Accés més ràpid que el navegador!
66 les relacions: Accelerador de partícules, Aire, Argentat (color), Àfrica, Besilesomab, Brookhaven National Laboratory, Captura electrònica, Comptador de centelleig, Criptó, Cromatografia, Desintegració β, Deuteri, Dmitri Mendeléiev, Electró-volt, Element químic, Emilio Gino Segrè, Encyclopædia Britannica, Energia, Energia nuclear, Ernest Lawrence, Espectre, Estat d'oxidació, Estats Units d'Amèrica, Estel de tipus S, Fissió espontània, Fissió nuclear, Gabon, Gegant roig, Grec antic, Grup de la columbita, Hora, Humphry Davy, Ida Noddack, Isòtop, Línia espectral, Manganès, Medicina, Metaestabilitat, Metall, Metall de transició, Molibdè, Nombre atòmic, Nombre màssic, Nucleosíntesi estel·lar, Període de semidesintegració, Pertecnetat, R d'Andròmeda, R dels Bessons, Radiació gamma, Radiació X, ..., Radioactivitat, Reacció nuclear, Reactor nuclear, Reactor nuclear natural d'Oklo, Reni, Sicília, Taula periòdica, Tiroide, TX Piscium, Universitat de Califòrnia a Berkeley, Universitat de Palerm, Urani 235, Urani 238, Uraninita, Walter Noddack, 1962. Ampliar l'índex (16 més) »
Accelerador de partícules
Els acceleradors de partícules són aparells que utilitzen camps electromagnètics per a accelerar partícules subatòmiques amb càrrega elèctrica fins a velocitats molt properes a la de la llum.
Nou!!: Tecneci і Accelerador de partícules · Veure més »
Aire
Laire és una mescla de gasos constitutiva de les capes baixes de l'atmosfera terrestre.
Nou!!: Tecneci і Aire · Veure més »
Argentat (color)
El color argentat o platejat correspon a un color gris metàl·lic, semblant al que presenta el metall homònim: l'argent.
Nou!!: Tecneci і Argentat (color) · Veure més »
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Nou!!: Tecneci і Àfrica · Veure més »
Besilesomab
El besilesomab és un anticòs monoclonal del tipus IG1 (immunoglobulina G de tipus 1) d'origen murí (provinent de ratolins) que s'uneix de manera específica a un epítop expressat a la membrana cel·lular dels granulòcits i als seus precursors.
Nou!!: Tecneci і Besilesomab · Veure més »
Brookhaven National Laboratory
El Brookhaven National Laboratory, és un laboratori nacional ubicat a Upton, a Long Island, New York, formalment establert el 1947, al lloc que anteriorment ocupava la base militar Camp Upton.
Nou!!: Tecneci і Brookhaven National Laboratory · Veure més »
Captura electrònica
La captura electrònica (símbol ε) és un tipus de radioactivitat beta que es dona en elements químics inestables per tenir massa protons en el nucli atòmic quan aquest no té energia suficient per a emetre un positró (emissió de positrons).
Nou!!: Tecneci і Captura electrònica · Veure més »
Comptador de centelleig
Esquema que mostra les partícules incidents colpejant un vidre brillant i provocant l'alliberament de fotons, que es converteixen després en fotoelectrons que són multiplicats en el fotomultiplicador. Un comptador de centelleig és un instrument de mesura de la radioactivitat fet d'un material centellejador, que emet llum visible o ultraviolada quan se'l sotmet a un impacte d'alta energia per interacció d'una radiació.
Nou!!: Tecneci і Comptador de centelleig · Veure més »
Criptó
El criptó és l'element químic de símbol Kr i nombre atòmic 36.
Nou!!: Tecneci і Criptó · Veure més »
Cromatografia
La cromatografia, del grec χρῶμα chroma (color) i γράφειν graphein (escriure), és una tècnica de separació dels components d'una mescla.
Nou!!: Tecneci і Cromatografia · Veure més »
Desintegració β
Diagrama de Feynman de la desintegració β-. En la figura, un dels tres quarks de l'esquerra (quark ''d'', en blau) emet un bosó W- i passa a ser un quark ''u''. El bosó emès (W-) es desintegra en un antineutrí i un electró.La desintegració β, decaïment β o emissió β és un procés pel qual un nucli atòmic es transforma en un altre nucli atòmic mitjançant l'emissió o la captura d'una partícula β (un electró o un positró) i l'emissió d'un antineutrí electrònic o un neutrí electrònic, per efecte de la interacció feble.
Nou!!: Tecneci і Desintegració β · Veure més »
Deuteri
Tub de descàrrega de deuteriEl deuteri, D o ²H és un dels isòtops estables de l'hidrogen.
Nou!!: Tecneci і Deuteri · Veure més »
Dmitri Mendeléiev
Dmitri Ivànovitx Mendeléiev (Дмитрий Иванович Менделеев, AFI / dmʲitrʲɪj ɪˈvanəvʲɪtɕ mʲɪndʲɪˈlʲejɪf /; 8 de febrer del 1834 Tobolsk, Imperi Rus - 2 de febrer del 1907, Sant Petersburg, Imperi Rus) fou un destacat químic rus, catedràtic de la Universitat Imperial de Sant Petersburg, famós per haver descobert la llei periòdica el 1869 amb la qual classificà els elements químics en la taula periòdica.
Nou!!: Tecneci і Dmitri Mendeléiev · Veure més »
Electró-volt
Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.
Nou!!: Tecneci і Electró-volt · Veure més »
Element químic
La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.
Nou!!: Tecneci і Element químic · Veure més »
Emilio Gino Segrè
Emilio Gino Segrè (Tívoli, Itàlia 1905 – Lafayette 1989) fou un físic italo-americà que, juntament amb Owen Chamberlain, va guanyar l'any 1959 el Premi Nobel de Física pel descobriment de l'antiprotó.
Nou!!: Tecneci і Emilio Gino Segrè · Veure més »
Encyclopædia Britannica
Primera pàgina de la primera edició de l'''Encyclopædia Britannica'' L'Encyclopædia Britannica és l'enciclopèdia generalista més antiga en llengua anglesa, i la més reconeguda en aquesta llengua.
Nou!!: Tecneci і Encyclopædia Britannica · Veure més »
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Nou!!: Tecneci і Energia · Veure més »
Energia nuclear
Lenergia nuclear és l'energia que sorgeix de partícules que formen el nucli dels àtoms de cada element químic i que s'obté en modificar aquests nuclis per mitjà de certes reaccions nuclears.
Nou!!: Tecneci і Energia nuclear · Veure més »
Ernest Lawrence
Ernest Orlando Lawrence (Canton, Dakota del Sud 1901 - Palo Alto, Califòrnia 1958) fou un físic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1939 i conegut sobretot per la invenció, utilització i millora del ciclotró i pel seu treball posterior en separació d'isòtops d'urani al Projecte Manhattan.
Nou!!: Tecneci і Ernest Lawrence · Veure més »
Espectre
L'espectre electromagnètic és el conjunt de totes les possibles ones electromagnètiques, des de les de major freqüència, com els raigs gamma i raigs X, fins a les de menor freqüència, com les ones de ràdio.
Nou!!: Tecneci і Espectre · Veure més »
Estat d'oxidació
Nombres d'oxidació dels elements del 2n període de la taula periòdica. Els cercles plens representen els valors habituals. L'estat d'oxidació o nombre d'oxidació és la càrrega elèctrica, en unitats de càrrega elèctrica elemental, d'un àtom en un compost químic establerta a partir de l'assignació de més o menys electrons que els de l'àtom neutre segons la seva electronegativitat i la dels àtoms veïns amb els quals està enllaçat.
Nou!!: Tecneci і Estat d'oxidació · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Tecneci і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Estel de tipus S
Un estel de tipus S o estrella de tipus S (o simplement S) és un estel gegant vermell de tipus espectral S similars als de tipus k5-M, que mostra bandes d'òxid de zirconi a més de les d'òxid de titani característiques dels estels gegants de tipus K i M. Altres elements de processos S, per exemple òxid d'itri i tecneci, estan també ampliats, indicant captura neutrònica d'elements del cinquè període de la taula periòdica (zirconi, itri, etc.). Els estels de tipus S presenten bandes intenses de cianogen (CN) i contenen línies espectrals de liti.
Nou!!: Tecneci і Estel de tipus S · Veure més »
Fissió espontània
La fissió espontània (FE, o SF, de l'anglès spontaneous fission) és una forma de desintegració radioactiva característica d'isòtops pesats.
Nou!!: Tecneci і Fissió espontània · Veure més »
Fissió nuclear
Representació animada de la fissió nuclear, un neutró impacta amb un nucli i el divideix en dos nuclis més petits, alliberant-se tres neutrons que poden impactar amb d'altres nuclis recomençant el procés. Central nuclear de fissió Una fissió nuclear és una reacció nuclear mitjançant la qual un nucli atòmic pesant es divideix en dos o més nuclis lleugers i potser altres subproductes, generalment neutrons i fotons, sovint en forma de raigs gamma.
Nou!!: Tecneci і Fissió nuclear · Veure més »
Gabon
El Gabon, oficialment República Gabonesa (en francès: République gabonaise), és una república de la costa occidental de l'Àfrica Central.
Nou!!: Tecneci і Gabon · Veure més »
Gegant roig
Comparació entre un gegant roig, un estel carabassa i el nostre Sol En astronomia, un gegant roig és un estel gegant que ha evolucionat sortint de la seqüència principal.
Nou!!: Tecneci і Gegant roig · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Tecneci і Grec antic · Veure més »
Grup de la columbita
El grup de la columbita és un grup de minerals que està integrat per set espècies.
Nou!!: Tecneci і Grup de la columbita · Veure més »
Hora
L'hora, símbol h, és una unitat de temps igual a 3 600 segons.
Nou!!: Tecneci і Hora · Veure més »
Humphry Davy
Sir Humphry Davy FRS MRIA (Penzance, Cornualla, 17 de desembre de 1778 - Ginebra, 29 de maig de 1829), va ser un físic i un químic eminent, membre de la Royal Society.
Nou!!: Tecneci і Humphry Davy · Veure més »
Ida Noddack
Ida Noddack, nascuda Ida Eva Tacke, i citada en alguns casos com Ida Noddack-Tacke (Wesel, 25 de febrer de 1896 - Bad Neuenahr-Ahrweiler, 29 d'octubre de 1978), fou una química i física alemanya.
Nou!!: Tecneci і Ida Noddack · Veure més »
Isòtop
Els tres isòtops de l'hidrogen (tots amb 1 protó, Z.
Nou!!: Tecneci і Isòtop · Veure més »
Línia espectral
Línes espectrals del cesi Una línia espectral és una línia fosca o clara en un espectre òptic, resultant d'un excés o deficiència de fotons en un rang de freqüències estret.
Nou!!: Tecneci і Línia espectral · Veure més »
Manganès
El manganès o manganés és un element químic de nombre atòmic 25 situat en el grup 7 de la taula periòdica dels elements i se simbolitza com Mn.
Nou!!: Tecneci і Manganès · Veure més »
Medicina
Vara d'Esculapi, símbol de la medicina. La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions des del punt de vista de l'homeòstasi de les persones.
Nou!!: Tecneci і Medicina · Veure més »
Metaestabilitat
Un sistema metaestable amb un estat feblement estable (1), un estat inestable de transició (2) i un estat fortament estable (3). En física la metastabilitat és una condició d'equilibri termodinàmic que, a diferència de l'equilibri estable, no correspon a un mínim absolut d'energia.
Nou!!: Tecneci і Metaestabilitat · Veure més »
Metall
pàgines.
Nou!!: Tecneci і Metall · Veure més »
Metall de transició
Els metalls de transició, o elements de transició principals, són aquells elements químics que, sia en l'estat fonamental, sia en algun dels seus estats d’oxidació, presenten una configuració electrònica amb la capa d parcialment ocupada.
Nou!!: Tecneci і Metall de transició · Veure més »
Molibdè
El molibdèEn els parlars orientals.
Nou!!: Tecneci і Molibdè · Veure més »
Nombre atòmic
Z - Nombre atòmic El nombre atòmic, representat per Z, és el nombre de protons presents en el nucli atòmic.
Nou!!: Tecneci і Nombre atòmic · Veure més »
Nombre màssic
El nombre màssic o nombre de massa representa el nombre de nucleons d'un nucli atòmic, és a dir la suma dels protons i dels neutrons presents en el nucli d'un àtom.
Nou!!: Tecneci і Nombre màssic · Veure més »
Nucleosíntesi estel·lar
La nucleosíntesi estel·lar és el conjunt de reaccions nuclears que tenen lloc en les estrelles per a fabricar elements més pesats.
Nou!!: Tecneci і Nucleosíntesi estel·lar · Veure més »
Període de semidesintegració
Isòtops, representats pel seu nombre de neutrons N enfront del seu nombre de protons Z. El períodes de semidesintegració es representen amb escala de colors. El període de semidesintegració, període radioactiu o semivida, t_o T_, d'un radionúclid és el temps que transcorre fins que la meitat dels nuclis d'una mostra pura d'una espècie de radionúclid determinada decaigui (es transformi) en un altre nucli diferent a causa de la seva inestabilitat nuclear.
Nou!!: Tecneci і Període de semidesintegració · Veure més »
Pertecnetat
Estructura de l'ió tecnetat (VII) El pertecnetat (tecnetat (VII)) és un oxoanió de fórmula química TcO₄−.
Nou!!: Tecneci і Pertecnetat · Veure més »
R d'Andròmeda
R d'Andròmeda (R Andromedae) és una estrella variable de tipus Mira de la constel·lació d'Andromeda.
Nou!!: Tecneci і R d'Andròmeda · Veure més »
R dels Bessons
R dels Bessons (R Geminorum) és un estel variable a la constel·lació dels Bessons.
Nou!!: Tecneci і R dels Bessons · Veure més »
Radiació gamma
La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.
Nou!!: Tecneci і Radiació gamma · Veure més »
Radiació X
Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X i radiació X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.
Nou!!: Tecneci і Radiació X · Veure més »
Radioactivitat
Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.
Nou!!: Tecneci і Radioactivitat · Veure més »
Reacció nuclear
Reacció nuclear del Liti amb Deuteri que dona dos nuclis Heli4. Reacció nuclear de fissió Reaccions nuclears de fusió al Sol Una reacció nuclear és un procés al qual, de manera espontània o induïda, un o més nuclis atòmics canvia la seva composició, és a dir el nombre de protons o de neutrons que conté.
Nou!!: Tecneci і Reacció nuclear · Veure més »
Reactor nuclear
Central nuclear de Leibstadt (Suïssa). El reactor es troba dins un mur de contenció semiesfèric. Reactor Maria, a Polònia. Un reactor nuclear és una màquina que forma el nucli de producció energètica d'una central nuclear i que té la funció de produir energia calorífica, a base d'alliberar-la del nucli d'àtoms d'urani en ser trencats, i en ser bombardejats amb neutrons.
Nou!!: Tecneci і Reactor nuclear · Veure més »
Reactor nuclear natural d'Oklo
Els reactors de fissió nuclear d'Oklo són dipòsits d'urani on van tenir lloc de manera natural reaccions nuclears en cadena autosuficients.
Nou!!: Tecneci і Reactor nuclear natural d'Oklo · Veure més »
Reni
El reni és un element químic amb el símbol Re i el nombre atòmic 75.
Nou!!: Tecneci і Reni · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Tecneci і Sicília · Veure més »
Taula periòdica
upright.
Nou!!: Tecneci і Taula periòdica · Veure més »
Tiroide
La glàndula tiroide o, senzillament, tiroide és una de les glàndules endocrines més grans en el cos i la primera d'elles que es desenvolupa durant l'embriogènesi, a partir de les cèl·lules de l'endoderma anterior.
Nou!!: Tecneci і Tiroide · Veure més »
TX Piscium
TX Piscium (TX Psc / 19 Piscium) és un estel variable a la constel·lació dels Peixos.
Nou!!: Tecneci і TX Piscium · Veure més »
Universitat de Califòrnia a Berkeley
La Universitat de Califòrnia a Berkeley (sovint abreujada UC Berkeley) és una universitat pública situada a Berkeley, a l'Àrea de la Badia de San Francisco (Califòrnia, Estats Units).
Nou!!: Tecneci і Universitat de Califòrnia a Berkeley · Veure més »
Universitat de Palerm
La Universitat de Palerm, nom oficial en italià Università degli Studi di Palermo o en llatií Panormitana Studiorum Universitas, fundada el 1805 en l'antiga Reial Acadèmia d'Estudis, és una de les més grans universitats d'Itàlia per nombre d'inscripcions.
Nou!!: Tecneci і Universitat de Palerm · Veure més »
Urani 235
Lurani 235 (235U o U-235) és un isòtop de l'urani que conforma aproximadament el 0,72% de l'urani natural.
Nou!!: Tecneci і Urani 235 · Veure més »
Urani 238
L'’urani 238 (238U o U-238) és l'isòtop més comú de l'urani que es troba a la naturalesa.
Nou!!: Tecneci і Urani 238 · Veure més »
Uraninita
La uraninita és un mineral de la classe dels òxids.
Nou!!: Tecneci і Uraninita · Veure més »
Walter Noddack
Walter Karl Friedrich Noddack (17 d'agost de 1893, Berlín, Imperi Alemany - 7 desembre de 1960, Bamberg, República Federal Alemanya) fou un químic alemany descobridor, juntament amb la seva esposa Ida Noddack i Otto Berg, el 1925 de l'element químic reni.
Nou!!: Tecneci і Walter Noddack · Veure més »
1962
;Països Catalans.
Nou!!: Tecneci і 1962 · Veure més »
