Accés més ràpid que el navegador!
113 les relacions: Aforisme, Alfabet, Alfréd Rényi, Anell (matemàtiques), Angle, Arquimedes, Arrel quadrada, Axioma, Base de dades, Cadena (informàtica), Càlcul lambda, Combinació lineal, Combinatòria, Conjectura, Conjectura de Collatz, Conjectura de Goldbach, Conjectura de Kepler, Conjunt, Conjunt de Mandelbrot, Conseqüència, Conversió lògica, Corol·lari, Creença, Darrer teorema de Fermat, Definició, Demostració (matemàtiques), Distribució de probabilitat, Divisió euclidiana, Douglas Hofstadter, Elements d'Euclides, Enginyeria, Epistemologia, Estètica, Experiment, Falsabilitat, Física, Fórmula, Fórmula (lògica), Fórmula ben formada, Fórmula d'Euler, Fractal, Funció exponencial, Funció zeta de Riemann, Gödel, Escher, Bach, Generalització, Googol, Hipòtesi, Hipòtesi de Riemann, Identitat, Identitat de Bézout, ..., Idioma, Inferència, Institut d'Estudis Catalans, Interpretació (lògica), Lògica, Lògica de primer ordre, Lògica modal, Lògica proposicional, Lema (matemàtiques), Lema de Zorn, Llei científica, Llei de reciprocitat quadràtica, Llei del paral·lelogram, Llei dels grans nombres, Llenguatge formal, Llibre d'estil, Macro, Matemàtiques, Màxim comú divisor, Nombre d'Erdős, Nombre natural, Nombre parell, Notació matemàtica, Ordinador, Paradoxa, Paradoxa de Banach-Tarski, Paràmetre, Paul Erdős, Paul Halmos, Postulat, Premissa, Principi de Harnack, Principi de les caselles, Programari, Proposició (lògica), Quadrat (polígon), Quod erat demonstrandum, Raonament deductiu, Rectangle, Regla d'inferència, Regla de Cramer, Símbol, Semàntica, Sistema formal, Solidesa, Tautologia (lògica), Teorema d'incompletesa de Gödel, Teorema de Pitàgores, Teorema dels quatre colors, Teoria, Teoria de grups, Teoria de la demostració, Teoria de la mesura, Teoria de la probabilitat, Teoria de nombres, Triangle, Triangle equilàter, Trigonometria, Univers, Validesa lògica, Valor veritable, Variable (matemàtiques), Veritat. Ampliar l'índex (63 més) »
Aforisme
Un aforisme (del grec αφοριζειν, definir) és una sentència breu que expressa un pensament complex de forma colpidora o estètica.
Nou!!: Teorema і Aforisme · Veure més »
Alfabet
àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.
Nou!!: Teorema і Alfabet · Veure més »
Alfréd Rényi
va ser un matemàtic hongarès.
Nou!!: Teorema і Alfréd Rényi · Veure més »
Anell (matemàtiques)
En matemàtiques, un anell és una estructura algebraica formada per un conjunt A d'elements on hi ha definides dues operacions binàries, que anomenarem suma (+) i producte (·) (tot i que no són necessàriament la suma i el producte de nombres reals habituals) i que compleixen les següents propietats:.
Nou!!: Teorema і Anell (matemàtiques) · Veure més »
Angle
∠, el símbol Unicode per a l'angle és l''''U+2220''' En geometria, un angle és una figura geomètrica formada per dues semirectes d'origen comú (el vèrtex de l'angle).
Nou!!: Teorema і Angle · Veure més »
Arquimedes
Arquimedes (Archimedes; Siracusa, -) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer de l'antiga Grècia.
Nou!!: Teorema і Arquimedes · Veure més »
Arrel quadrada
Sense descripció.
Nou!!: Teorema і Arrel quadrada · Veure més »
Axioma
Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.
Nou!!: Teorema і Axioma · Veure més »
Base de dades
FIg.1 Esquema de blocs del disseny d'una base de dades Una base de dades o un banc de dades és un conjunt de dades segons una estructura coherent i accessibles des d'un o més programes o aplicacions, de manera que qualsevol d'aquestes dades pot ésser extreta del conjunt i actualitzada, sense afectar ni l'estructura del conjunt ni les altres dades.
Nou!!: Teorema і Base de dades · Veure més »
Cadena (informàtica)
En informàtica, una cadena (en anglès string) és un tipus d'estructura de dades que conté una seqüència de caràcters, paraules, o frases amb un ordre i una llargada determinades, que pertanyen a un cert llenguatge formal o alfabet anàlogues a una fórmula o una oració.
Nou!!: Teorema і Cadena (informàtica) · Veure més »
Càlcul lambda
El càlcul lambda (o càlcul-λ) és un sistema formal dissenyat per investigar la definició de funció, la noció d'aplicacions de funcions i la recursió.
Nou!!: Teorema і Càlcul lambda · Veure més »
Combinació lineal
Un vector \ x es diu que és combinació lineal d'un conjunt de vectors \ A.
Nou!!: Teorema і Combinació lineal · Veure més »
Combinatòria
La combinatòria és una branca de les matemàtiques pures que s'ocupa de l'estudi d'objectes discrets (i normalment també finits).
Nou!!: Teorema і Combinatòria · Veure més »
Conjectura
La part real (vermella) i la part imaginària (blava) de la funció zeta de Riemann al llarg de la línia crítica Re (s).
Nou!!: Teorema і Conjectura · Veure més »
Conjectura de Collatz
òrbites de nombres petits sota el ''mapa de Collatz'', saltant els nombres parells. La conjectura de Collatz afirma que tots els camins eventualment porten cap a 1. La conjectura de Collatz és un dels problemes no resolts més famosos de les matemàtiques.
Nou!!: Teorema і Conjectura de Collatz · Veure més »
Conjectura de Goldbach
Euler, datada del 7 de juny de 1742. La conjectura de Goldbach afirma que Malgrat la seva aparent senzillesa, és un dels problemes matemàtics més antics sense demostrar pertanyent a la teoria dels nombres, i forma part dels problemes de Hilbert.
Nou!!: Teorema і Conjectura de Goldbach · Veure més »
Conjectura de Kepler
La Conjectura de Kepler és una conjectura ideada pel matemàtic i astrofísic alemany Johannes Kepler (1571-1630), el 1611.
Nou!!: Teorema і Conjectura de Kepler · Veure més »
Conjunt
Exemple de conjunt el conjunt '''A''' conté els elements ''a'',''i'',''l'',''o'',''r'' i ''t'', o expressat matemàticament; A.
Nou!!: Teorema і Conjunt · Veure més »
Conjunt de Mandelbrot
184x184px La naturalesa fractal del conjunt de Mandelbrot es manifesta en ser ampliat indefinidament. En matemàtiques, es defineix el conjunt de Mandelbrot M com el lloc geomètric de connexitat de la família uniparamètrica de polinomis quadràtics següent: \_.
Nou!!: Teorema і Conjunt de Mandelbrot · Veure més »
Conseqüència
La conseqüència, fonamental a la lògica, és la relació que hi ha entre un conjunt de proposicions (premisses) i una altra proposició darrera (conclusió) quan aquesta "se segueix" de les primeres.
Nou!!: Teorema і Conseqüència · Veure més »
Conversió lògica
Es diu convertir una proposició, en referència al que tradicionalment han estat els judicis aristotèlics, a la substitució dels termes entre si.
Nou!!: Teorema і Conversió lògica · Veure més »
Corol·lari
Un corol·lari és una proposició matemàtica que és conseqüència immediata d'una altra proposició prèviament demostrada.
Nou!!: Teorema і Corol·lari · Veure més »
Creença
La llegenda del Fènix que sorgeix de les cendres és una creença en la resurrecció tan impresa a la civilització occidental que ha passat sobre els plans simbòlics i literaris. Una creença és una idea, proposició o una informació que hom accepta sense verificar.
Nou!!: Teorema і Creença · Veure més »
Darrer teorema de Fermat
El darrer teorema de Fermat, conegut actualment també com teorema de Wiles-Fermat, afirma que l'equació diofàntica no té cap solució entera per a n > 2 i essent x, y i z diferents de zero.
Nou!!: Teorema і Darrer teorema de Fermat · Veure més »
Definició
Una definició és una explicació del significat d'una paraula o expressió mitjançant algun llenguatge, com per exemple el matemàtic o un d'algorítmic.
Nou!!: Teorema і Definició · Veure més »
Demostració (matemàtiques)
En matemàtiques, una demostració, també dita prova, és un raonament lògic que estableix la veritat d'una proposició matemàtica.
Nou!!: Teorema і Demostració (matemàtiques) · Veure més »
Distribució de probabilitat
Carl Friedrich Gauss (1777–1855). Percentatges de probabilitat a la distribució normal. En probabilitats i estadística les expressions distribució de probabilitat o llei de probabilitat tenen diversos sentits: per nombrosos autors, són sinònimes de Probabilitat, però molts altres autors les reserven per a les probabilitats a \mathbb^n, n\ge 1.
Nou!!: Teorema і Distribució de probabilitat · Veure més »
Divisió euclidiana
17 es divideix en 3 grups de 5, amb 2 com a romanent. Aquí, el dividend és 17, el divisor és 5, el quocient és 3, i el residu és 2 (que és estrictament més petit que el divisor 5), o més simbòlicament, 17.
Nou!!: Teorema і Divisió euclidiana · Veure més »
Douglas Hofstadter
Douglas Richard Hofstadter (Nova York, Estats Units, 15 de febrer de 1945) és un científic, filòsof i acadèmic nord-americà.
Nou!!: Teorema і Douglas Hofstadter · Veure més »
Elements d'Euclides
Fragment d'''Els elements'' d'Euclides, escrit en papir, trobat al jaciment d'Oxirrinco (Oxyrhynchus), Egipte Portada de la primera versió anglesa dels ''Elements'' d'Euclides Els Elements és l'obra més important escrita per Euclides.
Nou!!: Teorema і Elements d'Euclides · Veure més »
Enginyeria
Un motor F-15 Eagle Pratt & Whitney F100 turboventilador dissenyat per enginyers aerospacials Lenginyeria és l'aplicació pràctica de la ciència i la tecnologia.
Nou!!: Teorema і Enginyeria · Veure més »
Epistemologia
Lepistemologia (del grec antic, epistḗmē “coneixement veritable, ciència” i logos “discurs”) és la branca de la filosofia relacionada amb el coneixement.
Nou!!: Teorema і Epistemologia · Veure més »
Estètica
L'estètica (del grec: aisthèsis: sensació) és la branca de la filosofia que s'ocupa d'analitzar els conceptes i resoldre els problemes que es plantejen quan observem objectes bells i/o estètics, o per altra banda, pot ésser una doctrina filosòfica sobre la bellesa, l'art i, més en general, les sensacions.
Nou!!: Teorema і Estètica · Veure més »
Experiment
consulta.
Nou!!: Teorema і Experiment · Veure més »
Falsabilitat
La falsabilitat és un principi de la ciència, filosofia de la ciència i epistemologia, enunciat pel filòsof austríac Karl Popper (1902-1994).
Nou!!: Teorema і Falsabilitat · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Teorema і Física · Veure més »
Fórmula
En matemàtiques i en general en totes les ciències, una fórmula és una manera breu d'expressar informació de manera simbòlica, com ara en una identitat matemàtica, una relació entre quantitats, o una fórmula química.
Nou!!: Teorema і Fórmula · Veure més »
Fórmula (lògica)
En lògica matemàtica, una fórmula és un objecte sintàctic formal que expressa una proposició.
Nou!!: Teorema і Fórmula (lògica) · Veure més »
Fórmula ben formada
teoremes. En alguns sistemes formals, però, el conjunt dels teoremes coincideix amb el de les fórmules ben formades. A lògica matemàtica, una fórmula ben formada, també anomenada paraula, expressió o fórmula, i sovint abreujada fbf, és una cadena de caràcters generada segons una gramàtica formal a partir d'un alfabet donat.
Nou!!: Teorema і Fórmula ben formada · Veure més »
Fórmula d'Euler
En matemàtiques, la fórmula d'Euler és una fórmula atribuïda a Leonhard Euler que estableix una relació fonamental entre les funcions trigonomètriques i l'exponencial: per tot nombre real x es satisfà on e és el nombre e, base del logaritme natural, i és la unitat imaginària, i cos, sin són les funcions trigonomètriques cosinus i sinus.
Nou!!: Teorema і Fórmula d'Euler · Veure més »
Fractal
Una fractal és un objecte matemàtic de gran complexitat definit per algorismes simples.
Nou!!: Teorema і Fractal · Veure més »
Funció exponencial
En sentit ampli, una funció exponencial és qualsevol funció del tipus ax, una potenciació on la base a és qualsevol nombre real positiu i l'exponent x és la variable.
Nou!!: Teorema і Funció exponencial · Veure més »
Funció zeta de Riemann
La funció zeta de Riemann ζ(s) és una funció de variable complexa s definida, per a qualsevol s amb part real > 1, per \zeta(s).
Nou!!: Teorema і Funció zeta de Riemann · Veure més »
Gödel, Escher, Bach
Gödel, Escher, Bach: an Eternal Golden Braid (sovint abreujat GEB) és un llibre de Douglas Hofstadter, guanyador del Premi Pulitzer, publicat el 1979 per l'editorial Basic Books.
Nou!!: Teorema і Gödel, Escher, Bach · Veure més »
Generalització
Generalització és un element fonamental de la lògica i el raonament humà.
Nou!!: Teorema і Generalització · Veure més »
Googol
Un googol és un nombre natural enormement gran, equivalent a 10100 (o sigui un 1 seguit de 100 zeros).
Nou!!: Teorema і Googol · Veure més »
Hipòtesi
òrbites excèntriques i epicícliques. Una hipòtesi és una proposició acceptable formulada a través de la recollida d'informació i dades, i encara que no estigui confirmada, serveix per respondre de forma temptativa a un problema amb base científica, del se'n poden deduir un conjunt de proposicions o conseqüències.
Nou!!: Teorema і Hipòtesi · Veure més »
Hipòtesi de Riemann
Part real (en vermell) i part imaginària (en blau) de la línia crítica Re(''s'').
Nou!!: Teorema і Hipòtesi de Riemann · Veure més »
Identitat
En matemàtiques, la paraula identitat té diversos significats importants.
Nou!!: Teorema і Identitat · Veure més »
Identitat de Bézout
La identitat de Bézout, anomenada a partir del matemàtic francès Étienne Bézout, és una equació diofàntica lineal.
Nou!!: Teorema і Identitat de Bézout · Veure més »
Idioma
família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.
Nou!!: Teorema і Idioma · Veure més »
Inferència
La inferència és l'acte o el procés en què hom deriva una conclusió a partir d'unes premisses.
Nou!!: Teorema і Inferència · Veure més »
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Nou!!: Teorema і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »
Interpretació (lògica)
En lògica, una interpretació és una assignació de significats a les fórmules ben formades d'un llenguatge formal.
Nou!!: Teorema і Interpretació (lògica) · Veure més »
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Nou!!: Teorema і Lògica · Veure més »
Lògica de primer ordre
La lògica de primer ordre, també anomenada lògica de predicats o càlcul de predicats, és un sistema formal dissenyat per estudiar la inferència en els llenguatges de primer ordre.
Nou!!: Teorema і Lògica de primer ordre · Veure més »
Lògica modal
La lògica modal és un sistema formal que intenta capturar el comportament deductiu d'algun grup d'operadors modals.
Nou!!: Teorema і Lògica modal · Veure més »
Lògica proposicional
La lògica proposicional és una branca de la lògica clàssica que estudia les proposicions o sentències lògiques, les seves possibles avaluacions de veritat i, en el cas ideal, el seu nivell absolut de veritat.
Nou!!: Teorema і Lògica proposicional · Veure més »
Lema (matemàtiques)
En matemàtiques, un lema (del grec, λήμμα, "lemma" que vol dir "tot allò que es rep, com un regal, benefici, o un suborn") és una proposició demostrada que es fa servir com a pas a un resultat més gran més que com una afirmació en si mateixa.
Nou!!: Teorema і Lema (matemàtiques) · Veure més »
Lema de Zorn
El lema de Zorn o axioma de Zorn és un enunciat en teoria de conjunts, equivalent a l'axioma de l'elecció, que sovint s'usa per demostrar l'existència d'un objecte matemàtic que no es pot obtenir explícitament.
Nou!!: Teorema і Lema de Zorn · Veure més »
Llei científica
Una llei científica és una proposició científica que afirma una relació constant entre dues o més variables, cadascuna de les quals representa (almenys parcial i indirectament) una propietat de sistemes concrets.
Nou!!: Teorema і Llei científica · Veure més »
Llei de reciprocitat quadràtica
En teoria de nombres, la llei de reciprocitat quadràtica és un teorema d'aritmètica modular que dona condicions de resolubilitat d'equacions quadràtiques mòdul nombres primers.
Nou!!: Teorema і Llei de reciprocitat quadràtica · Veure més »
Llei del paral·lelogram
Un paral·lelogram. Els costats d'aquest es mostren en color blau i les diagonals en vermell. En matemàtiques, la llei del paral·lelogram és una llei de geometria elemental que postula que la suma dels quadrats de les longituds dels quatre costats d'un paral·lelogram és igual a la suma dels quadrats de les longituds de les dues diagonals d'aquest.
Nou!!: Teorema і Llei del paral·lelogram · Veure més »
Llei dels grans nombres
Una il·lustració de la llei dels grans nombres, amb una sèrie concreta de llançaments d'un dau. A mesura que augmenta el nombre de llançaments, la mitjana dels valors de tots els resultats s'aproxima a 3,5. Mentre que sèries diferents de llançaments poden mostrar un esquema diferent quan encara s'han fet pocs llançaments (a l'esquerra), quan augmenta el nombre de llançaments (a la dreta) les sèries es comporten de manera similar. En teoria de la probabilitat, la llei dels grans nombres més senzilla és un teorema segons el qual quan el nombre d'observacions d'un fenomen aleatori és molt gran, la freqüència relativa d'un esdeveniment convergeix quasi segurament a la probabilitat de l'esdeveniment.
Nou!!: Teorema і Llei dels grans nombres · Veure més »
Llenguatge formal
teoremes. En alguns sistemes formals, però, el conjunt dels teoremes coincideix amb el de les fórmules ben formades. A matemàtiques, lògica, i ciències de la computació, un llenguatge formal és un llenguatge on els símbols primitius i regles per a unir aquests símbols estan formalment especificats.
Nou!!: Teorema і Llenguatge formal · Veure més »
Llibre d'estil
Un llibre d'estil és un document en què es fixen una sèrie de normes o pautes lingüístiques per unificar l'estil de les comunicacions en una empresa o una institució.
Nou!!: Teorema і Llibre d'estil · Veure més »
Macro
Una macro curt per a macroinstrucció, és un conjunt d'ordres destinades a realitzar tasques repetitives en el menor temps possible.
Nou!!: Teorema і Macro · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Teorema і Matemàtiques · Veure més »
Màxim comú divisor
El màxim comú divisor (mcd) de dos o més nombres enters és, a excepció del signe, el major divisor possible de tots ells.
Nou!!: Teorema і Màxim comú divisor · Veure més »
Nombre d'Erdős
Alice col·labora amb Paul Erdős en un article, i amb Bob en un altre, però en Bob mai no col·labora amb el mateix Erdős, llavors l'Alice té un nombre d'Erdős d'1 i Bob té un nombre d'Erdős de 2, en trobar-se a dos passos d'Erdős. El nombre d'Erdős és un nombre natural que defineix la "distància de col·laboració" de qualsevol matemàtic, pel que fa a articles publicats, respecte al matemàtic hongarès Pál Erdős, un dels més prolífics del.
Nou!!: Teorema і Nombre d'Erdős · Veure més »
Nombre natural
Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3…, 19, 20, 21..., que es poden utilitzar per a comptar els elements d'un conjunt finit.
Nou!!: Teorema і Nombre natural · Veure més »
Nombre parell
275x275px Un nombre parell és un nombre enter múltiple de 2, és a dir, un nombre enter, m, és nombre parell si i només si existeix un altre nombre enter, n, tal que: A la pràctica això vol dir que és parell tot nombre enter que acabi en els nombres 2, 4, 6, 8 i 0 (en base 10).
Nou!!: Teorema і Nombre parell · Veure més »
Notació matemàtica
La notació matemàtica és un sistema de representacions simbòliques d'objectes matemàtics i d'idees.
Nou!!: Teorema і Notació matemàtica · Veure més »
Ordinador
Teclat Un ordinador (del francès ordinateur) o computadora (del llatí computare, calcular) és una màquina electrònica que rep i processa dades per a convertir-les en informació útil.
Nou!!: Teorema і Ordinador · Veure més »
Paradoxa
Una paradoxa és una afirmació que sembla contradictòria o que va contra el sentit comú.
Nou!!: Teorema і Paradoxa · Veure més »
Paradoxa de Banach-Tarski
Paradoxa de Banach-Tarski. La paradoxa de Banach-Tarski és en realitat un teorema (en ZFC) que afirma que és possible dividir una esfera (plena) de radi 1 en vuit parts disjuntes dos a dos, de manera que, aplicant moviments oportuns a cinc d'elles, obtinguem nous conjunts que constitueixin una partició d'una esfera (plena) de radi 1, i passi el mateix amb les tres parts restants.
Nou!!: Teorema і Paradoxa de Banach-Tarski · Veure més »
Paràmetre
Un paràmetre és una constant arbitrària que pot prendre qualsevol valor.
Nou!!: Teorema і Paràmetre · Veure més »
Paul Erdős
Paul Erdős, Erdős Pál, AFI (Budapest, 26 de març del 1913 - Varsòvia, 20 de setembre del 1996) fou un matemàtic jueu hongarès immensament prolífic (i excèntric) que, amb centenars de col·laboradors, treballà en problemes de combinatòria, teoria de grafs, teoria de nombres, anàlisi clàssica, teoria de l'aproximació, teoria de conjunts i teoria de probabilitats.
Nou!!: Teorema і Paul Erdős · Veure més »
Paul Halmos
va ser un matemàtic estatunidenc nascut a Budapest.
Nou!!: Teorema і Paul Halmos · Veure més »
Postulat
Un postulat és una proposició fonamentada en una veritat que s'admet sense proves i que és necessària per a servir com a base per a deduccions ulteriors.
Nou!!: Teorema і Postulat · Veure més »
Premissa
Una premissa és cadascuna d'ambdues proposicions d'un sil·logisme que donen lloc a la conclusió d'aquest.
Nou!!: Teorema і Premissa · Veure més »
Principi de Harnack
En anàlisi complexa, el principi de Harnack o teorema de Harnack és un de diversos teoremes estretament relacionats sobre la convergència de successions de funcions harmòniques, que es deriven de la desigualtat de Harnack.
Nou!!: Teorema і Principi de Harnack · Veure més »
Principi de les caselles
''k''.
Nou!!: Teorema і Principi de les caselles · Veure més »
Programari
Imatge del sistema operatiu per a dispositius mòbils Android. El programari (software, en anglès) és el conjunt dels programes informàtics, procediments i documentació que fan alguna tasca en un ordinador.
Nou!!: Teorema і Programari · Veure més »
Proposició (lògica)
Una proposició és un conjunt de paraules amb sentit, si bé el terme al·ludeix a realitats diferents segons l'escola d'estudiosos que se segueixi.
Nou!!: Teorema і Proposició (lògica) · Veure més »
Quadrat (polígon)
Un quadrat de costat de longitud a. Un quadrat és un polígon regular de quatre costats iguals amb angles rectes (de 90°), és a dir, els seus quatre costats tenen la mateixa longitud i els seus quatre angles la mateixa mesura.
Nou!!: Teorema і Quadrat (polígon) · Veure més »
Quod erat demonstrandum
Quod erat demonstrandum o la seva abreviació Q.E.D. és una locució llatina que significa: "tal com volíem veure", "tal com es volia demostrar".
Nou!!: Teorema і Quod erat demonstrandum · Veure més »
Raonament deductiu
El raonament deductiu, deducció o mètode lògic deductiu és un mètode lògic que, a diferència del raonament o mètode inductiu, es basa en què la conclusió és implícita a les premisses.
Nou!!: Teorema і Raonament deductiu · Veure més »
Rectangle
Rectangle de base 5 i altura 4. El seu perímetre és 18 i la superficie 20 Un rectangle és un polígon quadrilàter del grup dels paral·lelograms tal que tots els seus angles són angles rectes.
Nou!!: Teorema і Rectangle · Veure més »
Regla d'inferència
En lògica, especialment en lògica matemàtica, una regla d'inferència és un esquema per a construir inferències vàlides.
Nou!!: Teorema і Regla d'inferència · Veure més »
Regla de Cramer
La regla de Cramer és un teorema, en àlgebra lineal, que dona la solució d'un sistema lineal d'equacions compatible determinat en termes de determinants.
Nou!!: Teorema і Regla de Cramer · Veure més »
Símbol
Portar cintes de diversos colors és una acció simbòlica que mostra suport per a determinades campanyes Un símbol és una representació d'una idea, de manera que aquesta pugui ser percebuda per algun dels sentits; és una realitat que n'evoca d'altres en la nostra ment mitjançant algun procediment d'analogia.
Nou!!: Teorema і Símbol · Veure més »
Semàntica
La semàntica, en un sentit ampli, és la part de la lingüística que estudia la paraula, concretament tot allò relacionat amb el seu significat.
Nou!!: Teorema і Semàntica · Veure més »
Sistema formal
Un sistema formal o axiomàtic és un artifici matemàtic compost de símbols que s'uneixen entre si formant cadenes que, al seu torn, poden ser manipulades segons regles per produir altres cadenes.
Nou!!: Teorema і Sistema formal · Veure més »
Solidesa
En lògica, la solidesa és la propietat que tenen els arguments quan són vàlids i les seves premisses són totes vertaderes.
Nou!!: Teorema і Solidesa · Veure més »
Tautologia (lògica)
La tautologia (del grec: ταυτολογία) és una fórmula proposicional que és verdadera sigui quin sigui el valor de veritat assignat als seus components proposicionals elementals.
Nou!!: Teorema і Tautologia (lògica) · Veure més »
Teorema d'incompletesa de Gödel
Kurt Gödel a 19 anys, cinc anys abans de la demostració dels teoremes. En lògica matemàtica, els teoremes d'incompletesa de Gödel són dos cèlebres teoremes demostrats per Kurt Gödel l'any 1930.
Nou!!: Teorema і Teorema d'incompletesa de Gödel · Veure més »
Teorema de Pitàgores
Demostració geomètrica del teorema de Pitàgores:a^2+b^2.
Nou!!: Teorema і Teorema de Pitàgores · Veure més »
Teorema dels quatre colors
Exemple d'un mapa de quatre colors. Mapa del món acolorit de color verd, taronja, blau i porpra. Un mapa de quatre colors dels estats dels Estats Units (sense tenir en compte els llacs). Mapa administratiu de Rússia acolorit amb quatre colors En matemàtiques, el teorema dels quatre colors estableix que en qualsevol partició d'un pla en regions contigües, que produeix una figura anomenada mapa, no es necessiten més de quatre colors per a acolorir les regions del mapa de manera que no hi hagi dues regions adjacents del mateix color.
Nou!!: Teorema і Teorema dels quatre colors · Veure més »
Teoria
Una teoria és un model de la realitat, usat per a racionalitzar, explicar i predir fenòmens.
Nou!!: Teorema і Teoria · Veure més »
Teoria de grups
grups de permutacions. En aquest article es desenvoluparà un enfocament tècnic de la teoria de grups, per una introducció planera vegeu: Introducció a la teoria de grups La teoria de grups dins la matemàtica estudia les propietats dels grups, i com classificar-los.
Nou!!: Teorema і Teoria de grups · Veure més »
Teoria de la demostració
La teoria de la demostració és una branca de la lògica matemàtica que tracta amb l'estructura de les demostracions matemàtiques i la potència expressiva d'un determinat conjunt d'axiomes matemàtics.
Nou!!: Teorema і Teoria de la demostració · Veure més »
Teoria de la mesura
De manera informal es pot dir que una mesura és una aplicació que fa correspondre els conjunts amb nombres positius que representen la seva grandària. Això ho fa de tal manera que, si un conjunt A és subconjunt d'un altre B, a A li fa correspondre un nombre més petit que a B. En matemàtiques el concepte de mesura generalitza nocions com ara "longitud", "àrea", i "volum" (tot i que no totes les aplicacions de les mesures tenen a veure amb mides físiques).
Nou!!: Teorema і Teoria de la mesura · Veure més »
Teoria de la probabilitat
La teoria de la probabilitat és la teoria matemàtica que modela els fenòmens aleatoris.
Nou!!: Teorema і Teoria de la probabilitat · Veure més »
Teoria de nombres
Bachet de Méziriac, edició amb comentaris de Pierre de Fermat publicada el 1670. La teoria de nombres és la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i conté una quantitat considerable de problemes que són «fàcils d'entendre per als no matemàtics», però més en general, estudia les propietats dels elements de dominis enters (anells commutatius amb element unitari i element neutre), així com diversos problemes derivats del seu estudi.
Nou!!: Teorema і Teoria de nombres · Veure més »
Triangle
Un triangle és un polígon de tres costats.
Nou!!: Teorema і Triangle · Veure més »
Triangle equilàter
Un triangle equilàter és una figura geomètrica plana limitada per tres segments rectes d'igual longitud.
Nou!!: Teorema і Triangle equilàter · Veure més »
Trigonometria
En un robot industrial de tipus antropomòrfic, com el de la figura, els motors controlen els angles relatius entre les barres. Cal aplicar la '''trigonometria''' per determinar els angles que ha d'assolir per tal que la mà del robot se situï en una posició donada. La trigonometria (del grec: "la mesura de triangles") és una branca de les matemàtiques que tracta les relacions internes dels triangles.
Nou!!: Teorema і Trigonometria · Veure més »
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Nou!!: Teorema і Univers · Veure més »
Validesa lògica
De manera general es diu que quelcom té validesa perquè té, i se li reconeix, la qualitat de posseir un valor determinat, o bé la capacitat o eficàcia per realitzar el valor que se suposa ha de tenir.
Nou!!: Teorema і Validesa lògica · Veure més »
Valor veritable
En lògica, un valor veritable és un valor que indica en quina mesura una declaració és veritat.
Nou!!: Teorema і Valor veritable · Veure més »
Variable (matemàtiques)
Una variable és un valor que pot canviar dins de l'àmbit d'un problema o conjunt d'operacions.
Nou!!: Teorema і Variable (matemàtiques) · Veure més »
Veritat
El concepte de veritat varia segons l'època o escola teòrica.
Nou!!: Teorema і Veritat · Veure més »
