Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam

Índex Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam

Mapa dels emirats alides Els alides del Tabaristan, Gilan i Daylam foren una sèrie de dinasties d'origen alida que van governar a tots o alguns d'aquests territoris entre el i el.

119 les relacions: Abu-l-Hussayn Àhmad ibn Muhàmmad al-Qàïm, Al-Hàssan ibn Zayd, Alamut, Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla, Alides, Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam, Amol, Asfar ben Shiroya, Bagdad, Bawàndides, Bàssora, Bukharà, Buwàyhides, Damghan, Daylam, Daylamites, Djustànides, Dret religiós, Enciclopèdia de l'Islam, Encyclopædia Iranica, Ghazi (guerrer), Gilakis, Gilan, Gorgan, Gorgan (ciutat), Harun ar-Raixid, Hasan ibn al-Kasim, Hàssan al-Utruix, Ibn Isfandiyar, Iemen, Imamisme, Imperi Safàvida, Ismaïlisme, Kalar, Kufa, Lahidjan, Maqan ibn Kaki, Mar Càspia, Mardawidj ibn Ziyar, Mazandaran, Merv, Muhàmmad ad-Daï as-Saghir al-Qàïm ilà-l-Haqq, Mutazilisme, Nasr II ibn Àhmad, Nixapur, Oljeitu, Oman, Poliomielitis, Qom, Rayy, ..., Rukn-ad-Dawla, Ruyan, Sada, Samànides, Tabaristan, Tahírides del Khorasan, Wuixmaguir ibn Ziyar, Xah Ghazi Rustam V, Yahya ibn Abd Allah, Ziyàrides, 1009, 1020, 1026, 1033, 1040, 1041, 1079, 1080, 1090, 1097, 1100, 1108, 1109, 1117, 1126, 1128, 1131, 1132, 1149, 1150, 1156, 1165, 1208, 1209, 1217, 1275, 1276, 1298, 1359, 1367, 1368, 1526, 1527, 860, 864, 885, 900, 914, 917, 919, 921, 925, 926, 928, 930, 931, 932, 948, 953, 959, 960, 961, 964, 969, 970, 974, 975, 980, 990. Ampliar l'índex (69 més) »

Abu-l-Hussayn Àhmad ibn Muhàmmad al-Qàïm

Abu-l-Hussayn Àhmad ibn Muhàmmad al-Qàïm fou un imam alida del Tabaristan.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Abu-l-Hussayn Àhmad ibn Muhàmmad al-Qàïm · Veure més »

Al-Hàssan ibn Zayd

Al-Hàssan ibn Zayd ibn Muhàmmad ibn Ismaïl ibn al-Hàssan ibn Zayd ad-Daï al-Kabir, més conegut, senzillament, com al-Hàssan ibn Zayd o com ad-Daï al-Kabir, ‘el Gran Daï’ (? - 883/884), fou un membre de la família alida descendent d'al-Hàssan ibn Zayd ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Al-Hàssan ibn Zayd · Veure més »

Alamut

Alamut Alamut (Alamūt, 'Senyal de l'Àliga';, 'Castell de la Mort') fou una fortalesa de muntanya avui en ruïnes l'Iran, al centre de les muntanyes Alborz al sud de la mar Càspia, propera a Gazor Khan i a dos dies i mig caminant al nord-nord-est de Qazwin, i uns 100 km de la moderna Teheran, que va donar nom a l'estat ismaïlita format per aquesta fortalesa i fins a unes 40 més.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Alamut · Veure més »

Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla

Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla (? 1064 - Tamixa, 1142) fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla · Veure més »

Alides

Alides és el nom donat als descendents d'Alí ibn Abi-Tàlib.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Alides · Veure més »

Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam

Mapa dels emirats alides Els alides del Tabaristan, Gilan i Daylam foren una sèrie de dinasties d'origen alida que van governar a tots o alguns d'aquests territoris entre el i el.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam · Veure més »

Amol

El Damavand, vist des d'Amol Amol o Amul, (en persa: آمل) és una ciutat de la plana de Mazanderan, a la província de Mazanderan a l'Iran, a la vora del riu Haraz o Harhaz, a 20 km de la costa de la mar Càspia i 10 al nord de les muntanyes Alburz.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Amol · Veure més »

Asfar ben Shiroya

Asfar ibn Xirawayhí o Asfar ibn Xiruya o Aspar fill de Sheroe fou un general daylamita que va governar Jibal i Tabaristan vers el 929-931.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Asfar ben Shiroya · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Bagdad · Veure més »

Bawàndides

Símbol del regne de Tapúria Els bawàndides (en farsi Al-e Bavand) fou una dinastia de sobirans que va regir Tabaristan del al XIV.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Bawàndides · Veure més »

Bàssora

Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Bàssora · Veure més »

Bukharà

Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Bukharà · Veure més »

Buwàyhides

La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Buwàyhides · Veure més »

Damghan

Dāmghān és una ciutat de la província de Semnan a l'Iran, a la carretera (i la via fèrria) entre Teheran i Mashad, a 344 km de Teheran.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Damghan · Veure més »

Daylam

Daylam és una regió de l'Iran formada per la part alta del Gilan, al vessant septentrional de les muntanyes Alburz.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Daylam · Veure més »

Daylamites

Daylamites també es diuen algunes dinasties o poders individuals que van governar principalment a l'Azerbaidjan i a la plana iraniana, i que tingueren origen en el Daylam o estigueren dirigides per natius de Daylam, essent les més conegudes les dels musafírides, ziyarids i els shaddàdides.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Daylamites · Veure més »

Djustànides

Els justànides o jastànides foren una dinastia daylamita del Daylam que va governar d'abans el 791 fins després del 1042.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Djustànides · Veure més »

Dret religiós

El dret religiós inclou codis ètics i morals ensenyats per les tradicions religioses.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Dret religiós · Veure més »

Enciclopèdia de l'Islam

LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »

Encyclopædia Iranica

LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Encyclopædia Iranica · Veure més »

Ghazi (guerrer)

Ghazi eren aquells guerrers musulmans que participaven en una incursió contra els infidels.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Ghazi (guerrer) · Veure més »

Gilakis

Els gilakis (o gilanis) són els habitants de Gilan, actualment una província iraniana.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Gilakis · Veure més »

Gilan

Gilan és una regió i una de les 31 províncies de l'Iran, es troba al nord-oest del país, a la costa de la mar Càspia.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Gilan · Veure més »

Gorgan

* Gorgan, nom persa de la Gorduene (Korduq).

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Gorgan · Veure més »

Gorgan (ciutat)

Gorgan (mazanderani: Vergen) és una ciutat de l'Iran, capital de la Província de Golestan i del comtat de Gorgan.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Gorgan (ciutat) · Veure més »

Harun ar-Raixid

Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Harun ar-Raixid · Veure més »

Hasan ibn al-Kasim

Hasan ibn al-Kasim fou imam alida del Tabaristan i Gurgan, gendre d'Hasan ibn Ali al-Utrush (el Sord).

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Hasan ibn al-Kasim · Veure més »

Hàssan al-Utruix

Abu-Muhàmmad al-Hàssan ibn Alí ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Úmar al-Àixraf ibn Alí Zayn-al-Abidín, més conegut com a Hàssan al-Utruix (literalment “Hàssan el sord”) o, en tant que imam, pel seu làqab An-Nàssir al-Kabir (Medina, 844 - Amol, 917) fou imam alida de Tabaristan, considerat el més gran dels imams alides d'aquesta regió.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Hàssan al-Utruix · Veure més »

Ibn Isfandiyar

Bahà-ad-Din Muhàmmad ibn Hàssan ibn Isfandiyar, més conegut senzillament com a Ibn Isfandiyar, fou un historiador persa del i començament del.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Ibn Isfandiyar · Veure més »

Iemen

El Iemen o República del Iemen és una república de la península d'Aràbia, al sud-oest d'Àsia, que forma part de l'Orient Pròxim.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Iemen · Veure més »

Imamisme

Limamisme (o, senzillament) és una branca del xiisme (islam) que admet l'existència de dotze imams, per això als seus adeptes se'ls coneix igualment com a duodecimams (iṯnā ʿaxar.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Imamisme · Veure més »

Imperi Safàvida

Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Imperi Safàvida · Veure més »

Ismaïlisme

Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Ismaïlisme · Veure més »

Kalar

El riu Kalar (en rus Калар) és un dels principals afluents del Vitim.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Kalar · Veure més »

Kufa

Situació de Kufa a l'Iraq actual Kufa és una ciutat d'Iraq, a la riba del riu Eufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Kufa · Veure més »

Lahidjan

Comtats de Gilan, '''Lh''' correspon al comtat de Lahidjan Lahidjan o Lahijan (en persa: لاهيجان, Lāhijān o Lāhidjān) és una ciutat de l'Iran a la província de Gilan, capital de comtat de Lahidjan.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Lahidjan · Veure més »

Maqan ibn Kaki

Abu-Mansur Maqan o Màkan ibn Kaki o ibn Kakuy fou un general daylamita que va governar el Tabaristan, Kerman i Gurgan i el principat d'Amol entre 928 i 940.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Maqan ibn Kaki · Veure més »

Mar Càspia

La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Mar Càspia · Veure més »

Mardawidj ibn Ziyar

Abu-l-Hajjaj Mardawij ibn Ziyar ibn Wardanxah o, més senzillament, Mardawij ibn Ziyar fou un general daylamita, emir del Jibal (931-935) i fundador de la dinastia ziyàrida.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Mardawidj ibn Ziyar · Veure més »

Mazandaran

Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Mazandaran · Veure més »

Merv

Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Merv · Veure més »

Muhàmmad ad-Daï as-Saghir al-Qàïm ilà-l-Haqq

Muhàmmad ibn Zayd ibn Muhàmmad ibn Ismaïl ad-Daï as-Saghir al-Qàïm ilà-l-Haqq o, més senzillament, Muhàmmad ibn Zayd fou imam alida —es considerava descendent d'Ali ibn Abi-Tàlib— del Tabaristan.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Muhàmmad ad-Daï as-Saghir al-Qàïm ilà-l-Haqq · Veure més »

Mutazilisme

El mutazilisme (‘els que s'abstenen’Dominique Urvoy, La filosofia, entre raó i revelació, article de Les textes fondamentaux de la pensée en Islam, número especial de Le Point, novembre-desembre 2005.) va ser un corrent de pensament islàmic aparegut al, alhora i en paral·lel que el sunnisme i el xiisme, però que va desaparèixer definitivament al, essencialment integrat pel sunnisme.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Mutazilisme · Veure més »

Nasr II ibn Àhmad

Nasr II ibn Àhmad ibn Ismaïl Amir al-Said (L'emir Feliç) fou un emir samànida de Transoxiana i Khurasan que va governar del 914 al 943.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Nasr II ibn Àhmad · Veure més »

Nixapur

Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Nixapur · Veure més »

Oljeitu

Mausoleu Oljeitu, Oldjeytu, Oldjeitu, Oljeytu, Öljaitü, Olcayto o Uljeitu —en mongol Өлзийт Хаан— de nom complet Ghiyath al-Din Muhammad Karbanda, després Khudabanda que vol dir 'home de Déu', Oljeitu Sultan —en persa محمد خدابنده - اولجایتو) — fou el vuitè kan il-kànida de Pèrsia del 1304 al 1316. El seu nom ("Ölziit" o Oljeitu) vol dir "beneït" en mongol (1262 -16 de desembre de 1316) Era fill del kan Arghun, germà i successor de Mahmud Ghazan i besnet d'Hulagu el fundador de la dinastia. Sent infant fou batejat amb el nom Nicolau en honor del papa Nicolau IV amb el qual el seu pare havia tingut tractes, però després es va fer budista; quan el seu germà Ghazan es va fer musulmà sunnita, el va seguir i va oscil·lar entre hanafites i xafiïtes fins que es va passar al xiisme. Va pujar al tron succeint el seu germà i va establir la seva residència principal a Sultaniyya al sud-est de la moderna Zandjan, ciutat fundada per Arghun però que no es va acabar fins al 1313. De fet encara que hi passava temporades tenia costums nòmades i per tant residia a diversos llocs. Va gaudir d'un regnat excepcionalment pacífic, durant el qual només es van produir tres expedicions militars: el 1307 quan va intentar amb grans mitjans conquerir la província de Gilan a la vora de la mar Càspia; el 1312/1313 quan va organitzar la darrera expedició a territori mameluc assetjant sense èxit Rahbat al-Sham (Rahba) a l'Eufrates; i el 1314 quan va haver de marxar cap a l'est per oposar-se a una invasió del Khorasan pel mongols de Txagatai. El gran visir de Ghazan, l'historiador Raixid-ad-Din, va restar en funcions; en canvi el seu col·lega Sal al-Din Sawaji fou destituït i executat el 1312 i substituït per Tadj al-Din Ali Shah que no es va entendre amb Rashid al-Din i finalment es va acordar que cadascun governaria en unes àrees i uns territoris; a Rashid li va pertocar el centre i sud i a Tadj al-Din el nord-est i oest (Mesopotàmia i Anatòlia). Fin després de la mort d'Oljeitu, Tadj al-Din no va aconseguir fer eliminar a Rashid al-Din i va aconseguir morir de mort natural. Oljeitu va fer construir un mausoleu per dur les restes d'Ali i Hussein ibn Ali, però que finalment va servir per a ell mateix. Va morir el 16 de desembre de 1316 i el va succeir el seu fill Abu Said Bahadur Khan.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Oljeitu · Veure més »

Oman

El Sultanat d'Oman és un estat d'Àsia situat a l'Orient Mitjà, a la punta sud-est de la península d'Aràbia.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Oman · Veure més »

Poliomielitis

La poliomielitis, també anomenada pòlio, paràlisi infantil i malaltia de Heine-Medin, és una malaltia infecciosa vírica aguda que es transmet d'una persona a l'altra principalment per via fecal-oral.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Poliomielitis · Veure més »

Qom

Qom (en persa: قم, també transcrit com Q'um o Ghom) és una ciutat de l'Iran a 156 km al sud-est de Teheran a la riba del riu Qom.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Qom · Veure més »

Rayy

Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Rayy · Veure més »

Rukn-ad-Dawla

Abu-Alí al-Hàssan ibn Buya o Buwayh, conegut com a Rukn-ad-Dawla (+ setembre del 976), fou el primer sobirà búyida o buwàyhida del centre i nord de Pèrsia (vers 935-976).

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Rukn-ad-Dawla · Veure més »

Ruyan

El Ruyan (en mazandarani رویان) fou un districte del nord de Pèrsia, a la costa de la mar Càspia, format per la part occidental del Mazanderan o Tabaristan.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Ruyan · Veure més »

Sada

* Sada (la Corunya), un municipi de la província de la Corunya a Galícia.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Sada · Veure més »

Samànides

X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Samànides · Veure més »

Tabaristan

miniatura Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan fou una regió al sud de la mar Càspia.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Tabaristan · Veure més »

Tahírides del Khorasan

Els tahírides foren una nissaga de governadors del Khorasan per compte dels califes abbàssides encara que gaudint d'àmplia independència.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Tahírides del Khorasan · Veure més »

Wuixmaguir ibn Ziyar

Dhahir-ad-Dawla Wuixmaguir ibn Ziyar (en persa: وشمگير) (mort en 967) fou el segon sobirà de la dinastia ziyàrida, ixd'origen daylamita.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Wuixmaguir ibn Ziyar · Veure més »

Xah Ghazi Rustam V

Xah Ghazi Rustam (V) ibn Alí Nusrat-ad-Din fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Xah Ghazi Rustam V · Veure més »

Yahya ibn Abd Allah

Yahya ibn Abd-Al·lah ibn al-Hàssan ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib (nascut vers 745/746 fou un alida de Medina, iman zaydita al Daylam. Va ser educat per l'imam xiïta imamita Djafar al-Sadik. Va participar en la revolta del hasanita Sahib Fakkh a Medina el 786, que va fracassar i es va refugiar junt amb el seu germà Idris (després Idris I del Marroc) i altres amb un membre del clan dels Khuzaa que els va ajudar a fugir en vaixell a Abissínia. Un temps després van retornar i van reunir un grup de fidels prop de la Meca; es va decidir que Idris aniria al Magreb en busca de suport i Yahya aniria al Iemen. Sembla que Yahya va estar al Iemen, Alta Mesopotàmia, Armènia i a Bagdad on fou descobert i va haver de fugir al Iemen altre cop refugiant-se a Sanaa; després d'un temps va marxar al Khurasan. Va saber de la mort d'Idris I enverinat per un agent del califa. Després sembla que va estar a Djuzdjan, a Balkh i a Transoxiana i que s'hauria refugiat amb un kaghan turc (potser l'afshin d'Ushrusana); quan al-Fadl ibn Yahya al-Barmaki fou enviat a capturar-lo va haver de derrotar a l'afshin; llavors va entrar en contacte amb Sharwin ibn Surkhab, dirigent bawàndida de Firim al Tabaristan al que va demanar asil polític per tres anys, que li fou concedit però Sharwin el va enviar a Djustan, rei de Daylam, que el podia protegir millor i va arribar allí el 791/792 on se li van unir un cert nombre de partidaris procedents de diversos llocs. El 792 va proclamar la revolta. Yahya va acceptar una amnistia per a ell i 70 partidaris. El califa i al-Fadl li van donar sengles cartes d'amnistia i d'aman. Fou rebut amb honors pel califa i encara que el volia mantenir a Bagdad, va ser autoritzar a fer el pelegrinatge i a visitar a la família a Athyab, prop de Suwayka al Hijaz. El califa va nomenar governador de Medina a dos membres de la família d'al-Zubayr, marcadament anti-alides: Abd Allah ibn Musab ibn Thabit (796-797) i després el seu fill Bakkar (797-809). Bakkar va escriure al califa queixant-se que Yahya actuava com un segon califa i que la població l'estimava i milers de persones viatjaven per visitar-lo, i considerava que planejava una revolta. Finalment Harun al-Rashid el va fer tornar a Bagdad. El califa va voler fer anul·lar la seva amnistia però els erudits que havien d'estudiar la carta la van declarar inviolable; llavors es va haver de recórrer a un fakih de nom Abu l-Bakhtari Wahb ibn Wahb per declarar-la nul·la. El califa va entregar a Yahya al barmàquida Djafar ibn Yahya ibn Khalid, que havia dit al califa que estava disposat a matar-lo, però després fou convençut per l'alida per deixar-lo escapar, el que va fer amb la condició de passar a territori bizantí on havia de restar fins a la mort d'Harun al-Rashid. En la fugida Yahya fou capturat a Massisa i portat davant de Muhammad ibn Khalid ibn Barmak que el va reconèixer i es va adonar que els barmàquides corrien perill si se sabia que no era mort i que un d'ells l'havia deixat escapar; així que va informar al califa per mostrar la seva fidelitat i Harun va fer matar Djafar ibn Yahya (802) i va arrestar altres barmàquides als que va confiscar els béns, lliurant-se de córrer aquesta sort només Muhammad ibn Khalid. Yahya fou entregat a al-Sindhi ibn Shahak, prefecte de policia de Bagdad, que ja havia matat tres anys abans a Musa al-Kazim. Yahya va morir presoner sembla que el 803, segons el seu net Idris ibn Muhammad, de fam i set.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Yahya ibn Abd Allah · Veure més »

Ziyàrides

La dinastia ziyàrida o dels ziyàrides fou una nissaga de Tabaristan (i sovint Gurgan) d'origen daylamita que va existir del 928 al 1077.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і Ziyàrides · Veure més »

1009

El 1009 (MIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 1009 · Veure més »

1020

Sense descripció.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 1020 · Veure més »

1026

Sense descripció.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 1026 · Veure més »

1033

Sense descripció.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 1033 · Veure més »

1040

El 1040 (MXL) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 1040 · Veure més »

1041

Sense descripció.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 1041 · Veure més »

1079

Sense descripció.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 1079 · Veure més »

1080

Sense descripció.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 1080 · Veure més »

1090

Sense descripció.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 1090 · Veure més »

1097

Sense descripció.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 1097 · Veure més »

1100

Sense descripció.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 1100 · Veure més »

1108

;Països Catalans.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 1108 · Veure més »

1109

El 1109 (MCIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 1109 · Veure més »

1117

;Països Catalans.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 1117 · Veure més »

1126

El 1126 (MCXXVI) fou un any comú començat en divendres.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 1126 · Veure més »

1128

El 1128 (MCXXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 1128 · Veure més »

1131

;Resta del món.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 1131 · Veure més »

1132

El 1132 (MCXXXII) fou un any de traspàs començat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 1132 · Veure més »

1149

;Països Catalans.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 1149 · Veure més »

1150

Sense descripció.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 1150 · Veure més »

1156

Sense descripció.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 1156 · Veure més »

1165

Sense descripció.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 1165 · Veure més »

1208

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 1208 · Veure més »

1209

Sense descripció.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 1209 · Veure més »

1217

Sense descripció.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 1217 · Veure més »

1275

Sense descripció.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 1275 · Veure més »

1276

;Països Catalans.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 1276 · Veure més »

1298

; Països Catalans.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 1298 · Veure més »

1359

Sense descripció.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 1359 · Veure més »

1367

Sense descripció.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 1367 · Veure més »

1368

Sense descripció.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 1368 · Veure més »

1526

;Països Catalans La revolta de l'Espadà fou una insurrecció protagonitzada pels moriscos a la serra d'Espadà entre els mesos de març i de setembre de l'any 1526.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 1526 · Veure més »

1527

Saqueig de Roma del 1527.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 1527 · Veure més »

860

Sense descripció.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 860 · Veure més »

864

El 864 (DCCCLXIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 864 · Veure més »

885

El 885 (DCCCLXXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 885 · Veure més »

900

Sense descripció.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 900 · Veure més »

914

Sense descripció.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 914 · Veure més »

917

Sense descripció.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 917 · Veure més »

919

Sense descripció.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 919 · Veure més »

921

El 921 (CMXXI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 921 · Veure més »

925

Sense descripció.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 925 · Veure més »

926

El 926 (CMXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 926 · Veure més »

928

Sense descripció.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 928 · Veure més »

930

Sense descripció.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 930 · Veure més »

931

El 931 (CMXXXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 931 · Veure més »

932

El 932 (CMXXXII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 932 · Veure més »

948

Sense descripció.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 948 · Veure més »

953

Sense descripció.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 953 · Veure més »

959

El 959 (CMLIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 959 · Veure més »

960

El 960 (CMLX) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 960 · Veure més »

961

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 961 · Veure més »

964

Sense descripció.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 964 · Veure més »

969

El 969 (CMLXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 969 · Veure més »

970

Sense descripció.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 970 · Veure més »

974

Sense descripció.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 974 · Veure més »

975

Sense descripció.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 975 · Veure més »

980

L'any 980 (CMLXXX) va ser un any de traspàs que va començar dijous del calendari julià.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 980 · Veure més »

990

Sense descripció.

Nou!!: Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam і 990 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Dinastia zaidita del Tabaristan, Kasimita, Kasimites, Nasirita, Nasirites, Tayirita, Tayirites.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »