Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Hispània Tarraconense

Índex Hispània Tarraconense

La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).

109 les relacions: Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí, Administració provincial romana, Alans, Aquitània, Ardó, Arles, As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní, Ath-Thaghr al-Alà, Augusta Emèrita, Àkhila II, Bagaudes, Baix Imperi, Banu Qassi, Barcelona, Batalla de Guadalete, Batalla de la Garona, Batalla de Poitiers (732), Batalla de Tolosa (721), Bàrcino, Borgonya, Carlemany, Carles Martell, Cartagena, Cartaginense, Catolicisme, Còrdova, Cesaraugusta, Ciutat d'Autun, Combat de Llívia, Comte, Constanci I Clor, Constantí (usurpador), Constantí I el Gran, Cronicó de Moissac, Dioclecià, Dominació musulmana de Catalunya, Dux bellorum, Emirat de Qúrtuba, Estilicó, Eudes I d'Aquitània, Eugeni (emperador), Flavi Honori, Franc, Gal·lècia, Gàl·lia, Gàl·lia Aquitània, Gàl·lia Narbonesa, Genseric, Gibraltar, Girona, ..., Guillem I de Tolosa, Harun, Hispània Citerior, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Llatí, Llista de governadors de la Hispània Tarraconense, Llista de províncies romanes, Llista de valís d'Arbuna, Llista de valís de l'Àndalus, Lluís el Pietós, Lusitània, Magne Màxim, Majorià, Maquinària de setge, Martí de Tours, Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí, Mauritània Cesariense, Mauritània Tingitana, Mauront, Maximià, Mèrida, Muladí, Musulmà, Narbona, País Basc, Pamplona, Reformes de Dioclecià, Regne de Toledo, Revolta berber del Valiat d'Al-Àndalus, Revolta iemenita del Valiat de l'Àndalus, Roine, Roncesvalls, Septimània, Septimània visigòtica, Setge d'Arbuna (737), Setge d'Arbuna (759), Sevilla, Sueus, Tàrraco, Tetrarquia, Thiufadi, Toledo, Uthman ibn Naissa, Valí, Vàndals, Vicariat apostòlic, Visigots, Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí, 3 d'abril, 406, 459, 461, 711, 714, 732, 785, 800, 801. Ampliar l'índex (59 més) »

Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí

Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí (? - prop de Poitiers, 732) fou valí de l'Àndalus (721 i 730-732).

Nou!!: Hispània Tarraconense і Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí · Veure més »

Administració provincial romana

L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Administració provincial romana · Veure més »

Alans

Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Alans · Veure més »

Aquitània

Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Aquitània · Veure més »

Ardó

Ardó fou el darrer rei visigot d'Hispània, successor d'Àquila II (o Àkhila) en els territoris regits per aquest fins al 713.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Ardó · Veure més »

Arles

Arles (oficialment en francès Arles-sur-Tech i, per calc del francès, Arles de Tec) és una vila i comuna a la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Arles · Veure més »

As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní

As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní (m. Tolosa de Llenguadoc, 721) fou valí de l'Àndalus (719-721).

Nou!!: Hispània Tarraconense і As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní · Veure més »

Ath-Thaghr al-Alà

Ath-Thaghr al-Alà, també coneguda per la seva traducció literal com a Frontera Superior o Marca Superior, i també anomenada aṯ-Ṯaḡr al-Aqsà o Frontera Extrema o Llunyana, aṯ-Ṯaḡr al-Akbar o Frontera Gran, i aṯ-Ṯaḡr al-Aʿẓam o Frontera Suprema, fou una divisió administrativa i militar al nord-est de l'Àndalus, a la vall de l'Ebre.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Ath-Thaghr al-Alà · Veure més »

Augusta Emèrita

Teatre romà Augusta Emèrita va ser el nom romà de la ciutat de Mèrida (castellà Mérida), capital de la Lusitània, fundada l'any 23 aC per Publius Carisius, legat d'August, que hi va establir veterans de les legions V Alaudae i X Gemina, anomenats emeriti ('soldat retirat', 'veterà') després de les guerres càntabres.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Augusta Emèrita · Veure més »

Àkhila II

Àkhila II, també Àquila II, (710-713) fou rei visigot.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Àkhila II · Veure més »

Bagaudes

Durant l'antic Imperi Romà, primer al sud de les Gàl·lies i després a les Hispànies, reberen el nom genèric de bagaudes aquelles partides revoltades de camperols pobres lliures, esclaus i/o soldats desertors que s'enfrontaren violentament contra els latifundis i l'autoritat imperial.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Bagaudes · Veure més »

Baix Imperi

El Baix Imperi correspon, per contraposició amb l'Alt imperi, el darrer període en què la historiografia sol dividir la història de l'Imperi Romà comprenent des de la crisi del segle III fins a la Caiguda de Roma i inclús estenent-lo fins a les invasions àrabs del dels estats germànics derivats durant l'antiguitat tardana després de l'esfondrament formal de l'imperi, amb el benentès que en general les estructures socials i econòmiques d'aquests estats eren pràcticament calcs més o menys adaptades de les que tenia l'Imperi.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Baix Imperi · Veure més »

Banu Qassi

emirat musulmà de Còrdova (en verd). Els territoris dels Banu Qassi el 910 (en verd oliva), França Occidental (en groc fort), Emirat de Qúrtuba (en verd), Regne d'Astúries (en groc clar), Regne de Navarra, (en taronja). Els Banu Qassi (literalment ‘descendents de Cassi’) fou una important dinastia musulmana muladí que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles  i.Mestre, 1998: p. 94, entrada: "banū Qasī" La seva complexa política d'aliances fou basculant: a vegades restava fidel a Còrdova, però sovint també obtingueren l'ajuda dels seus parents de la banda cristiana.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Banu Qassi · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Barcelona · Veure més »

Batalla de Guadalete

La batalla de Guadalete és una batalla que va tenir lloc l'any 711 entre els musulmans i els visigots, amb la derrota dels darrers, i com a conseqüència les tropes del Califat van expandir-se i conduïren la invasió musulmana d'Hispània.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Batalla de Guadalete · Veure més »

Batalla de la Garona

La batalla del riu Garona es va lliurar al 732 entre un exèrcit omeia dirigit per Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí, governador d'Al-Andalus, i les forces dels francs encapçalades per Odó el Gran, duc d'Aquitània.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Batalla de la Garona · Veure més »

Batalla de Poitiers (732)

La Batalla de Poitiers (moltes vegades anomenada Batalla de Tours, i coneguda en el món àrab com a Balat aix-Xuhadà o Calçada dels Màrtirs), va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí entre les ciutats de Tours i Poitiers, a França.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Batalla de Poitiers (732) · Veure més »

Batalla de Tolosa (721)

La batalla de Tolosa de 721 va ser una victòria de l'exèrcit franc comandat pel duc Eudes I d'Aquitània, sobre l'exèrcit musulmà del Califat Omeia.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Batalla de Tolosa (721) · Veure més »

Bàrcino

Bàrcino (del llatí Barcino i aquest de l'ibèric baŕkeno) fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Bàrcino · Veure més »

Borgonya

La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Borgonya · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Hispània Tarraconense і Carlemany · Veure més »

Carles Martell

Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).

Nou!!: Hispània Tarraconense і Carles Martell · Veure més »

Cartagena

Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Cartagena · Veure més »

Cartaginense

La Cartaginense (en llatí Carthaginensis) era una província de l'Imperi Romà i després visigoda d'Hispània.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Cartaginense · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Catolicisme · Veure més »

Còrdova

Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Còrdova · Veure més »

Cesaraugusta

NOTA Caesaraugusta o Caesar Augusta va ser el nom de la ciutat romana de Saragossa, fundada com a colònia immune de Roma en l'any 14 aC,Guillermo Fatás (dir.), Guía Histórico-Artística de Zaragoza, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico»-Ayto.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Cesaraugusta · Veure més »

Ciutat d'Autun

Autun és una ciutat francesa, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Ciutat d'Autun · Veure més »

Combat de Llívia

En l'inici del seu govern de l'Àndalus el 730, Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí fou impugnat per Uthman ibn Naissa, el valí d'Arbuna (Narbona), conegut entre els francs com Munussa, i sabent de l'opressió que patien els amazics al nord d'Àfrica, va pactar una treva amb Odó el Gran, casant-se amb Lampègia, la filla del duc.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Combat de Llívia · Veure més »

Comte

Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Comte · Veure més »

Constanci I Clor

Flavi Valeri Constanci (llatí: Flavius Valerius Constantius; nascut el 31 de març d'un any proper al 250 i mort el 25 de juliol del 306), conegut habitualment com a Constanti I Clor en la historiografia romana, fou emperador de l'Imperi Romà a finals del i principis del, primer com a cèsar (emperador de rang inferior) entre el 293 i el 305 i seguidament com a august (emperador de rang superior) entre el 305 i la seva mort el 306.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Constanci I Clor · Veure més »

Constantí (usurpador)

Siliqua amb l'efígie de Constantí Constantí (en llatí Flavius Claudius Constantinus) va ser un general romà que es va proclamar emperador l'any 407 i va exercir fins al 411.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Constantí (usurpador) · Veure més »

Constantí I el Gran

Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Constantí I el Gran · Veure més »

Cronicó de Moissac

El Cronicó de Moissac (en llatí Chronicon Moissiancense), també anomenat Cronicó d'Aniana, és un cronicó que comprèn el període 670-821 i fou redactat per un monjo del monestir d'Aniana a finals del.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Cronicó de Moissac · Veure més »

Dioclecià

Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Nou!!: Hispània Tarraconense і Dioclecià · Veure més »

Dominació musulmana de Catalunya

La conquesta musulmana de Catalunya va començar el.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Dominació musulmana de Catalunya · Veure més »

Dux bellorum

Dux (en plural, duces) és un terme utilitzat en llatí per fer referència a un líder, l'etimologia deriva del verb ducere, el significat del qual és liderar.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Dux bellorum · Veure més »

Emirat de Qúrtuba

L'Emirat de Qúrtuba o de Còrdova fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba existent entre els anys 711 i 929.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Emirat de Qúrtuba · Veure més »

Estilicó

Serena i el seu fill Euqueri Estilicó (en llatí Flavius Stilicho o Stilico, en grec) (vers 359-408) va ser un general i polític romà d'origen vàndal.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Estilicó · Veure més »

Eudes I d'Aquitània

Aquitània el 714 Eudes I el Gran o Odó I el Gran fou el primer gran duc ben documentat de l'Aquitània que hauria governat vers 676-735.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Eudes I d'Aquitània · Veure més »

Eugeni (emperador)

Flavi Eugeni (en Flavius Eugenius) va ser un emperador romà proclamat l'any 392 contra Teodosi I i que va mantenir el poder fins al 394.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Eugeni (emperador) · Veure més »

Flavi Honori

Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Flavi Honori · Veure més »

Franc

El franc és el nom de diverses unitats monetàries.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Franc · Veure més »

Gal·lècia

La Gal·lècia (en llatí Gallaecia) fou una regió, i més tard província romana, situada al nord-oest de la península Ibèrica, abraçava bàsicament l'actual Galícia i el nord de Portugal.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Gal·lècia · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Gàl·lia · Veure més »

Gàl·lia Aquitània

Aquitània (Aquitania) va ser una província romana creada l'any 27 aC per l'emperador August.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Gàl·lia Aquitània · Veure més »

Gàl·lia Narbonesa

La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »

Genseric

Genseric atacant Roma Genseric (Γιζέικος, vers 389 – 25 de gener del 477) fou rei dels vàndals (abans dels vàndals asdings).

Nou!!: Hispània Tarraconense і Genseric · Veure més »

Gibraltar

Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Gibraltar · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Girona · Veure més »

Guillem I de Tolosa

Guillem I el Sant (768 - 812) va ser duc d'Aquitània (781-806) i comte de Tolosa (790-806).

Nou!!: Hispània Tarraconense і Guillem I de Tolosa · Veure més »

Harun

Harun al-Barxaluní —— va ser l'últim valí musulmà de Barcelona, del 800 al 801.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Harun · Veure més »

Hispània Citerior

La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Hispània Citerior · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Llatí · Veure més »

Llista de governadors de la Hispània Tarraconense

Llista de Procònsols de la Hispània Tarraconense des de la reestructuració d'August l'any 27 aC.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Llista de governadors de la Hispània Tarraconense · Veure més »

Llista de províncies romanes

Aquest article inclou la llista de divisions de l'administració provincial romana al llarg de diferents períodes històrics.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Llista de províncies romanes · Veure més »

Llista de valís d'Arbuna

Llista de valís d'Arbuna (720-759) des del setge de Narbona de 719 al setge d'Arbuna de 759.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Llista de valís d'Arbuna · Veure més »

Llista de valís de l'Àndalus

Llista dels valís de l'Àndalus, dependents del Califat omeia de Damasc, des de la conquesta del regne visigòtic de Toledo per Tàriq ibn Ziyad i Mussa ibn Nussayr fins a l'assumpció del poder per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, primer emir independent omeia.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Llista de valís de l'Àndalus · Veure més »

Lluís el Pietós

Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).

