtic, Matemàtiques, Màxim comú divisor, Mètode chakravala, Narayana Pandit, Nombre algebraic, Nombre cardinal, Nombre e, Nombre enter, Nombre infinit, Nombre π, Nombre p-àdic, Nombre perfecte, Nombre primer, Nombre racional, Nombre senar, Nombre transcendent, Nombres amics, Nombres primers bessons, Norma (matemàtiques), Ontologia, Ordre (matemàtiques), Pafnuti Txebixov, Paul Erdős, Període vèdic, Petit teorema de Fermat, Pierre de Fermat, Polinomi, Problema de Waring, Problema de Znám, Quadrat (polígon), Rus, Símbol de Jacobi, Si i només si, Smith, Sophie Germain, Successió de Fibonacci, Sulba Sutra, Sumatori, Teorema d'Euler, Teorema de Pitàgores, Teorema de Taniyama-Shimura, Teorema de Wilson, Teorema dels nombres primers, Teorema xinès del residu, Teoria analítica de nombres, Teoria d'Iwasawa, Teoria de conjunts, Teoria de cossos de classes, Teoria de Galois, Teoria de nombres algebraics, Thàbit ibn Qurra, Tor (geometria), Yutaka Taniyama, 1126, 1150, 1657, 1670, 1753, 1767, 1770, 1795, 1798, 1801, 1825, 1839, 1845, 1847, 1850, 1859, 1868, 1955, 1994, 499, 628, 773. Ampliar l'índex (114 més) »
Adrien-Marie Legendre
Adrien-Marie Legendre, (1752-1833), fou un matemàtic francès conegut, sobretot, pels seus treballs sobre integrals el·líptiques i sobre teoria de nombres.
Nou!!: Teoria de nombres і Adrien-Marie Legendre · Veure més »
Al-Baghdadí
Abu-Mansur Abd-al-Qàhir ibn Tàhir ibn Muhàmmad ibn Abd-Al·lah at-Tamimí aix-Xafií al-Baghdadí (Bagdad, vers 980 - 1037) va ser un matemàtic, jurista xafiïta, teòleg aixarita i especialista en aqida.
Nou!!: Teoria de nombres і Al-Baghdadí · Veure més »
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: Teoria de nombres і Alexandria · Veure més »
Algorisme d'Euclides
L'algorisme d'Euclides és un mètode eficaç per a calcular el màxim comú divisor (mcd) entre dos nombres enters.
Nou!!: Teoria de nombres і Algorisme d'Euclides · Veure més »
Altura (magnitud)
L'altura és la magnitud física que mesura la distància vertical d'un punt respecte a terra o de la part més alta a la més baixa.
Nou!!: Teoria de nombres і Altura (magnitud) · Veure més »
Anàlisi complexa
Lanàlisi complexa és la branca de les matemàtiques que investiga les funcions de nombres complexos, i que es fonamenta en conceptes bàsics de funció, límit, continuïtat, derivada i integral, i és d'una gran utilitat pràctica en moltes branques de la física com per exemple la hidrodinàmica.
Nou!!: Teoria de nombres і Anàlisi complexa · Veure més »
Andrew Wiles
Sir Andrew John Wiles (Cambridge, Anglaterra, 11 d'abril de 1953) és un matemàtic britànic.
Nou!!: Teoria de nombres і Andrew Wiles · Veure més »
Anell euclidià
Juste de Gand, vers 1474) Un anell euclidià, en matemàtiques i més precisament en àlgebra, en la teoria dels anells, és un tipus particular d'anell commutatiu unitari íntegre.
Nou!!: Teoria de nombres і Anell euclidià · Veure més »
Apastamba
Apastamba va ser un matemàtic indi del segle VII aC.
Nou!!: Teoria de nombres і Apastamba · Veure més »
Aritmètica modular
Gauss, llibre fundador de l'aritmètica modular. En matemàtiques, i més concretament en teoria de nombres algebraics, l'aritmètica modular és un conjunt de mètodes que permeten la resolució de problemes sobre els nombres enters.
Nou!!: Teoria de nombres і Aritmètica modular · Veure més »
Aryabhata
Aryabhata va ser un matemàtic i astrònom indi, del segle V dC.
Nou!!: Teoria de nombres і Aryabhata · Veure més »
Augustin Louis Cauchy
,() fou un matemàtic francès, conegut per haver estat el gran sistematitzador del càlcul.
Nou!!: Teoria de nombres і Augustin Louis Cauchy · Veure més »
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Nou!!: Teoria de nombres і Índia · Veure més »
Évariste Galois
Évariste Galois (25 d'octubre de 1811 - 31 de maig de 1832) va ser un matemàtic francès nat a Bourg-la-Reine.
Nou!!: Teoria de nombres і Évariste Galois · Veure més »
Àlef zero
'''Àleph zero''', el nombre cardinal infinit més petit En matemàtiques, es defineix \aleph_0 (primera lletra de l'alfabet hebreu anomenada àlef) com el cardinal (un nombre transfinit, en aquest cas) del conjunt dels nombres naturals.
Nou!!: Teoria de nombres і Àlef zero · Veure més »
Baudhayana
Baudhayana va ser un matemàtic indi del.
Nou!!: Teoria de nombres і Baudhayana · Veure més »
Bhaskara II
Bhaskara II, també conegut com a Bhaskaracharya (Bhaskara el professor), va ser un matemàtic indi, del.
Nou!!: Teoria de nombres і Bhaskara II · Veure més »
Brahmagupta
Brahmagupta (ब्रह्मगुप्त) (598-668) va ser un matemàtic i astrònom indi, del que va escriure dos importants treballs de matemàtiques i astronomia: el Brahma Sphuta Siddhanta, un tractat teòric escrit el 628, i el Khanda Khadyaka, un text d'orientació més pràctica.
Nou!!: Teoria de nombres і Brahmagupta · Veure més »
Carl Friedrich Gauß
Johann Carl Friedrich Gauss (ˈɡaʊs; Gauß, Carolus Fridericus Gauss) (Braunschweig, Regne de Braunschweig-Wolfenbüttel, 30 d'abril del 1777 - Göttingen, Regne de Hannover, 23 de febrer del 1855), fou un matemàtic i científic alemany que feu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la teoria de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electroestàtica, l'astronomia i l'òptica.
Nou!!: Teoria de nombres і Carl Friedrich Gauß · Veure més »
Carl Gustav Jacob Jacobi
Carl Gustav Jakob Jacobi (10 de desembre de 1804 a Potsdam, Prússia, actual Alemanya – 18 de febrer de 1851 a Berlín) va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: Teoria de nombres і Carl Gustav Jacob Jacobi · Veure més »
Càlcul infinitesimal
El càlcul infinitesimal és una branca de les matemàtiques, desenvolupada a partir de l'àlgebra i la geometria, que involucra dos conceptes complementaris: el concepte d'integral (càlcul integral) i el concepte de derivada (càlcul diferencial).
Nou!!: Teoria de nombres і Càlcul infinitesimal · Veure més »
Claude-Gaspard Bachet de Méziriac
Claude-Gaspar Bachet de Méziriac va ser un humanista francès del.
Nou!!: Teoria de nombres і Claude-Gaspard Bachet de Méziriac · Veure més »
Concepte
Un concepte és l'abstracció intel·lectual de les característiques o notes essencials d'un element físic o ideal, i pràcticament és tota aquella especificació que se li dona a algun objecte o treball.
Nou!!: Teoria de nombres і Concepte · Veure més »
Conjectura de Goldbach
Euler, datada del 7 de juny de 1742. La conjectura de Goldbach afirma que Malgrat la seva aparent senzillesa, és un dels problemes matemàtics més antics sense demostrar pertanyent a la teoria dels nombres, i forma part dels problemes de Hilbert.
Nou!!: Teoria de nombres і Conjectura de Goldbach · Veure més »
Conjectura dels nombres primers bessons
En teoria dels nombres, la conjectura dels nombres primers bessons postula l'existència d'infinits primers bessons.
Nou!!: Teoria de nombres і Conjectura dels nombres primers bessons · Veure més »
Conjunt convex
Un conjunt convex. Un conjunt no convex. En l'espai euclidià, un objecte és convex si per a tots els parells de punts dins de l'objecte, tots els punts del segment recte que els uneix també estan dins de l'objecte.
Nou!!: Teoria de nombres і Conjunt convex · Veure més »
Constant matemàtica
Una constant matemàtica és una quantitat que per definició no canvia mai el seu valor, en oposició a les variables matemàtiques.
Nou!!: Teoria de nombres і Constant matemàtica · Veure més »
Corba algebraica
En geometria algebraica, una corba algebraica és una varietat algebraica de dimensió 1.
Nou!!: Teoria de nombres і Corba algebraica · Veure més »
Corba el·líptica
Petit catàleg de corbes el·líptiques. La regió mostrada és −3,3² (Per ''a''.
Nou!!: Teoria de nombres і Corba el·líptica · Veure més »
Cos dels nombres algebraics
En matemàtiques, i més en particular en teoria de cossos, un cos de nombres algebraics (o simplement cos de nombres) és una extensió de cos K del cos dels nombres racionals tals que l'extensió K / \mathbb té grau finit (i per tant és una extensió de cos algebraica).
Nou!!: Teoria de nombres і Cos dels nombres algebraics · Veure més »
Cub
Un cub, hexàedre regular o hexaedre regular és un políedre regular format per sis cares quadrades en el qual en cada vèrtex hi coincideixen tres arestes perpendiculars entre si.
Nou!!: Teoria de nombres і Cub · Veure més »
Darrer teorema de Fermat
El darrer teorema de Fermat, conegut actualment també com teorema de Wiles-Fermat, afirma que l'equació diofàntica no té cap solució entera per a n > 2 i essent x, y i z diferents de zero.
Nou!!: Teoria de nombres і Darrer teorema de Fermat · Veure més »
Dimensió
Aquests dibuixos representen diferents objectes segons les seves dimensions Una dimensió d'un element és, en àlgebra i geometria, el nombre de valors propis independents que té la matriu que el caracteritza.
Nou!!: Teoria de nombres і Dimensió · Veure més »
Diofant d'Alexandria
Diofant d'Alexandria (Diophantus, Διόφαντος) fou un matemàtic grec.
Nou!!: Teoria de nombres і Diofant d'Alexandria · Veure més »
Disquisitiones arithmeticae
Disquisitiones arithmeticae és un llibre de teoria de nombres escrit per l'alemany Carl Friedrich Gauss en llatí el 1798, quan tenia 21 anys i publicat el 1801.
Nou!!: Teoria de nombres і Disquisitiones arithmeticae · Veure més »
Divisor
En matemàtiques, un divisor d'un enter n, també anomenat un factor de n, és un enter que divideix n sense deixar residu.
Nou!!: Teoria de nombres і Divisor · Veure més »
Edward Waring
Edward Waring (Old Heath (prop de Shrewsbury), Shropshire, 1734 - Pontesbury, Shropshire, 15 d'agost de 1798) va ser un matemàtic anglès.
Nou!!: Teoria de nombres і Edward Waring · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Teoria de nombres і Egipte · Veure més »
Eisenstein
Sense descripció.
Nou!!: Teoria de nombres і Eisenstein · Veure més »
Enter algebraic
En matemàtiques, els enters algebraics formen una família de nombres que generalitza el conjunt dels nombres enters.
Nou!!: Teoria de nombres і Enter algebraic · Veure més »
Enter d'Eisenstein
Els enters d'Eisenstein són els punts d'intersecció d'un enreixat triangular en el pla complex En matemàtiques, els enters d'Eisenstein, anomenats així en honor del matemàtic Ferdinand Eisenstein, són nombres complexos de la forma on a i b són enters i és una arrel cúbica de la unitat complexa.
Nou!!: Teoria de nombres і Enter d'Eisenstein · Veure més »
Enter de Gauss
Carl Friedrich Gauß En matemàtiques, i més precisament en teoria de nombres algebraics, un enter de Gauss és un element de l'anell dels enters quadràtics de l'extensió quadràtica dels racionals de Gauss.
Nou!!: Teoria de nombres і Enter de Gauss · Veure més »
Equació de Pell
L'equació de Pell per a ''n.
Nou!!: Teoria de nombres і Equació de Pell · Veure més »
Equació de quart grau
Una equació de quart grau és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que l'integren és 4.
Nou!!: Teoria de nombres і Equació de quart grau · Veure més »
Equació de segon grau
Equació quadràtica. 293x293px Una equació de segon grau, anomenada també equació quadràtica, és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que la integren és 2.
Nou!!: Teoria de nombres і Equació de segon grau · Veure més »
Equació de tercer grau
Una equació de tercer grau és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que l'integren és 3.
Nou!!: Teoria de nombres і Equació de tercer grau · Veure més »
Equació diofàntica
Una equació diofàntica és una equació per a la qual només es permeten solucions enteres.
Nou!!: Teoria de nombres і Equació diofàntica · Veure més »
Equació lineal
Dues gràfiques d'equacions lineals amb dues variables En matemàtiques, una equació lineal és una equació que pot presentar-se en la forma on x_1, \ldots, x_n són les variables (o incògnites), i b, a_1, \ldots, a_n són els coeficients, que sovint són nombres reals.
Nou!!: Teoria de nombres і Equació lineal · Veure més »
Equació polinòmica
Una equació polinòmica és un tipus d'equació en la qual les expressions matemàtiques que conformen l'equació són únicament polinomis de les variables incògnita que hi intervenen.
Nou!!: Teoria de nombres і Equació polinòmica · Veure més »
Ernst Kummer
Ernst Eduard Kummer (Sorau, 29 de gener de 1810 – Berlín, 14 de maig de 1893) va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: Teoria de nombres і Ernst Kummer · Veure més »
Factorial
En matemàtiques, el factorial d'un enter no negatiu n, denotat per n! (en alguns llibres antics es pot trobar denotat per \beginn\\ \hline\end), és el producte de tots els nombres enters positius inferiors o iguals a n. Per exemple, El valor de 0! és 1, d'acord amb la convenció d'un producte buit.
Nou!!: Teoria de nombres і Factorial · Veure més »
Forma modular
En matemàtiques, una forma modular és una funció analítica (complexa) en el semiplà superior que satisfà una certa classe d'equació funcional i condició de creixement.
Nou!!: Teoria de nombres і Forma modular · Veure més »
Forma quadràtica
Una forma quadràtica (real) és un polinomi homogeni de grau dos que involucra n variables x_1,\dots, x_n: on A_\in \mathbb, \ i,j.
Nou!!: Teoria de nombres і Forma quadràtica · Veure més »
Fracció contínua
Una fracció contínua es representa de la següent manera: a_1+\cfrac Els nombres a_1, a_2, a_3...
Nou!!: Teoria de nombres і Fracció contínua · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Teoria de nombres і França · Veure més »
François Viète
va ser un matemàtic francès, potser el més rellevant del i conegut, a vegades, com el "pare de l'àlgebra moderna".
Nou!!: Teoria de nombres і François Viète · Veure més »
Funció de Möbius
La funció de Möbius μ(n) és una funció matemàtica d'especial importància en teoria de nombres i combinatòria.
Nou!!: Teoria de nombres і Funció de Möbius · Veure més »
Funció φ d'Euler
consulta.
Nou!!: Teoria de nombres і Funció φ d'Euler · Veure més »
Funció multiplicativa
En teoria de nombres, una funció multiplicativa és una funció aritmètica f: ℕ* → ℂ que compleix que.
Nou!!: Teoria de nombres і Funció multiplicativa · Veure més »
Funció zeta de Riemann
La funció zeta de Riemann ζ(s) és una funció de variable complexa s definida, per a qualsevol s amb part real > 1, per \zeta(s).
Nou!!: Teoria de nombres і Funció zeta de Riemann · Veure més »
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Nou!!: Teoria de nombres і Geometria · Veure més »
Geometria algebraica
locus real. La geometria algebraica és una branca de les matemàtiques que combina l'àlgebra abstracta, especialment l'àlgebra commutativa, amb la geometria.
Nou!!: Teoria de nombres і Geometria algebraica · Veure més »
Georg Friedrich Bernhard Riemann
va ser un matemàtic alemany que va fer profundes contribucions a l'anàlisi, la teoria dels nombres i la geometria diferencial.
Nou!!: Teoria de nombres і Georg Friedrich Bernhard Riemann · Veure més »
Grup abelià
Grup abelià (2,2) En una estructura algebraica sobre un conjunt A, en la qual hem definit una operació o llei de composició interna binària " \circ ", diem que presenta estructura (A, \circ) de grup abelià o grup commutatiu respecte a l'operació \circ si...
Nou!!: Teoria de nombres і Grup abelià · Veure més »
Grup de Galois
Évariste Galois 1811-1832 En matemàtiques, i més específicament en àlgebra en el marc de la teoria de Galois, el grup de Galois d'una extensió de cos L sobre un cos K és el grup dels automorfismes de cos de L que deixen fix K. El grup de Galois sovint es nota Gal(L/K).
Nou!!: Teoria de nombres і Grup de Galois · Veure més »
Grup resoluble
En matemàtiques un grup resoluble és un grup que es pot construir a través d'extensions des de grups abelians.
Nou!!: Teoria de nombres і Grup resoluble · Veure més »
Henri Léon Lebesgue
Henri-Léon Lebesgue (Beauvais, 28 de juny de 1875 - París, 26 de juliol de 1941) va ser un matemàtic francès conegut sobretot per la seva aportació a la teoria del càlcul integral.
Nou!!: Teoria de nombres і Henri Léon Lebesgue · Veure més »
Hipòtesi de Riemann
Part real (en vermell) i part imaginària (en blau) de la línia crítica Re(''s'').
Nou!!: Teoria de nombres і Hipòtesi de Riemann · Veure més »
Ibn al-Hàytham
Abu-Alí al-Hàssan ibn al-Hàssan (o Hussayn) ibn al-Hàytham al-Basrí al-Misrí, més conegut simplement com a Ibn al-Hàytham o, a Occident, com a Alhazen (Bàssora, actual Iraq, ~965 - el Caire, actual Egipte, 1040) va ser un matemàtic, físic i astrònom àrab xiïta de l'edat d'or de l'islam que va fer importants contribucions als principis de l'òptica i a la concepció del mètode científic.
Nou!!: Teoria de nombres і Ibn al-Hàytham · Veure més »
Ideal (matemàtiques)
Un ideal d'un anell A és un subconjunt I d'elements de A que és tancat respecte a operacions lineals i que compleix una sèrie de condicions que es detallaran a continuació.
Nou!!: Teoria de nombres і Ideal (matemàtiques) · Veure més »
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Nou!!: Teoria de nombres і Imperi Persa · Veure més »
Infinit
El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.
Nou!!: Teoria de nombres і Infinit · Veure més »
Isomorfisme
En matemàtiques, un isomorfisme és un morfisme que admet un invers, que és també un morfisme.
Nou!!: Teoria de nombres і Isomorfisme · Veure més »
Iteració
La iteració significa l'acte de repetir un procés amb l'objectiu d'aconseguir una meta desitjada, objectiu o resultat.
Nou!!: Teoria de nombres і Iteració · Veure més »
Jainisme
símbol del jainisme El jainisme és una religió índia.
Nou!!: Teoria de nombres і Jainisme · Veure més »
Jean-Pierre Serre
Conjectura de modularitat de Serre a Luminy, el 19 de juliol de 2007 és un dels matemàtics més importants del.
Nou!!: Teoria de nombres і Jean-Pierre Serre · Veure més »
Joc de suma nul·la
En teoria de jocs un joc de suma nul·la és una situació en què els beneficis o les pèrdues d'un jugador queden exactament equilibrades per les pèrdues o els guanys dels altres jugadors.
Nou!!: Teoria de nombres і Joc de suma nul·la · Veure més »
Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet
Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet (Düren, Rin del Nord-Westfàlia, 13 de febrer, 1805 – Göttingen, 5 de maig, 1859) fou un matemàtic alemany.
Nou!!: Teoria de nombres і Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet · Veure més »
John Wilson (matemàtic)
Sir John Wilson fou un matemàtic i jurista anglès del, conegut pel teorema de Wilson.
Nou!!: Teoria de nombres і John Wilson (matemàtic) · Veure més »
Joseph Alfred Serret
Joseph Alfred Serret (París, França, 30 d'agost de 1819 - Versalles, França, 2 de març de 1885), més conegut com a Joseph Serret, va ser un matemàtic famós per desenvolupar al costat de Jean Frenet la Teoria de corbes.
Nou!!: Teoria de nombres і Joseph Alfred Serret · Veure més »
Joseph Liouville
Joseph Liouville (24 de març de 1809 a Saint-Omer - 8 de setembre de 1882 a París), va ser un matemàtic francès.
Nou!!: Teoria de nombres і Joseph Liouville · Veure més »
Joseph Louis Lagrange
Joseph Louis Lagrange (Torí, Itàlia, 25 de gener del 1736 - París, França, 10 d'abril del 1813), va ser un matemàtic, físic i astrònom italià que després va viure a Prússia i França.
Nou!!: Teoria de nombres і Joseph Louis Lagrange · Veure més »
Lema de Thue
El lema de Thue és un resultat en teoria de nombres que afirma que si p és un nombre primer de la forma 4k + 1, llavors existeixen dos únics nombres enters a i b, amb 0.
Nou!!: Teoria de nombres і Lema de Thue · Veure més »
Leonhard Euler
fou un matemàtic i físic suís que va viure a Rússia i al Regne de Prússia durant la major part de la seva vida.
Nou!!: Teoria de nombres і Leonhard Euler · Veure més »
Leopold Kronecker
Leopold Kronecker (Liegnitz, actual Legnica, Polònia, 7 de desembre de 1823 - Berlín, Alemanya, 29 de desembre de 1891) fou un matemàtic alemany.
Nou!!: Teoria de nombres і Leopold Kronecker · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Teoria de nombres і Llatí · Veure més »
Llei de reciprocitat quadràtica
En teoria de nombres, la llei de reciprocitat quadràtica és un teorema d'aritmètica modular que dona condicions de resolubilitat d'equacions quadràtiques mòdul nombres primers.
Nou!!: Teoria de nombres і Llei de reciprocitat quadràtica · Veure més »
Louis Poinsot
va ser un físic i matemàtic francès.
Nou!!: Teoria de nombres і Louis Poinsot · Veure més »
Matemàtic
Leonhard Euler (1707-1783) és àmpliament considerat un dels matemàtics més importants de la història. Representació anacrònica d'Hipàcia en el mural feminista de Gandia Un/a matemàtic/a és una persona l'àrea primària d'estudi i investigació de la qual és la matemàtica.
Nou!!: Teoria de nombres і Matemàtic · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Teoria de nombres і Matemàtiques · Veure més »
Màxim comú divisor
El màxim comú divisor (mcd) de dos o més nombres enters és, a excepció del signe, el major divisor possible de tots ells.
Nou!!: Teoria de nombres і Màxim comú divisor · Veure més »
Mètode chakravala
Aryabhata es va interessar en l'aritmètica. Estableix els fonaments del '''mètode chakravala '''. En matemàtiques i més precisament en aritmètica, el mètode chakravala és un algorisme per resoldre les equacions diofàntiques equivalents a les de Pell-Fermat.
Nou!!: Teoria de nombres і Mètode chakravala · Veure més »
Narayana Pandit
Narayana Pandit (नारायण पण्डित) fou un matemàtic hindi del.
Nou!!: Teoria de nombres і Narayana Pandit · Veure més »
Nombre algebraic
En matemàtiques, un nombre algebraic és un nombre real o complex que és arrel d'un polinomi no nul amb coeficients racionals (o equivalentment enters).
Nou!!: Teoria de nombres і Nombre algebraic · Veure més »
Nombre cardinal
En matemàtiques, els nombres cardinals, o senzillament cardinals, són els nombres usats per a expressar la quantitat d'elements d'un conjunt.
Nou!!: Teoria de nombres і Nombre cardinal · Veure més »
Nombre e
1.
Nou!!: Teoria de nombres і Nombre e · Veure més »
Nombre enter
Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.
Nou!!: Teoria de nombres і Nombre enter · Veure més »
Nombre infinit
Els nombres infinits o nombres transfinits, són nombres que no són finits.
Nou!!: Teoria de nombres і Nombre infinit · Veure més »
Nombre π
En matemàtiques, π és la constant d'Arquimedes, una constant que relaciona el diàmetre de la circumferència amb la longitud del seu perímetre.
Nou!!: Teoria de nombres і Nombre π · Veure més »
Nombre p-àdic
El sistema de nombres p-àdics fou descrit per primera vegada per Kurt Hensel el 1897.
Nou!!: Teoria de nombres і Nombre p-àdic · Veure més »
Nombre perfecte
Un nombre perfecte és un enter que és igual a la suma dels seus divisors positius, excepte ell mateix.
Nou!!: Teoria de nombres і Nombre perfecte · Veure més »
Nombre primer
Un nombre primer és un nombre enter superior a 1 que admet exactament dos divisors: 1 i ell mateix.
Nou!!: Teoria de nombres і Nombre primer · Veure més »
Nombre racional
S'anomena nombre racional a tot aquell nombre que pot ser expressat com a resultat de la divisió de dos nombres enters, amb el divisor diferent de 0.
Nou!!: Teoria de nombres і Nombre racional · Veure més »
Nombre senar
Els nombres senars, imparells o escarsers són aquells nombres enters que no són parells i per tant no són múltiples de 2.
Nou!!: Teoria de nombres і Nombre senar · Veure més »
Nombre transcendent
Un nombre transcendent, en matemàtiques, és aquell (real o complex) que no és arrel de cap polinomi (no nul) amb coeficients enters.
Nou!!: Teoria de nombres і Nombre transcendent · Veure més »
Nombres amics
Els nombres amics són dos nombres enters relacionats de manera que la suma dels divisors propis del primer és igual al segon, i la suma dels divisors propis del segon és igual al primer.
Nou!!: Teoria de nombres і Nombres amics · Veure més »
Nombres primers bessons
Els nombres primers bessons són aquelles parelles de nombres primers que difereixen en 2.
Nou!!: Teoria de nombres і Nombres primers bessons · Veure més »
Norma (matemàtiques)
En matemàtica, la norma és qualsevol funció que assigna, a cada vector d'un espai vectorial, un valor escalar no negatiu i que és homogènia, semidefinida positiva i que compleix la desigualtat triangular.
Nou!!: Teoria de nombres і Norma (matemàtiques) · Veure més »
Ontologia
Lontologia és l'estudi de l'ésser o de l'existència.
Nou!!: Teoria de nombres і Ontologia · Veure més »
Ordre (matemàtiques)
En Teoria de grups, una part de l'Àlgebra, el terme ordre és usat per dos conceptes.
Nou!!: Teoria de nombres і Ordre (matemàtiques) · Veure més »
Pafnuti Txebixov
va ser un matemàtic rus.
Nou!!: Teoria de nombres і Pafnuti Txebixov · Veure més »
Paul Erdős
Paul Erdős, Erdős Pál, AFI (Budapest, 26 de març del 1913 - Varsòvia, 20 de setembre del 1996) fou un matemàtic jueu hongarès immensament prolífic (i excèntric) que, amb centenars de col·laboradors, treballà en problemes de combinatòria, teoria de grafs, teoria de nombres, anàlisi clàssica, teoria de l'aproximació, teoria de conjunts i teoria de probabilitats.
Nou!!: Teoria de nombres і Paul Erdős · Veure més »
Període vèdic
Mapa del nord de l'Índia a finals del període vèdic. El període vèdic (o era vèdica) és el període en què es van compondre els Vedes, els textos sagrats més antics dels indoaris.
Nou!!: Teoria de nombres і Període vèdic · Veure més »
Petit teorema de Fermat
Pierre de Fermat. El petit teorema de Fermat és un dels teoremes clàssics de teoria de nombres relacionat amb la divisibilitat.
Nou!!: Teoria de nombres і Petit teorema de Fermat · Veure més »
Pierre de Fermat
Pierre de Fermat (17 d'agost de 1601 o 1607/8 – Tolosa de Llenguadoc, 12 de gener de 1665) fou un jurista i matemàtic occità, sobresortí pels seus treballs matemàtics.
Nou!!: Teoria de nombres і Pierre de Fermat · Veure més »
Polinomi
Un polinomi és una expressió algebraica formada per la suma o resta de diversos monomis no semblants, anomenats termes del polinomi.
Nou!!: Teoria de nombres і Polinomi · Veure més »
Problema de Waring
En la teoria dels nombres, el problema de Waring és una famosa conjectura que va ser proposada pel matemàtic anglès Edward Waring (1734-1798) en el seu llibre Meditationes Algebraicae, l'any 1770.
Nou!!: Teoria de nombres і Problema de Waring · Veure més »
Problema de Znám
Demostració gràfica que 1.
Nou!!: Teoria de nombres і Problema de Znám · Veure més »
Quadrat (polígon)
Un quadrat de costat de longitud a. Un quadrat és un polígon regular de quatre costats iguals amb angles rectes (de 90°), és a dir, els seus quatre costats tenen la mateixa longitud i els seus quatre angles la mateixa mesura.
Nou!!: Teoria de nombres і Quadrat (polígon) · Veure més »
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Nou!!: Teoria de nombres і Rus · Veure més »
Símbol de Jacobi
El símbol de Jacobi es fa servir en matemàtiques en l'àmbit de la teoria de nombres.
Nou!!: Teoria de nombres і Símbol de Jacobi · Veure més »
Si i només si
Símbols lògicsper a representarsii.
Nou!!: Teoria de nombres і Si i només si · Veure més »
Smith
* Toponímia.
Nou!!: Teoria de nombres і Smith · Veure més »
Sophie Germain
Sophie Germain (París, 1 d'abril de 1776 - 27 de juny de 1831) fou una matemàtica i física francesa.
Nou!!: Teoria de nombres і Sophie Germain · Veure més »
Successió de Fibonacci
Un enrajolat amb quadrats els costats dels quals tenen una longitud de nombres de Fibonacci successius Una espiral de Fibonacci, creada dibuixant arcs que connecten les cantonades oposades de quadrats de l'enrajolament de Fibonacci, mostrat al gràfic anterior. És la denominada espiral daurada. La successió de Fibonacci és una successió matemàtica de nombres naturals tal que cada un dels seus termes és igual a la suma dels dos anteriors.
Nou!!: Teoria de nombres і Successió de Fibonacci · Veure més »
Sulba Sutra
Els Sulba Sutra (del sànscrit: Sulba.
Nou!!: Teoria de nombres і Sulba Sutra · Veure més »
Sumatori
El sumatori és l'addició d'un conjunt de nombres; el resultat és la seva suma o total.
Nou!!: Teoria de nombres і Sumatori · Veure més »
Teorema d'Euler
En matemàtiques, i en particular en aritmètica modular, el teorema d'Euler és un teorema, anomenat així en honor del matemàtic suís Leonhard Euler, que estableix que Aquest teorema és una generalització del petit teorema de Fermat (que no tracta més que el cas on n és un nombre primer), i al seu torn és una cas particular del teorema de Carmichaël.
Nou!!: Teoria de nombres і Teorema d'Euler · Veure més »
Teorema de Pitàgores
Demostració geomètrica del teorema de Pitàgores:a^2+b^2.
Nou!!: Teoria de nombres і Teorema de Pitàgores · Veure més »
Teorema de Taniyama-Shimura
El teorema de Taniyama–Shimura estableix una connexió important entre les corbes el·líptiques, que són objectes de la geometria algebraica, i les formes modulars, que són determinades funcions holomorfes habituals en teoria de nombres.
Nou!!: Teoria de nombres і Teorema de Taniyama-Shimura · Veure més »
Teorema de Wilson
El teorema de Wilson, atribuït a John Wilson (1741-1793), però demostrat per Lagrange el 1771, estableix que, el nombre enter p és primer si, i només si, (p - 1)! \equiv -1 \ (\hbox\ p) això és, si i només si, (p - 1)! + 1 és divisible entre p. ---- El teorema de Wilson recull el fet que p és primer si, i només si, l'anell \mathbb_ és íntegre (i, per ser finit, un cos).
Nou!!: Teoria de nombres і Teorema de Wilson · Veure més »
Teorema dels nombres primers
Gràfic comparatiu del Teorema dels nombres primers. En vermell, \pi(x). En verd i en blau, les aproximacions. En matemàtiques, concretament en el camp de la teoria de nombres, el Teorema dels nombres primers (o Teorema del nombre primer) és un resultat que descriu la distribució dels nombres primers entre els nombres naturals.
Nou!!: Teoria de nombres і Teorema dels nombres primers · Veure més »
Teorema xinès del residu
El teorema xinès del residu és un resultat d'aritmètica modular que tracta de la resolució de sistemes de congruències.
Nou!!: Teoria de nombres і Teorema xinès del residu · Veure més »
Teoria analítica de nombres
argument del valor. En matemàtiques, la teoria analítica de nombres és la branca de la teoria de nombres que fa servir mètodes de l'anàlisi matemàtica per resoldre problemes sobre els enters.
Nou!!: Teoria de nombres і Teoria analítica de nombres · Veure més »
Teoria d'Iwasawa
En teoria de nombres, la teoria d'Iwasawa és una teoria de mòduls de Galois dels grups de classes d'ideals, iniciada els anys 50 per Kenkichi Iwasawa, com a part de la teoria de cossos ciclotòmics.
Nou!!: Teoria de nombres і Teoria d'Iwasawa · Veure més »
Teoria de conjunts
La teoria de conjunts és la branca de les matemàtiques que estudia els conjunts.
Nou!!: Teoria de nombres і Teoria de conjunts · Veure més »
Teoria de cossos de classes
En matemàtiques, la teoria de cossos de classes és una branca essencial de la teoria de nombres algebraics que té per objecte la classificació de les extensions abelianes, o ja sigui, les galoisianae i grups de Galois commutatius, d'un cos donat.
Nou!!: Teoria de nombres і Teoria de cossos de classes · Veure més »
Teoria de Galois
Évariste Galois (1811–1832) En matemàtiques, la teoria de Galois és un conjunt de resultats que connecten la teoria de cossos amb la teoria de grups.
Nou!!: Teoria de nombres і Teoria de Galois · Veure més »
Teoria de nombres algebraics
Portada de la primera edició de Disquisitiones arithmeticae, una de les obres originàries de la teoria de nombres algebraics moderna La teoria dels nombres algebraics és una branca de la teoria de nombres en què el concepte de nombre s'estén al de nombres algebraics, que són les arrels dels polinomis no nuls amb coeficients racionals.
Nou!!: Teoria de nombres і Teoria de nombres algebraics · Veure més »
Thàbit ibn Qurra
Abu-l-Hàssan Thàbit ibn Qurra ibn Marwan o, més senzillament, Thàbit ibn Qurra (ثابت بن قرة, Ṯābit b. Qurra) (Haran, vers 836 - Bagdad, 18 de febrer de 901) va ser un matemàtic i astrònom que va viure a Bagdad a l'edat d'or de l'Islam.
Nou!!: Teoria de nombres і Thàbit ibn Qurra · Veure més »
Tor (geometria)
Un tor En geometria, un tor és una superfície de revolució generada per un cercle que gira al voltant d'un eix coplanar a ell.
Nou!!: Teoria de nombres і Tor (geometria) · Veure més »
Yutaka Taniyama
va ser un matemàtic japonès.
Nou!!: Teoria de nombres і Yutaka Taniyama · Veure més »
1126
El 1126 (MCXXVI) fou un any comú començat en divendres.
Nou!!: Teoria de nombres і 1126 · Veure més »
1150
Sense descripció.
Nou!!: Teoria de nombres і 1150 · Veure més »
1657
Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.
Nou!!: Teoria de nombres і 1657 · Veure més »
1670
Sense descripció.
Nou!!: Teoria de nombres і 1670 · Veure més »
1753
;Països Catalans.
Nou!!: Teoria de nombres і 1753 · Veure més »
1767
Sense descripció.
Nou!!: Teoria de nombres і 1767 · Veure més »
1770
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Teoria de nombres і 1770 · Veure més »
1795
;Països Catalans.
Nou!!: Teoria de nombres і 1795 · Veure més »
1798
;Països Catalans.
Nou!!: Teoria de nombres і 1798 · Veure més »
1801
;Països Catalans.
Nou!!: Teoria de nombres і 1801 · Veure més »
1825
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Teoria de nombres і 1825 · Veure més »
1839
;Països Catalans.
Nou!!: Teoria de nombres і 1839 · Veure més »
1845
Sense descripció.
Nou!!: Teoria de nombres і 1845 · Veure més »
1847
;Països Catalans.
Nou!!: Teoria de nombres і 1847 · Veure més »
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Nou!!: Teoria de nombres і 1850 · Veure més »
1859
;Països Catalans.
Nou!!: Teoria de nombres і 1859 · Veure més »
1868
;Països Catalans.
Nou!!: Teoria de nombres і 1868 · Veure més »
1955
1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.
Nou!!: Teoria de nombres і 1955 · Veure més »
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Nou!!: Teoria de nombres і 1994 · Veure més »
499
Sense descripció.
Nou!!: Teoria de nombres і 499 · Veure més »
628
Sense descripció.
Nou!!: Teoria de nombres і 628 · Veure més »
773
Sense descripció.
Nou!!: Teoria de nombres і 773 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Teoria de números, Teoria dels nombres.
