Taula de continguts
17 les relacions: Antonie van Leeuwenhoek, Berlín, Bipartició, Blastema, Cèl·lula, Generació espontània, Louis Pasteur, Matthias Jakob Schleiden, Nucli cel·lular, Robert Brown, Robert Hooke, Rudolf Virchow, Suro, Theodor Schwann, Vida, 1827, 1839.
- Història de la biologia
Antonie van Leeuwenhoek
Antonie Philips van Leeuwenhoek (Delft, 24 d'octubre de 1632 - 26 d'agost de 1723), fou un comerciant, topògraf, vidrier i microbiòleg neerlandès conegut com a pare de la microbiologia i inventor del microscopi, i per ser el primer a observar al microscopi diverses espècies de microorganismes i cèl·lules amb lents que ell mateix va construïr.
Veure Teoria cel·lular і Antonie van Leeuwenhoek
Berlín
Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.
Veure Teoria cel·lular і Berlín
Bipartició
Fissió binària La bipartició o fissió binària és una forma de divisió cel·lular pròpia dels procariotes: bacteris i arqueobacteris, i en alguns eucariotes unicel·lulars, que consisteix en la divisió d'una cèl·lula en dues cèl·lules isomorfes.
Veure Teoria cel·lular і Bipartició
Blastema
Nefroblastema Un blastema és una massa de cèl·lules capaç de creixement i regeneració dins òrgans o parts del cos.
Veure Teoria cel·lular і Blastema
Cèl·lula
Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu.
Veure Teoria cel·lular і Cèl·lula
Generació espontània
Jan van Helmont creia que era possible produir ratolins a partir del blat i de la suor humana La teoria de la generació espontània, també coneguda com a abiogènesi o autogènesi, va ser una idea molt estesa en el passat que encara persisteix en certa manera en l'ideari popular, segons la qual la vida sorgeix de manera espontània a partir de la matèria inerta.
Veure Teoria cel·lular і Generació espontània
Louis Pasteur
Louis Pasteur (Dole, 27 de desembre 1822 – Villeneuve-l'Étang, Marnes-la-Coquette, 28 de setembre 1895), fou un microbiòleg i químic francès.
Veure Teoria cel·lular і Louis Pasteur
Matthias Jakob Schleiden
Matthias Jakob Schleiden (Hamburg, 5 d'abril de 1804- Frankfurt del Main, 23 de juny de 1881), va ser un cèlebre botànic alemany.
Veure Teoria cel·lular і Matthias Jakob Schleiden
Nucli cel·lular
Cèl·lules HeLa tintades per ADN nuclear amb tinció de Hoechst blava fluorescent. Les cèl·lules del centre i de la dreta es troben en interfase i mostren el nucli sencer, mentre que la de l'esquerra ha iniciat la mitosi i té l'ADN condensat. El nucli (del llatí nucleus o nuculeus, 'núcula') és un orgànul envoltat per una membrana que existeix únicament en les cèl·lules eucariotes.
Veure Teoria cel·lular і Nucli cel·lular
Robert Brown
Robert Brown (Montrose, Escòcia, 21 de desembre de 1773 - Londres, Anglaterra, 10 de juny de 1858) fou un reconegut botànic de principis del.
Veure Teoria cel·lular і Robert Brown
Robert Hooke
Robert Hooke FRS (Freshwater, Illa de Wight, 18 de juliol de 1635 – Londres, 3 de març de 1703), científic anglès.
Veure Teoria cel·lular і Robert Hooke
Rudolf Virchow
Rudolf Ludwig Karl Virchow (13 d'octubre de 1821, Schievelbein, Pomerània, Prússia - 5 de setembre de 1902, Berlín), fou un metge prussià considerat com un dels més prominents patòlegs del.
Veure Teoria cel·lular і Rudolf Virchow
Suro
Detall del tronc pelat de la surera. L'escorça de l'arbre s'arranca per fer suro El suro és la part més exterior de l'escorça d'alguns arbres constituïda per un teixit extraordinàriament lleuger (d'una densitat 0,240), porós i impermeable, que sempre protegeix els troncs, les branques i les arrels grosses.
Veure Teoria cel·lular і Suro
Theodor Schwann
Theodor Schwann (Neuss, Rin del Nord-Westfàlia, 7 de desembre de 1810 - Colònia, 11 de gener de 1882), va ser un fisiòleg, citòleg i botànic alemany.
Veure Teoria cel·lular і Theodor Schwann
Vida
Vida colonitzant una roca La vida és el període intermedi entre el naixement i la mort, tot i que no té una definició simple exacta, en part perquè el terme és sovint usat d'una manera molt oberta i amb ambigüitat, com en els conceptes vida eterna, vida artificial, o vida extraterrestre.
Veure Teoria cel·lular і Vida
1827
;Països Catalans.
Veure Teoria cel·lular і 1827
1839
;Països Catalans.
Veure Teoria cel·lular і 1839
Vegeu també
Història de la biologia
- Arbre de la vida (sistemàtica)
- Gabinet de curiositats
- Història de la biologia
- Història dels animals
- Història natural
- Kitāb al-hayawān
- Pangènesi
- Physiologus
- Síntesi evolutiva ampliada
- Teoria cel·lular
- Vitalisme
També conegut com Teoria cel.lular, Teoria cel•lular, Teoria ceŀlular.