Nou!!: Hispània Tarraconense і Lluís el Pietós · Veure més »

Lusitània

Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Lusitània · Veure més »

Magne Màxim

Moneda amb el rostre del emperador Magne Màxim —Magnus Clemens Maximus — (vers 335-388) fou emperador romà d'Occident del 383 al 388.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Magne Màxim · Veure més »

Majorià

ostrogots final columnes Juli Valeri Majorià (en llatí) fou emperador romà del 457 al 461.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Majorià · Veure més »

Maquinària de setge

Armes de setge de l'antiga Roma (il·lustració). La maquinària de setge són armes que s'usaven en l'antiguitat per a destruir o superar fortaleses, muralles i castells de manera eficaç durant un setge.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Maquinària de setge · Veure més »

Martí de Tours

Martí de Tours (Martinus en llatí, Pannònia, actual Hongria, 316 o 317 - Candes, Gàl·lia, 8 de novembre de 397) va ser un bisbe de Tours, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Martí de Tours · Veure més »

Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí

Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí —— (m. 791 o 792) fou valí de Barcelona (778-792) i de Saragossa (790-791).

Nou!!: Hispània Tarraconense і Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí · Veure més »

Mauritània Cesariense

La Mauritània Cesariense (Mauritania Caesariensis) va ser una província romana, que ocupava el que ara és l'actual Algèria occidental i central, fins al riu Ampsaga.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Mauritània Cesariense · Veure més »

Mauritània Tingitana

La Mauritània Tingitana fou una província romana aproximadament equivalent a l'actual Marroc.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Mauritània Tingitana · Veure més »

Mauront

Mauront (Maurontus) o Mauronci (Maurontius) (vers 720- després del 739) fou un dels ducs i patricis que hi havia al regne de Borgonya sota Carles Martell, que va viure a la primera meitat del, que va organitzar una conspiració borgonyona per independitzar el regne de la nissaga del duc i majordom de palau Carles Martell i el seu home de confiança al territori, el patrici Abbó de Besançon, seguint les passes que 20 anys ans havia iniciat el patrici Antenor de Provença.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Mauront · Veure més »

Maximià

Marc Aureli Valeri Maximià (Marcus Aurelius Valerius Maximianus; nascut cap al 250 i mort cap al juliol del 310), conegut igualment com a Maximià Herculi, fou emperador romà entre el 286 i el 305.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Maximià · Veure més »

Mèrida

Mèrida (topònim oficial: Mérida, en castellà) és una ciutat espanyola, capital de la comunitat autònoma d'Extremadura i seu de les seves institucions de govern.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Mèrida · Veure més »

Muladí

Un muladí (de l'àrab, plural de) era, a l'Àndalus, un cristià que es va passar a la religió musulmana.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Muladí · Veure més »

Musulmà

260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Musulmà · Veure més »

Narbona

Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Narbona · Veure més »

País Basc

El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.

Nou!!: Hispània Tarraconense і País Basc · Veure més »

Pamplona

Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Pamplona · Veure més »

Reformes de Dioclecià

Les reformes de Dioclecià en l'establiment del Dominat (de Dominus.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Reformes de Dioclecià · Veure més »

Regne de Toledo

El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Regne de Toledo · Veure més »

Revolta berber del Valiat d'Al-Àndalus

L'evolució de la revolta amaziga del valiat d'Ifríqiya va impulsar la revolta dels amazics de la península ibèrica.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Revolta berber del Valiat d'Al-Àndalus · Veure més »

Revolta iemenita del Valiat de l'Àndalus

La revolta iemenita del Valiat d'al-Àndalus fou una revolta dels iemenites dins el Valiat de l'Àndalus durant el mandat de Yússuf al-Fihrí (746-755).

Nou!!: Hispània Tarraconense і Revolta iemenita del Valiat de l'Àndalus · Veure més »

Roine

El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).

Nou!!: Hispània Tarraconense і Roine · Veure més »

Roncesvalls

Roncesvalls (en basc: Orreaga, oficialment bilingüe Orreaga/Roncesvalles) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Auñamendi, dins la merindad de Sangüesa.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Roncesvalls · Veure més »

Septimània

Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Septimània · Veure més »

Septimània visigòtica

La Septimània visigòtica és el període que la Septimània fou regida per reis visigots, des del 507 fins al 720.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Septimània visigòtica · Veure més »

Setge d'Arbuna (737)

El Setge d'Arbuna de 737 s'esdevé després de la batalla de Tours, les noves agressions dels musulmans a la zona d'Arle i l'aliança del duc Mauront amb el valí Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí en contra dels francs obligaren Carles Martell a promoure una nova expedició contra el valiat d'Arbuna, aplegà un gran exèrcit de francs i borgonyons, cremà Avinyó després de la seva captura i travessà el Roine, passà a Septimània que creà sense oposició fins a Narbona (àrab Arbuna) que assetà, on trobà Athima, general de les forces musulmanes responsable de la defensa de la ciutat, que al saber que s'acostaven els francs es tancà a la ciutat per dirigir la seva defensa.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Setge d'Arbuna (737) · Veure més »

Setge d'Arbuna (759)

El tercer setge d'Arbuna (752-759) fou el més llarg dels setges de la ciutat d'Arbuna (Narbona) i el que va posar punt final a la dominació musulmana i el valiat d'Arbuna.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Setge d'Arbuna (759) · Veure més »

Sevilla

Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Sevilla · Veure més »

Sueus

Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Sueus · Veure més »

Tàrraco

Tàrraco (Tarraco; Ταρρακών) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Tàrraco · Veure més »

Tetrarquia

esquerra La Tetrarquia és un nou sistema ideològic, polític i d'administratiu que estableix Dioclecià a l'Imperi Romà durant al (293-324) mitjançant el qual el poder polític, administratiu i territorial va quedar repartit entre dos Augusti i dos Caesares, els quals es repartiran les competències de la nova estructura organitzativa imperial.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Tetrarquia · Veure més »

Thiufadi

Thiufadi era un alt càrrec militar visigot, però que no era comprès dins el grup social dels maiores o rics.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Thiufadi · Veure més »

Toledo

Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Toledo · Veure més »

Uthman ibn Naissa

Uthman ibn Naissa fou valí d'Arbuna (Narbona), conegut entre els francs com Munussa o Manusa.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Uthman ibn Naissa · Veure més »

Valí

El valí (de l'àrab, pl.) és un càrrec administratiu islàmic.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Valí · Veure més »

Vàndals

Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Nou!!: Hispània Tarraconense і Vàndals · Veure més »

Vicariat apostòlic

El vicariat apostòlic és un tipus de jurisdicció territorial (església particular) de l'Església catòlica establerta en regions de missió que encara no s'han constituït com a prelatura.

Nou!!: Hispània Tarraconense і Vicariat apostòlic · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Nou!!: Hispània Tarraconense і Visigots · Veure més »

Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí

Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí (vers 691 - 759 o 760) fou el darrer governador o valí de l'Àndalus (747-756).

Nou!!: Hispània Tarraconense і Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí · Veure més »

3 d'abril

El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.

Nou!!: Hispània Tarraconense і 3 d'abril · Veure més »

406

Sense descripció.

Nou!!: Hispània Tarraconense і 406 · Veure més »

459

El 459 (CDLIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Hispània Tarraconense і 459 · Veure més »

461

El 461 (CDLXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Hispània Tarraconense і 461 · Veure més »

711

;Països Catalans.

Nou!!: Hispània Tarraconense і 711 · Veure més »

714

Sense descripció.

Nou!!: Hispània Tarraconense і 714 · Veure més »

732

Sense descripció.

Nou!!: Hispània Tarraconense і 732 · Veure més »

785

Sense descripció.

Nou!!: Hispània Tarraconense і 785 · Veure més »

800

Sense descripció.

Nou!!: Hispània Tarraconense і 800 · Veure més »

801

Sense descripció.

Nou!!: Hispània Tarraconense і 801 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Hispania Tarraconensis, Sarakusta, Tarraconense, Tarraconense (província romana), Tarraconensis, Tarraconesa, Tarragonesa.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »