Accés més ràpid que el navegador!
34 les relacions: Acord (música), Cantus firmus, Classicisme musical, Composició musical, Contrapunt, Dodecafonisme, Escola francoflamenca, Estil musical, Figuralisme, Forma musical, Forma sonata, Fuga, Johann Sebastian Bach, Johannes Brahms, Joseph Haydn, Leitmotiv, Ludwig van Beethoven, Música, Música del Renaixement, Melodia, Modulació (música), Moviment, Orgue, Richard Wagner, Ritme, Robert Schumann, Romanticisme musical, Rondó, Simfonia, Textura musical, Timbre musical, Tonalitat, Variació (música), 1845.
Acord (música)
Notació d'un acord. Un acord musical és la combinació de tres o més notes que sonen alhora.
Nou!!: Tema (música) і Acord (música) · Veure més »
Cantus firmus
En música, el cantus firmus (en llatí, "cant fix") és una melodia prèvia que serveix de base d'una composició polifònica, i que a vegades s'escriu a part.
Nou!!: Tema (música) і Cantus firmus · Veure més »
Classicisme musical
En la música occidental, el classicisme musical correspon aproximadament a la música composta entre els anys 1750 i el 1820, amb superposicions considerables als dos extrems amb la música dels períodes precedent, el barroc musical, i posterior, el romanticisme musical.
Nou!!: Tema (música) і Classicisme musical · Veure més »
Composició musical
La composició musical és l'art que té per objectiu la creació d'obres musicals, així com la disciplina de la música que ensenya les regles per a compondre aquestes obres.
Nou!!: Tema (música) і Composició musical · Veure més »
Contrapunt
El contrapunt és la disciplina musical que regula la combinació de línies musicals simultànies.
Nou!!: Tema (música) і Contrapunt · Veure més »
Dodecafonisme
El dodecafonisme, del grec dodeka ('dotze') i fonos ('so'), també anomenat atonalisme organitzat, és una tècnica de composició en la qual es dona la mateixa importància a les dotze notes de l'escala cromàtica, a diferència d'altres sistemes en els quals hi ha una nota central i les altres compleixen relacions harmòniques o modals.
Nou!!: Tema (música) і Dodecafonisme · Veure més »
Escola francoflamenca
Dufay (a l'esquerra) i Binchois En música, l'escola francoflamenca, o escola holandesa, fa referència a l'estil de música vocal polifònica produïda en els segles i a Europa.
Nou!!: Tema (música) і Escola francoflamenca · Veure més »
Estil musical
Un estil musical és una categoria de músiques amb un nombre remarcable i prou similituds relatives a la seva sonoritat; són categories que agrupen músiques que sonen de maneres prou semblants.
Nou!!: Tema (música) і Estil musical · Veure més »
Figuralisme
El figuralisme fou una tècnica de composició musical aplicada a la música vocal, que va estar activa entre els segles i, en consonància amb els pressupòsits estètics del Renaixement i del Barroc, i que consistia a subordinar la música al text creant per a la música una sèrie de figures de tota classe (melòdiques, rítmiques, polifòniques, de textura musical, etc.) consistents a subratllar musicalment, amb el so, el sentit profund del text.
Nou!!: Tema (música) і Figuralisme · Veure més »
Forma musical
La forma musical és el mode d'organització d'una idea musical per copsar l'obra completament, la manera en què està dissenyada i construïda per formar una unitat completa.
Nou!!: Tema (música) і Forma musical · Veure més »
Forma sonata
La forma sonata, o forma de primer moviment, és una estructura musical, una forma musical o un patró de composició musical basada en l'harmonia i textures contrastants.
Nou!!: Tema (música) і Forma sonata · Veure més »
Fuga
Una fuga a sis veus que forma part de l'Ofrena Musical de Johann Sebastian Bach segons un manuscrit autògraf. Fuga del preludi i fuga BWV 543 de Johann Sebastian Bach. Interpretat a l'orgue del Oberlin Conservatory of Music d'Ohio. Fuga, en música, és un tipus de composició contrapuntística, per tant polifònica, composta per a un nombre determinat de parts, normalment anomenades veus.
Nou!!: Tema (música) і Fuga · Veure més »
Johann Sebastian Bach
fou un organista i compositor de música barroca, membre de la família de músics més extraordinària de la història, amb uns 120 músics.
Nou!!: Tema (música) і Johann Sebastian Bach · Veure més »
Johannes Brahms
Johannes Brahms (Hamburg, Alemanya, 7 de maig de 1833 - Viena, Àustria, 3 d'abril de 1897) va ser un dels compositors alemanys més representatius del formalisme en el Romanticisme tardà.
Nou!!: Tema (música) і Johannes Brahms · Veure més »
Joseph Haydn
, nascut Franz Joseph Haydn, fou un compositor austríac del Classicisme. És exponent del Classicisme vienès o Escola de Viena en la mateixa mesura que ho són Mozart i Beethoven, tres compositors que la posteritat, sobretot en el Romanticisme, van ser agrupats amb el nom de trinitat. La seva carrera musical cobreix tot el període que va des del final del Barroc fins al principi del Romanticisme. Fou a la vegada el pont i el motor que permeté que es portés a terme aquesta evolució.Dictionnaire de la musique, Marc Vignal - Larousse 2005 Article Haydn La imatge i el sobrenom de Papa Haydn no li ve pas dels títols de pare de la simfonia o de pare del quartet de corda que generosament se li va atorgar des del i fins als nostres dies. La creació d'aquests gèneres revela una gènesi una mica més complexa, però veritablement Haydn va contribuir de manera decisiva com pocs a fer que emergissin, es difonguessin i es consolidessin. Dos dels seus germans també van ser músics.
Nou!!: Tema (música) і Joseph Haydn · Veure més »
Leitmotiv
Un leitmotiv (de l'alemany, 'motiu conductor') és una figura artística que, unida a un contingut determinat, es repeteix durant una obra d'art.
Nou!!: Tema (música) і Leitmotiv · Veure més »
Ludwig van Beethoven
Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios per a piano, 5 trios de corda, 10 sonates per a violí i piano, 5 sonates per a violoncel i piano), sacra (dues misses, un oratori: Crist en el Mont de les Oliveres), vocal (una òpera: Fidelio, música incidental i lieder), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un concert per a violí i orquestra, un triple per a violí, violoncel, piano i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, un ballet: Les criatures de Prometeu, etc.). La música del quart moviment de la novena simfonia està basada en el Cant de joia de Friedrich von Schiller i va ser escollit com a himne de la Unió Europea.
Nou!!: Tema (música) і Ludwig van Beethoven · Veure més »
Música
La música és l'art que mitjançant l'ordenació dels sons en el temps, produeix un efecte estètic i/o emotiu en l'oient.
Nou!!: Tema (música) і Música · Veure més »
Música del Renaixement
La música del Renaixement és la música europea escrita durant el Renaixement, des de l'any 1401 fins al 1600 aproximadament.
Nou!!: Tema (música) і Música del Renaixement · Veure més »
Melodia
En la música, la melodia (sovint també anomenada veu) és una sèrie d'esdeveniments o sons lineals o una successió de sons organitzats de manera que formin frases amb sentit musical, en contraposició a l'harmonia que és la simultaneïtat de sons.
Nou!!: Tema (música) і Melodia · Veure més »
Modulació (música)
S'anomena modulació al procediment harmònic pel qual el compositor fa que l'obra musical que s'està desenvolupant en una tonalitat passi a fer-ho en una altra.
Nou!!: Tema (música) і Modulació (música) · Veure més »
Moviment
Mà movent-se ràpidament El moviment és un desplaçament en què es canvia de posició (desplaçament) o d'orientació (rotació).
Nou!!: Tema (música) і Moviment · Veure més »
Orgue
Bach TocataAdagioFugueCMaj BWV564 Adagio Lorgue (del grec: όργανον, organon, "orgue, instrument, eina")Escalona, p. 19 és un aeròfon (instrument de vent) d'un o més cossos sonors, cadascun dels quals és controlat pel seu propi teclat, sigui manual o pedaler.
Nou!!: Tema (música) і Orgue · Veure més »
Richard Wagner
Richard Wagner (Leipzig, 22 de maig de 1813 - Venècia, 13 de febrer de 1883) fou un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany.
Nou!!: Tema (música) і Richard Wagner · Veure més »
Ritme
El ritme, com un recurs fonamental en la visualitat (del grec ῥυθμός rhythmós, 'qualsevol moviment regular i recurrent', 'simetria'),Liddell, Henry George & Scott, Robert:.
Nou!!: Tema (música) і Ritme · Veure més »
Robert Schumann
Robert Alexander Schumann (8 de juny de 1810 – 29 de juliol de 1856) va ser un compositor i pianista romàntic alemany i també escriptor que fundà una revista musical.
Nou!!: Tema (música) і Robert Schumann · Veure més »
Romanticisme musical
El romanticisme musical correspon aproximadament a la música occidental composta al llarg del a Alemanya.
Nou!!: Tema (música) і Romanticisme musical · Veure més »
Rondó
Rondó núm. 3 en la menor, Köchel 511, de Wolfgang Amadeus Mozart. Un rondó és una forma musical que es basa en l'alternança entre un fragment o passatge que es va repetint un cert nombre de vegades (variable), i altres passatges, cada vegada diferents, que es van intercalant entre les successives aparicions del passatge repetit.
Nou!!: Tema (música) і Rondó · Veure més »
Simfonia
Una representació de la vuitena simfonia de Gustav Mahler a la Kölner Philharmonie. L'orquestra és la Wuppertaler Sinfonieorchester, dirigida per Heinz-Walter Florin Una simfonia és una composició musical, més aviat extensa, normalment composta per ser interpretada per una orquestra i que comprèn diversos moviments.
Nou!!: Tema (música) і Simfonia · Veure més »
Textura musical
En música, la textura és la qualitat global del so d'una peça, i habitualment és el resultat del nombre de veus existents i de la relació que s'estableix entre aquestes veus.
Nou!!: Tema (música) і Textura musical · Veure més »
Timbre musical
El timbre musical, conegut també com a color o qualitat del so, és un dels quatre atributs del so a més del to o altura, de la durada i de la intensitat o volum.
Nou!!: Tema (música) і Timbre musical · Veure més »
Tonalitat
Variacions de tonalitat (a paritat de saturació i lluminositat) en una fotografia En teoria del color, una tonalitat és un color "pur", o caracteritzat per una sola longitud d'ona a l'interior de l'espectre visible (o espectre òptic) de la llum.
Nou!!: Tema (música) і Tonalitat · Veure més »
Variació (música)
En música, la variació és una tècnica formal on el material es modifica durant la repetició, o sigui que de manera esquemàtica podríem dir que aquesta tècnica es basa en la reiteració amb canvis.
Nou!!: Tema (música) і Variació (música) · Veure més »
1845
Sense descripció.
Nou!!: Tema (música) і 1845 · Veure més »
