Taula de continguts
16 les relacions: Alexandria, Aristòtil, Avempace, Avicenna, Conatus, Energia cinètica, Física aristotèlica, Jean Buridan, Joan Filopò, Nassir-ad-Din at-Tussí, Niccolo Fontana Tartaglia, Nicolau de Cusa, Nicolau Oresme, Pierre Duhem, Quantitat de moviment, René Taton.
- Teories obsoletes de la física
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Veure Teoria de l'ímpetu і Alexandria
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Veure Teoria de l'ímpetu і Aristòtil
Avempace
Abu-Bakr Muhàmmad ibn Yahya ibn as-Sàyigh ibn Bajja, més conegut simplement com a Ibn Bajja, i, a Europa, pel nom llatinitzat d'Avempace, fou un filòsof andalusí nascut a Saragossa entre 1070 i 1090, i mort a Fes el 1138, interessat també en la medicina, la poesia, la física la botànica, la música i l'astronomia.
Veure Teoria de l'ímpetu і Avempace
Avicenna
Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (Afshana, prop de Bukharà, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la Medicina.
Veure Teoria de l'ímpetu і Avicenna
Conatus
El conatus és la força vital o l'esforç de persistència dels éssers, és a dir, la tendència a perdurar i mantenir-se, ja es tracti d'espècies vives (que tendeixen a nodrir-se i reproduir-se), de matèria o energia (com il·lustra el principi de conservació).
Veure Teoria de l'ímpetu і Conatus
Energia cinètica
L'energia cinètica (de símbol Ec, K o T) és l'energia que conté un cos pel fet d'estar en moviment.
Veure Teoria de l'ímpetu і Energia cinètica
Física aristotèlica
El filòsof Aristòtil, representat en una pintura de Rembrandt. Anomenem física aristotèlica a les moltes teories sobre la naturalesa de la física que va desenvolupar el filòsof grec Aristòtil (384 aC – 322 aC).
Veure Teoria de l'ímpetu і Física aristotèlica
Jean Buridan
Jean Buridan (Béthune, c. 1300 - † París, França, 1385), en llatí Joannes Buridanus, va ser un filòsof escolàstic i professor francès i un dels inspiradors de l'escepticisme religiós a Europa.
Veure Teoria de l'ímpetu і Jean Buridan
Joan Filopò
Joan Filopó o Filòpon (Joannes Philoponus) o Joan Gramàtic, fou un erudit grec alexandrí, de gran renom, un dels homes més laboriosos i estudiosos del seu temps, i per això va merèixer el nom de Φιλόπονος ('actiu', 'treballador').
Veure Teoria de l'ímpetu і Joan Filopò
Nassir-ad-Din at-Tussí
Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn al-Hàssan at-Tussí, més conegut com a Nassir-ad-Din at-Tussí o, senzillament, at-Tussí (Tus, 18 de febrer de 1201– Khadimanin, a prop de Bagdad, 26 de juny de 1274) va ser un astròleg/astrònom, matemàtic, filòsof i metge persa.
Veure Teoria de l'ímpetu і Nassir-ad-Din at-Tussí
Niccolo Fontana Tartaglia
Corbes balístiques de Tartaglia il·lustrant una edició de 1606 Niccolò Fontana, anomenat Tartaglia ('El Quec'), nascut a Brescia el 1499 i mort a Venècia el 13 de desembre de 1557, era un matemàtic italià.
Veure Teoria de l'ímpetu і Niccolo Fontana Tartaglia
Nicolau de Cusa
Nicolau de Cusa (Cusa, Trèveris 1401 - Todi, Úmbria 11 d'agost de 1464) va ser un teòleg i filòsof tardomedieval, considerat el pare de la filosofia alemanya i personatge clau en la transició del pensament medieval al del Renaixement, un dels primers filòsofs de la modernitat.
Veure Teoria de l'ímpetu і Nicolau de Cusa
Nicolau Oresme
Nicolau Oresme (1323-1382) va ser un erudit medieval conseller de Carles V de França i divulgador científic.
Veure Teoria de l'ímpetu і Nicolau Oresme
Pierre Duhem
Pierre Duhem (París, 1861 - Cabrespina, 1916) fou un físic i historiador de la ciència francès, especialitzat en l'edat mitjana.
Veure Teoria de l'ímpetu і Pierre Duhem
Quantitat de moviment
La quantitat de moviment o moment lineal (p) d'un cos és el producte de la seva massa per la seva velocitat mesurades en un determinat sistema de referència.
Veure Teoria de l'ímpetu і Quantitat de moviment
René Taton
René Taton, (L'Échelle (Ardenes), 4 d'abril de 1915 - Ajaccio (Còrsega), 9 d'agost de 2004), fou un historiador de les ciències francès, coeditor de la Revue d'histoire des sciences, director del Centre Alexandre Koyré i coordinador de la colossal Història general de les Ciències, obra de referència per a la història de les ciències.
Veure Teoria de l'ímpetu і René Taton
Vegeu també
Teories obsoletes de la física
- Física aristotèlica
- Fotó magnètic
- Hipòtesi Nèmesi
- Hipòtesi del ciclol
- Llei de Rayleigh-Jeans
- Llei de Titius-Bode
- Llum cansada
- Model atòmic de Rutherford
- Model atòmic de Thomson
- Raigs N
- Singularitat de Prandtl-Glauert
- Teoria corpuscular de la llum
- Teoria de l'ímpetu
- Teoria de l'estat estacionari
- Teoria del calòric
- Teoria del flogist
- Trepidació
- Vulcà (planeta)
També conegut com Ímpetu.