Taula de continguts
27 les relacions: Astròcit, Axó, Cèl·lula, Cèl·lula de Schwann, Cèl·lula glial, Dendrita, Encèfal, Homeòstasi, Interneurona, Lípid, Macròfag, Medul·la espinal, Micròglia, Mielina, Motoneurona, Nervi, Nervi aferent, Nervi eferent, Neurona, Nutrient, Sinapsi química, Sistema nerviós, Sistema nerviós central, Sistema nerviós perifèric, Substància blanca, Substància grisa, Tub digestiu.
- Teixits (biologia)
Astròcit
Els astròcits (quan se'n parla col·lectivament coneguts com a astroglia) són cèl·lules de glia de forma estrellada característica que es troben al cervell i a la medul·la espinal.
Veure Teixit nerviós і Astròcit
Axó
L'axó (o àxon), format per la mielina, el node de Ranvier i la cèl·lula de Schwann, és una prolongació de la cèl·lula nerviosa a través de la qual viatja l'impuls nerviós (potencial d'acció) de forma unidireccional des de la seva regió inicial fins a tot un seguit de ramificacions terminals (anomenades terminacions nervioses), amb les quals estableix contacte amb una altra cèl·lula.
Veure Teixit nerviós і Axó
Cèl·lula
Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu.
Veure Teixit nerviós і Cèl·lula
Cèl·lula de Schwann
Les cèl·lules de Schwann o neurolemmòcits (anomenats així pel fisiòleg alemany Theodor Schwann) són la principal glia del sistema nerviós perifèric (SNP). (TA: Gliocytus periphericus) són cèl·lules glials perifèriques que s'originen a la cresta neural.
Veure Teixit nerviós і Cèl·lula de Schwann
Cèl·lula glial
Les cèl·lules glials (glia prové del grec medieval γλία, "cola") són juntament amb les neurones, els dos tipus diferents de cèl·lules que formen el sistema nerviós.
Veure Teixit nerviós і Cèl·lula glial
Dendrita
Les dendrites (del grec δενδρίτης, "arbre") són prolongacions protoplasmàtiques ramificades, bastant curtes, de la cèl·lula nerviosa.
Veure Teixit nerviós і Dendrita
Encèfal
Lencèfal és un conjunt d'organs del sistema nerviós central present en la majoria de cordats.
Veure Teixit nerviós і Encèfal
Homeòstasi
Efectes de la pressió osmòtica als glòbuls vermells L'homeòstasi és la tendència a mantenir l'equilibri i l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics.
Veure Teixit nerviós і Homeòstasi
Interneurona
Anatomia d'una interneurona Una interneurona és una neurona intercalada en el circuit entre dues o més neurones i actua com a moduladora de la transmissió sinàptica mitjançant l'activació o la inhibició.
Veure Teixit nerviós і Interneurona
Lípid
Bicapa lipídica Els lípids són biomolècules insolubles en aigua que presenten solubilitat elevada en dissolvents orgànics, com ara el cloroform.
Veure Teixit nerviós і Lípid
Macròfag
Micrografia d'una preparació enquadrant un macròfag emetent pseudòpodes per fagocitar dues partícules, probablement patògens. Un macròfag és una cèl·lula amb capacitat immunològica present al teixit conjuntiu.
Veure Teixit nerviós і Macròfag
Medul·la espinal
La medul·la espinal és un cordó nerviós, blanc i cilíndric tancat dintre de la columna vertebral.
Veure Teixit nerviós і Medul·la espinal
Micròglia
Les cèl·lules de micròglia són cèl·lules glials amb capacitat fagocitària que formen part del sistema immunitari del sistema nerviós central.
Veure Teixit nerviós і Micròglia
Mielina
La mielina és la substància lipídica que recobreix algunes neurones amb la finalitat de fer més ràpides les connexions entre unes neurones i d'altres (sinapsi).
Veure Teixit nerviós і Mielina
Motoneurona
A la dreta s'observa una secció de la medul·la espinal. El feix ventral (inferior) té motoneurones que innerven fibres musculars (sota). Motoneurona o neurona motriu fa referència, en els vertebrats, a la neurona del sistema nerviós central que projecta el seu axó cap a un múscul o glàndula.
Veure Teixit nerviós і Motoneurona
Nervi
Un nervi és una estructura en forma de cordó constituïda principalment per axons i les cèl·lules glials associades, agrupats en fibres nervioses i reunits en fascicles per mitjà de teixit conjuntiu.
Veure Teixit nerviós і Nervi
Nervi aferent
Un nervi aferent, coneguda també com neurones sensorials o receptores, és un nervi que transmet impulsos des dels receptors sensitius de la perifèria del cos fins al sistema nerviós central.
Veure Teixit nerviós і Nervi aferent
Nervi eferent
Il·lustració d'un nervi aferent i d'un nervi eferent. Un nervi eferent és un nervi que transmet impulsos del sistema nerviós central, per mitjà de les neurones motores, a la perifèria: als músculs i les glàndules.
Veure Teixit nerviós і Nervi eferent
Neurona
Representació esquemàtica de l'estructura d'una neurona Una neurona és una cèl·lula del teixit nerviós.
Veure Teixit nerviós і Neurona
Nutrient
Un nutrient és una substància utilitzada per un organisme per sobreviure, créixer i reproduir-se.
Veure Teixit nerviós і Nutrient
Sinapsi química
Esquema dels principals elements de la neurona i la trasnmissió sinàptica. 1 Reticle endoplasmàtic rugós 2 Poliribosoma 3 Ribosoma 4 Aparell de Golgi 5 Nicli 6 Nuclèol 7 Memnrana 8 Microtúbul 9 Mitocondri 10 Reticle endoplasmàtic llis 11 Con axònic 12 Nucli (cèl·lula de Schwann) 13 Sinapsi (axó simàtic) 14 Sinapsi (axó dendrític) 15 Dendrita 16 Axó 17 Neurotransmissor 18 Receptor 19 Sinapsi 20 Microfilament 21 Baina de mielina 22 Nòdul de Ranvier 23 Terminal axonal 24 Vesícula axonal 25 Sinapsi (axó axó) 26 Distància sinàptica Les sinapsis químiques són unions especialitzades a través de les quals es transmeten els senyals emesos per les neurones.
Veure Teixit nerviós і Sinapsi química
Sistema nerviós
Esquema del '''sistema nerviós''' de diversos animals. De dalt a baix: * Cnidaris * Platihelmints * Mol·luscs * Artròpodes * Cordats (Peixos i Ésser humà) El sistema nerviós és una xarxa neuronal de cèl·lules especialitzades que transmeten informació sobre l'entorn d'un animal i sobre ell mateix.
Veure Teixit nerviós і Sistema nerviós
Sistema nerviós central
El sistema nerviós central (SNC) està constituït per l'encèfal i la medul·la espinal.
Veure Teixit nerviós і Sistema nerviós central
Sistema nerviós perifèric
En blau, principals nervis perifèrics El sistema nerviós perifèric està compost pel sistema nerviós somàtic i el sistema nerviós autònom o vegetatiu (compost aquest pel sistema simpàtic i el parasimpàtic).
Veure Teixit nerviós і Sistema nerviós perifèric
Substància blanca
La substància blanca es troba a l'interior de l'encèfal i més concretament formant la capa interna del cervell i l'externa de la medul·la espinal.
Veure Teixit nerviós і Substància blanca
Substància grisa
La substància grisa es troba a l'interior de l'encèfal i més concretament a la capa externa del cervell i a la interna de la medul·la espinal.
Veure Teixit nerviós і Substància grisa
Tub digestiu
El tub digestiu (conducte gastrointestinal o tracte gastrointestinal) és el tracte o via de pas de l'aparell digestiu que condueix de la boca a l'anus.
Veure Teixit nerviós і Tub digestiu
Vegeu també
Teixits (biologia)
- Aponeurosi
- Cèl·lules parenquimàtiques
- Creixement secundari
- Dentina
- Endoteli
- Epidermis (botànica)
- Epiteli
- Esmalt dental
- Estroma (histologia)
- Floema
- Hipertròfia
- Matriu extracel·lular
- Membrana basal
- Membrana serosa
- Mesoteli
- Mieloide
- Obesitat abdominal
- Ossificació
- Pell de taronja
- Polpa dental
- Prisma de l'esmalt
- Sang
- Teixit (biologia)
- Teixit nerviós
- Teixit tou
- Teixit vegetal
- Tub cribrós
- Xilema
També conegut com Teixit neural.