Accés més ràpid que el navegador!
107 les relacions: American Physical Society, Anglès, Arrel quadrada, Àtom, Bosó, Brana, Buit, Cambridge University Press, Camp (física), Característica d'Euler, Centre de massa, Classe d'equivalència, Con de llum, Condició de frontera de Dirichlet, Condició de frontera de Neumann, Constant cosmològica, Convergència (successió matemàtica), Corda (física), Dècada del 1960, Dècada del 1970, Dècada del 1980, Delta de Dirac, Derivada, Diagrama de Feynman, Difeomorfisme, Dilató, Dimensió, Distància euclidiana, Domini fonamental, Energia, Equació d'ona, Equació paramètrica, Espai, Espai bidimensional, Espai de Minkowski, Espaitemps, Factor d'escala, Física, Fermió, Forma modular, Formulació de la integral de camins, Fotó, Freqüència, Funció beta, Funció el·líptica, Funció eta de Dedekind, Funció exponencial, Funció gaussiana, Geometria euclidiana, Gluó, ..., Graus de llibertat (física), Gravitació quàntica, Gravitó, Grup circular, Grup de Poincaré, Grup de simetria, Integració, Invariant, Invariància d'escala, Laboratori, Línia d'univers, Longitud, Longitud de Planck, Massa, Mètrica de Poincaré, Mètrica FLRW, Mecànica quàntica, Model estàndard de física de partícules, Moment, Moviment, Nombre complex, Nombre imaginari, Nombre negatiu, Nucli atòmic, Orientabilitat, Partícula elemental, Partícula puntual, Posició, Potenciació, Principi d'incertesa de Heisenberg, Quantitat de moviment, Quark, Recta, Renormalització, Satyendra Nath Bose, Sistema de coordenades, Superfície (matemàtiques), Superfície de Riemann, Supersimetria, Taquió, Teleomorf, anamorf i holomorf, Temps, Tensió (mecànica), Tensor mètric (relativitat general), Teoria de cordes, Teoria de la pertorbació (mecànica quàntica), Teoria quàntica de camps, Topologia, Tor (geometria), Univers, Universitat de Cambridge, Varietat (matemàtiques), Varietat complexa, Varietat topològica, Velocitat de la llum, Vibració, Yoichiro Nambu. Ampliar l'índex (57 més) »
American Physical Society
American Physical Society (APS) és, amb uns 50.000 membres, la segona organització de físics més important del món, després de la Deutsche Physikalische Gesellschaft.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і American Physical Society · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Anglès · Veure més »
Arrel quadrada
Sense descripció.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Arrel quadrada · Veure més »
Àtom
Un àtom és la unitat constituent més petita de la matèria ordinària que forma un element químic.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Àtom · Veure més »
Bosó
Els bosons són partícules d'espín enter que satisfan l'estadística de Bose-Einstein.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Bosó · Veure més »
Brana
En física, una brana, o p-brana és un concepte matemàtic espacial estès que apareix en la teoria de cordes i en la teoria M i en cosmologia de branes, que existeix en un nombre estàtic de dimensions.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Brana · Veure més »
Buit
Una cambra de buit En física clàssica, el concepte de buit s'aplica a un espai sense aire o d'altres fluids i, en general, mancat de qualsevol tipus de matèria, però en el qual es poden propagar els camps.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Buit · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Cambridge University Press · Veure més »
Camp (física)
En física un camp és l'assignació d'una quantitat a cada punt de l'espai.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Camp (física) · Veure més »
Característica d'Euler
En matemàtiques, i més específicament en topologia algebraica i combinatòria polièdrica, la característica d'Euler (o característica d'Euler-Poincaré) és una invariant topològica, un nombre que descriu la forma o estructura en l'espai topològic independentment de la manera en què un políedre es col·loqui o es plegui.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Característica d'Euler · Veure més »
Centre de massa
En física, un sistema de partícules o un sòlid continu es pot equiparar dinàmicament, en molts aspectes, a una partícula puntual de massa equivalent.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Centre de massa · Veure més »
Classe d'equivalència
Tota relació d'equivalència ∼ definida en un cert conjunt A ens permet dividir aquest conjunt en subconjunts disjunts, on cada subconjunt està format per tots els elements relacionats entre ells.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Classe d'equivalència · Veure més »
Con de llum
En relativitat especial, el con de llum designa les trajectòries que descriu la llum en l'espaitemps de Minkowski a partir d'un esdeveniment, o retrospectivament per arribar a un observador.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Con de llum · Veure més »
Condició de frontera de Dirichlet
En matemàtiques, la condició de contorn o condició de frontera de Dirichlet (o de primer tipus) és un tipus de condició de frontera, que rep el nom de Peter Gustav Lejeune Dirichlet (1805–1859).
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Condició de frontera de Dirichlet · Veure més »
Condició de frontera de Neumann
En matemàtiques, la condició de frontera o condició de contorn de Neumann (o de segon tipus) és un tipus de condició de frontera o contorn, anomenat així en al·lusió a Carl Neumann, Cheng, A. i D. T. Cheng (2005).
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Condició de frontera de Neumann · Veure més »
Constant cosmològica
La constant cosmològica és un terme representat per Λ afegit per Albert Einstein a les seves equacions del camp gravitatori, amb l'objecte que hi hagués una solució en forma d'univers estàtic.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Constant cosmològica · Veure més »
Convergència (successió matemàtica)
En anàlisi matemàtica, el concepte de convergència es refereix a la propietat que tenen algunes successions númèriques a tendir a un límit.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Convergència (successió matemàtica) · Veure més »
Corda (física)
Una corda és un dels objectes principals d'estudi en el camp de la física teòrica anomenada teoria de cordes.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Corda (física) · Veure més »
Dècada del 1960
La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Dècada del 1960 · Veure més »
Dècada del 1970
La dècada del 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Dècada del 1970 · Veure més »
Dècada del 1980
La dècada del 1980 comprèn el període d'anys entre el 1980 i el 1989, tots dos inclosos.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Dècada del 1980 · Veure més »
Delta de Dirac
Representació de la distribució δ(''x'') de Dirac. La delta de Dirac o funció d'impuls, introduïda per primera vegada pel físic anglès Paul Dirac, es pot considerar una funció generalitzada δ(x) que té un valor infinit per a x.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Delta de Dirac · Veure més »
Derivada
pendent de la recta que és tangent a la corba. La recta de color vermell és sempre tangent a la corba blava; el seu pendent és la derivada. En càlcul infinitesimal, la derivada és una mesura de com canvia una funció en modificar el valor de les seves variables.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Derivada · Veure més »
Diagrama de Feynman
electrons produïda mitjançant l'intercanvi d'un fotó. En teoria quàntica de camps, un diagrama de Feynman representa gràficament un procés de col·lisió o de desintegració de partícules, i fou inventat pel físic estatunidenc Richard Feynman per a facilitar els càlculs teòrics en física de partícules.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Diagrama de Feynman · Veure més »
Difeomorfisme
En matemàtiques, i més concretament en geometria diferencial, un difeomorfisme és un isomorfisme dins la categoria de les varietats diferenciables: és una aplicació invertible entre dues varietats diferenciables tal que transporta l'estructura diferenciable d'una en l'estructura diferenciable de l'altra.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Difeomorfisme · Veure més »
Dilató
En física de partícules, el dilató és una partícula hipotètica que apareix en teories amb dimensions extres quan el volum de les dimensions compactificades és variable.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Dilató · Veure més »
Dimensió
Aquests dibuixos representen diferents objectes segons les seves dimensions Una dimensió d'un element és, en àlgebra i geometria, el nombre de valors propis independents que té la matriu que el caracteritza.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Dimensió · Veure més »
Distància euclidiana
En matemàtiques, la distància euclidiana o mètrica euclidiana és la distància ordinària entre dos punts que es mesuraria amb un regle, i ve donada per la fórmula o teorema de Pitàgores.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Distància euclidiana · Veure més »
Domini fonamental
Un domini fonamental és un subconjunt de l'espai que conté exactament un punt per cadascuna de les òrbites definides donat un espai topològic i un grup matemàtic actuant-hi.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Domini fonamental · Veure més »
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Energia · Veure més »
Equació d'ona
Lequació d'ona és una important equació diferencial parcial lineal de segon ordre que descriu la propagació d'una varietat d'ones, com ara les ones sonores, les ones de llum i les ones a l'aigua.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Equació d'ona · Veure més »
Equació paramètrica
Un exemple d'una corba definida per equacions paramètriques és la corba papallona. En matemàtiques les equacions paramètriques són un mètode de definir una funció que fa servir paràmetres.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Equació paramètrica · Veure més »
Espai
L'espai físic és l'espai infinit on es troben els objectes i en el qual els esdeveniments que ocorren tenen una posició i direcció relatives.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Espai · Veure més »
Espai bidimensional
Sistema de coordenades cartesianes bidimensional L'espai bidimensional és una configuració geomètrica en la qual es requereixen dos valors (anomenats paràmetres) per determinar la posició d'un element (d'un punt).
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Espai bidimensional · Veure més »
Espai de Minkowski
En física i matemàtiques, lespai de Minkowski o espaitemps de Minkowski (M4 o simplement M) és una varietat matemàtica de quatre dimensions, un model d'espaitemps que resulta molt adequat per a la formulació de teoria especial de la relativitat d'Einstein.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Espai de Minkowski · Veure més »
Espaitemps
L'espaitemps és un concepte introduït per Hermann Minkowski el 1908, que fusiona el temps i l'espai absoluts de Newton en una nova entitat de quatre dimensions, les tres ordinàries de l'espai amb la quarta del temps.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Espaitemps · Veure més »
Factor d'escala
Els factors d'escala d'un sistema de coordenades ortogonals sobre l'espai euclidià són les funcions que caracteritzen el tensor mètric expressat en aquestes coordenades.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Factor d'escala · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Física · Veure més »
Fermió
Un fermió és qualsevol partícula elemental o sistema lligat que presenta un espín semienter i amb un comportament que s'ajusta a l'estadística de Fermi-Dirac.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Fermió · Veure més »
Forma modular
En matemàtiques, una forma modular és una funció analítica (complexa) en el semiplà superior que satisfà una certa classe d'equació funcional i condició de creixement.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Forma modular · Veure més »
Formulació de la integral de camins
trajectòria entreA i B contribueix a la probabilitat que una partícula es propagui entre tots dos punts. La formulació mitjançant integral de camins de la mecànica quàntica és un enfocament en el qual les relacions fonamentals d'aquesta teoria es deriven utilitzant la noció de suma sobre històries, publicada per Richard Feynman el 1948.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Formulació de la integral de camins · Veure més »
Fotó
Sense descripció.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Fotó · Veure més »
Freqüència
Modulació de freqüència La freqüència és la mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment per unitat de temps.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Freqüència · Veure més »
Funció beta
Isolínia de la funció beta En matemàtiques, la funció beta, també anomenada funció beta d'Euler o integral d'Euler de primera classe, és un tipus d'integral d'Euler definida, per a dos nombres complexos x i y de parts reals estrictament positives (\mathrm(x)>0,\ \mathrm(y)>0), per: \Beta(x,y).
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Funció beta · Veure més »
Funció el·líptica
Aquesta imatge mostra la part real de les funcions líptiques de Weierstrass invariant G3.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Funció el·líptica · Veure més »
Funció eta de Dedekind
Funció eta de Dedekind representada al pla complex. La funció eta de Dedekind o simplement funció η de Dedekind, nomenada així en honor del matemàtic alemany Richard Dedekind és una funció holomorfa definida en el semiplà superior complex \mathbb H.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Funció eta de Dedekind · Veure més »
Funció exponencial
En sentit ampli, una funció exponencial és qualsevol funció del tipus ax, una potenciació on la base a és qualsevol nombre real positiu i l'exponent x és la variable.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Funció exponencial · Veure més »
Funció gaussiana
Corbes gaussianes amb diferents paràmetres En matemàtiques la funció gaussiana (en honor de Carl Friedrich Gauss), és una funció definida per l'expressió: on a, b i c són constants reals (a > 0).
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Funció gaussiana · Veure més »
Geometria euclidiana
Euclides d'Alexandria La geometria euclidiana és la part de la geometria que estudia els objectes o figures i les seves relacions en un espai on es compleixen els cinc postulats d'Euclides i les cinc nocions comunes.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Geometria euclidiana · Veure més »
Gluó
Sense descripció.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Gluó · Veure més »
Graus de llibertat (física)
El nombre de graus de llibertat en un sistema físic es refereix al nombre mínim de variables que cal especificar per determinar completament l'estat físic.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Graus de llibertat (física) · Veure més »
Gravitació quàntica
La gravitació quàntica és un camp de física teòrica que busca descriure la gravetat segons els principis de la mecànica quàntica, i on els efectes quàntics no poden ser ignorats, com en la proximitat de forats negres o objectes astrofísics compactes on els efectes de gravetat són forts Dins del marc de la mecànica quàntica i la teoria quàntica de camps es descriuen tres de les quatre forces fonamentals de la física.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Gravitació quàntica · Veure més »
Gravitó
El gravitó és bosó intermediari hipotètic, una partícula elemental que permetria de quantitzar la força gravitatòria de la mateixa manera que els fotons ho fan amb l'electromagnètica, els bosons ''W'' i ''Z'' per a la nuclear feble, i els gluons per a la nuclear forta.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Gravitó · Veure més »
Grup circular
El grup circular és un exemple de grup de Lie. En matemàtiques, el grup circular, simbolitzat per T, és el grup multiplicatiu de tots els nombres complexos amb valor absolut 1, és a dir, la circumferència unitat en el pla complex o, senzillament, els nombres complexos unitaris El grup circular és un subgrup de C×, el grup multiplicatiu de tots els nombres complexos no-nuls.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Grup circular · Veure més »
Grup de Poincaré
En física i matemàtica, el grup de Poincaré és el grup d'isometries de l'espaitemps de Minkowski.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Grup de Poincaré · Veure més »
Grup de simetria
permuten el tetraèdre a través de les diverses posicions. Les 12 rotacions formen el '''grup (de simetria) de rotació''' de la figura. El grup de simetria d'un objecte (imatge, senyal, etcètera) és el grup de totes les isometries sota les quals és invariant amb l'operació de composició de funcions.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Grup de simetria · Veure més »
Integració
La integral definida d'una funció representa l'àrea limitada per la gràfica de la funció amb signe positiu quan la funció té valors positius i negatiu quan en té de negatius. El concepte d'integració és un concepte fonamental de les matemàtiques avançades, especialment en els camps del càlcul i de l'anàlisi matemàtica.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Integració · Veure més »
Invariant
En matemàtiques, un invariant és una propietat sostinguda per un tipus d'objectes matemàtics que no canvien davant de transformacions.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Invariant · Veure més »
Invariància d'escala
Una corba de Koch posseeix invariància d'escala. En Física i en Matemàtica, la invariància d'escala és una propietat d'objectes o lleis en què no hi ha canvis si l'escala de mida (o l'escala d'energia) són multiplicades per un factor comú.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Invariància d'escala · Veure més »
Laboratori
Laboratori de bioquímica Thomas Edison al seu laboratori, 1901. Un laboratori (del llatí medieval laboratorium) és un espai que permet efectuar mesures i experiments en unes condicions controlades per a la recerca científica.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Laboratori · Veure més »
Línia d'univers
La línia d'univers és la trajectòria en l'espaitemps d'un objecte.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Línia d'univers · Veure més »
Longitud
Imatge de la barra de platí-iridi utilitzada com a patró del '''metre''' entre 1889 i 1960. La longitud és la dimensió que correspon a la llargària d'un objecte; la llargada d'una cosa, d'una superfície.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Longitud · Veure més »
Longitud de Planck
La longitud de Planck, segons la teoria de la xarxa d'espín, és la longitud mínima que pot existir.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Longitud de Planck · Veure més »
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Massa · Veure més »
Mètrica de Poincaré
En matemàtiques, la mètrica de Poincaré, anomenada així en honor del matemàtic i físic francès d'Henri Poincaré, és el tensor mètric que descriu una superfície bidimensional de curvatura negativa constant.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Mètrica de Poincaré · Veure més »
Mètrica FLRW
La mètrica de Friedmann-Lemaître-Robertson-Walker (o mètrica FLRW) és una mètrica basada en la solució exacta de les equacions de camp de la relativitat general d'Einstein; descriu un Univers homogeni, isòtrop, en expansió (o en contracció) que està connectat per camins, però no necessàriament simplement connectat.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Mètrica FLRW · Veure més »
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Mecànica quàntica · Veure més »
Model estàndard de física de partícules
alt.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Model estàndard de física de partícules · Veure més »
Moment
En física, el terme moment es pot referir a diferents conceptes.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Moment · Veure més »
Moviment
Mà movent-se ràpidament El moviment és un desplaçament en què es canvia de posició (desplaçament) o d'orientació (rotació).
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Moviment · Veure més »
Nombre complex
Figura 1: Un nombre complex z.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Nombre complex · Veure més »
Nombre imaginari
Un nombre imaginari és un nombre que elevat al quadrat resulta un nombre real més petit o igual que zero.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Nombre imaginari · Veure més »
Nombre negatiu
Un nombre negatiu és un nombre que està per sota de 0, és a dir, que és menor que zero.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Nombre negatiu · Veure més »
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Nucli atòmic · Veure més »
Orientabilitat
tor és una superfície orientable. La cinta de Möbius és una superfície no orientable. Noteu que el cranc que recorre la cinta intercanvia la seva dreta i la seva esquerra amb cada circulació completa. Això no passaria si el cranc fos en un tor. La superfície de Steiner és no orientable. En matemàtiques, l'orientabilitat és una propietat de les superfícies en l'espai euclidià que mesura si és possible fer una elecció consistent del vector normal a la superfície a cada punt.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Orientabilitat · Veure més »
Partícula elemental
Model estàndard de les partícules elementals En física, una partícula elemental o partícula fonamental és qualsevol de les unitats bàsiques constituents de la matèria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Partícula elemental · Veure més »
Partícula puntual
En física, una partícula puntual és un objecte idealitzat que no té volum i constitueix una aproximació adequada per a qualsevol objecte real les dimensions del qual siguin irrellevants en la situació o problema considerat.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Partícula puntual · Veure més »
Posició
En física la posició és una magnitud vectorial que serveix per fer referència a un punt en un sistema de coordenades.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Posició · Veure més »
Potenciació
base 2 (blau) i base ½ (cian). Cada corba passa pel punt (0,1) perquè qualsevol nombre diferent de zero elevat a zero és u. En ''x''.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Potenciació · Veure més »
Principi d'incertesa de Heisenberg
Gràfic del principi d'incertesa de Heisenberg El principi d'incertesa de Heisenberg o, més correctament, principi d'indeterminació de Heisenberg postula que no es pot saber, alhora i amb total precisió, el valor de certs objectes observables, com per exemple la posició i el moment d'una partícula.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Principi d'incertesa de Heisenberg · Veure més »
Quantitat de moviment
La quantitat de moviment o moment lineal (p) d'un cos és el producte de la seva massa per la seva velocitat mesurades en un determinat sistema de referència.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Quantitat de moviment · Veure més »
Quark
En física de partícules, un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Quark · Veure més »
Recta
intersecció amb l'eix ''y'' (creuen l'eix ''y'' en el mateix lloc). segment de recta. Una recta, o línia recta, és un objecte geomètric format per un conjunt d'infinits punts, infinitament llarg i infinitament prim, que no té curvatura.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Recta · Veure més »
Renormalització
Figura 1. Renormalització en electrodinàmica quàntica: la simple interacció entre fotó-electró que determina la càrrega de l'electró, en un determinat punt renormalitzat es relleva amb interaccions més complicades que en un altre. En teoria quàntica de camps i mecànica estadística, la renormalització es refereix a un conjunt de tècniques utilitzades per obtenir termes finits en un desenvolupament pertorbatiu.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Renormalització · Veure més »
Satyendra Nath Bose
fou un físic indi especialitzat en física matemàtica.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Satyendra Nath Bose · Veure més »
Sistema de coordenades
Sistema 3D de coordenades. En geometria, un sistema de coordenades és un sistema que utilitza un o més números o coordenades, per determinar de forma única la posició d'un punt o d'un altre element geomètric.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Sistema de coordenades · Veure més »
Superfície (matemàtiques)
Una superfície oberta amb els contorns ''X''-, ''Y''-, i ''Z''- a la vista. En matemàtica, una superfície és una varietat diferenciable en dues dimensions.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Superfície (matemàtiques) · Veure més »
Superfície de Riemann
Superfície de Riemann per a la funció f(z).
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Superfície de Riemann · Veure més »
Supersimetria
La supersimetria (coneguda pel mot creuat anglès SUSY) és una simetria que transforma els bosons en fermions, i viceversa.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Supersimetria · Veure més »
Taquió
Un taquió (del grec ταχύς, takhús, 'ràpid') és una partícula hipotètica que es mou a velocitats superlumíniques.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Taquió · Veure més »
Teleomorf, anamorf i holomorf
Els termes teleomorf, anamorf, i holomorf s'aplica a parts del cicle vital dels fongs en el fílums Ascomycota i Basidiomycota.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Teleomorf, anamorf i holomorf · Veure més »
Temps
Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Temps · Veure més »
Tensió (mecànica)
En física i enginyeria, la tensió mecànica és valor de la distribució de forces per unitat d'àrea, en l'entorn d'un material i dins d'un cos o un medi continu.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Tensió (mecànica) · Veure més »
Tensor mètric (relativitat general)
En la relativitat general, el tensor mètric (en aquest context sovint abreujat com a simplement mètrica) és l'objecte d'estudi fonamental.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Tensor mètric (relativitat general) · Veure més »
Teoria de cordes
model estàndard (esquerra) o corda tancada sense extrems i en forma de cercle com afirma la teoria de cordes (dreta). Quarks (protons i neutrons). cordes. La teoria de cordes és una proposta de descripció quàntica unificada de totes les interaccions, incloent-hi la gravetat, que considera que els constituents fonamentals de la matèria no són partícules puntuals sinó objectes unidimensionals (cordes).
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Teoria de cordes · Veure més »
Teoria de la pertorbació (mecànica quàntica)
En mecànica quàntica, la teoria de la pertorbació és un conjunt d'esquemes d'aproximació directament relacionats amb la pertorbació matemàtica per descriure un sistema quàntic complicat en termes d'un de més simple.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Teoria de la pertorbació (mecànica quàntica) · Veure més »
Teoria quàntica de camps
La teoria quàntica de camps (sovint abreujat TQC o QFT per Quantum Field Theory) és l'aplicació de la mecànica quàntica al concepte físic de camp (com per exemple el camp electromagnètic), així com a les interaccions dels camps amb la matèria.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Teoria quàntica de camps · Veure més »
Topologia
Una ''cinta de Möbius'', un objecte amb només una superfície i una vora. Aquest tipus d'estructures són objecte de l'estudi de la topologia. La topologia (del Grec topos, lloc i logos, ciència) és una branca de les matemàtiques que estudia les propietats espacials i les deformacions bicontínues (dues dimensions) de l'espai.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Topologia · Veure més »
Tor (geometria)
Un tor En geometria, un tor és una superfície de revolució generada per un cercle que gira al voltant d'un eix coplanar a ell.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Tor (geometria) · Veure més »
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Univers · Veure més »
Universitat de Cambridge
King's College nevat. La Universitat de Cambridge és la segona universitat de parla anglesa més antiga del món, després de la d'Oxford.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Universitat de Cambridge · Veure més »
Varietat (matemàtiques)
Realització d'una '''banda de Möbius''', a partir d'una tira de paper. La banda té només una cara. En una esfera, la suma dels angles d'un triangle no és igual a 180° (vegeu trigonometria esfèrica). Una esfera no és un espai euclidià, però localment les lleis de la geometria euclidiana són bones aproximacions. En un triangle petit en l'esfera de la terra, la suma dels angles és molt similar a 180°. Una esfera es pot representar per una col·lecció de mapes bidimensionals; per això una esfera és una varietat. En matemàtiques, més específicament en topologia, una varietat és un espai topològic en el qual tots els punts tenen un veïnat que «s'assembla» (és a dir, és homeomorf) a l'espai euclidià.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Varietat (matemàtiques) · Veure més »
Varietat complexa
En geometria diferencial, una varietat complexa és una varietat amb un atles de cartes cap al disc unitat obertCal utilitzar el disc unitat obert de Cn com a espai model en comptes de Cn perquè aquests espais no són isomorfs, al contrari del que succeeix amb varietats reals.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Varietat complexa · Veure més »
Varietat topològica
En matemàtiques, una varietat topològica és un espai topològic que localment tindrà l'estructura topològica de \mathbb^n, en un sentit precisat més avall.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Varietat topològica · Veure més »
Velocitat de la llum
La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Velocitat de la llum · Veure més »
Vibració
Amplitud de vibracions en la carrosseria d'un cotxe, originades en les irregularitats del paviment. Una de les possibles formes de vibració d'un tambor circular. Es denomina vibració a la propagació d'ones elàstiques que produeix deformacions i tensions sobre un medi continu (o posició d'equilibri).
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Vibració · Veure més »
Yoichiro Nambu
Yoichiro Nambu (南部 陽一郎; Nambu Yōichirō) (Fukui, Japó, 18 de gener de 1921-Osaka, 15 de juliol de 2015) fou un físic i professor universitari estatunidenc d'origen japonès que fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2008.
Nou!!: Teoria de cordes bosònica і Yoichiro Nambu · Veure més »
