Accés més ràpid que el navegador!
112 les relacions: Afectivitat, Alemany, Anglès, Antiguitat clàssica, Aristòtil, Axioma, Berkeley, Bertrand Russell, Cara de Mart, Català, Ciència, Cognició, Coherència, Coneixement, Consciència (psicologia), Constructivisme (filosofia), Convicció, Crítica de la raó pura, Creença, Criteri, Criticisme, Dada, David Hume, De la certesa, Debat, Demostració, Deontologia, Dialèctica, Dogmatisme, Emoció, Empirisme, Enunciat, Epistemologia, Epistemologia feminista, Escepticisme, Espiritualitat, Estructuralisme, Experiència, Fals, Fe, Filosofia, Filosofia analítica, Filosofia de la ciència, Francès, Francis Bacon, Friedrich Engels, Fundacionalisme, Georg Wilhelm Friedrich Hegel, George Berkeley, Gottfried Wilhelm Leibniz, ..., Grec antic, Hipòtesi, Idealisme, Immanuel Kant, Inferència, Intel·lectual, Intersubjectivitat, Jean Piaget, Johann Gottlieb Fichte, John Locke, José Ortega y Gasset, Judici, Karl Marx, Karl Popper, Konrad Lorenz, La República (Plató), Legislació, Lenin, Logos, Luis Villoro Toranzo, Mart (planeta), Materialisme dialèctic, Mètode científic, Mite, Navalla d'Occam, Nombre racional, Objectivitat, Opinió, Pensament complex, Perspectivisme, Pirró d'Elis, Plató, Polèmica, Política, Pragmatisme, Prejudici, Propedèutica, Proposició (lògica), Prova, Prova definitiva, Raó, Racionalisme (filosofia), Raonament, Raonament abductiu, Realitat, Relativisme, Religió, René Descartes, Sòcrates, Seguretat, Sext Empíric, Sistema formal, Sociologia de la ciència, Sofista, Subjectivitat, Teetet, Teoria, Teoria científica, Teoria de la probabilitat, Valor veritable, Veritat, William Whewell. Ampliar l'índex (62 més) »
Afectivitat
L'afectivitat és la qualitat o acció de demostrar afecte, estima, tendresa o la suma de sentiments, emocions i passions de la persona o les seves corresponents reaccions.
Nou!!: Epistemologia і Afectivitat · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Epistemologia і Alemany · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Epistemologia і Anglès · Veure més »
Antiguitat clàssica
L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.
Nou!!: Epistemologia і Antiguitat clàssica · Veure més »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: Epistemologia і Aristòtil · Veure més »
Axioma
Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.
Nou!!: Epistemologia і Axioma · Veure més »
Berkeley
Berkeley és una ciutat de la costa est de la Badia de San Francisco al nord de Califòrnia, als Estats Units.
Nou!!: Epistemologia і Berkeley · Veure més »
Bertrand Russell
fou un matemàtic i filòsof gal·lès, un dels més influents del, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950.
Nou!!: Epistemologia і Bertrand Russell · Veure més »
Cara de Mart
La «cara» es veu lleugerament a l'esquerra. La «Cara» de Mart és una estructura distintiva de la superfície del planeta Mart ubicada a la regió marciana de Cidonia, que segons algunes persones sembla un rostre humà.
Nou!!: Epistemologia і Cara de Mart · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Epistemologia і Català · Veure més »
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Nou!!: Epistemologia і Ciència · Veure més »
Cognició
El concepte de cognició (del llatí: cognoscere, 'conèixer') fa referència a l'aptitud dels éssers de processar informació a partir de la percepció, el coneixement adquirit i característiques subjectives que permeten valorar i considerar certs aspectes en detriment d'altres.
Nou!!: Epistemologia і Cognició · Veure més »
Coherència
La coherència és la unitat temàtica d'un missatge, de manera que el receptor té la sensació de trobar-se davant un tot estructurat que transmet un missatge i no davant frases aïllades.
Nou!!: Epistemologia і Coherència · Veure més »
Coneixement
El coneixement o coneiximent és el conjunt de dades, conceptes i pràctiques al voltant d'una matèria o assumpte, un sinònim de saber.
Nou!!: Epistemologia і Coneixement · Veure més »
Consciència (psicologia)
Dibuix del punt de vista d'una persona conscient segons Ernst Mach.La consciència és un estat de la ment que permet prendre decisions de manera racional, percebre la realitat i tenir noció del propi jo.
Nou!!: Epistemologia і Consciència (psicologia) · Veure més »
Constructivisme (filosofia)
El constructivisme és una perspectiva epistemològica en filosofia que tracta sobre la naturalesa del coneixement científic.
Nou!!: Epistemologia і Constructivisme (filosofia) · Veure més »
Convicció
Una convicció és una creença que es té com a veritable encara que les proves de la seva veritat no siguin compartides per altres.
Nou!!: Epistemologia і Convicció · Veure més »
Crítica de la raó pura
La Crítica de la raó pura és un text filosòfic publicat per Immanuel Kant l'any 1781, on exposa els elements centrals de la seva teoria del coneixement.
Nou!!: Epistemologia і Crítica de la raó pura · Veure més »
Creença
La llegenda del Fènix que sorgeix de les cendres és una creença en la resurrecció tan impresa a la civilització occidental que ha passat sobre els plans simbòlics i literaris. Una creença és una idea, proposició o una informació que hom accepta sense verificar.
Nou!!: Epistemologia і Creença · Veure més »
Criteri
* Criteris de divisibilitat.
Nou!!: Epistemologia і Criteri · Veure més »
Criticisme
El criticisme és una posició filosòfica presentada per Immanuel Kant, amb l'objectiu d'eliminar la polèmica existent entre el dogmatisme i l'escepticisme sobre la capacitat humana d'arribar al coneixement ple de la realitat que ens envolta.
Nou!!: Epistemologia і Criticisme · Veure més »
Dada
Una dada és una representació simbòlica (numèrica, alfabètica, etc.) d'una entitat.
Nou!!: Epistemologia і Dada · Veure més »
David Hume
David Hume va ser un important filòsof escocès del (Edimburg, 7 de maig (26 d'abril segons el calendari antic) del 1711 - 25 d'agost del 1776).
Nou!!: Epistemologia і David Hume · Veure més »
De la certesa
De la certesa (alemany: Über Gewissheit, fent servir l'ortografia de l'època, Über Gewißheit, publicat en anglès com On Certainty) és un llibre filosòfic inacabat on s'apleguen apunts escrits pel pensador d'origen austríac Ludwig Wittgenstein, separats en quatre períodes diferenciats en els divuit mesos que van precedir la seva mort el 29 d'abril de 1951.
Nou!!: Epistemologia і De la certesa · Veure més »
Debat
Un debat és un diàleg entre dues o més persones que intenten exposar el seu punt de vista sobre un tema comú i convèncer l'altre de la veracitat o bondat de la pròpia opinió.
Nou!!: Epistemologia і Debat · Veure més »
Demostració
Una demostració és un argument rigorós que parteix d'unes premisses que es consideren proposicions acceptades, i tot usant regles correctes d'inferència, arriba a una conclusió.
Nou!!: Epistemologia і Demostració · Veure més »
Deontologia
Deontologia (del grec δέον "degut" + λόγος "tractat"), és un concepte introduït per Bentham —Deontology or the Science of Morality, 1834— que fa referència a la branca de l'Ètica (part de la filosofia que tracta de la moral i de les obligacions de l'home) l'objecte d'estudi del qual són els fonaments del deure i les normes morals.
Nou!!: Epistemologia і Deontologia · Veure més »
Dialèctica
La dialèctica és l'art de convèncer mitjançant el diàleg i el debat a l'altre sobre les pròpies postures filosòfiques.
Nou!!: Epistemologia і Dialèctica · Veure més »
Dogmatisme
El dogmatisme és una posició filosòfica que afirma la possibilitat de l'ésser humà d'accedir de forma total i segura al coneixement ple de la realitat que ens envolta.
Nou!!: Epistemologia і Dogmatisme · Veure més »
Emoció
Collage de les diferents emocions. Lemoció, en la seva definició més general, és un intens estat mental que sorgeix en el sistema nerviós de manera espontània i provoca una resposta psicològica positiva o negativa.
Nou!!: Epistemologia і Emoció · Veure més »
Empirisme
John Locke, fundador de l'Empirisme britànic. David Hume. L'empirisme és un corrent filosòfic sorgit a les Illes Britàniques al que és tradicionalment considerat com a oposat al racionalisme.
Nou!!: Epistemologia і Empirisme · Veure més »
Enunciat
Un enunciat és una seqüència aïllada de paraules que tenen sentit complet i que va emmarcades per pauses en la parla i per determinats signes de puntuació (punt, signe d'exclamació i signe d'interrogació) en l'escriptura.
Nou!!: Epistemologia і Enunciat · Veure més »
Epistemologia
Lepistemologia (del grec antic, epistḗmē “coneixement veritable, ciència” i logos “discurs”) és la branca de la filosofia relacionada amb el coneixement.
Nou!!: Epistemologia і Epistemologia · Veure més »
Epistemologia feminista
L'epistemologia feminista és la branca del feminisme filosòfic que estudia el coneixement, el seu objecte i les maneres d'assolir-lo.
Nou!!: Epistemologia і Epistemologia feminista · Veure més »
Escepticisme
El corrent escèptic o escepticisme fou un corrent filosòfic iniciat per Pirró d'Elis (360 aC-270 aC).
Nou!!: Epistemologia і Escepticisme · Veure més »
Espiritualitat
Tradicionalment l'espiritualitat s'ha definit com un procés de transformació personal d'acord amb els ideals religiosos.
Nou!!: Epistemologia і Espiritualitat · Veure més »
Estructuralisme
L'estructuralisme és una escola teòrica de les ciències socials i humanes originada amb Ferdinand de Saussure i desenvolupada per Lévi Strauss.
Nou!!: Epistemologia і Estructuralisme · Veure més »
Experiència
Experiència és un concepte general que comprèn el coneixement d'alguna cosa o d'algun fet, per mitjà de l'exposició a aquestes.
Nou!!: Epistemologia і Experiència · Veure més »
Fals
* Toponímia.
Nou!!: Epistemologia і Fals · Veure més »
Fe
''Triumph of Faith over Idolatry''. Jean-Baptiste Théodon (1646–1713) La fe és la creença no fonamentada en la raó o identificació en un déu, religió, realitat o ideal que es pren com a veritat existencial basada en l'experiència vital de les realitats no materials.
Nou!!: Epistemologia і Fe · Veure més »
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Nou!!: Epistemologia і Filosofia · Veure més »
Filosofia analítica
La filosofia analítica és un corrent filosòfic dominant durant el, que va centrar l'atenció en la lògica matemàtica, l'anàlisi del llenguatge, i en general, la identificació amb la concepció científica de la natura.
Nou!!: Epistemologia і Filosofia analítica · Veure més »
Filosofia de la ciència
La filosofia de la ciència és una branca de l'epistemologia que estudia la validesa dels enunciats científics i prova si aquesta s'adequa a la realitat.
Nou!!: Epistemologia і Filosofia de la ciència · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Epistemologia і Francès · Veure més »
Francis Bacon
Francis Bacon (Londres, 22 de gener del 1561 – Highgate, Londres, 9 d'abril del 1626), va ser un filòsof, estadista, francmaçó i assagista anglès.
Nou!!: Epistemologia і Francis Bacon · Veure més »
Friedrich Engels
Alemanya de l'Est Friedrich Engels (Barmen, 28 de novembre de 1820 - Londres, 5 d'agost de 1895) fou un filòsof socialista alemany i cofundador, conjuntament amb Karl Marx, del socialisme científic.
Nou!!: Epistemologia і Friedrich Engels · Veure més »
Fundacionalisme
El fundacionalisme és una teoria en epistemologia que accepta uns axiomes en el camp de la creences (anomenades creences bàsiques) que justifiquen o permeten fonamentar o rebutjar qualsevol creença del mateix sistema.
Nou!!: Epistemologia і Fundacionalisme · Veure més »
Georg Wilhelm Friedrich Hegel
va ser un filòsof alemany pertanyent a l'idealisme.
Nou!!: Epistemologia і Georg Wilhelm Friedrich Hegel · Veure més »
George Berkeley
, també conegut com a bisbe Berkeley, va ser un filòsof irlandès de pares anglesos.
Nou!!: Epistemologia і George Berkeley · Veure més »
Gottfried Wilhelm Leibniz
Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.
Nou!!: Epistemologia і Gottfried Wilhelm Leibniz · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Epistemologia і Grec antic · Veure més »
Hipòtesi
òrbites excèntriques i epicícliques. Una hipòtesi és una proposició acceptable formulada a través de la recollida d'informació i dades, i encara que no estigui confirmada, serveix per respondre de forma temptativa a un problema amb base científica, del se'n poden deduir un conjunt de proposicions o conseqüències.
Nou!!: Epistemologia і Hipòtesi · Veure més »
Idealisme
L'idealisme en filosofia és la teoria de la realitat i del coneixement que atribueix un paper clau a la ment en l'estructura del món percebut.
Nou!!: Epistemologia і Idealisme · Veure més »
Immanuel Kant
Immanuel Kant (Königsberg, 22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià.
Nou!!: Epistemologia і Immanuel Kant · Veure més »
Inferència
La inferència és l'acte o el procés en què hom deriva una conclusió a partir d'unes premisses.
Nou!!: Epistemologia і Inferència · Veure més »
Intel·lectual
Un intel·lectual és la persona que es dedica a la crítica pública, a l'exercici del pensament i l'anàlisi del seu entorn amb la raó.
Nou!!: Epistemologia і Intel·lectual · Veure més »
Intersubjectivitat
La intersubjectivitat és la percepció o consciència d'una realitat on hi ha més d'un subjecte i l'humà com a ésser essencialment social.
Nou!!: Epistemologia і Intersubjectivitat · Veure més »
Jean Piaget
Jean William Fritz Piaget (Neuchâtel, Suïssa, 9 d'agost de 1896 - Ginebra, 16 de setembre de 1980) fou un psicòleg experimental, filòsof i biòleg suís interessat en l'epistemologia genètica i famós per les seves aportacions en el camp de la psicologia evolutiva, els seus estudis sobre la infància i la seva teoria del desenvolupament cognitiu.
Nou!!: Epistemologia і Jean Piaget · Veure més »
Johann Gottlieb Fichte
Johann Gottlieb Fichte (AFI: ˈjoːhan ˈɡɔtliːp ˈfɪçtə) (Rammenau, 19 de maig de 1762 - Berlín, 27 de gener de 1814) fou un filòsof alemany de gran importància en la història del pensament occidental.
Nou!!: Epistemologia і Johann Gottlieb Fichte · Veure més »
John Locke
fou un filòsof empirista anglès que va treballar sobretot amb temes relacionats amb el govern i l'epistemologia.
Nou!!: Epistemologia і John Locke · Veure més »
José Ortega y Gasset
fou un filòsof espanyol.
Nou!!: Epistemologia і José Ortega y Gasset · Veure més »
Judici
El judici o juí és l'acte mitjançant el qual es comparen dos conceptes i s'afirma o nega la seva conveniència o veracitat.
Nou!!: Epistemologia і Judici · Veure més »
Karl Marx
''El capital'' Karl Heinrich Marx, més conegut com a Karl Marx (Trèveris, 5 de maig de 1818-Londres, 14 de març de 1883), va ser un filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany.
Nou!!: Epistemologia і Karl Marx · Veure més »
Karl Popper
Tomba de Karl Popper Sir Karl Raimund Popper [kʿaʶl ˌʁa͡ɪ̯mʊnt ˈpʰɔpʿɐ], Kt, CH, FRS, FBA (Viena, Imperi Austrohongarès, 28 de juliol de 1902 - Londres, Anglaterra, 17 de setembre de 1994) fou un dels filòsofs i sociòlegs més importants del.
Nou!!: Epistemologia і Karl Popper · Veure més »
Konrad Lorenz
Nikolaas Tinbergen (esquerra) i Konrad Lorenz l'any 1978. Konrad Zacharias Lorenz (Viena, Imperi Austrohongarès 1903 - Altenberg, Àustria 1989) fou un etòleg i professor universitari austríac guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1973.
Nou!!: Epistemologia і Konrad Lorenz · Veure més »
La República (Plató)
La República és un tractat de política escrit pel filòsof Plató.
Nou!!: Epistemologia і La República (Plató) · Veure més »
Legislació
La legislació és el conjunt de lleis que regulen un aspecte de la vida d'una comunitat.
Nou!!: Epistemologia і Legislació · Veure més »
Lenin
Lenin, Ленин, AFI (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov, Владимир Ильич Ульянов, AFI,, fou un activista revolucionari i pensador rus.
Nou!!: Epistemologia і Lenin · Veure més »
Logos
Logos (en grec antic λóγος) significa 'estudi', 'argumentació', 'tractat' o 'discurs'.
Nou!!: Epistemologia і Logos · Veure més »
Luis Villoro Toranzo
va ser un filòsof, investigador, catedràtic, diplomàtic i acadèmic mexicà.
Nou!!: Epistemologia і Luis Villoro Toranzo · Veure més »
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Nou!!: Epistemologia і Mart (planeta) · Veure més »
Materialisme dialèctic
Karl Marx i Friedrich Engels. Materialisme dialèctic és el corrent del materialisme filosòfic d'acord amb els plantejaments originals de Friedrich Engels i Karl Marx que posteriorment van ser enriquits per Vladímir Ilitx Ulànov ''Lenin'' i després sistematitzats per membres de l'Acadèmia de les Ciències de la Unió Soviètica principalment.
Nou!!: Epistemologia і Materialisme dialèctic · Veure més »
Mètode científic
El mètode científic és un conjunt de tècniques utilitzades per investigar fenòmens, adquirir nous coneixements, o corregir i integrar coneixements previs.
Nou!!: Epistemologia і Mètode científic · Veure més »
Mite
gegants. Pintura de Mårten Eskil Winge (1872). Un mite (del grec μῦθος, mythos, «relat», «conte») és un relat tradicional que es refereix a esdeveniments prodigiosos, com per exemple el mite del minotaure.
Nou!!: Epistemologia і Mite · Veure més »
Navalla d'Occam
Guillem d'Occam La navalla d'Occam o navalla d'Ockham és un principi metodològic i filosòfic atribuït al frare franciscà Guillem d'Occam, lògic del, que forma la base del mètode reduccionista segons el qual «en igualtat de condicions, l'explicació més simple sol ser la més probable».
Nou!!: Epistemologia і Navalla d'Occam · Veure més »
Nombre racional
S'anomena nombre racional a tot aquell nombre que pot ser expressat com a resultat de la divisió de dos nombres enters, amb el divisor diferent de 0.
Nou!!: Epistemologia і Nombre racional · Veure més »
Objectivitat
L′objectivitat és la capacitat o l'ideal de percebre les coses del món exterior tal com són, prescindint de la subjectivitat o filtre personal.
Nou!!: Epistemologia і Objectivitat · Veure més »
Opinió
Una opinió és un judici, un punt de vista o una afirmació que no és concloent, i es diferencia dels fets, que són afirmacions vertaderes.
Nou!!: Epistemologia і Opinió · Veure més »
Pensament complex
El pensament complex és una noció utilitzada en filosofia i epistemologia per part d'autors com Anthony Wilden i Edgar Morin, en física i biologia per Henri Atlan i en sociologia i informàtica.
Nou!!: Epistemologia і Pensament complex · Veure més »
Perspectivisme
Ortega y Gasset El perspectivisme és una posició filosòfica presentada per Ortega y Gasset, segons la qual, en el terreny del coneixement, cada subjecte coneix la realitat des del seu punt de vista o perspectiva particular, i, per tant, la visió que cada subjecte posseeix d'aquesta realitat és una visió autèntica, però parcial.
Nou!!: Epistemologia і Perspectivisme · Veure més »
Pirró d'Elis
Πύρρων Pirró d'Elis (en llatí: Pyrrion i en grec) (360 aC - 270 aC) fou un filòsof grec, creador de l'escepticisme com a corrent filosòfic (corrent ja suggerit parcialment per alguns sofistes i megàrics), natural d'Elis, ciutat provincial al nord-oest del Peloponès, a Grècia; fill de Pleistarc i d'una família pobre, fou el primer filòsof escèptic que va fer del dubte el problema central de tota la seva filosofia (tot i que alguns sofistes abans que ell ja practicaven un dubte radical en la seva filosofia).
Nou!!: Epistemologia і Pirró d'Elis · Veure més »
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Nou!!: Epistemologia і Plató · Veure més »
Polèmica
Polèmica és la pràctica dels contendents religiosos, filosòfics, o polítics.
Nou!!: Epistemologia і Polèmica · Veure més »
Política
La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.
Nou!!: Epistemologia і Política · Veure més »
Pragmatisme
El pragmatisme és un moviment filosòfic que considera que les conseqüències pràctiques i els efectes reals són components vitals del significat i la veritat.
Nou!!: Epistemologia і Pragmatisme · Veure més »
Prejudici
s) Un prejudici o prejuí és una creença o valoració que hom fa de manera precipitada i sense base de certesa, i que l'influeix i li condiciona el punt de vista.
Nou!!: Epistemologia і Prejudici · Veure més »
Propedèutica
La propedèutica (del grec πρó (prò), que significa 'abans' i παιδευτικóς (paideutikós), 'referit a l'ensenyament' (sent paidós: 'nen')) és el conjunt de sabers i disciplines que cal conèixer per preparar l'estudi d'una matèria, ciència o disciplina.
Nou!!: Epistemologia і Propedèutica · Veure més »
Proposició (lògica)
Una proposició és un conjunt de paraules amb sentit, si bé el terme al·ludeix a realitats diferents segons l'escola d'estudiosos que se segueixi.
Nou!!: Epistemologia і Proposició (lògica) · Veure més »
Prova
Prova (en anglès original, Proof) és una obra de teatre de David Auburn representada a la George Street Playhouse de Nova Brunswick, Nova Jersey, durant la següent etapa de 1999 de les noves obres de teatre.
Nou!!: Epistemologia і Prova · Veure més »
Prova definitiva
Una prova definitiva, de vegades anomenada amb l'anglicisme no admès «evidència», és la prova que permet afirmar que un determinat fet és veritat o que quelcom existeix o es produeix en un marc concret.
Nou!!: Epistemologia і Prova definitiva · Veure més »
Raó
La raó o racionalitat és una aptitud que consisteix a aplicar normes i lògica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories.
Nou!!: Epistemologia і Raó · Veure més »
Racionalisme (filosofia)
El racionalisme és un corrent de pensament, una actitud filosòfica que considera que l'única manera vertadera de conèixer, comprendre o interpretar la realitat és per mitjà de la raó, ja que els sentits són insuficients i fins i tot poden ser enganyosos.
Nou!!: Epistemologia і Racionalisme (filosofia) · Veure més »
Raonament
El raonament és una facultat mental que permet resoldre problemes mitjançant la raó, és a dir, per una activitat mental que consisteix a enllaçar un conjunt de proposicions entre si per donar suport o justificar una idea.
Nou!!: Epistemologia і Raonament · Veure més »
Raonament abductiu
L' abducció (del llatí abductio i aquesta paraula de ab -de lluny- ducere dur) és un tipus de raonament inicialment posat en evidència per Aristòtil al seu Analytica priora (II, 25).
Nou!!: Epistemologia і Raonament abductiu · Veure més »
Realitat
La realitat és el conjunt de tot allò que efectivament existeix, en contrast amb tot allò que és imaginari o allò que sembli altra cosa que el que és.
Nou!!: Epistemologia і Realitat · Veure més »
Relativisme
El relativisme és una posició que considera que quelcom (un enunciat, una pauta de conducta, una norma, una concepció) està vinculat a una altra entitat i, per tant, no es pot entendre si no és amb referència a aquesta.
Nou!!: Epistemologia і Relativisme · Veure més »
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Nou!!: Epistemologia і Religió · Veure més »
René Descartes
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
Nou!!: Epistemologia і René Descartes · Veure més »
Sòcrates
Sòcrates (en; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit.
Nou!!: Epistemologia і Sòcrates · Veure més »
Seguretat
la seguretat nacional per evitar converses sobre treballs de guerra. La seguretat és una forma de llibertat o la resiliència contra, dels danys potencials (o altres canvis coercitius no desitjats) causats per altres.
Nou!!: Epistemologia і Seguretat · Veure més »
Sext Empíric
Sext Empíric va ser un metge i filòsof en el.
Nou!!: Epistemologia і Sext Empíric · Veure més »
Sistema formal
Un sistema formal o axiomàtic és un artifici matemàtic compost de símbols que s'uneixen entre si formant cadenes que, al seu torn, poden ser manipulades segons regles per produir altres cadenes.
Nou!!: Epistemologia і Sistema formal · Veure més »
Sociologia de la ciència
Tradicionalment la sociologia de la ciència estudia la ciència com a institució social, on els seus membres (els científics) actuen sota unes pautes determinades.
Nou!!: Epistemologia і Sociologia de la ciència · Veure més »
Sofista
El terme sofista, del grec sophía (σοφία), «saviesa» i sophós (σοφός), «savi», és el nom que rebia a la Grècia clàssica al que feia la professió d'ensenyar la saviesa.
Nou!!: Epistemologia і Sofista · Veure més »
Subjectivitat
La subjectivitat, segons la teoria del coneixement, és la propietat de les percepcions, els arguments i el llenguatge basats en el punt de vista del subjecte, i per tant influïts pels interessos i desitjos particulars d'aquest.
Nou!!: Epistemologia і Subjectivitat · Veure més »
Teetet
El Teetet és un diàleg escrit per Plató.
Nou!!: Epistemologia і Teetet · Veure més »
Teoria
Una teoria és un model de la realitat, usat per a racionalitzar, explicar i predir fenòmens.
Nou!!: Epistemologia і Teoria · Veure més »
Teoria científica
Una teoria científica és una explicació d'un aspecte del món i l'univers natural que ha estat provat i corroborat repetidament d'acord amb el mètode científic, utilitzant protocols acceptats d'observació, mesura i avaluació dels resultats.
Nou!!: Epistemologia і Teoria científica · Veure més »
Teoria de la probabilitat
La teoria de la probabilitat és la teoria matemàtica que modela els fenòmens aleatoris.
Nou!!: Epistemologia і Teoria de la probabilitat · Veure més »
Valor veritable
En lògica, un valor veritable és un valor que indica en quina mesura una declaració és veritat.
Nou!!: Epistemologia і Valor veritable · Veure més »
Veritat
El concepte de veritat varia segons l'època o escola teòrica.
Nou!!: Epistemologia і Veritat · Veure més »
William Whewell
William Whewell (Lancaster (Lancashire), 24 de maig del 1794 - Cambridge, Cambridgeshire, 6 de març del 1866) va ser un teòleg, filòsof i científic anglès.
Nou!!: Epistemologia і William Whewell · Veure més »
Redirigeix aquí:
Epistemología, Epistemològic, Epistemològica, Epistemòleg, Epistéme, Filosofia del coneixement, Gnoseologia, Gnoseología, Gnoseològica, Teoria de la justificació, Teoria del coneixement.
