Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Taula dels temps geològics

Índex Taula dels temps geològics

Representació dels temps geològics. La taula dels temps geològics s'utilitza en geologia per descriure i relacionar esdeveniments de la història de la Terra.

221 les relacions: Acritarc, Agnat, Aigua salabrosa, Alga vermella, Amfibis, Ammonites (descendents d'Ammon), Animals, Anomalocàrids, Antàrtida, Arbre, Archaeopteris, Arcosaures, Arqueà, Arqueociats, Atmosfera terrestre, Australopitec, Àcid ribonucleic, Belemnits, Bennettitals, Bivalves, Bosc, Braquiòpodes, Briozous, Calamites, Calimmià, Cambrià, Carbonífer, Carnosaures, Cavall, Cenozoic, Centcames, Ceratòpsids, Cetacis, Cianobacteris, Cicadofitins, Cinodonts, Cisuralià, Civilització, Clima, Cocodrils, Colúmbia (supercontinent), Coleòpters, Coleoïdeus, Comissió Internacional d'Estratigrafia, Complex igni de Bushveld, Conca de Sudbury, Condilartres, Conodont, Corall rugós, Coralls, ..., Coralls tabulats, Cordats, Crató, Cràter de Vredefort, Críptic, Creodonts, Cretaci, Cretaci inferior, Cretaci superior, Crinoïdeus, Criogenià, Datació radiomètrica, Dípters, Devonià, Dicroidium, Dinosaures, , Ectasià, Edat glacial, Ediacarià, Eoarqueà, Eocè, Equinoderms, Equiset, Era geològica, Eriçons de mar, Escala de temps geològics de la Lluna, Escleractinis, Estaterià, Estatge geològic, Estegosaure, Estenià, Estrella de mar, Estromatòlit, Eucariotes, Euriptèrids, Euteris, Evolució, Explosió cambriana, Extinció, Extinció del Cretaci-Paleogen, Extinció del Permià-Triàsic, Falguera, Fanerozoic, Florència, Foraminífers, Formació de ferro bandat, Fototròfia, Furongià, Gènere (biologia), Geologia, Gimnosperma, Glaciació, Glaciació huroniana, Gondwana, Goniatítid, Graptòlits, Grups de conques, Hadeà, Hadrosaure, Hemisferi nord, Herba, Història de la Terra, Holocè, Homínids, Humà, Ictiosaures (ordre), Imbrià inferior, Insectes, Institut Geològic de Catalunya, Invertebrat, Itàlia, Juràssic, Lacèrtids, Lauràsia, Lepidodendron, Lluna, Lopingià, Magnoliofitins, Mamífers, Mantell terrestre, Mar, Mastodont, Megafauna del Plistocè, Mesoarqueà, Mesoproterozoic, Mesozoic, Metamorfisme, Metateris, Milió d'anys, Miocè, Mississippià, Mol·luscs, Monotremes, Mosasaure, Nautiloïdeus, Nectarià, Neoarqueà, Neogen, Neoproterozoic, Notosaure, Ocells, Oligocè, Ordovicià, Organisme pluricel·lular, Organismes ediacarians, Origen de la vida, Orogènesi, Orosirià, Ostràcode, Oxigen, Paleoarqueà, Paleocè, Paleodictiòpters, Paleogen, Paleontologia, Paleoproterozoic, Paleozoic, Pangea, Pararèptils, París, Peixos, Peixos ossis, Pelicosaure, Pennsylvanià, Permià, Pinòpsids, Placoderms, Plantes, Plàncton, Plesiosaures (ordre), Pliocè, Plistocè, Porífers, Precambrià, Priapúlids, Procariotes, Proterozoic, Protodonat, Pterigots, Pterosaures, Quaternari, Rèptils, Riacià, Rinconèl·lids (ordre), Rodínia, Rudists, Sarcopterigis, Sauròpodes, Siderià, Silurià, Sinàpsids, Sistema solar, Taurons, Teleostis, Temnospòndils, Teràpsids, Terciari, Terebratúlids (ordre), Terra, Terra bola de neu, Tetràpodes, Tiranosaure, Titanosaure, Tonià, Triàsic, Trilobits, Uintateri, Unió Internacional de Ciències Geològiques, Vertebrats, Zircó. Ampliar l'índex (171 més) »

Acritarc

Els acritarcs són petites estructures orgàniques trobades en forma de fòssils.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Acritarc · Veure més »

Agnat

Agnat (agnati) fou el nom romà d'un parentiu descendent biològic o adoptiu derivat d'un pare.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Agnat · Veure més »

Aigua salabrosa

El ''Monodactylus argenteus'', un peix d'aigua salabrosa típic d'aquaris L'aigua salobre, salobrenca, salabrosa o salancosa és l'aigua o eflorescència salina que té més sal dissolta que l'aigua dolça, però menys que l'aigua de mar.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Aigua salabrosa · Veure més »

Alga vermella

* Les algues vermelles o rodòfits poden ser Uni i Pluricel·luars.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Alga vermella · Veure més »

Amfibis

Els amfibis (Amphibia) són una classe de vertebrats.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Amfibis · Veure més »

Ammonites (descendents d'Ammon)

Els ammonites foren una unió de tribus del Pròxim Orient del Mil·lenni II aC.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Ammonites (descendents d'Ammon) · Veure més »

Animals

Els animals (Animalia o Metazoa) són un grup d'organismes eucariotes gairebé sempre pluricel·lulars.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Animals · Veure més »

Anomalocàrids

Els anomalocàrids ("gambes estranyes") foren un grup d'animals marins molt antics coneguts a partir de fòssils trobats en jaciments del Cambrià a la Xina, Nord-amèrica i Austràlia.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Anomalocàrids · Veure més »

Antàrtida

L'Antàrtida és el continent més austral de la Terra, on s'ubica el Pol Sud.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Antàrtida · Veure més »

Arbre

data.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Arbre · Veure més »

Archaeopteris

Archaeopteris és un gènere de plantes extintes del Devonià i Carbonífer.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Archaeopteris · Veure més »

Arcosaures

Els arcosaures (Archosauria, que en grec vol dir "rèptils dominants") són un grup de rèptils diàpsids que evolucionaren dels arcosauriformes durant l'Olenekià (baix Triàsic).

Nou!!: Taula dels temps geològics і Arcosaures · Veure més »

Arqueà

L'Arqueà (anteriorment anomenat «Arqueozoic») és l'eó geològic que precedeix el Proterozoic, fa milions d'anys.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Arqueà · Veure més »

Arqueociats

Els arqueociats (Archaeocyatha, del gr., 'tasses antigues') foren animals petits, de diversos centímetres, i que posseïen forma cònica o cilindre-cònica.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Arqueociats · Veure més »

Atmosfera terrestre

halo de color blau quan es veu des de l'espai. Latmosfera terrestre és la capa fina de gasos quals depenen totes les formes de vida, distingeix aquesta atmosfera de la d'altres planetes en el sistema solar.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Atmosfera terrestre · Veure més »

Australopitec

Reconstrucció d'una femella d'''Australopithecus afarensis'' amb el seu bebe. Els australopitecs (Australopithecus, 'simi austral' en llatí) són els primers homínids que aparegueren.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Australopitec · Veure més »

Àcid ribonucleic

Comparació de l'ARN amb l'ADN (en anglès) L'àcid ribonucleic (ARN, anomenat en anglès RNA) és un polímer important biològicament que consisteix en una llarga cadena de nucleòtids units entre ells.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Àcid ribonucleic · Veure més »

Belemnits

''Hibolites hastatus'' Els belemnits (Belemnitida o Belemnoidea), coneguts popularment com a belemnites, són un grup extint de mol·luscs cefalòpodes de la subclasse dels coleoids.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Belemnits · Veure més »

Bennettitals

Les Bennettitales és un ordre extint de plantes amb llavors, van aparèixer primer al període Triàsic i es van extingir al final del Cretaci.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Bennettitals · Veure més »

Bivalves

Gastròpode fòssil i bivalves fragmentades en pedra calcària juràssic al sud d'Israel. Els bivalves (Bivalvia) són un grup de mol·luscs.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Bivalves · Veure més »

Bosc

La Fageda d'en Jordà, a la Garrotxa. Tot i que existeixen definicions diverses pel concepte, un bosc és una formació vegetal dominada per espècies arbòries, però amb presència d'estrats arbustiu, herbaci i muscinal més o menys importants.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Bosc · Veure més »

Braquiòpodes

Morfologia d'un braquiòpode. Els braquiòpodes (Brachiopoda, del llatí brachium, 'braç' + neollatí -poda, 'peu') són un petit fílum d'animals invertebrats marins bentònics, pertanyents al clade dels lofoforats.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Braquiòpodes · Veure més »

Briozous

Els briozous (Briozoa) o ectoproctes són un embrancament d'animals invertebrats aquàtics petits, caracteritzats per la presència d'un lofòfor i tentacles ciliats que serveixen per capturar aliment.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Briozous · Veure més »

Calamites

Calamites és un gènere de plantes extintes que eren equisets arborescents.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Calamites · Veure més »

Calimmià

El Calimmià és el primer període geològic del Mesoproterozoic i durà entre fa 1.600 i 1.400 milions d'anys.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Calimmià · Veure més »

Cambrià

El Cambrià és un període geològic que començà fa milions d'anys, al final de l'eó Proterozoic, i s'acabà fa milions d'anys amb l'inici de l'Ordovicià.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Cambrià · Veure més »

Carbonífer

El Carbonífer és un període geològic del Paleozoic que començà fa 359,2 ± 2,5 milions d'anys i acabà fa 299,0 ± 0,8 milions d'anys; en obres clàssiques.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Carbonífer · Veure més »

Carnosaures

Els carnosaures (Infraordre Carnosauria) varen ser un tipus de dinosaures depredadors que varen viure durant els períodes Juràssic i Cretaci.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Carnosaures · Veure més »

Cavall

El cavall (Equus caballus) és un mamífer ungulat (dotat de peülles), una subespècie d'una de les set espècies vivents de la família dels èquids.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Cavall · Veure més »

Cenozoic

El Cenozoic és la més recent de les quatre eres geològiques.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Cenozoic · Veure més »

Centcames

Centcames, centpeus, o cuca de cent cames (mare d'alacrà a Altea o mare centcames a Pego i Sanet) és el nom comú de diverses espècies de miriàpodes de la classe dels quilòpodes.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Centcames · Veure més »

Ceratòpsids

Els ceratòpsids (Ceratopsidae) són una família variada de dinosaures marginocèfals que comprèn gèneres com ara el triceratop o l'estiracosaure.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Ceratòpsids · Veure més »

Cetacis

Els cetacis (Cetacea) són un ordre de mamífers euteris completament adaptats a la vida aquàtica.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Cetacis · Veure més »

Cianobacteris

Els cianobacteris (Cyanobacteria, del grec.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Cianobacteris · Veure més »

Cicadofitins

Els cicadofitins (Cycadophyta) són un antic grup de plantes caracteritzades per una gran corona de fulles compostes i un estípit.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Cicadofitins · Veure més »

Cinodonts

Els cinodonts (Cynodontia, 'dents de gos' en grec) són un subordre de teràpsids que inclou els mamífers i els seus parents propers extints.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Cinodonts · Veure més »

Cisuralià

El Cisuralià, també conegut com a Permià inferior, és una època del Permià que començà fa 299 ± 0,8 Ma i s'acabà fa 270,6 ± 0,8 Ma.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Cisuralià · Veure més »

Civilització

Les ruïnes de Machu Picchu, de la civilització inca El terme civilització té una gran varietat de significats relacionats amb la societat humana.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Civilització · Veure més »

Clima

El clima és el conjunt de condicions atmosfèriques que caracteritzen una regió.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Clima · Veure més »

Cocodrils

Distribució geogràfica dels cocodrils. El cocodril o crocodil és qualsevol de les 14 espècies de grans rèptils semiaquàtics de la família Crocodylidae, inclosos en la subfamília Crocodylinae.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Cocodrils · Veure més »

Colúmbia (supercontinent)

Colúmbia és el nom d'un dels primers supercontinents que hauria existit fa aproximadament 1.500-1.800 milions d'anys, durant l'era paleoproterozoica.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Colúmbia (supercontinent) · Veure més »

Coleòpters

Els coleòpters (Coleoptera) són un ordre d'insectes endopterigots que, segons les darreres estimacions, reuneix al voltant de 386.500 espècies.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Coleòpters · Veure més »

Coleoïdeus

Els coleoïdeus (Coleoidea) o dibranquis constitueixen una subclasse de cefalòpodes.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Coleoïdeus · Veure més »

Comissió Internacional d'Estratigrafia

La Comissió Internacional d'Estratigrafia (International Commission on Stratigeaphy, ICS) és el cos científic més gran dins de la Unió Internacional de Ciències Geològiques (IUGS).

Nou!!: Taula dels temps geològics і Comissió Internacional d'Estratigrafia · Veure més »

Complex igni de Bushveld

mines del complex igni de Bushveld El complex igni de Bushveld (BIC, Bushveld Igneous Complex) és una estructura geològica situada a Sud-àfrica formada fa 2.000 milions d'anys (Ma), que posseeix diferents nivells, dels quals tres són explotats per l'extracció de metalls del grup del platí.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Complex igni de Bushveld · Veure més »

Conca de Sudbury

La Conca de Sudbury, en anglès:Sudbury Basin, Sudbury Structure o la Sudbury Nickel Irruptive, és una gran estructura geològica a Ontàrio, Canadà.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Conca de Sudbury · Veure més »

Condilartres

Els condilartres (Condylarthra) són un ordre de mamífers euteris extints que visqueren entre el Cretaci i l'Oligocè.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Condilartres · Veure més »

Conodont

Els conodonts (Conodonta) són un grup de cordats extints semblants a anguiles.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Conodont · Veure més »

Corall rugós

"Tetracoralla" d'Ernst Haeckel a ''Kunstformen der Natur'', 1904. Rugosa, també anomenat Tetracoralla o coral rugós, són un ordre extint de corall que abundava al mar des de l'Ordovicià mitjà fins al Permià tardà.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Corall rugós · Veure més »

Coralls

Coral en forma de pilar Escull coral·lí Coral cervell (''Diploria labyrinthiformis'') Els coralls (o corals) són animals que pertanyen a la classe dels antozous de l'embrancament dels cnidaris.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Coralls · Veure més »

Coralls tabulats

Els corals tabulats (Tabulata) són un grup extint d'antozous zoantaris que visqueren durant gran part del Paleozoic; s'extingiren al final del Permià.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Coralls tabulats · Veure més »

Cordats

Els cordats (Chordata) són un embrancament d'animals que inclou els vertebrats, juntament amb una sèrie d'invertebrats estretament relacionats.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Cordats · Veure més »

Crató

altiplà continental Un crató (del grec κϱάτος, que significa 'bol molt pla') és qualsevol massa continental que ha atès un tal estat de rigidesa en el passat geològic que, des d'aleshores, no ha sofert fragmentacions ni deformacions, ja que no ha estat afectada pels moviments orogènics.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Crató · Veure més »

Cràter de Vredefort

El cràter de Vredefort és el major cràter d'impacte verificat a la Terra.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Cràter de Vredefort · Veure més »

Críptic

El Críptic és un terme informal que es refereix als primers temps de la Terra i la Lluna.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Críptic · Veure més »

Creodonts

Els creodonts (Creodonta) són un ordre extint de mamífers que visqueren entre el Paleocè i el Miocè.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Creodonts · Veure més »

Cretaci

El Cretaci és un període de l'escala de temps geològics que va des del final del període Juràssic, fa milions d'anys, fins al principi del període Paleocè, fa milions d'anys.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Cretaci · Veure més »

Cretaci inferior

El Cretaci inferior és la més antiga de les dues grans subdivisions del període Cretaci.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Cretaci inferior · Veure més »

Cretaci superior

El Cretaci superior és la més recent de les dues grans subdivisions del període Cretaci.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Cretaci superior · Veure més »

Crinoïdeus

Els crinoïdeus o lliris de mar (Crinoidea, del grec krinon, 'lliri', i eidos, 'forma') són una classe de l'embrancament Echinodermata (equinoderms).

Nou!!: Taula dels temps geològics і Crinoïdeus · Veure més »

Criogenià

El Criogenià és el segon període geològic de l'era Neoproterozoica.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Criogenià · Veure més »

Datació radiomètrica

La datació radiomètrica és un procediment tècnic emprat per a determinar l'edat absoluta de roques, minerals i restes orgàniques.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Datació radiomètrica · Veure més »

Dípters

Els dípters (Diptera, grec di, "dos" i pteron, "ala"; "dues ales")) són un ordre d'insectes de la subclasse Pterygota. Com el seu nom indica, posseeixen un sol parell d'ales que corresponen a les ales anteriors (mesotoràciques), mentre que les ales posteriors (metatoràciques) estan reduïdes i formen els halteris. La mosca és un típic dípter i és un dels animals amb major distribució; també s'inclouen dins aquest ordre els mosquits i els tàvecs. La presència d'un sol parell d'ales distingeix els dípters d'altres insectes alats. Secundàriament alguns han perdut les ales, especialment la superfamília Hippoboscoidea, o les espècies que són inquilines en colònies d'insectes socials. És un ordre extens i amb gran radiació evolutiva; segons les darreres estimacions conté quasi 160.000 espècies. tot i que es creu que queden moltes per descriure i el nombre total estaria al voltant de les 250.000. Els dípters són un dels principals ordres d'insectes tant en termes d'importància mèdica com econòmica. Els dípters, en particular els mosquits (Culicidae), són de gran importància com a vectors de malalties, com la malària, el dengue, el virus del Nil occidental, la febre groga i altres malalties infeccioses.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Dípters · Veure més »

Devonià

El Devonià és un període geològic del Paleozoic.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Devonià · Veure més »

Dicroidium

Dicroidium és un gènere extint de falgueres Pteridospermatophyta amb llavors que eren abundants a Gondwana durant el període Triàsic (251-200 milions d'anys).

Nou!!: Taula dels temps geològics і Dicroidium · Veure més »

Dinosaures

Els dinosaures (Dinosauria) foren els animals vertebrats dominants dels ecosistemes terrestres durant més de 160 milions d'anys, des del període Triàsic superior (fa aproximadament 230 milions d'anys) fins a la darreria del període Cretaci (fa aproximadament 65 milions d'anys), quan la major part desaparegué a l'extinció del Cretaci-Paleogen.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Dinosaures · Veure més »

Un eó és un període definit arbitràriament pels humans.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Eó · Veure més »

Ectasià

L'Ectasià és el segon període geològic de l'era Mesoproterozoica, i durà entre fa 1.400 i 1.200 milions d'anys.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Ectasià · Veure més »

Edat glacial

Els casquets polars s'expandeixen durant les edats glacials. Aquesta imatge és del casquet antàrtic. Una edat glacial és un període de llarga durada en què baixa la temperatura global del clima de la Terra, donant com a resultat una expansió del glaç continental, dels casquets polars i les glaceres.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Edat glacial · Veure més »

Ediacarià

El període Ediacarià és l'últim període geològic de l'era Neoproterozoica.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Ediacarià · Veure més »

Eoarqueà

L'Eoarqueà és un període geològic que segueix l'Hadeà i forma part de l'Arqueà.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Eoarqueà · Veure més »

Eocè

LEocè és la segona època del Paleogen, una de les subdivisions del Cenozoic.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Eocè · Veure més »

Equinoderms

Els equinoderms (Echinodermata, del grec ἐχῖνος echinos "eriçó"; i δέρμα derma "pell") són un embrancament d'animals deuteròstoms.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Equinoderms · Veure més »

Equiset

Els equisets o cues de cavall formen el gènere Equisetum, el qual és l'únic gènere de la família Equisetaceae.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Equiset · Veure més »

Era geològica

Una era geològica és una subdivisió del temps geològic, que divideix els eons.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Era geològica · Veure més »

Eriçons de mar

Els equinoïdeus (Echinoidea) són una classe d'animals equinoderms, coneguts de forma genèrica com a bogamarí (País Valencià, vogamarí a les Illes Balears i l'Alguer), capellà, cassoleta, castanya de mar, eriçó (de mar), garota, garoina, olleta, oriç i paparinell.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Eriçons de mar · Veure més »

Escala de temps geològics de la Lluna

L'escala de temps geològics lunars (o més correctament, escala de temps selenològics) divideix la història geològica de la Lluna en sis grans períodes.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Escala de temps geològics de la Lluna · Veure més »

Escleractinis

Els escleractinis (Scleractinia), també anomenats coralls de pedra, són un ordre de cnidaris exclusivament marins i molt similars a les anemones de mar, encara que amb un esquelet dur.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Escleractinis · Veure més »

Estaterià

L'Estaterià és l'últim període geològic del Paleoproterozoic i durà entre fa 1.800 i fa 1.600 milions d'anys.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Estaterià · Veure més »

Estatge geològic

L'estatge geològic és aquella divisió de les capes rocoses, utilitzades més aviat per paleontòlegs que estudien fòssils que per geòlegs que estudien les formacions rocoses.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Estatge geològic · Veure més »

Estegosaure

L'estegosaure (nom científic: Stegosaurus, rèptil amb teulada) fou un dinosaure herbívor el qual va viure a Nord-amèrica i a EuropaEscaso F, Ortega F, Dantas P, Malafaia E, Pimentel NL, Pereda-Suberbiola X, Sanz JL, Kullberg JC, Kullberg MC, Barriga F. (2007).

Nou!!: Taula dels temps geològics і Estegosaure · Veure més »

Estenià

Estenià (del grec stenos, 'estret') és l'últim període geològic de l'era Mesoproterozoica, i durà entre fa 1.200 i 1.000 milions d'anys.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Estenià · Veure més »

Estrella de mar

Les estrelles de mar o esteles marines o estels marins, Asterozoa o asterozous en terminologia científica, són un conjunt d'animals pertanyents a l'embrancament dels equinoderms que conformen un clade monofilètic que inclou dues classes.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Estrella de mar · Veure més »

Estromatòlit

Estromatòlits Els estromatòlits són laminacions de formes diverses, també fóssils, formades per la captura i fixació de partícules carbonatades per part dels cianobacteris, tradicionalment anomenats algues cianofícies.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Estromatòlit · Veure més »

Eucariotes

Arbre filogenètic. Els eucariotes apareixen en marró, a la dreta. Els noms científics en llatí apareixen en cursiva. Els eucariotes (de noms científics Eucaryotae, Eukaryotae, Eukarya o Eucarya) és, en taxonomia i histologia, el domini d'organismes cel·lulars amb nucli diferenciat, i altres orgànuls tancats dins membranes biològiques.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Eucariotes · Veure més »

Euriptèrids

Els euriptèrids (Eurypterida, gr. eury, "ancho" y pteron, "ala")) són un grup extingit de quelicerats emparentats amb els aràcnids, que inclou els artròpodes més grans que han existit. Depredaven els primers peixos. Els més grans, com Jaekelopterus, arribaven a mesurar mes de 2 metres de longitud, però la majoria d'espècies feien menys de 20 cm. Es coneixen amb el poc afortunat nom de "escorpins marins", perquè la part posterior del cos recorda a la dels escorpins ja que tenen un metasoma més estret, però no tenien glàndula verinosa; els euriptèrids no són escorpins, ni estan emparentats amb ells. Es coneixen més de 300 espècies.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Euriptèrids · Veure més »

Euteris

Els euteris (Eutheria, 'bèsties autèntiques') són una infraclasse de mamífers formada pels placentaris i tots aquells mamífers extints que són més propers als placentaris que a qualsevol altre grup.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Euteris · Veure més »

Evolució

En biologia, l'evolució és el procés de canvi en els trets heretats d'una població d'organismes entre una generació i la següent.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Evolució · Veure més »

Explosió cambriana

L'explosió cambriana és l'aparició sobtada en termes geològics de complexos organismes macroscòpics multicel·lulars entre fa 542 i 530 milions d'anys.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Explosió cambriana · Veure més »

Extinció

En biologia i ecologia l'extinció és el procés pel qual desapareixen d'un hàbitat determinat tots els individus d'una espècie o una població.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Extinció · Veure més »

Extinció del Cretaci-Paleogen

Aflorament del límit K-Pg a Trinidad Lake State Park L'extinció del Cretaci-Paleogen (abreujada K-Pg), també coneguda com l'extinció del Cretaci-Terciari (K-T), fou una extinció en massa que va fer desaparèixer devers tres quartes parts de les espècies animals i vegetals de la Terra, incloent-hi tots els dinosaures no aviaris.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Extinció del Cretaci-Paleogen · Veure més »

Extinció del Permià-Triàsic

Extensió dels traps siberians L'extinció permiana o extinció del Permià-Triàsic, que es produí fa aproximadament 251,4 milions d'anys, fou una extinció massiva d'espècies marines i terrestres en un període geològicament curt, que marca el límit entre els períodes geològics Permià i Triàsic.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Extinció del Permià-Triàsic · Veure més »

Falguera

Falgueres, probablement ''Dicksonia antarctica.'' Una falguera o falaguera (al País Valencià) o foguera (a Girona i el Vallès), és qualsevol planta del grup d'unes vint mil espècies de plantes classificades en la divisió Pteridophyta, també anomenada antigament Filicophyta i modernament Monilophyta.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Falguera · Veure més »

Fanerozoic

El Fanerozoic és un dels eons en els quals es divideix el temps geològic.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Fanerozoic · Veure més »

Florència

Florència, tradicionalment Florença (en italià), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Florència · Veure més »

Foraminífers

Els foraminífers (Foraminifera) són un subfílum de protozous rizaris que segreguen una closca de carbonat de calci dins la qual viu l'animal, constituït per una sola cèl·lula que emet pseudopodis.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Foraminífers · Veure més »

Formació de ferro bandat

Formació de ferro bandat de 2.100 milions d'anys d'antiguitat Les formacions de ferro bandat (també conegudes pel seu nom en anglès banded iron formations, BIF) són un tipus de roca pertanyent a les roques sedimentàries més antigues.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Formació de ferro bandat · Veure més »

Fototròfia

Fotòtrofs terrestres i aquàtics: plantes que creixen en un tronc caigut sobre aigua rica en algues Un fotòtrof o fotoautòtrof (del grec: photo.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Fototròfia · Veure més »

Furongià

El FurongiàAnteriorment conegut com a Cambrià superior, Merionethià, Croixià o Potsdamià.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Furongià · Veure més »

Gènere (biologia)

El gènere és una categoria taxonòmica entre la família i l'espècie, y agrupa espècies amb un grau important de semblança.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Gènere (biologia) · Veure més »

Geologia

Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma. El camp d'acció de la geologia inclou l'estudi de la composició, l'estructura, les propietats físiques i dinàmiques, i la història dels materials que formen la Terra, així com els processos que els han formats, els han mogut de lloc o els han transformat. Els geòlegs han establert que l'edat de la Terra és d'uns 4.600 milions d'anys i han determinat que la litosfera de la Terra, que inclou l'escorça, està fragmentada en plaques tectòniques que es mouen o suren sobre un mantell superior (l'astenosfera). Els geòlegs han pogut localitzar i gestionar els recursos naturals de la Terra, com per exemple el petroli i el carbó, així com els metalls (ferro, coure i urani entre d'altres). L'astrogeologia es refereix a l'aplicació dels principis geològics en l'estudi d'altres planetes, tot i que se solen utilitzar altres termes més especialitzats: selenologia (de la Lluna), areologia (de Mart), etc. El primer a utilitzar el terme geologia va ser Richard de Bury el 1473, que l'utilitzava per a diferenciar entre la jurisprudència terrenal i la teològica. Jean André Deluc fou el primer d'utilitzar el terme amb el seu sentit modern, l'any 1779.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Geologia · Veure més »

Gimnosperma

Avet Douglas pinya, collida per David Douglas El pinyó d'una gimnosperma com el pi pinyer resta lliure dins la pinya Les gimnospermes (Gymnospermae) són un grup de plantes amb llavor (espermatòfits).

Nou!!: Taula dels temps geològics і Gimnosperma · Veure més »

Glaciació

Formació des del floc de neu fins a la glacera CO2, mesurat en mostres de gel. La glaciació és aquell refredament produït en la Terra, originat a partir d'estius frescos i hiverns rigorosos.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Glaciació · Veure més »

Glaciació huroniana

La glaciació huroniana durà entre fa 2.400 i 2.100 milions d'anys, durant els períodes Siderià i Riacià de l'era del Paleoproterozoic.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Glaciació huroniana · Veure més »

Gondwana

Lauràsia i '''Gondwana''' fa 200 milions d'anys Gondwana era el més meridional dels dos supercontinents que existiren fa 180 milions d'anys.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Gondwana · Veure més »

Goniatítid

Els goniatítids (Goniatitida) són un grup d'ammonits extint, que estan emparentats amb els nautiloïdeus.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Goniatítid · Veure més »

Graptòlits

Els graptòlits (Graptolithina) són animals colonials fòssils coneguts principalment des del Cambrià superior fins al Carbonífer inferior (Mississippià).

Nou!!: Taula dels temps geològics і Graptòlits · Veure més »

Grups de conques

Dos cràters lunars (Aristarc i Heròdot) Els grups de conques són les nou subdivisions informals en l'escala de temps geològics de la Lluna que constitueixen el Prenectarià juntament amb l'anterior període Críptic.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Grups de conques · Veure més »

Hadeà

L'Hadeà o Catarqueà és l'eó que precedeix l'Arqueà.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Hadeà · Veure més »

Hadrosaure

L'hadrosaure (Hadrosaurus) és un gènere de dinosaure hadrosàurid dubtós.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Hadrosaure · Veure més »

Hemisferi nord

Hemisferi nord vist des del Pol Nord. L'hemisferi nord o hemisferi boreal és una de les divisions clàssiques en què es divideix el planeta Terra.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Hemisferi nord · Veure més »

Herba

herbes (gramínies, lleguminoses, etc.) en sentit estricte i sàlvia una herba medicinal Herba o planta herbàcia és qualsevol planta que té fulles i tiges i que desapareix al final de la temporada de creixement fins a nivell del sòl.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Herba · Veure més »

Història de la Terra

La Terra des de l'Apollo 17 (1972) L'història de la Terra cobreix els aproximadament 4.600 milions d'anys que van des de la formació de la Terra a partir de la nebulosa presolar fins al present.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Història de la Terra · Veure més »

Holocè

LHolocè és un període geològic que s'estén des de fa uns deu mil anys fins al present.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Holocè · Veure més »

Homínids

Els homínids (Hominidae) són una família de primats que inclou l'ésser humà i les espècies fòssils emparentades que presentaven locomoció bípeda, així com els grans simis: ximpanzés, bonobos, goril·les i orangutans.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Homínids · Veure més »

Humà

Els humans, éssers humans o homes (Homo sapiens) són primats bípedes de la família dels homínids.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Humà · Veure més »

Ictiosaures (ordre)

Els ictiosaures (Ichthyosauria, rèptils peix) són un grup de rèptils marins vivípars que probablement van sorgir a finals del període Permià i s'extingiren a finals del Cretaci.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Ictiosaures (ordre) · Veure més »

Imbrià inferior

L'Imbrià inferior és un període de l'escala geològica lunar que comprèn el temps entre fa 3.850 i 3.800 milions d'anys.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Imbrià inferior · Veure més »

Insectes

Els insectes (Insecta) són la classe predominant dels artròpodes.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Insectes · Veure més »

Institut Geològic de Catalunya

L’Institut Geològic de Catalunya (IGC) va ser una entitat adscrita al Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) de la Generalitat de Catalunya que tenia la finalitat d'assolir, en el camp de la geologia, un coneixement adequat del sòl i del subsòl, per a l'aplicació a l'obra pública, la política territorial, l'avaluació del risc geològic i l'elaboració de cartografia temàtica.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Institut Geològic de Catalunya · Veure més »

Invertebrat

Invertebrats Els animals invertebrats són aquells que no tenen columna vertebral ni endoesquelet.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Invertebrat · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Itàlia · Veure més »

Juràssic

El Juràssic és el període geològic que abasta el temps entre el final del Triàsic, fa Ma (milions d'anys), i l'inici del Cretaci,  Ma.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Juràssic · Veure més »

Lacèrtids

Els lacèrtids (Lacertidae) són una família de rèptils escatosos del subordre del saures, oriünds d'Europa, Àfrica i Àsia.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Lacèrtids · Veure més »

Lauràsia

Lauràsia i Gondwana al Triàsic Lauràsia fou un supercontinent sorgit a l'hemisferi nord cap a finals del Juràssic de la desintegració del supercontintent Pangea, i separat de Gondwana (el supercontinent meridional) per l'obertura del mar de Tetis.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Lauràsia · Veure més »

Lepidodendron

Lepidodendron o "arbre d'escates" per la forma del seu tronc, és un dels fòssils del període Carbonífer (fa 360 a 286 milions d'anys) és la més comuna de les plantes oposades en roques del Pensilvanià, d'una grandària propera als 40 metres, i se solen trobar en fosses sedimentàries d'aquest període.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Lepidodendron · Veure més »

Lluna

La Lluna, tintada de vermell i taronja, tal com es veu des de la Terra durant un eclipsi lunar La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Lluna · Veure més »

Lopingià

El Lopingia, també conegut com a Permià superior, és una època del Permià que començà fa  milions d'anys i s'acabà fa  milions d'anys.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Lopingià · Veure més »

Magnoliofitins

Els magnoliofitins, plantes amb flor o angiospermes (Angiospermae o Magnoliophyta) són un embrancament que conté les plantes que constitueixen la forma de vida vegetal dominant.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Magnoliofitins · Veure més »

Mamífers

Els mamífers (Mammalia) són una classe de vertebrats que es caracteritzen principalment pel seu pelatge i el fet que alimenten les cries amb llet secretada per glàndules mamàries.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Mamífers · Veure més »

Mantell terrestre

Representació d'una secció de la Terra. En geologia, el mantell és la capa de la Terra situada per sota de l'escorça terrestre i que s'estén cap a l'interior fins al límit exterior del nucli (ocupa aproximadament el 87% de la Terra).

Nou!!: Taula dels temps geològics і Mantell terrestre · Veure més »

Mar

La mar Tirrena a Vulcano, una de les illes Eòlies La mar o el mar és una massa d'aigua salada (coneguda com a aigua de mar) que cobreix una gran part de la superfície de la Terra.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Mar · Veure més »

Mastodont

Els mastodonts (dels mots grecs μαστός i οδούς, amb el significat de 'dent de mugró') són una família de proboscidis que formen la família Mammutidae.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Mastodont · Veure més »

Megafauna del Plistocè

La megafauna del Plistocè inclou tots els grans animals que van viure a la Terra durant el Plistocè i que es van extingir durant l'extinció de l'Holocè.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Megafauna del Plistocè · Veure més »

Mesoarqueà

El Mesoarqueà (del grec mesos, 'mig', i arché, 'principi' o 'origen') és un període geològic comprès dins l'Arqueà equivalent a l'època de fa 3.200 Ma.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Mesoarqueà · Veure més »

Mesoproterozoic

El Mesoproterozoic.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Mesoproterozoic · Veure més »

Mesozoic

El Mesozoic és una de les tres eres que conformen l'eó Fanerozoic.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Mesozoic · Veure més »

Metamorfisme

El metamorfisme és un dels principals processos geològics interns implicats en el cicle de les roques i en la formació de relleu.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Metamorfisme · Veure més »

Metateris

Els metateris (Metatheria) són una infraclasse de la classe dels mamífers.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Metateris · Veure més »

Milió d'anys

Un milió d'anys o Mega-annum (Ma) és una unitat de mesura del temps utilitzada en diverses disciplines de les ciències de la Terra i de l'Univers per a quantificar durades geològiques o astronòmiques.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Milió d'anys · Veure més »

Miocè

El Miocè és la primera època del Neogen, una de les subdivisions del Cenozoic.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Miocè · Veure més »

Mississippià

El Mississippià és una època geològica del període Carbonífer, que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Mississippià · Veure més »

Mol·luscs

Els mol·luscs (Mollusca) constitueixen un embrancament d'animals invertebrats.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Mol·luscs · Veure més »

Monotremes

Els monotremes (Monotremata, del grec monos, "únic" i trema, "forat", en referència a la cloaca) són un grup de mamífers.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Monotremes · Veure més »

Mosasaure

Mosasaurus és un gènere de sauròpsids mosasàurids que visqueren en el Cretaci superior (fa aproximadament 90 i 65 milions d'anys), en el que avui és Àfrica, Europa, Nord-amèrica i Nova Zelanda.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Mosasaure · Veure més »

Nautiloïdeus

Els nautiloids (Nautiloidea) són una subclasse de mol·luscs marins cefalòpodes.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Nautiloïdeus · Veure més »

Nectarià

El Nectarià és un període de l'escala geològica lunar que comprèn el temps entre fa 3.920 i 3.850 milions d'anys.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Nectarià · Veure més »

Neoarqueà

El Neoarqueà (del grec neo, 'nou', i arché, 'principi' o 'origen') és el darrer període geològic comprès dins l'Arqueà.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Neoarqueà · Veure més »

Neogen

El Neogen és un període geològic del Cenozoic que comprèn el Miocè i el Pliocè.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Neogen · Veure més »

Neoproterozoic

El Neoproterozoic és la tercera i última de les subdivisions (eres) de l'eó Proterozoic, i durà entre fa 1.000 i 542 milions d'anys.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Neoproterozoic · Veure més »

Notosaure

El gènere Nothosaurus agrupa les espècies semi-aquatiques de tetràpodes amniotes lepidosaurians que visqueren durant el període Triàsic.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Notosaure · Veure més »

Ocells

Els ocells, aucells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes i endoterms que ponen ous.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Ocells · Veure més »

Oligocè

LOligocè és la tercera i última època del Paleogen, una de les subdivisions del Cenozoic.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Oligocè · Veure més »

Ordovicià

El període Ordovicià és el segon dels sis períodes del Paleozoic.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Ordovicià · Veure més »

Organisme pluricel·lular

En aquesta imatge, es veu un'' Caenorhabditis elegans'' del tipus silvestre; s'il·lumina per observar els nuclis de les cèl·lules Un organisme pluricel·lular és un organisme que està constituït per més d'una cèl·lula, i que conté cèl·lules diferenciades que realitzen funcions especialitzades.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Organisme pluricel·lular · Veure més »

Organismes ediacarians

''Dickinsonia'', un organisme ediacarià Els organismes ediacarians són antigues formes de vida del període Ediacarià que representen els organismes pluricel·lulars complexos més antics coneguts.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Organismes ediacarians · Veure més »

Origen de la vida

L'origen de la vida en biologia és la forma i època en què s'originà la vida.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Origen de la vida · Veure més »

Orogènesi

L'orogènesi és la formació de muntanyes i serralades que es produeix per la deformació compressiva dels sediments dipositats en una conca sedimentària o geosinclinal.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Orogènesi · Veure més »

Orosirià

L'Orosirià és el tercer període geològic de l'era Paleoproterozoica, i durà entre fa 2.050 i 1.800 milions d'anys.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Orosirià · Veure més »

Ostràcode

Els ostràcodes (Ostracoda), nom que deriva del grec:óstrakon que significa closca és una classe dins Crustacea.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Ostràcode · Veure més »

Oxigen

L'oxigen, dels ètims grecs ὀξύς (oxys) ("àcid", del gust dels àcids) i -γενής (-genēs) ("productor", literalment "engendrador"), és l'element químic de nombre atòmic 8.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Oxigen · Veure més »

Paleoarqueà

El Paleoarqueà (del grec paleo, 'antic', i arché, 'origen' o 'principi') és un període geològic comprès dins l'Arqueà i que equival a l'època de fa 3.600 Ma.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Paleoarqueà · Veure més »

Paleocè

El Paleocè o Paleocé és la primera època del Paleogen, una de les subdivisions del Cenozoic.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Paleocè · Veure més »

Paleodictiòpters

Palaeodictyoptera és un ordre extingit d'insectes paleòpters de l'era Paleozoica.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Paleodictiòpters · Veure més »

Paleogen

El Paleogen és un període geològic que començà fa 65 milions d'anys i acabà fa 23 milions d'anys.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Paleogen · Veure més »

Paleontologia

La paleontologia és la disciplina basada en el mètode científic que estudia el desenvolupament de la vida sobre la Terra, de plantes i animals antics, basant-se en el registre fòssil, evidència de la seva existència que s'ha conservat en fòssils.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Paleontologia · Veure més »

Paleoproterozoic

El Paleoproterozoic és la primera de les tres subdivisions (eres) de l'eó Proterozoic, i que durà entre fa 2.500 i 1.600 milions d'anys.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Paleoproterozoic · Veure més »

Paleozoic

El Paleozoic és una divisió major de l'escala dels temps geològics, una de les quatre eres geològiques.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Paleozoic · Veure més »

Pangea

Mapa de Pangea Pangea (del grec antic pan, tot i Gea, Terra) fou el supercontinent on es concentraren totes les masses continentals de la Terra fa entre 200 i 250 milions d'anys.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Pangea · Veure més »

Pararèptils

Els pararèptils (Parareptilia, "al costat dels rèptils") són un clade o una subclasse de rèptils que ha estat definida variablement com un grup extint d'anàpsids primitius.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Pararèptils · Veure més »

París

París (en francès: Paris), és la capital i la major ciutat de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Taula dels temps geològics і París · Veure més »

Peixos

Un guppy. Mola o mata d'arengs (''Clupea harengus'') Peixos d'aigua dolça Peixos d'aigua salada ''Dunkleosteus terreli'', peix prehistòric del Devonià que podia assolir 10 m de longitud. aletes pectorals (per parells) Els peixos (o peixs) són animals vertebrats que no són membres del grup dels tetràpodes (els vertebrats terrestres amb quatre potes de tipus quiridi).

Nou!!: Taula dels temps geològics і Peixos · Veure més »

Peixos ossis

Els peixos ossis o osteïctis (Osteichthyes, del grec, osteon, 'os' i ichthys, 'peix') són una classe de vertebrats, que inclou tots els peixos dotats d'esquelet intern ossi, és a dir, fet principalment de peces calcificades; poden tenir cartílag però en poca quantitat.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Peixos ossis · Veure més »

Pelicosaure

Museu Nacional d'Història Natural Els pelicosaures (Pelycosauria), també anomenats teromorfs (Theromorpha), constitueixen un ordre extint d'amniotes sinàpsids, parents llunyans dels mamífers.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Pelicosaure · Veure més »

Pennsylvanià

El Pennsylvanià és una època geològica del període Carbonífer, que començà fa 318,1 ± 1,3 milions d'anys i s'acabà fa 299 ± 0,8 milions d'anys.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Pennsylvanià · Veure més »

Permià

El Permià és un període geològic que començà fa milions d'anys i acabà fa milions d'anys.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Permià · Veure més »

Pinòpsids

Sense descripció.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Pinòpsids · Veure més »

Placoderms

Els placoderms (Placodermi) foren els primers gnatostomats, és a dir, foren els primers vertebrats amb mandíbules.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Placoderms · Veure més »

Plantes

Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris).

Nou!!: Taula dels temps geològics і Plantes · Veure més »

Plàncton

Les diatomees són una de les bases de les xarxes tròfiques del mar i de l'aigua dolça. Algunes són considerades bioindicadors de la qualitat de l'aigua Zooplàncton Segons Victor Hensen (1887), el plàncton (del grec antic: πλαγκτός / plagktós, que significa errant, vagabund) és el conjunt d'organismes que viuen en aigua dolça, salobre i salada, generalment suspesos i aparentment passius: gàmetes, larves, animals no aptes per lluitar contra el corrent (petits crustacis planctònics, meduses i sifonòfors), plantes i algues microscòpiques.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Plàncton · Veure més »

Plesiosaures (ordre)

Els plesiosaures (Plesiosauroidea) són un ordre extingit de grans rèptils aquàtics piscívors que aparegueren al període Triàsic superior i van prosperar fins a l'extinció K-Pg a finals del Cretaci.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Plesiosaures (ordre) · Veure més »

Pliocè

El Pliocè és un període geològic que s'estén des de fa 5,3 milions d'anys fins fa 2,588 milions d'anys.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Pliocè · Veure més »

Plistocè

El Plistocè, de vegades Pleistocè, és un període geològic.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Plistocè · Veure més »

Porífers

Porifera (vulgarment, esponges o porífers) és un embrancament d'animals ja conegut des de temps remots.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Porífers · Veure més »

Precambrià

El Precambrià és el supereó no oficial que precedeix l'eó Fanerozoic.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Precambrià · Veure més »

Priapúlids

Els priapúlids (Priapulida, del grec πριάπος, priāpos 'Priapus' i del llatí. -ul-, diminutiu) o priàpuls (Priapula) són un embrancament de cucs marins pseudocelomats amb una probòscide o trompa espinosa extensible.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Priapúlids · Veure més »

Procariotes

Arbre filogenètic. Els procariotes són els dos arbres de l'esquerra. Els noms científics en llatí apareixen en cursiva. Els procariotes (del grec pros.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Procariotes · Veure més »

Proterozoic

En geologia, el Proterozoic és un eó anterior a l'aparició de vida complexa en abundància a la Terra.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Proterozoic · Veure més »

Protodonat

Els protodonats (Protodonata) o meganisòpters (Meganisoptera) són un ordre extint de grans insectes paleòpters que van viure des del Carbonífer mitjà al Permià superior.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Protodonat · Veure més »

Pterigots

Els pterigots (Pterygota, del grec pterygotos, 'alat') són un tàxon monofilètic que agrupa tots els insectes alats, o que deriven clarament d'avantpassats amb ales.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Pterigots · Veure més »

Pterosaures

Els pterosaures (Pterosauria) foren un grup de rèptils arcosaures de gran èxit que visqueren arreu des de fa 240 milions d'anys fins fa 65 milions.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Pterosaures · Veure més »

Quaternari

El Quaternari és el període geològic que va des del final de l'època del Pliocè (fa uns 5 milions d'anys) fins al present.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Quaternari · Veure més »

Rèptils

Seguint les agulles del rellotge i començant per d'alt a l'esquerra: tortuga verda marina (''Chelonia mydas''), tuatara (''Sphenodon punctatus''), cocodril del Nil (''Crocodylus niloticus'') i Sinai agama (''Pseudotrapelus sinaitus''). Els rèptils (Reptilia) són amniotes de sang freda respiradors d'aire que tenen la pell coberta per escates o closques, en lloc de pèl o plomes.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Rèptils · Veure més »

Riacià

El Riacià és el segon període geològic de l'era del Paleoproterozoic.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Riacià · Veure més »

Rinconèl·lids (ordre)

Rhynchonellida és un ordre de braquiòpodes articulats, l'altre ordre és els Terebratulida.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Rinconèl·lids (ordre) · Veure més »

Rodínia

Rodínia és el nom d'un supercontinent que fa uns 1.100 milions d'anys, durant el Neoproterozoic, comprenia la major part de la superfície de terra del planeta.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Rodínia · Veure més »

Rudists

Els rudistes són un grup de bivalves marins extints.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Rudists · Veure més »

Sarcopterigis

Els sarcopterigis (Sarcopterygii) constitueixen una classe de peixos estenopterigis.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Sarcopterigis · Veure més »

Sauròpodes

Els sauròpodes (Sauropoda) són l'infraordre de dinosaures en què es classifiquen els sauropodomorfs, més tardans i grans que els prosauròpodes.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Sauròpodes · Veure més »

Siderià

El Siderià és el primer període geològic del Paleoproterozoic i durà entre 2.500 i 2.300 milions d'anys.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Siderià · Veure més »

Silurià

El Silurià és un període geològic que pertany al Paleozoic i que s'estén des del final del període Ordovicià, fa uns 443,7 ± 1,5 milions d'anys, fins al principi del període Devonià, fa uns 416,0 ± 2,8 milions d'anys.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Silurià · Veure més »

Sinàpsids

Crani generalitzat d'un sinàpsid, on s'observa una única obertura darrera l'òrbita.'''j''': jugal, '''p''': parietal, '''po''': postorbital, '''q''': quadrat, '''qj''': quadratojugal, '''sq''': escamós Els sinàpsids (Synapsida, gr. 'arc fusionat'), tradicionalment coneguts com a «rèptils mamiferoides», són un clade de vertebrats amniotes que van desenvolupar una obertura al crani, la fossa temporal, darrere de cada ull.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Sinàpsids · Veure més »

Sistema solar

El sistema solarLes majúscules del nom varia.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Sistema solar · Veure més »

Taurons

Els taurons o cans marins, gossos de mar i peixos cans són un grup de peixos que presenten un esquelet cartilaginós.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Taurons · Veure més »

Teleostis

Els teleostis (Teleostei) són una de les tres infraclasses de la classe dels actinopterigis, o peixos d'aletes radiades.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Teleostis · Veure més »

Temnospòndils

Els temnospòndils (Temnospondyli, 'vèrtebres tallades' en grec) són un tàxon important i extremament divers d'amfibis que prosperaren arreu del món durant els períodes Carbonífer, Permià i Triàsic.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Temnospòndils · Veure més »

Teràpsids

Els teràpsids (Therapsida) són un dels ordres que formen la classe dels sinàpsids.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Teràpsids · Veure més »

Terciari

El període Terciari és una antiga subdivisió del temps geològic, que abasta el temps des de la fi del Cretaci, fa 65 milions d'anys, fins al començament del Quaternari fa uns 1,6 milions d'anys.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Terciari · Veure més »

Terebratúlids (ordre)

Els Terebratúlids (Terebratulida) són un dels tres únics ordres que encara viuen de braquiòpodes articulats els altres ordres són els Rhynchonellida i els Thecideida.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Terebratúlids (ordre) · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Terra · Veure més »

Terra bola de neu

''Banchisa'' (Alaska). La superfície terrestre deuria tenir una aparença similar durant la glaciació anomenada ''Snowball Earth'' La hipòtesi de la Terra bola de neu (en anglès, Snowball Earth) fa referència als efectes que una grandiosa glaciació va provocar sobre tot el planeta, la més gran que mai ha ocorregut a la Terra, segons es dedueix dels registres de dades disponibles.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Terra bola de neu · Veure més »

Tetràpodes

Els tetràpodes (terme derivat del grec que literalment significa 'quatre potes') són la branca d'animals sarcopterigis que van evolucionar per trepitjar la terra ferma.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Tetràpodes · Veure més »

Tiranosaure

El tiranosaure (Tyrannosaurus rex, "rèptil tirà rei" en llatí) és un dinosaure, un dels més cèlebres arreu del món.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Tiranosaure · Veure més »

Titanosaure

Els titanosaures (Titanosaurus, del grec "rèptil titànic") constitueixen un gènere de dinosaures sauròpodes que visqué al Cretaci superior, fa uns 70 milions d'anys.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Titanosaure · Veure més »

Tonià

El Tonià és el primer període geològic de l'era Neoproterozoica, i durà entre fa 1.000 i 850 milions d'anys.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Tonià · Veure més »

Triàsic

El Triàsic és el primer període geològic del Mesozoic.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Triàsic · Veure més »

Trilobits

Els trilobits (Trilobita, 'tres lòbuls' en llatí) són una classe d'artròpodes extints que aparegueren al període Cambrià inferior i prosperaren durant tot el Paleozoic inferior abans de començar un llarg declivi vers l'extinció quan, durant l'extinció del Devonià superior, s'extingiren tots els ordres de trilobits excepte els proètids.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Trilobits · Veure més »

Uintateri

Els uintateris (Uintatherium) són un gènere de mamífers extints que visqueren al període Eocè, que inclou una sola espècie actualment reconeguda, U. anceps.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Uintateri · Veure més »

Unió Internacional de Ciències Geològiques

La Unió Internacional de Ciències Geològiques (International Union of Geological Sciences, IUGS) és una organització internacional no governamental dedicada a la cooperació internacional en el camp de la geologia.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Unió Internacional de Ciències Geològiques · Veure més »

Vertebrats

Els vertebrats (Vertebrata) són un subfílum de metazous celomats deuteròstoms cordats, de simetria bilateral, proveïts d'un teixit ossi format per vèrtebres que protegeixen el sistema nerviós epineure, i dotats d'una dilatació cefàlica o encèfal protegida per una caixa cranial.

Nou!!: Taula dels temps geològics і Vertebrats · Veure més »

Zircó

El zircó és un mineral que pertany a la classe dels silicats (nesosilicats).

Nou!!: Taula dels temps geològics і Zircó · Veure més »

Redirigeix aquí:

Cronologia geològica, Edat geològica, Epoca geològica, Escala de temps geològics, Escala dels temps geològics, Escala temporal geològica, Geologia històrica, Història geològica, Període (geologia), Període geològic, Períodes geològics, Taula de temps geològics, Temps geològic, Temps geològics, Època (data), Època (geologia).

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »