Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Teoria d'equacions

Índex Teoria d'equacions

Évariste Galois proposa una condició necessària i suficient per saber si una equació polinòmica és resoluble o no per àlgebra. Respon així a una qüestió central de la teoria sense resoldre des de feia mil·lennis. El seu mètode subministra resultats innovadors i és l'origen de noves branques de l'àlgebra, que superen el marc de la teoria d'equacions. En àlgebra, la teoria d'equacions és una expressió que es fa servir en història de la ciència.

173 les relacions: Abraham Bar Hiyya, Abraham de Moivre, Abu-Kàmil Xujà, Adrien-Marie Legendre, Alexandre-Théophile Vandermonde, Algorisme, Anell euclidià, Anell factorial, Antic Egipte, Antiga Grècia, Aplicació lineal, Argila, Aritmètica (llibre), Aritmètica modular, Arrel d'una funció, Arrel de la unitat, Arrel enèsima, Augustin Louis Cauchy, Automorfisme, Índia, Étienne Bézout, Évariste Galois, Àlgebra geomètrica, Babilònia, Bernard Bolzano, Bhaskara II, Camille Jordan, Carl Friedrich Gauß, Càlcul infinitesimal, Christiaan Huygens, Circumferència goniomètrica, Coeficient, Cos (matemàtiques), Cos finit, De analysi per aequationes numero terminorum infinitas, Derivada, Diofant, Diofant d'Alexandria, Discriminant, Duplicació del cub, Edat antiga, Edat moderna, Ehrenfried Walter von Tschirnhaus, Element primitiu, Elements d'Euclides, Empirisme, Equació, Equació de quart grau, Equació de segon grau, Equació de tercer grau, ..., Equació diferencial, Equació lineal, Equació polinòmica, Espai compacte, Espai vectorial, Etimologia, Euclides, Física, Fórmula d'Euler, Fórmula de De Moivre, Fórmules de Viète, François Viète, Funció, Funció contínua, Göttingen, Geometria, Geometria algebraica, Girolamo Cardano, Gnòmon, Gottfried Wilhelm Leibniz, Grup (matemàtiques), Grup abelià, Grup cíclic, Grup de Galois, Heinrich Weber, Història de la ciència, Identitat notable, Incògnita, Infinit, Integració, Integració de fraccions racionals, Integral el·líptica, Introducció a la teoria de grups, Isaac Newton, Jacques Peletier du Mans, Jean le Rond d'Alembert, Jean-Robert Argand, Joseph Alfred Serret, Joseph Liouville, Joseph Louis Lagrange, Journal de Crelle, Journal de Mathématiques Pures et Appliquées, Julius Wilhelm Richard Dedekind, Límit, Leonardo de Pisa, Leonhard Euler, Leopold Kronecker, Llei de reciprocitat quadràtica, Lodovico Ferrari, Luca Pacioli, Mètode de la falsa posició, Mètode de Newton, Michael Stifel, Michel Rolle, Monomi, Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, Museu Britànic, Nassir-ad-Din at-Tussí, Niccolo Fontana Tartaglia, Nicolas Bourbaki, Niels Henrik Abel, Nombre cardinal, Nombre complex, Nombre enter, Nombre natural, Nombre primer, Nombre real, Omar Khayyam, Països àrabs, Paolo Ruffini, Papir, Papir de Rhind, Paràmetre, Permutació, Pierre de Fermat, Pierre-Ossian Bonnet, Poitiers, Polinomi, Polinomi ciclotòmic, Quadrat (polígon), Rafael Bombelli, Regla de Ruffini, Renaixement, René Descartes, Samàwal al-Maghribí, Sèrie de Taylor, Scipione del Ferro, Simon Stevin, Sistema de coordenades cartesianes, Sistema sexagesimal, Sumatori de Gauss, Tangent, Temps, Teorema de Jordan-Hölder, Teorema de Rolle, Teorema de Sturm, Teorema fonamental de l'àlgebra, Teoria d'anells, Teoria de Galois, Teoria de nombres, Teoria de nombres algebraics, Trigonometria, Trisecció de l'angle, Unitat imaginària, Xàraf-ad-Din at-Tussí, 1540, 1637, 1691, 1746, 1771, 1799, 1804, 1808, 1811, 1813, 1815, 1826, 1845, 1846, 1854, 1860, 1870, 1893. Ampliar l'índex (123 més) »

Abraham Bar Hiyya

Abraam bar Hiia (també Abraham Bar Hiyya o Abraham Iudaeus Savasorda) (Barcelona, 1065-70 - 1136), conegut vulgarment com a Savasorda, corrupció del nom àrab Sàhib aix-Xurta (‘Cap de la Guàrdia’), fou un matemàtic, astròleg-astrònom i filòsof hebreu català.

Nou!!: Teoria d'equacions і Abraham Bar Hiyya · Veure més »

Abraham de Moivre

va ésser un matemàtic francès.

Nou!!: Teoria d'equacions і Abraham de Moivre · Veure més »

Abu-Kàmil Xujà

Abu-Kàmil Xujà ibn Àslam ibn Muhàmmad ibn Xujà al-Hàssib al-Misrí (vers 850 - vers 930), més conegut simplement com a Abu-Kàmil Xujà o com al-Hàssib al-Misrí, literalment «el Calculador Egipci» —en àrab أبو كامل شجاع بن أسلمبن محمد بن شجاع الحاسب المصري, Abū Kāmil Xujāʿ b.

Nou!!: Teoria d'equacions і Abu-Kàmil Xujà · Veure més »

Adrien-Marie Legendre

Adrien-Marie Legendre, (1752-1833), fou un matemàtic francès conegut, sobretot, pels seus treballs sobre integrals el·líptiques i sobre teoria de nombres.

Nou!!: Teoria d'equacions і Adrien-Marie Legendre · Veure més »

Alexandre-Théophile Vandermonde

Alexandre Théophile Vandermonde fou un matemàtic, musicòleg i polític francès del.

Nou!!: Teoria d'equacions і Alexandre-Théophile Vandermonde · Veure més »

Algorisme

nombres primers Un algorisme (o, alternativament, algoritme) és un conjunt finit d'instruccions o passos que serveixen per a executar una tasca o resoldre un problema.

Nou!!: Teoria d'equacions і Algorisme · Veure més »

Anell euclidià

Juste de Gand, vers 1474) Un anell euclidià, en matemàtiques i més precisament en àlgebra, en la teoria dels anells, és un tipus particular d'anell commutatiu unitari íntegre.

Nou!!: Teoria d'equacions і Anell euclidià · Veure més »

Anell factorial

Un anell factorial (també dit anell de factorització única o domini de factorització única) és un anell íntegre en què tot element descompon de forma única com a producte de primers, és a dir, un anell on es compleix una versió anàloga del teorema fonamental de l'aritmètica.

Nou!!: Teoria d'equacions і Anell factorial · Veure més »

Antic Egipte

Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.

Nou!!: Teoria d'equacions і Antic Egipte · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Teoria d'equacions і Antiga Grècia · Veure més »

Aplicació lineal

En matemàtiques, una aplicació lineal és un morfisme entre dos espais vectorials que respecta l'operació suma de vectors i la multiplicació escalar definides en aquests espais vectorials, o, en altres paraules que preserven les combinacions lineals.

Nou!!: Teoria d'equacions і Aplicació lineal · Veure més »

Argila

Largila és un material de roca sedimentària, no consolida o poc endurida.

Nou!!: Teoria d'equacions і Argila · Veure més »

Aritmètica (llibre)

Portada de l'edició de 1621, traduïda del grec al llatí per Claude Gaspard Bachet de Méziriac. Aritmètica és un text en grec antic de matemàtica escrit per Diofant d'Alexandria al.

Nou!!: Teoria d'equacions і Aritmètica (llibre) · Veure més »

Aritmètica modular

Gauss, llibre fundador de l'aritmètica modular. En matemàtiques, i més concretament en teoria de nombres algebraics, l'aritmètica modular és un conjunt de mètodes que permeten la resolució de problemes sobre els nombres enters.

Nou!!: Teoria d'equacions і Aritmètica modular · Veure més »

Arrel d'una funció

Una arrel d'una funció f(x) és un element x del domini d'aquesta funció tal que Per aquesta raó a vegades també s'anomenen zeros de la funció.

Nou!!: Teoria d'equacions і Arrel d'una funció · Veure més »

Arrel de la unitat

En matemàtiques, una arrel de la unitat, o nombre de de Moivre és un nombre que dona 1 en ser elevat a algun exponent natural, és a dir, una arrel aritmètica del nombre 1.

Nou!!: Teoria d'equacions і Arrel de la unitat · Veure més »

Arrel enèsima

En matemàtiques, l'arrel enèsima d'un nombre x és un nombre r que, quan s'eleva a n, equival a x: On n és el grau de l'arrel.

Nou!!: Teoria d'equacions і Arrel enèsima · Veure més »

Augustin Louis Cauchy

,() fou un matemàtic francès, conegut per haver estat el gran sistematitzador del càlcul.

Nou!!: Teoria d'equacions і Augustin Louis Cauchy · Veure més »

Automorfisme

En matemàtiques, un automorfisme és un isomorfisme d'un conjunt matemàtic en si mateix.

Nou!!: Teoria d'equacions і Automorfisme · Veure més »

Índia

LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.

Nou!!: Teoria d'equacions і Índia · Veure més »

Étienne Bézout

Ëtienne Bézout fou un matemàtic francès del conegut sobretot pels seus llibres de text.

Nou!!: Teoria d'equacions і Étienne Bézout · Veure més »

Évariste Galois

Évariste Galois (25 d'octubre de 1811 - 31 de maig de 1832) va ser un matemàtic francès nat a Bourg-la-Reine.

Nou!!: Teoria d'equacions і Évariste Galois · Veure més »

Àlgebra geomètrica

En matemàtiques, àlgebra geomètrica és un terme aplicat a la teoria de les àlgebres de Clifford i teories relacionades, seguint un llibre del mateix títol d'Emil Artin.

Nou!!: Teoria d'equacions і Àlgebra geomètrica · Veure més »

Babilònia

Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).

Nou!!: Teoria d'equacions і Babilònia · Veure més »

Bernard Bolzano

Bernard Placidus Johann Nepomuk Bolzano (Praga, Bohèmia (actual República Txeca), 5 d'octubre de 1781 - ídem, 18 de desembre de 1848), conegut com a Bernard Bolzano va ser un matemàtic, lògic, filòsof i teòleg bohemi que va escriure en alemany i que va realitzar importants contribucions a les matemàtiques i a la Teoria del coneixement.

Nou!!: Teoria d'equacions і Bernard Bolzano · Veure més »

Bhaskara II

Bhaskara II, també conegut com a Bhaskaracharya (Bhaskara el professor), va ser un matemàtic indi, del.

Nou!!: Teoria d'equacions і Bhaskara II · Veure més »

Camille Jordan

Marie Ennemond Camille Jordan (5 de gener de 1838 – 22 de gener de 1922) fou un matemàtic francès, conegut per la seva feina a la fundació de l'estudi de la teoria de grups i per la seva influent obra Cours d'analyse.

Nou!!: Teoria d'equacions і Camille Jordan · Veure més »

Carl Friedrich Gauß

Johann Carl Friedrich Gauss (ˈɡaʊs; Gauß, Carolus Fridericus Gauss) (Braunschweig, Regne de Braunschweig-Wolfenbüttel, 30 d'abril del 1777 - Göttingen, Regne de Hannover, 23 de febrer del 1855), fou un matemàtic i científic alemany que feu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la teoria de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electroestàtica, l'astronomia i l'òptica.

Nou!!: Teoria d'equacions і Carl Friedrich Gauß · Veure més »

Càlcul infinitesimal

El càlcul infinitesimal és una branca de les matemàtiques, desenvolupada a partir de l'àlgebra i la geometria, que involucra dos conceptes complementaris: el concepte d'integral (càlcul integral) i el concepte de derivada (càlcul diferencial).

Nou!!: Teoria d'equacions і Càlcul infinitesimal · Veure més »

Christiaan Huygens

Christiaan Huygens (l'Haia, 14 d'abril del 1629 - l'Haia, 8 de juny o 8 de juliol del 1695) va ser un matemàtic, físic i astrònom neerlandès, del, i un dels científics més influents en la seva època.

Nou!!: Teoria d'equacions і Christiaan Huygens · Veure més »

Circumferència goniomètrica

Evolució de les funcions sinus, cosinus i tangent al primer quadrant amb la circumferència goniomètrica (en alemany "Einheitskreis" circumferència unitària) En matemàtiques, la circumferència goniomètrica, anomenada també circumferència trigonomètrica, circumferència unitat, o cercle goniomètric és una circumferència de radi 1 centrada a l'origen (0,0) del sistema de coordenades cartesianes en al pla euclidià.

Nou!!: Teoria d'equacions і Circumferència goniomètrica · Veure més »

Coeficient

En matemàtiques, un coeficient és un factor constant que multiplica determinat objecte.

Nou!!: Teoria d'equacions і Coeficient · Veure més »

Cos (matemàtiques)

nombres construïbles. En l'àlgebra abstracta, un cos és un sistema algebraic en què és possible efectuar la suma, resta, multiplicació i divisió (llevat de la divisió per 0), i en la qual se satisfan certes lleis.

Nou!!: Teoria d'equacions і Cos (matemàtiques) · Veure més »

Cos finit

Joseph Wedderburn demostrà l'última conjectura sobre els cossos finits el 1905 En matemàtiques i més precisament en la branca de la teoria de Galois, un cos finit, anomenat també cos de Galois és un cos el cardinal del qual és finit (té un nombre finit d'elements).

Nou!!: Teoria d'equacions і Cos finit · Veure més »

De analysi per aequationes numero terminorum infinitas

De analysi per aequationes numero terminorum infinitas (o sobre l'anàlisi per sèries infinites, sobre l'anàlisi per equacions amb un nombre infinit de termes, o sobre l'anàlisi mitjançant equacions d'un nombre infinit de termes, és una obra matemàtica d'Isaac Newton. Composta el 1669, probablement a mitjan aquell any, a partir d’idees que Newton havia adquirit durant el període 1665-1666. Newton va escriure: L'explicació es va escriure per posar remei a les febleses aparents de la sèrie logarítmicaBritannica Educational, que s’havia tornat a publicar a causa de Nicolaus Mercator, o mitjançant l’impuls d'Isaac Barrow el 1669, per constatar el coneixement de l’autoria prèvia d’un mètode general de sèries infinites. L'escriptura es va difondre entre els estudiosos com a manuscrit el 1669, inclòs John Collins, un intel·ligent matemàtic per a un grup de matemàtics britànics i continentals. per un grup de matemàtics britànics i continentals. La seva relació amb Newton com a informador va resultar fonamental per aconseguir el reconeixement de Newton i el contacte amb John Wallis a la Royal Society. Tant Cambridge University Press com la Royal Society van rebutjar el tractat de publicar-lo, publicant-lo a Londres el 1711 per William Jones, i de nou el 1744, com Methodus fluxionum et serierum infinitarum cum eisudem applicatione ad curvarum geometriam a en Opuscula mathematica, philosophica et philologica per Marcum-Michaelem Bousquet en aquell temps editat per Johann Castillioneus.

Nou!!: Teoria d'equacions і De analysi per aequationes numero terminorum infinitas · Veure més »

Derivada

pendent de la recta que és tangent a la corba. La recta de color vermell és sempre tangent a la corba blava; el seu pendent és la derivada. En càlcul infinitesimal, la derivada és una mesura de com canvia una funció en modificar el valor de les seves variables.

Nou!!: Teoria d'equacions і Derivada · Veure més »

Diofant

* Diofant l'àrab, mestre sofista a Atenes.

Nou!!: Teoria d'equacions і Diofant · Veure més »

Diofant d'Alexandria

Diofant d'Alexandria (Diophantus, Διόφαντος) fou un matemàtic grec.

Nou!!: Teoria d'equacions і Diofant d'Alexandria · Veure més »

Discriminant

En àlgebra, el discriminant d'un polinomi amb coeficients reals o complexos és una expressió dels coeficients del polinomi.

Nou!!: Teoria d'equacions і Discriminant · Veure més »

Duplicació del cub

La duplicació del cub (també conegut com a problema delià) és un dels tres problemes irresolubles mitjançant una construcció amb regle i compàs de la geometria grega.

Nou!!: Teoria d'equacions і Duplicació del cub · Veure més »

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Nou!!: Teoria d'equacions і Edat antiga · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: Teoria d'equacions і Edat moderna · Veure més »

Ehrenfried Walter von Tschirnhaus

, també escrit Ehrenfried Walther von Tschirnhaus, comte de Kieslingswalde i Stolzenberg, va ser un científic alemany del, amic de Leibniz.

Nou!!: Teoria d'equacions і Ehrenfried Walter von Tschirnhaus · Veure més »

Element primitiu

En matemàtiques, un element primitiu d'una extensió de cossos L/K és un element ζ de L tal que o en altres paraules, L està generat per ζ sobre K. Això significa que tot element de L pot ser escrit com un quocient de dos polinomis en ζ amb coeficients en K. Si l'extensió L/K admet un element primitiu, aleshores L pot ser extensió finita de K, cas en el qual ζ és un element algebraic de L sobre K, o en canvi L és isomorf al cos de funcions racionals sobre K en una indeterminada, en aquest caso ζ és un element transcendent de L sobre K. El teorema de l'element primitiu de teoria de cossos respon la pregunta de quines extensions finites de cossos tenen elements primitius.

Nou!!: Teoria d'equacions і Element primitiu · Veure més »

Elements d'Euclides

Fragment d'''Els elements'' d'Euclides, escrit en papir, trobat al jaciment d'Oxirrinco (Oxyrhynchus), Egipte Portada de la primera versió anglesa dels ''Elements'' d'Euclides Els Elements és l'obra més important escrita per Euclides.

Nou!!: Teoria d'equacions і Elements d'Euclides · Veure més »

Empirisme

John Locke, fundador de l'Empirisme britànic. David Hume. L'empirisme és un corrent filosòfic sorgit a les Illes Britàniques al que és tradicionalment considerat com a oposat al racionalisme.

Nou!!: Teoria d'equacions і Empirisme · Veure més »

Equació

date.

Nou!!: Teoria d'equacions і Equació · Veure més »

Equació de quart grau

Una equació de quart grau és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que l'integren és 4.

Nou!!: Teoria d'equacions і Equació de quart grau · Veure més »

Equació de segon grau

Equació quadràtica. 293x293px Una equació de segon grau, anomenada també equació quadràtica, és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que la integren és 2.

Nou!!: Teoria d'equacions і Equació de segon grau · Veure més »

Equació de tercer grau

Una equació de tercer grau és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que l'integren és 3.

Nou!!: Teoria d'equacions і Equació de tercer grau · Veure més »

Equació diferencial

En matemàtiques, una equació diferencial és una equació funcional entre una o diverses funcions desconegudes i les seves funcions derivades.

Nou!!: Teoria d'equacions і Equació diferencial · Veure més »

Equació lineal

Dues gràfiques d'equacions lineals amb dues variables En matemàtiques, una equació lineal és una equació que pot presentar-se en la forma on x_1, \ldots, x_n són les variables (o incògnites), i b, a_1, \ldots, a_n  són els coeficients, que sovint són nombres reals.

Nou!!: Teoria d'equacions і Equació lineal · Veure més »

Equació polinòmica

Una equació polinòmica és un tipus d'equació en la qual les expressions matemàtiques que conformen l'equació són únicament polinomis de les variables incògnita que hi intervenen.

Nou!!: Teoria d'equacions і Equació polinòmica · Veure més »

Espai compacte

''B''.

Nou!!: Teoria d'equacions і Espai compacte · Veure més »

Espai vectorial

'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.

Nou!!: Teoria d'equacions і Espai vectorial · Veure més »

Etimologia

L'etimologia és la ciència que estudia l'origen i l'evolució de les paraules: quan van entrar en la llengua, de quina font, i la manera en què la seva forma i significat han canviat, doncs el sentit actual en pot ser diferent de l'original (en contra de la fal·làcia etimològica).

Nou!!: Teoria d'equacions і Etimologia · Veure més »

Euclides

Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».

Nou!!: Teoria d'equacions і Euclides · Veure més »

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Nou!!: Teoria d'equacions і Física · Veure més »

Fórmula d'Euler

En matemàtiques, la fórmula d'Euler és una fórmula atribuïda a Leonhard Euler que estableix una relació fonamental entre les funcions trigonomètriques i l'exponencial: per tot nombre real x es satisfà on e és el nombre e, base del logaritme natural, i és la unitat imaginària, i cos, sin són les funcions trigonomètriques cosinus i sinus.

Nou!!: Teoria d'equacions і Fórmula d'Euler · Veure més »

Fórmula de De Moivre

En matemàtiques la fórmula de De Moivre, anomenada així per Abraham de Moivre, afirma que, per a tot nombre real x i tot enter n, Aquesta fórmula és important perquè connecta els nombres complexos (la lletra representa la unitat imaginària) amb la trigonometria, cosa molt útil, per exemple, en la representació gràfica dels nombres complexos.

Nou!!: Teoria d'equacions і Fórmula de De Moivre · Veure més »

Fórmules de Viète

En matemàtiques, més específicament en àlgebra, les fórmules de Viète, anomenades així en honor de François Viète, són fórmules que relacionen les arrels d'un polinomi amb els seus coeficients.

Nou!!: Teoria d'equacions і Fórmules de Viète · Veure més »

François Viète

va ser un matemàtic francès, potser el més rellevant del i conegut, a vegades, com el "pare de l'àlgebra moderna".

Nou!!: Teoria d'equacions і François Viète · Veure més »

Funció

parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.

Nou!!: Teoria d'equacions і Funció · Veure més »

Funció contínua

Funció contínua és un terme utilitzat en matemàtiques i, en particular, en topologia.

Nou!!: Teoria d'equacions і Funció contínua · Veure més »

Göttingen

Göttingen (en baix alemany Chöttingen), és una ciutat de la Baixa Saxònia (Alemanya), capital del districte homònim.

Nou!!: Teoria d'equacions і Göttingen · Veure més »

Geometria

Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.

Nou!!: Teoria d'equacions і Geometria · Veure més »

Geometria algebraica

locus real. La geometria algebraica és una branca de les matemàtiques que combina l'àlgebra abstracta, especialment l'àlgebra commutativa, amb la geometria.

Nou!!: Teoria d'equacions і Geometria algebraica · Veure més »

Girolamo Cardano

Gerolamo Cardano, o Girolamo Cardan (Pavia, 24 de setembre de 1501 - Roma, 21 de setembre de 1576) fou un famós matemàtic del Renaixement, metge, astròleg, jugador de jocs d'atzar i filòsof.

Nou!!: Teoria d'equacions і Girolamo Cardano · Veure més »

Gnòmon

Petit gnòmon horitzontal Un gnòmon és un estil, tija o columna que, per la posició i llargària de la seva ombra, serveix com a indicador.

Nou!!: Teoria d'equacions і Gnòmon · Veure més »

Gottfried Wilhelm Leibniz

Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.

Nou!!: Teoria d'equacions і Gottfried Wilhelm Leibniz · Veure més »

Grup (matemàtiques)

Les possibles manipulacions del cub de Rubik formen un grup. Un grup és una estructura algebraica formada per un conjunt G d'elements on hi ha definida una operació binària, com pot ser la suma o el producte, i que compleix unes propietats determinades que es detallaran més endavant.

Nou!!: Teoria d'equacions і Grup (matemàtiques) · Veure més »

Grup abelià

Grup abelià (2,2) En una estructura algebraica sobre un conjunt A, en la qual hem definit una operació o llei de composició interna binària " \circ ", diem que presenta estructura (A, \circ) de grup abelià o grup commutatiu respecte a l'operació \circ si...

Nou!!: Teoria d'equacions і Grup abelià · Veure més »

Grup cíclic

Un grup és cíclic pot ser generat per algun element.

Nou!!: Teoria d'equacions і Grup cíclic · Veure més »

Grup de Galois

Évariste Galois 1811-1832 En matemàtiques, i més específicament en àlgebra en el marc de la teoria de Galois, el grup de Galois d'una extensió de cos L sobre un cos K és el grup dels automorfismes de cos de L que deixen fix K. El grup de Galois sovint es nota Gal(L/K).

Nou!!: Teoria d'equacions і Grup de Galois · Veure més »

Heinrich Weber

Heinrich Martin Georg Friedrich Weber, o més comunament Heinrich Weber (1842-1913) va ser un matemàtic alemany conegut pels seus treballs en àlgebra i teoria de grups.

Nou!!: Teoria d'equacions і Heinrich Weber · Veure més »

Història de la ciència

La història de la ciència és el conjunt d'evolucions, invents i paradigmes teòrics que han tingut lloc a la història del coneixement científic.

Nou!!: Teoria d'equacions і Història de la ciència · Veure més »

Identitat notable

Una identitat notable (o igualtat notable) és aquella identitat àmpliament utilitzada per operar.

Nou!!: Teoria d'equacions і Identitat notable · Veure més »

Incògnita

En matemàtiques, una incògnita és un nombre o funció que en principi no es coneix.

Nou!!: Teoria d'equacions і Incògnita · Veure més »

Infinit

El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.

Nou!!: Teoria d'equacions і Infinit · Veure més »

Integració

La integral definida d'una funció representa l'àrea limitada per la gràfica de la funció amb signe positiu quan la funció té valors positius i negatiu quan en té de negatius. El concepte d'integració és un concepte fonamental de les matemàtiques avançades, especialment en els camps del càlcul i de l'anàlisi matemàtica.

Nou!!: Teoria d'equacions і Integració · Veure més »

Integració de fraccions racionals

La integració de les funcions racionals (per trobar la seva funció primitiva) es fa descomponent la fracció racional en la suma d'un polinomi més una sèrie de fraccions racionals amb el denominador de grau dos com a màxim i després integrant cada fracció.

Nou!!: Teoria d'equacions і Integració de fraccions racionals · Veure més »

Integral el·líptica

Una integral el·líptica és una integral de la forma: \int\, dx o de forma alternativa com: \int on A, B, C i D són polinomis En x i S és un polinomi de grau 3 o 4.

Nou!!: Teoria d'equacions і Integral el·líptica · Veure més »

Introducció a la teoria de grups

Les possibles manipulacions del Cub de Rubik formen un grup. En matemàtiques, la teoria de grups estudia els grups.

Nou!!: Teoria d'equacions і Introducció a la teoria de grups · Veure més »

Isaac Newton

Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.

Nou!!: Teoria d'equacions і Isaac Newton · Veure més »

Jacques Peletier du Mans

Jacques Peletier du Mans (a vegades escrit Jacques Pelletier) va ser un humanista francès del Renaixement en el.

Nou!!: Teoria d'equacions і Jacques Peletier du Mans · Veure més »

Jean le Rond d'Alembert

Jean le Rond d'Alembert (París, 16 de novembre de 1717 - París, 24 o 29 d'octubre de 1783) fou un matemàtic i filòsof francès, un dels màxims exponents del moviment il·lustrat.

Nou!!: Teoria d'equacions і Jean le Rond d'Alembert · Veure més »

Jean-Robert Argand

Jean Robert Argand (1768-1822), fou un matemàtic aficionat ginebrí, al qual s'atribueix el descobriment del pla complex.

Nou!!: Teoria d'equacions і Jean-Robert Argand · Veure més »

Joseph Alfred Serret

Joseph Alfred Serret (París, França, 30 d'agost de 1819 - Versalles, França, 2 de març de 1885), més conegut com a Joseph Serret, va ser un matemàtic famós per desenvolupar al costat de Jean Frenet la Teoria de corbes.

Nou!!: Teoria d'equacions і Joseph Alfred Serret · Veure més »

Joseph Liouville

Joseph Liouville (24 de març de 1809 a Saint-Omer - 8 de setembre de 1882 a París), va ser un matemàtic francès.

Nou!!: Teoria d'equacions і Joseph Liouville · Veure més »

Joseph Louis Lagrange

Joseph Louis Lagrange (Torí, Itàlia, 25 de gener del 1736 - París, França, 10 d'abril del 1813), va ser un matemàtic, físic i astrònom italià que després va viure a Prússia i França.

Nou!!: Teoria d'equacions і Joseph Louis Lagrange · Veure més »

Journal de Crelle

El Journal für die reine und angewandte Mathematik, en català: Revista de Matemàtiques pures i aplicades, més conegut com a Journal de Crelle, és una revista matemàtica fundada el 1826 per August Leopold Crelle.

Nou!!: Teoria d'equacions і Journal de Crelle · Veure més »

Journal de Mathématiques Pures et Appliquées

El Journal de Mathématiques Pures et Appliquées és una revista científica mensual francesa de matemàtiques, va ser fundada al 1836 per Joseph Liouville (editor: 1836–1874).

Nou!!: Teoria d'equacions і Journal de Mathématiques Pures et Appliquées · Veure més »

Julius Wilhelm Richard Dedekind

va ser un matemàtic alemany que va exercir una forta influència en els matemàtics posteriors, sobretot en el camp de la teoria de nombres, l'àlgebra abstracta (particularment la teoria dels anells) i els fonaments axiomàtics de l'aritmètica.

Nou!!: Teoria d'equacions і Julius Wilhelm Richard Dedekind · Veure més »

Límit

En matemàtiques, la noció de límit és força intuïtiva, malgrat la seva formulació abstracta.

Nou!!: Teoria d'equacions і Límit · Veure més »

Leonardo de Pisa

Leonardo de Pisa (1175 – c. 1250), també conegut com a Leonardo Pisano, Leonardo Bonacci, Leonardo Fibonacci o, de forma més comuna, simplement Fibonacci, va ser un matemàtic italià, potser un dels matemàtics amb més talent de l'edat mitjana.

Nou!!: Teoria d'equacions і Leonardo de Pisa · Veure més »

Leonhard Euler

fou un matemàtic i físic suís que va viure a Rússia i al Regne de Prússia durant la major part de la seva vida.

Nou!!: Teoria d'equacions і Leonhard Euler · Veure més »

Leopold Kronecker

Leopold Kronecker (Liegnitz, actual Legnica, Polònia, 7 de desembre de 1823 - Berlín, Alemanya, 29 de desembre de 1891) fou un matemàtic alemany.

Nou!!: Teoria d'equacions і Leopold Kronecker · Veure més »

Llei de reciprocitat quadràtica

En teoria de nombres, la llei de reciprocitat quadràtica és un teorema d'aritmètica modular que dona condicions de resolubilitat d'equacions quadràtiques mòdul nombres primers.

Nou!!: Teoria d'equacions і Llei de reciprocitat quadràtica · Veure més »

Lodovico Ferrari

Lodovico Ferrari va ser un matemàtic italià, del, conegut per haver resolt l'equació quàrtica.

Nou!!: Teoria d'equacions і Lodovico Ferrari · Veure més »

Luca Pacioli

Luca Pacioli o fra Luca Bartolomeo Pacioli —també Paciolo, Paccioli o Paciolus— (Borgo Sansepolcro c. 1445- Sansepolcro 1514 o 1517) fou un cèlebre franciscà i -especialment- matemàtic italià, un dels pioners del càlcul de probabilitats i realitzador de grans aportacions a la comptabilitat.

Nou!!: Teoria d'equacions і Luca Pacioli · Veure més »

Mètode de la falsa posició

En anàlisi numèrica, el mètode de la falsa posició (o també regula falsi) és un algorisme iteratiu que permet trobar l'arrel aproximada d'una funció.

Nou!!: Teoria d'equacions і Mètode de la falsa posició · Veure més »

Mètode de Newton

En càlcul numèric, el mètode de Newton, o mètode de Newton-Raphson, és un algorisme per tal de trobar aproximacions del zero d'una funció amb valors reals.

Nou!!: Teoria d'equacions і Mètode de Newton · Veure més »

Michael Stifel

Michael Stifel va ser un matemàtic alemany del.

Nou!!: Teoria d'equacions і Michael Stifel · Veure més »

Michel Rolle

Michel Rolle va ser un matemàtic francès dels segles XVII-XVIII, conegut per haver enunciat el teorema que porta el seu nom.

Nou!!: Teoria d'equacions і Michel Rolle · Veure més »

Monomi

S'anomena monomi l'expressió algèbrica resultant de multiplicar diversos termes algèbrics, com ara: Un monomi està format per un nombre (el coeficient) i una o més lletres que representen variables indeterminades elevades a un exponent natural o 0 (la part literal).

Nou!!: Teoria d'equacions і Monomi · Veure més »

Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí

Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, conegut normalment com a al-Khwarazmí o al-Khuwarizmí (c. 780 - c. 850), fou un matemàtic, geògraf i astròleg/astrònom.

Nou!!: Teoria d'equacions і Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí · Veure més »

Museu Britànic

El Museu Britànic de Londres (en anglès British Museum) és el museu més important del Regne Unit i un dels més importants del món sobre història i cultura.

Nou!!: Teoria d'equacions і Museu Britànic · Veure més »

Nassir-ad-Din at-Tussí

Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn al-Hàssan at-Tussí, més conegut com a Nassir-ad-Din at-Tussí o, senzillament, at-Tussí (Tus, 18 de febrer de 1201– Khadimanin, a prop de Bagdad, 26 de juny de 1274) va ser un astròleg/astrònom, matemàtic, filòsof i metge persa.

Nou!!: Teoria d'equacions і Nassir-ad-Din at-Tussí · Veure més »

Niccolo Fontana Tartaglia

Corbes balístiques de Tartaglia il·lustrant una edició de 1606 Niccolò Fontana, anomenat Tartaglia ('El Quec'), nascut a Brescia el 1499 i mort a Venècia el 13 de desembre de 1557, era un matemàtic italià.

Nou!!: Teoria d'equacions і Niccolo Fontana Tartaglia · Veure més »

Nicolas Bourbaki

N.

Nou!!: Teoria d'equacions і Nicolas Bourbaki · Veure més »

Niels Henrik Abel

Niels Henrik Abel (Findö, Noruega, 5 d'agost de 1802 - Froland, Noruega, 6 d'abril de 1829), va ser un matemàtic noruec.

Nou!!: Teoria d'equacions і Niels Henrik Abel · Veure més »

Nombre cardinal

En matemàtiques, els nombres cardinals, o senzillament cardinals, són els nombres usats per a expressar la quantitat d'elements d'un conjunt.

Nou!!: Teoria d'equacions і Nombre cardinal · Veure més »

Nombre complex

Figura 1: Un nombre complex z.

Nou!!: Teoria d'equacions і Nombre complex · Veure més »

Nombre enter

Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.

Nou!!: Teoria d'equacions і Nombre enter · Veure més »

Nombre natural

Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3…, 19, 20, 21..., que es poden utilitzar per a comptar els elements d'un conjunt finit.

Nou!!: Teoria d'equacions і Nombre natural · Veure més »

Nombre primer

Un nombre primer és un nombre enter superior a 1 que admet exactament dos divisors: 1 i ell mateix.

Nou!!: Teoria d'equacions і Nombre primer · Veure més »

Nombre real

En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.

Nou!!: Teoria d'equacions і Nombre real · Veure més »

Omar Khayyam

Omar Khayyam (Ghiyās od-Dīn Abul-Fatah Omār ibn Ibrāhīm Khayyām Nishābūrī) (Nixapur, Ariana, 18 de maig de 1048 – 4 de desembre de 1131) fou un poeta, matemàtic, filòsof i astrònom persa.

Nou!!: Teoria d'equacions і Omar Khayyam · Veure més »

Països àrabs

Els països àrabs o el Món Àrab (العالمالعربي, al-ʿālam al-ʿarabī) inclouen en la definició estàndard els 22 Estats i territoris de la Lliga Àrab que s'estenen des de l'oceà Atlàntic a l'oest fins al mar d'Aràbia en l'est, i des del Mar Mediterrani al nord a la Banya d'Àfrica i l'oceà Índic al sud-est.

Nou!!: Teoria d'equacions і Països àrabs · Veure més »

Paolo Ruffini

Paolo Ruffini (Valentano, Laci, 22 de setembre de 1765 – Mòdena, 10 de maig de 1822) fou un metge, matemàtic i filòsof d'origen italià, que va crear el mètode algebraic que porta el seu nom.

Nou!!: Teoria d'equacions і Paolo Ruffini · Veure més »

Papir

El papir (Cyperus papyrus) és una planta aquàtica comuna a alguns indrets de la conca Mediterrània, particularment a Egipte.

Nou!!: Teoria d'equacions і Papir · Veure més »

Papir de Rhind

Fragment del papir de Rhind El papir de Rhind és un papir egipci datat del 1650 aC.

Nou!!: Teoria d'equacions і Papir de Rhind · Veure més »

Paràmetre

Un paràmetre és una constant arbitrària que pot prendre qualsevol valor.

Nou!!: Teoria d'equacions і Paràmetre · Veure més »

Permutació

Les 6 permutacions de 3 boles Permutació en matemàtiques, és una noció que té significats lleugerament diferents, tots ells relacionats amb l'acte de permutar (rearranjar) objectes o valors.

Nou!!: Teoria d'equacions і Permutació · Veure més »

Pierre de Fermat

Pierre de Fermat (17 d'agost de 1601 o 1607/8 – Tolosa de Llenguadoc, 12 de gener de 1665) fou un jurista i matemàtic occità, sobresortí pels seus treballs matemàtics.

Nou!!: Teoria d'equacions і Pierre de Fermat · Veure més »

Pierre-Ossian Bonnet

Pierre Ossian Bonnet (1819-1892) va ser un matemàtic francès.

Nou!!: Teoria d'equacions і Pierre-Ossian Bonnet · Veure més »

Poitiers

Poitiers (en francès; en català, tradicionalment Peiteu o Piteu; en poiteví Potchiers; en occità Peitieus) és un municipi francès, capital històrica de la regió del Peitau.

Nou!!: Teoria d'equacions і Poitiers · Veure més »

Polinomi

Un polinomi és una expressió algebraica formada per la suma o resta de diversos monomis no semblants, anomenats termes del polinomi.

Nou!!: Teoria d'equacions і Polinomi · Veure més »

Polinomi ciclotòmic

En matemàtiques i més particularment en àlgebra, es diu polinomi ciclotòmic (del grec κυκλας «cercle» i τομη «tall») tot polinomi mínim d'una arrel de la unitat i amb coeficients en un cos primer.

Nou!!: Teoria d'equacions і Polinomi ciclotòmic · Veure més »

Quadrat (polígon)

Un quadrat de costat de longitud a. Un quadrat és un polígon regular de quatre costats iguals amb angles rectes (de 90°), és a dir, els seus quatre costats tenen la mateixa longitud i els seus quatre angles la mateixa mesura.

Nou!!: Teoria d'equacions і Quadrat (polígon) · Veure més »

Rafael Bombelli

Rafael Bombelli va ser un matemàtic i enginyer italià, del, conegut per haver estat el primer a intuir els nombres imaginaris.

Nou!!: Teoria d'equacions і Rafael Bombelli · Veure més »

Regla de Ruffini

En matemàtiques, la regla de Ruffini (o mètode de Ruffini) és un procediment que permet dividir de manera eficient un polinomi qualsevol entre un binomi de la forma x-r. També permet verificar si un nombre r és arrel d'un polinomi, i factoritzar-lo en binomis de la forma x-r. La regla de Ruffini rep el seu nom del matemàtic italià Paolo Ruffini, que en va donar una descripció l'any 1804.

Nou!!: Teoria d'equacions і Regla de Ruffini · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Nou!!: Teoria d'equacions і Renaixement · Veure més »

René Descartes

René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.

Nou!!: Teoria d'equacions і René Descartes · Veure més »

Samàwal al-Maghribí

Abu-Nasr Samàwal ibn Yahya ibn Abbàs al‐Maghribí (o al‐Andalussí) (Bagdad, vers 1130 - Maragha, vers 1180) va ser un matemàtic, astrònom i metge del, més conegut simplement com a Samàwal o Samàwal al-Maghribí.

Nou!!: Teoria d'equacions і Samàwal al-Maghribí · Veure més »

Sèrie de Taylor

El polinomi de Taylor aproxima una funció en el veïnat d'un punt. A mesura que augmenta el grau del polinomi, millor és l'aproximació. Aquest gràfic mostra la funció sinus (en negre) i els seus polinomis de Taylor de graus 1, 3, 5, 7, 9, 11 i 13. La funció exponencial (en blau) i la suma dels primers ''n''+1 termes de la seva sèrie de Taylor centrada a 0 (en vermell) En matemàtiques, i més específicament en càlcul infinitesimal, la sèrie de Taylor és una representació d'una funció com una suma infinita de termes calculats a partir dels valors de les derivades de la funció en un punt concret.

Nou!!: Teoria d'equacions і Sèrie de Taylor · Veure més »

Scipione del Ferro

Scipione del Ferro va ser un matemàtic italià, que va ser el primer a resoldre l'equació cúbica.

Nou!!: Teoria d'equacions і Scipione del Ferro · Veure més »

Simon Stevin

Simon Stevin (Bruges, comtat de Flandes, 1548 – La Haia, comtat d'Holanda, 1620), va ser un matemàtic i enginyer originari de les Disset Províncies.

Nou!!: Teoria d'equacions і Simon Stevin · Veure més »

Sistema de coordenades cartesianes

Fig. 1 – Sistema de coordenades cartesianes. S'han assenyalat quatre punts: (2,3) en verd, (-3,1) en vermell, (-1.5,-2.5) en blau i (0,0), l'origen, en morat. Fig. 2 – Sistema de coordenades cartesianes amb la circumferència de radi 2 centrada a l'origen dibuixada en vermell. L'equació del cercle és x^2+y^2.

Nou!!: Teoria d'equacions і Sistema de coordenades cartesianes · Veure més »

Sistema sexagesimal

El sistema sexagesimal és un sistema de representació numèrica (sistema de numeració) en base seixanta.

Nou!!: Teoria d'equacions і Sistema sexagesimal · Veure més »

Sumatori de Gauss

En matemàtiques, i més precisament en aritmètica modular, el sumatori de Gauss és un nombre complex.

Nou!!: Teoria d'equacions і Sumatori de Gauss · Veure més »

Tangent

La tangent (del llatí tangens "que toca") és una recta que toca una corba en un punt, tot i que sense tallar-la (si, contràriament, ho fes, aleshores seria una secant).

Nou!!: Teoria d'equacions і Tangent · Veure més »

Temps

Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.

Nou!!: Teoria d'equacions і Temps · Veure més »

Teorema de Jordan-Hölder

En matemàtiques i més precisament en teoria de grups el teorema de Jordan-Hölder estableix les propietats que compleixen les successions estrictament creixents màximes de subgrups d'un grup finit.

Nou!!: Teoria d'equacions і Teorema de Jordan-Hölder · Veure més »

Teorema de Rolle

En càlcul, el teorema de Rolle estableix que Si.

Nou!!: Teoria d'equacions і Teorema de Rolle · Veure més »

Teorema de Sturm

El teorema de Sturm permet calcular el nombre d'arrels reals diferents d'una funció polinòmica compreses en un interval donat.

Nou!!: Teoria d'equacions і Teorema de Sturm · Veure més »

Teorema fonamental de l'àlgebra

El teorema fonamental de l'àlgebra estableix que un polinomi en una variable, no constant i amb coeficients complexos; té tantes arrels com indica el seu grau, comptant les arrels amb les seves multiplicitats.

Nou!!: Teoria d'equacions і Teorema fonamental de l'àlgebra · Veure més »

Teoria d'anells

En àlgebra abstracta, la teoria d'anells és l'estudi de les estructures d'anells algebraiques en la qual la suma i la multiplicació són definides i tenen propietats similars a les operacions definides per als enters.

Nou!!: Teoria d'equacions і Teoria d'anells · Veure més »

Teoria de Galois

Évariste Galois (1811–1832) En matemàtiques, la teoria de Galois és un conjunt de resultats que connecten la teoria de cossos amb la teoria de grups.

Nou!!: Teoria d'equacions і Teoria de Galois · Veure més »

Teoria de nombres

Bachet de Méziriac, edició amb comentaris de Pierre de Fermat publicada el 1670. La teoria de nombres és la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i conté una quantitat considerable de problemes que són «fàcils d'entendre per als no matemàtics», però més en general, estudia les propietats dels elements de dominis enters (anells commutatius amb element unitari i element neutre), així com diversos problemes derivats del seu estudi.

Nou!!: Teoria d'equacions і Teoria de nombres · Veure més »

Teoria de nombres algebraics

Portada de la primera edició de Disquisitiones arithmeticae, una de les obres originàries de la teoria de nombres algebraics moderna La teoria dels nombres algebraics és una branca de la teoria de nombres en què el concepte de nombre s'estén al de nombres algebraics, que són les arrels dels polinomis no nuls amb coeficients racionals.

Nou!!: Teoria d'equacions і Teoria de nombres algebraics · Veure més »

Trigonometria

En un robot industrial de tipus antropomòrfic, com el de la figura, els motors controlen els angles relatius entre les barres. Cal aplicar la '''trigonometria''' per determinar els angles que ha d'assolir per tal que la mà del robot se situï en una posició donada. La trigonometria (del grec: "la mesura de triangles") és una branca de les matemàtiques que tracta les relacions internes dels triangles.

Nou!!: Teoria d'equacions і Trigonometria · Veure més »

Trisecció de l'angle

Alguns angles. Regles. Els regles mostrats estan marcats — un regle ideal està sense marcar. compàs. El problema de trisecar l'angle és un problema clàssic de construcció amb regle i compàs dels antics matemàtics grecs.

Nou!!: Teoria d'equacions і Trisecció de l'angle · Veure més »

Unitat imaginària

i''' en el pla complex o pla cartesià. Els nombres reals estan representats per l'eix horitzontal, i els nombres imaginaris purs estan representats per l'eix vertical. La unitat imaginària o nombre imaginari unitari, denotat per, és una solució de l'equació quadràtica x² + 1.

Nou!!: Teoria d'equacions і Unitat imaginària · Veure més »

Xàraf-ad-Din at-Tussí

Xàraf-ad-Din al-Mudhàffar ibn Muhàmmad at-Tussí (Tus, 1135 - Bagdad, 1213) va ser un matemàtic persa de finals del i començaments del, conegut, abreviadament, com a Xàraf-ad-Din at-Tussí o, senzillament, at-Tussí.

Nou!!: Teoria d'equacions і Xàraf-ad-Din at-Tussí · Veure més »

1540

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Teoria d'equacions і 1540 · Veure més »

1637

Sense descripció.

Nou!!: Teoria d'equacions і 1637 · Veure més »

1691

;Països Catalans.

Nou!!: Teoria d'equacions і 1691 · Veure més »

1746

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Teoria d'equacions і 1746 · Veure més »

1771

Sense descripció.

Nou!!: Teoria d'equacions і 1771 · Veure més »

1799

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Teoria d'equacions і 1799 · Veure més »

1804

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Teoria d'equacions і 1804 · Veure més »

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Nou!!: Teoria d'equacions і 1808 · Veure més »

1811

El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').

Nou!!: Teoria d'equacions і 1811 · Veure més »

1813

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Teoria d'equacions і 1813 · Veure més »

1815

Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.

Nou!!: Teoria d'equacions і 1815 · Veure més »

1826

;Països Catalans.

Nou!!: Teoria d'equacions і 1826 · Veure més »

1845

Sense descripció.

Nou!!: Teoria d'equacions і 1845 · Veure més »

1846

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Teoria d'equacions і 1846 · Veure més »

1854

;Països Catalans.

Nou!!: Teoria d'equacions і 1854 · Veure més »

1860

;Països Catalans.

Nou!!: Teoria d'equacions і 1860 · Veure més »

1870

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.

Nou!!: Teoria d'equacions і 1870 · Veure més »

1893

;Països Catalans.

Nou!!: Teoria d'equacions і 1893 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »