Accés més ràpid que el navegador!
21 les relacions: Alà-ad-Din Muhàmmad, Bukharà, Califat Abbàssida, Djand, Gúrides, Gran Khorasan, Gurkhan, Hamadan, Ildegízida, Iraq ajamita, Jibal, Kankli, Kara-khitai, Khutba, Khwarizm, Sighnak, Sirdarià, Terken Khatun, Toghrul III, Transoxiana, Turquestan.
Alà-ad-Din Muhàmmad
Alà-ad-Din Muhàmmad (علاءالدين محمد ʿAlā ad-Dīn Muḥammad), conegut també com a Muhàmmad II Alà-ad-Din, Muhàmmad de Khwarizm o Khwarezm, Muhammad Khwarizm-Xah fou khwarizmxah (sobirà de Khwarizm) i del seu imperi del 1200 fins al 1220.
Nou!!: Alà-ad-Din Tekix і Alà-ad-Din Muhàmmad · Veure més »
Bukharà
Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.
Nou!!: Alà-ad-Din Tekix і Bukharà · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Alà-ad-Din Tekix і Califat Abbàssida · Veure més »
Djand
Jand, Djand, Jend o Jund fou una antiga ciutat del Sirdarià inferior al Kazakhstan.
Nou!!: Alà-ad-Din Tekix і Djand · Veure més »
Gúrides
Situació geo-política a Àsia pels volts del 1200. Es pot apreciar l'extensió del Soldanat gúrida i els seus veïns Els gúrides, autoanomenats xansabànides, foren una dinastia persa musulmana que rebé el seu nom del territori de Ghur a l'Afganistan.
Nou!!: Alà-ad-Din Tekix і Gúrides · Veure més »
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Nou!!: Alà-ad-Din Tekix і Gran Khorasan · Veure més »
Gurkhan
Gurkhan fou el títol dels sobirans suprems kara-khitay entre 1130 i 1218.
Nou!!: Alà-ad-Din Tekix і Gurkhan · Veure més »
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Nou!!: Alà-ad-Din Tekix і Hamadan · Veure més »
Ildegízida
La dinastia Ildegízida o dels atabegs ildegízides de l'Azerbaidjan fou una família d'origen esclau que va governar el territori de l'Azerbaidjan i Arran des de 1135/1136 al 1225.
Nou!!: Alà-ad-Din Tekix і Ildegízida · Veure més »
Iraq ajamita
mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Alà-ad-Din Tekix і Iraq ajamita · Veure més »
Jibal
Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.
Nou!!: Alà-ad-Din Tekix і Jibal · Veure més »
Kankli
Els kankli o Kangli (també kanghli) foren un poble turc de l'estepa al Turquestan i Sibèria del sud-oest.
Nou!!: Alà-ad-Din Tekix і Kankli · Veure més »
Kara-khitai
El kanat karakitai, imperi kara-kitan o imperi de l'Est (en mongol Хар Хятан; Kara Kidan; en xinès 西遼; en pinyin Xī Liáo) fou un imperi fundat pels mongols kitan de l'Àsia Central del 1124-1218.
Nou!!: Alà-ad-Din Tekix і Kara-khitai · Veure més »
Khutba
La khutba és el sermó del khatib, que el fa abans de l'oració del divendres, així com en alguns serveis religiosos en ocasions especials, com a la celebració de les dues festes islàmiques principals, Al-Id al-Kabir i Id al-Fitr.
Nou!!: Alà-ad-Din Tekix і Khutba · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Alà-ad-Din Tekix і Khwarizm · Veure més »
Sighnak
Sighnak fou una antiga ciutat de l'Àsia Central (avui dia al Kazakhstan, óblast de Khizilordà) que fou capital de l'Horda Blava (Horda Blanca a les fonts perses) tot i que és gairebé desconeguda.
Nou!!: Alà-ad-Din Tekix і Sighnak · Veure més »
Sirdarià
El Sirdarià (del rus Сырдария, Sirdarià; en kazakh: Сырдария, Sirdarià; en tadjik: Сирдарë, Sirdarió; en uzbek: Sirdaryo; en persa: سيردريا, Sirdarià) és un riu de l'Àsia Central antigament anomenat en grec Ιαξάρτης, Iaxartes.
Nou!!: Alà-ad-Din Tekix і Sirdarià · Veure més »
Terken Khatun
Terkhen Khatun era el nom genèric de les dones de diferents sobirans turcs musulmans; era més un títol que un nom, tot i que moltes reines no són conegudes per altre nom que aquest.
Nou!!: Alà-ad-Din Tekix і Terken Khatun · Veure més »
Toghrul III
Toghrul III ibn Arslan Xah Rukn al-Dunya wa l-Din (també Tuğrul, Tughrul o Toghril) fou el darrer sultà seljúcida de Pèrsia, fill de Muizz al-Din Arslan Xah ibn Toghrul (II) al que va succeir el 1174.
Nou!!: Alà-ad-Din Tekix і Toghrul III · Veure més »
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Nou!!: Alà-ad-Din Tekix і Transoxiana · Veure més »
Turquestan
El Turquestan (en turc Türkistan) és una regió de l'Àsia Central, habitada majoritàriament per pobles turquesos i limitada a l'oest per la mar Càspia, les estepes siberianes al nord, les muntanyes de l'Altai i el desert de Gobi a l'est i les serralades de l'Hindu Kush, el Pamir i el Kunlun al sud.
Nou!!: Alà-ad-Din Tekix і Turquestan · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ala al-Din Tekish, Tekish, Tekix.
